CORRUPCIÓ A MIAMI... I A SILLA

Article publicat al Punt de Silla, de maig de 2008

La política, que és la gestió dels assumptes públics, pot exercir-se honestament i democràticament, o pel contrari, pot exercir-se indecentment i antidemocràticament, o siga de manera tèrbola, per no dir bruta del tot, segons si els polítics actuen moguts per interessos socials o per interessos personals. Lamentablement, en la societat en què vivim, encara poc experimentada en l’exercici de la democràcia, poden donar-se casos d’enganys i de corrupcions, com el transfuguisme. Així, persones que es presenten en la llista d’un partit, posteriorment l’abandonen, però sense renunciar al càrrec. En conseqüència, els electors se senten enganyats i amb raó.
A Silla tenim dos casos, el més actual el de Machancoses (que ha abandonat el PP) i abans el de Felisa (que abandonà EU). Com en els dos casos qui ha eixit beneficiat és Baixauli (no tenia majoria absoluta i amb els trànsfugues l’ha aconseguida), hem de concloure, com feien els romans, que el responsable dels dos casos de transfuguisme ha estat Baixauli, i, com diuen els italians, se non é vero é ben trobato (que vol dir que si no és així ho sembla) Si ens contaren casos de transfuguisme a Miami no ens preocuparia, però com es tracta de Silla, això ja són altres calces. Altra cosa és saber qui diu la veritat.
També és molt greu el que passa amb el MagaziM (o siga el BIM) que edita l’Ajuntament. A la vista està que és un pamflet (mal fet i mal escrit) al servei de l’alcaldia (que és qui més ix, fins amb 9 fotos!) i això és una deshonestedat. I damunt els socialistes s’atreveixen a acusar el Punt de ser un libel! Anem a pams: el Punt no el paga el poble i el MagaziM sí; aquesta és una primera diferència. Al Punt escriu qui vol i al MagaziM municipal, no. Mentre governava el quatripartit, l’Ajuntament pagava 4 pàgines del Punt per a informar objectivament de la gestió municipal; ara tot el MagaziM serveix per a “informar” solament d’allò que interessa a l’alcalde... És a dir, el MagaziM no és democratic, com tampoc ho és qui actua d’aquesta manera (Baixauli)
Per què li tenen tanta por a la democràcia? Què volen amagar amb tant de recel? Quin complex de culpabilitat els rossega el cor? I això que no toque el tema dels costos de les publicacions municipals, perquè no compare el que ens costava el Punt, quan governava el quatripartit, i el que ens costa ara el famós MagaziM. Això, el regidor del Bloc, Josep Lluís Melero, ho té tan clar que ja s’encarregarà de fer-ho públic. A mi em preocupa més la moralitat, perquè Silla no pot ser... Miami.

xoriços i xoriços

Article publicat al setmanari El Punt, de4 de maig de 2008

XORIÇOS I XORIÇOS

No sé el que deuen pensar els lectors, però a mi em condiciona molt el preu de les coses, i si m’ofereixen res que siga bo, bonic i barat, sé que no serà de primera qualitat; per tant, no proteste dels resultats si en lloc d’un bon xoriç del Guijuelo em conforme de comprar qualsevol embotit, perquè com que sóc jo qui s’arrisca i qui paga, m’he de callar si els resultats són deplorables. Ara bé, si em volen cobrar com a bo el que no ho és, això ja són figues d’un altre paner. Lamentablement, en aquest món de xoriços i de pinxos de barri, de pseudodemòcrates, de corsaris disfressats de nacionalistes i de sants varons, no et pots fiar de ningú, perquè d’on menys t’ho esperes t’ix un Josémariaeltempranillo com Roldan, un pollastre de corral com Zaplana, un furtamantes com Berlusconi, un José Bono, un cardenal Gasco o un descarat com Eliseu Climent, venent-te la burra. I cal obrir l’ull, perquè, en efecte, hi ha gent que compra la burra (col·laboracions, subscripcions, quotes, vots...) i després tot són lamentacions. Jo ja fa temps que vaig obrir els ulls i envií uns i altres a fer la mà: els polítics corruptes, la beateria, l’espanyolisme més coent i els soi-disant nationalistes. Tots a la merda! El que passa és que no se’n van. Per exemple, la vergonya nacional que és Eliseu Climent, cobrant enormes quantitats d’euros de la Generalitat de Catalunya, segons la informació inicialment donada per un periòdic de Girona i reproduïda en el Levante; a hores d’ara no sé si Hisenda ha posat mà o no en l’assumpte i això que encara queden per aclarir les subvencions de la Generalitat Valenciana i dels governs Balear i d’Andorra, l’espanyol, les Diputacions, els Ajuntament, bancs, institucions... Els nacionalistes, evidentment, tenim tot el dret del món a demanar-nos qui controla aquests donatius i a què es destinen, perquè Climent actua com un salvapàtries, sense que ningú l’haja nomenat pro cònsol de res... El meu consell és que controleu el xoriço que compreu!