SILLA, REPÚBLICA BANANERA
L’espectacle dels Plens municipals de Silla han estat sempre pintorescos: de vegades creatius, altres vegades durs i crispats, sempre lents i reiteratius (hi ha regidor que es repeteix com l’allioli), i fins i tot han tingut moments clarament dramàtics. Qui m’ho ha de contar! El Ple també ha hagut de suportar els casos de transfuguisme de Felisa Benítez i de Machancoses; la violència verbal més impensable, com el dia de la meua presa de possessió; etc. Mai, però, s’havia vist que un veí aprofitara el Ple per a llançar amenaces violentes contra un regidor, sense que l’alcalde intervinguera taxativament ordenant l’expulsió del violent, i finalment ho hem vist. Fent un repàs a l’arxiu de la televisió local, la major part dels incidents més negatius han tingut com a protagonista directament o indirecta la mà interessada de Baixauli, que massa sovint ha fet o consentit, com a alcalde, que els plens municipals siguen un espectacle lamentable i com a regidor de l’oposició, que les navaixades foren la dialèctica.
El desficaci és major si analitzem el comportament de la màxima autoritat municipal davant de l’actuació cívica, sensata i legal, de tants veïns i veïnes que han manifestat el seu rebuig a l’intent de privatitzar el parc de l’Estació, convertint-lo en un casal faller. Sóc testimoni de primera mà que Baixauli es comportà com no havíem vist a Silla des de l’època del darrer alcalde franquista; millor dit, que es comportà igual. Quin deshonor per a un alcalde que es reclama socialista i quina vergonya per als qui li fan costat! En democràcia s’ha de facilitar que el poble manifeste la seua opinió i oposar-se a que ho faça, amb actuacions policials desmesurades i innecessàries, és actuar, com passa a les repúbliques bananeres que són antidemocràtiques, de manera antidemocràtica.
M’agradaria pensar que el PSOE local no participa de la neura totalitària de Baixauli, perquè el temps, que passa que vola, ha de fer que en menys de dos anys tornem a parlar de pactes i el Bloc, que ha donat proves sobrades que sap pactar, que sap governar i que sap estar a l’oposició, no podrà oblidar les contradiccions d’aquests darrers anys, d’uns i d’altres. Ara mateix, amb l’actual govern: on queda la llibertat d’expressió? On està la voluntat popular, escarnida pel cas de transfuguisme més lamentable? On estan els programes socials? I sobre tot, on està la honestedat, que molts socialistes reclamen com a patrimoni?
He comentat la situació amb amics a amigues, precisament socialistes, encara que no baixaulistes, i tots em diuen que tinguem paciència. Bé, la tenim, diem el que pensem, però tenim paciència. Contràriament, jo no els recomane, paciència sinó que siguen impacients, perquè el fossat que està obrint-se als seus peus és impressionant. Barbaritats com els sous de torero que s’han posat, maniobres antidemocràtiques com les del transfuguisme, incompliments del programa electoral, pressions policials sobre el veïnat... i ara mateix, voler fer un casal en el Parc de l’Estació... estan convertit Silla en una república bananera.
