Alcaldes arqueòlegs.
Article publicat a elpunt.cat del dia 29 de novembre de 2009
diumenge, 29 de novembre del 2009
ALCALDES ARQUEÒLEGS
Alcaldes arqueòlegs
Com la imaginació va que vola, segons el grau de fantasia de cadascú, hi ha qui s'envola tant que, quan menys s'ho espera, pataplaf, es fot una hòstia de mil dimonis.
És el que li ha passat a l'alcalde del meu poble, Silla (Horta de València), encara que el cas que contaré passa sovint i per tot arreu. L'home, arran de les troballes arqueològiques que venen produint-se al nucli vell del poble, s'ha il·lusionat talment com l'Indiana Jones. Però, ai, tot era il·lusió, perquè a l'hora de la veritat, l'ha cagada.
Què li ha passat? Doncs que li corre més pressa enllestir l'obra emblemàtica de la legislatura, batejada com la Nau de la Cultura, un edifici a fer a la zona de l'àmbit de la Torre musulmana, que és una zona d'actuació arqueològica. En aquest punt l'obra de l'alcalde s'ha topat amb ruïnes romanes, concretament amb un mur, que li destorba el projecte.
Què fem, senyor alcalde? I vostè què pensa, senyor arquitecte? Doncs, fora el mur i tira avant! I, ignorants i plens de supèrbia, ordenen un «desmunte» o «retall de la tapia», com han manifestat a la premsa.
O siga que el famós arquitecte (el que ha imposat l'alcalde de matute, perquè l'arquitecte municipal no té res a veure) i l'alcalde pseudoarqueòleg, han actuat com fan alguns constructors desaprensius: s'han passat la normativa i la llei de patrimoni per l'entrecuix.
És clar que, en aquest país, els constructors més desaprensius saben que si no els pillen, no passa res, però en el cas que ens ocupa, un alcalde i un arquitecte no poden ignorar que l'arqueologia, o siga, la protecció del patrimoni, va primer. I els alcaldes i els arquitectes no poden actuar com a delinqüents, com uns constructors delinqüents. Tampoc pot fer-ho, per exemple, la Confederació del Xúquer, que també tiraven al recte, precisament pel terme de Silla (Mas de Baix) en la construcció d'un desgraciat canal que estan construint.
Però, com els han pillat in fraganti, gràcies a la correcta i exemplar actuació dels arqueòlegs professionals que hi treballen, la Conselleria ha intervingut en els dos casos, obligant-los a reposar el que han destruït i a fer uns nous projectes que respecten les restes arqueològiques.
En el primer cas, a més de deixar en evidència que la sensibilitat arqueològica de què presumeix l'alcalde és anecdòtica i de boqueta, es dóna la circumstància que la interrupció de les obres, el modificat del projecte, etc. comportarà, per a les arques municipals, més despeses i més demora, encara que, mira per on, de retruc això serà més beneficiós per a la mateixa excavació perquè, segurament, ara deixaran els arqueòlegs tranquils i fent la seua feina.
Se m'oblidava dir que al Pla General (PGOU) de Silla hi ha l'àrea de protecció arqueològica, que no ha fet l'actual alcalde, sinó el govern quadripartit, que jo presidia en 2003. Aprovàrem el modificat del PGOU, incloent-hi el perímetre de protecció arqueològica de la zona de la Torre i altres punts del terme municipal, a què s'ha de subjectar cada obra que es faça al poble, incloses les que encarregue l'alcalde, o al terme.
L'arqueologia i la història s'han de respectar perquè són patrimoni de tot el poble i no perquè l'alcalde isca al diari. Passa el mateix que amb l'Arxiu Històric Municipal, que era un munt de paperassa fins que jo mateix, i perdonen la immodèstia, ho posí en evidència, quan també era alcalde el mateix d'ara.
dilluns, 23 de novembre del 2009
PIRATES
PIRATES
Article publicat a elpunt.cat el dia 23 de novembre de
Quina polseguera han organitzat amb això de l'Alakrana! Jo no és que defense els pirates, en absolut, ni els d'ara, ni els d'abans, però com a Europa ens agrada dividir el món entre els civilitzats i els no civilitzats, ens oblidem de la història, quan ens convé.
Perquè la veritat és que els europeus hem practicat la pirateria fins fa quatre dies i amb dedicació, i coses encara més tenebroses, com l'esclavitud. A Europa, alguns pirates, a més de fer-se rics, acabaren rebent honors i títols, i sense anar molt lluny, algunes de les grans fortunes espanyoles i catalano-valenciano-balears, es formaren rapinyant negres en les costes africanes i duent-los a vendre als mercats americans: això és pirateria, o encara pitjor? Torne a dir que no defense el pirates ni de Somàlia ni de la Gran Bretanya, però, o tots són pirates o ningú.
Eixa manera tan peculiar de veure els altres com a dolents i a nosaltres com a superiors, també la practiquem en coses més banals. Per exemple, el cas tan curiós del vel de les musulmanes. Jo sempre he pensat que els qui es posen tan histèrics perquè una musulmana vaja a escola amb vel hauria de buscar per casa si troba cap fotografia o daguerreotip d'alguna senyora de la família... amb vel. Jo en tinc de la meua iaia Maria, a qui no recorde haver vista mai pel carrer sense. I quan jo era jove les dones l'havien de dur per anar a missa («velo, medias, falda larga y trage honesto» ordenaven els nostres aiatol·làs). I així podríem repassar tantes coses que fan els del món no-civilitzat i que tant ens alarmen i contrastar-les amb el que fèiem per ací, fa trenta o quaranta anys: no hi ha tanta diferència. O siga que d'ací no res les diferències ja no seran tantes.
Al respecte, veient notícies d'aquells països, estic observant que malgrat els talibans i els integristes, en quan poden les dones musulmanes es rebel·len. No heu vist algunes joves de Teheran en pantalons i movent el cul, és evident que amb molta precaució? Jo crec que les dones musulmanes van a sorprendre els seus moros i els van a dur a la... modernitat, abans que ells ni s'ho imaginen.
En certa manera, ací també passà que les dones evolucionaren més ràpides que els homes i per exemple, qui ho havia de dir, moltes vídues descobriren que era millor fer escapades a Benidorm amb els vidus de la Llar del Jubilat, que quedar-se a casa jugant al burro. Realment foren les pioneres d'allò que ara ja s'ha generalitzat i fa la nostra joventut, que és passar de prejudicis moralistes Als musulmans els acabarà passant el mateix, tant si volen com si no; és qüestió de temps.
divendres, 20 de novembre del 2009
SILLA, CIUTAT PORTUÀRIA
Silla, ciutat portuària
Article publicat al diari Levante, el 20 de novembre de 2009
Silla té un port d’accés a l’Albufera, històric, modest, entranyable i útil; una mica brut i amb problemes d’amarratges, però això es pot solucionar; tampoc disposa d’instal·lacions d’hostaleria, que amb permís del Parc Natural podrien haver-se fet... Millorar el port és un desideràtum popular, encara que segons com, perquè crec que el veïnat s’inclinaria més per millorar l’actual port que no per fer cap instal·lació grandiloqüent i coenta, com si açò fora Miami.
De qualsevol de les maneres, l’actuació en el port és una de les assignatures pendents de tots els governs; per exemple, el que jo vaig presidir com alcalde (el quatripartit) férem un projecte amb la Diputació. El govern actual, tripartit presidit pel socialista Baixauli, en té un altre, a càrrec de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Però, el veïnat no coneixem aquest projecte, la seua magnitud, ni el que costarà mantindre les instal·lacions, ni com es pagarà... Aquest punt, tan important, ni el coneixem el veïnat, ni el mateix alcalde tampoc, tal com quedà demostrat quan no sabé contestar la pregunta del regidor del Bloc, Josep Lluís Melero. Com la clau de tota gran obra és el seu manteniment, més que la seua construcció, la pregunta té la seua importància, perquè els projectes de Baixauli solen ser improvisats i nebulosos, per no dir-los vagues i fantasiosos.
Com ara aquest projecte del port pot anar pel mateix camí que el projecte Sillalàndia, el projecte Xaruga i tants altres, i quedar-se sobre la taula, cosa que seria una llàstima, vull dir alguna cosa. En primer lloc, sobre el preu de les terres que s’han d’expropiar i que els propietaris conegueren pel Levante i durant agost, perquè ningú els havia consultat res, és natural que pensen que no pot tindre el mateix preu, com pretén el projecte, una bassa d’arròs, un hort de tarongers, o una edificació. Segon, com les seues terres han tingut la limitació extrema del Parc Natural de no poder exercir cap altra activitat que conrear arròs, si ara es converteixen en urbanes és evident que han de reclamar millors preus. Tercer, també es natural que reclamen un millor preu, quan el mateix Ministeri de Foment ha pagat per les propietats afectades per l’AVE, o la Confederació del Xúquer per a fer unes basses, o uns canals, preus molt superiors.
Així que resumint, el projecte s’ha d’ajustar a les necessitats actuals i futures de Silla, o siga que ha de ser un projecte realista i no una al·lucinació; s’ha de pagar un preu just als propietaris; i, sobre tot, s’ha d’estudiar si allò que fem ho podrem mantindre després. En qualsevol cas, si el projecte tira endavant tindrem la sort que l’actual alcalde no disposarà de molt de temps per a fer més errades i, si el pròxim alcalde no viatja pels núvols, encara gràcies. Sembla que això és el que pensen alguns socialistes de Silla que ja estan preparant el candidat post-Baixauli, si m’he de creure el que m’han comentat els meus companys del Bloc.
Article publicat al diari Levante, el 20 de novembre de 2009
Silla té un port d’accés a l’Albufera, històric, modest, entranyable i útil; una mica brut i amb problemes d’amarratges, però això es pot solucionar; tampoc disposa d’instal·lacions d’hostaleria, que amb permís del Parc Natural podrien haver-se fet... Millorar el port és un desideràtum popular, encara que segons com, perquè crec que el veïnat s’inclinaria més per millorar l’actual port que no per fer cap instal·lació grandiloqüent i coenta, com si açò fora Miami.
De qualsevol de les maneres, l’actuació en el port és una de les assignatures pendents de tots els governs; per exemple, el que jo vaig presidir com alcalde (el quatripartit) férem un projecte amb la Diputació. El govern actual, tripartit presidit pel socialista Baixauli, en té un altre, a càrrec de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Però, el veïnat no coneixem aquest projecte, la seua magnitud, ni el que costarà mantindre les instal·lacions, ni com es pagarà... Aquest punt, tan important, ni el coneixem el veïnat, ni el mateix alcalde tampoc, tal com quedà demostrat quan no sabé contestar la pregunta del regidor del Bloc, Josep Lluís Melero. Com la clau de tota gran obra és el seu manteniment, més que la seua construcció, la pregunta té la seua importància, perquè els projectes de Baixauli solen ser improvisats i nebulosos, per no dir-los vagues i fantasiosos.
Com ara aquest projecte del port pot anar pel mateix camí que el projecte Sillalàndia, el projecte Xaruga i tants altres, i quedar-se sobre la taula, cosa que seria una llàstima, vull dir alguna cosa. En primer lloc, sobre el preu de les terres que s’han d’expropiar i que els propietaris conegueren pel Levante i durant agost, perquè ningú els havia consultat res, és natural que pensen que no pot tindre el mateix preu, com pretén el projecte, una bassa d’arròs, un hort de tarongers, o una edificació. Segon, com les seues terres han tingut la limitació extrema del Parc Natural de no poder exercir cap altra activitat que conrear arròs, si ara es converteixen en urbanes és evident que han de reclamar millors preus. Tercer, també es natural que reclamen un millor preu, quan el mateix Ministeri de Foment ha pagat per les propietats afectades per l’AVE, o la Confederació del Xúquer per a fer unes basses, o uns canals, preus molt superiors.
Així que resumint, el projecte s’ha d’ajustar a les necessitats actuals i futures de Silla, o siga que ha de ser un projecte realista i no una al·lucinació; s’ha de pagar un preu just als propietaris; i, sobre tot, s’ha d’estudiar si allò que fem ho podrem mantindre després. En qualsevol cas, si el projecte tira endavant tindrem la sort que l’actual alcalde no disposarà de molt de temps per a fer més errades i, si el pròxim alcalde no viatja pels núvols, encara gràcies. Sembla que això és el que pensen alguns socialistes de Silla que ja estan preparant el candidat post-Baixauli, si m’he de creure el que m’han comentat els meus companys del Bloc.
diumenge, 15 de novembre del 2009
PECADORS
PECADORS
Article publicat a elpunt.cat el dia 15 de novembre de 2009
Els capellans no canviaran mai, sobre tot un tal Camino de la Conferència Episcopal, que acaba d'anunciar que qui vote la llei de l'avortament serà un pecador i no podrà prendre la comunió.
Sentint aquest talibà barbamec, m'ha vingut al cap el Xiquito de la Calzada, amb el qual té una retirada, quan deia «pecaor, que ere un pecaor», però sobre tot un rector de la meua joventut que també tenia el mateix cutis mòrbid i repel·lent i les mateixes idees que Camino. Recorde una malifeta seua, de l'any 57, o siga un poc després que Franco i Eisenhower signaren el pacte de les bases nord-americanes.
Vespres del dia de la Puríssima, que era el dia de les xiques que eren «Hijas de Maria», una amiga meua va rebre una estampeta del retor on li deia que «por haber pecado el pasado domingo, yendo al baile, el dia de la Purísima no podràs acercarte a tomar la comunión». Aquell retor, com Camino, decidia que la meua amiga era una pecadora i nyas, que es quedava fora del repartiment, encara que el que volia era deixar-la en evidència davant de tot el poble. La situació era, doncs, tremenda i la tensió que estava vivint la meua amiga, inenarrable. Entre la seua germana i jo l'ajudàrem a contraatacar, posant-li uns papers secants remullats d'aigua sota les aixelles, de manera que agafà una febrada i una inflamació de gola, que fou la coartada perfecta per a romandre a casa i que el retor es tocara les castanyes. Encara guarde la miserable estampeta.
Doncs bé, malgrat que han passat més de 50 anys, aquests immobilistes de Ca'n Déu continuen oposant-se a la ciència, al sentit comú, a la marxa de la història. Saben, en la seua ignorància, més que els metges i les comares junts. No els ha servit de res que, en algun moment, algú de la seua confraria haja volgut rectificar, com per exemple Joan XXIII. Aquell sant home fou una excepció, que aquests obcecats de pedal fix, voldrien oblidar.
Ells no tenen canvi de marxa i, amb la gràcia de Déu, continuen anatemitzant. És clar que cada dia hi ha més gent que no els fa ni cas, però sembla que no els preocupa: som els millors, tenim raó i els demés no; Déu és gran i el Papa el seu profeta! I amb aquesta filosofia sobre la veritat absoluta, continuen el negoci que, com el de les putes, és dels més antics del món, que els va molt bé i els dóna de menjar.
Els capellans no canviaran mai, sobre tot un tal Camino de la Conferència Episcopal, que acaba d'anunciar que qui vote la llei de l'avortament serà un pecador i no podrà prendre la comunió.
Sentint aquest talibà barbamec, m'ha vingut al cap el Xiquito de la Calzada, amb el qual té una retirada, quan deia «pecaor, que ere un pecaor», però sobre tot un rector de la meua joventut que també tenia el mateix cutis mòrbid i repel·lent i les mateixes idees que Camino. Recorde una malifeta seua, de l'any 57, o siga un poc després que Franco i Eisenhower signaren el pacte de les bases nord-americanes.
Vespres del dia de la Puríssima, que era el dia de les xiques que eren «Hijas de Maria», una amiga meua va rebre una estampeta del retor on li deia que «por haber pecado el pasado domingo, yendo al baile, el dia de la Purísima no podràs acercarte a tomar la comunión». Aquell retor, com Camino, decidia que la meua amiga era una pecadora i nyas, que es quedava fora del repartiment, encara que el que volia era deixar-la en evidència davant de tot el poble. La situació era, doncs, tremenda i la tensió que estava vivint la meua amiga, inenarrable. Entre la seua germana i jo l'ajudàrem a contraatacar, posant-li uns papers secants remullats d'aigua sota les aixelles, de manera que agafà una febrada i una inflamació de gola, que fou la coartada perfecta per a romandre a casa i que el retor es tocara les castanyes. Encara guarde la miserable estampeta.
Doncs bé, malgrat que han passat més de 50 anys, aquests immobilistes de Ca'n Déu continuen oposant-se a la ciència, al sentit comú, a la marxa de la història. Saben, en la seua ignorància, més que els metges i les comares junts. No els ha servit de res que, en algun moment, algú de la seua confraria haja volgut rectificar, com per exemple Joan XXIII. Aquell sant home fou una excepció, que aquests obcecats de pedal fix, voldrien oblidar.
Ells no tenen canvi de marxa i, amb la gràcia de Déu, continuen anatemitzant. És clar que cada dia hi ha més gent que no els fa ni cas, però sembla que no els preocupa: som els millors, tenim raó i els demés no; Déu és gran i el Papa el seu profeta! I amb aquesta filosofia sobre la veritat absoluta, continuen el negoci que, com el de les putes, és dels més antics del món, que els va molt bé i els dóna de menjar.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Ningú ha trencat un plat
Ningú ha trencat un plat
Article publicat a elpunt.cat el dia 8 de novembre de 2009
Finalment, sembla que ací ningú ha trencat ni un plat, sinó que han estat unes ximples entremaliats, anomenats Costa i Cobo, a València i a Madrid respectivament, els qui han organitzat tot el poti poti.
Als dos els han estirat les orelles, els han posat al racó, i tira avant. Ja està. Tant d'escàndol perquè finalment i fins i tot, Rajoy haja quedat millor que estava (les enquestes dixit).
A Camps no li han dit res, ni pels «xanxullos» que s'han organitzat a València davant dels seus nassos, amb la seua connivència i participació o no. Res de res; ni tan sols per haver-li dit «cariñito del alma» o alguna cosa així i que «te quiero un huevo» a un dels mafiosos de la trama, tampoc no li han dit res.
Els qui estan quedant més malparats, en tot aquest afer, són Zapatero i els seus. I encara els passa poc, per murris... Encara que ben mirat tampoc poden obrir molt la boca, no siga què. Per exemple, ja és ben sospitós, ja, que els socialistes de Madrid s'hagen posat tan nerviosos davant la possibilitat que els socialistes valencians tiren massa de la manta amb això de la trama Gürtel.
Sembla que l'ordre és: a veure el que feu, però no molesteu les màfies de la construcció. I això sí que et posa la pell de gallina! Perquè penses que hi haurà marro entre ells (entre el partit i els constructors). Però, en fi, com tinc la teoria que tots són el mateix i que de moliner canviaràs però de lladre no t'escaparàs, no m'estranya res. I més encara quan veus que també pel nostre costat hi ha coses fosques (primer, el Bloque Galego, als qui els isqué a la cara alguna mangarrufa durant les passades eleccions; ara els de Convergència i Unió...). En fi, que hi ha per a tirar-se a la beguda, perquè, què podem fer? A veure, opinem.
Com no estic per a trots, jo ja no vull proposar moralitats, sinó immoralitats. Per això pense continuar fent proclames de desobediència civil, de cara a la declaració de la renda. Com arreplegar pela del veïnat és el que més interessa als polítics, aconselle que tothom tracte d'estafar el més que puga la hisenda espanyola, ja que fer com fan no és pecat i ja hem vist que ací els polítics, quan més beatos més lladres.
Aixó sí, cal fer-ho amb molta vista, perquè la gran diferència és que la justícia espanyola (possiblement la de tot el món) té dues vares de mesurar i si ens enxampen a nosaltres no és com si n'agafen alguns d'entre ells. A nosaltres ens poden pegar una batussa que ens deixe baldats per a tota la vida, mentre que a ells... Ja ho veieu, a ells no els passa res.
Finalment, sembla que ací ningú ha trencat ni un plat, sinó que han estat unes ximples entremaliats, anomenats Costa i Cobo, a València i a Madrid respectivament, els qui han organitzat tot el poti poti.
Als dos els han estirat les orelles, els han posat al racó, i tira avant. Ja està. Tant d'escàndol perquè finalment i fins i tot, Rajoy haja quedat millor que estava (les enquestes dixit).
A Camps no li han dit res, ni pels «xanxullos» que s'han organitzat a València davant dels seus nassos, amb la seua connivència i participació o no. Res de res; ni tan sols per haver-li dit «cariñito del alma» o alguna cosa així i que «te quiero un huevo» a un dels mafiosos de la trama, tampoc no li han dit res.
Els qui estan quedant més malparats, en tot aquest afer, són Zapatero i els seus. I encara els passa poc, per murris... Encara que ben mirat tampoc poden obrir molt la boca, no siga què. Per exemple, ja és ben sospitós, ja, que els socialistes de Madrid s'hagen posat tan nerviosos davant la possibilitat que els socialistes valencians tiren massa de la manta amb això de la trama Gürtel.
Sembla que l'ordre és: a veure el que feu, però no molesteu les màfies de la construcció. I això sí que et posa la pell de gallina! Perquè penses que hi haurà marro entre ells (entre el partit i els constructors). Però, en fi, com tinc la teoria que tots són el mateix i que de moliner canviaràs però de lladre no t'escaparàs, no m'estranya res. I més encara quan veus que també pel nostre costat hi ha coses fosques (primer, el Bloque Galego, als qui els isqué a la cara alguna mangarrufa durant les passades eleccions; ara els de Convergència i Unió...). En fi, que hi ha per a tirar-se a la beguda, perquè, què podem fer? A veure, opinem.
Com no estic per a trots, jo ja no vull proposar moralitats, sinó immoralitats. Per això pense continuar fent proclames de desobediència civil, de cara a la declaració de la renda. Com arreplegar pela del veïnat és el que més interessa als polítics, aconselle que tothom tracte d'estafar el més que puga la hisenda espanyola, ja que fer com fan no és pecat i ja hem vist que ací els polítics, quan més beatos més lladres.
Aixó sí, cal fer-ho amb molta vista, perquè la gran diferència és que la justícia espanyola (possiblement la de tot el món) té dues vares de mesurar i si ens enxampen a nosaltres no és com si n'agafen alguns d'entre ells. A nosaltres ens poden pegar una batussa que ens deixe baldats per a tota la vida, mentre que a ells... Ja ho veieu, a ells no els passa res.
diumenge, 1 de novembre del 2009
I ALS QUI NO PILLEN, QUÈ?
I als qui no pillen, què?
Article publicat a elpunt.cat del dia 1/11/09
Quin goig que dóna veure emmanillats els polítics corruptes, tan segurs com estaven que el món era d'ells i que se'l podien empassar com si fora un ou. L'espectacle és superb, veure'ls com els canvia la cara, el to de veu... quan els enxampa la policia i els porta a cal jutge. Mecagonendéneu! Això està molt bé, perquè com la justícia ha de ser igual per a tots, qui la faça que la pague!
Ara bé, a mi hi ha dues coses que em preocupen. Primer que res, els fan tornar tots els diners que han pispat, blanquejat, evadit, etc.? Perquè no siga cas que tot es quede en l'espectacle. El que seria just és que ho tornaren tot, i amb interessos, a banda que hagen de fer més o menys presó. I la segona cosa que em preocupa és saber a quants polítics corruptes no els enxamparan mai.
Perquè jo crec que, com passa amb els icebergs que sols els aflora la punta, mentre que la major part de la massa la tenen sota l'aigua, en el cas dels polítics pot passar que sols veiem una part dels corruptes, la dels que afloren, mentre que la major pot romanen ocults. O siga, que sols veiem als qui pillen o per casualitat, o gràcies a algun delator intern, o per una vendetta, etc. I els qui no pillen?
Cal, doncs, mirar què es pot fer per a impedir que els polítics tinguen tan fàcil posar la mà, perquè ho tenen fàcil, especialment si es confabulen amb funcionaris espavilats i empresaris desaprensius.
Jo propose, per començar, crear comissions ciutadanes de vigilància, amb capacitat per a espigolar pels calaixos; i inspectors d'hisenda, de vigilància continua sobre els comptes bancaris i béns patrimonials dels polítics. I sobre tot la modificació del Codi Penal, amb un nou article en el capítol dels delictes de robatoris, que vinguera a dir que si el lladregot és un polític haurà de tornar el doble del que ha furtat i tindre, a més, el doble de presó. Ho pense així, perquè no pot tindre la mateixa responsabilitat un individu que ha jurat guardar i fer guardar la Constitució, i lleialtat a l'Estat i complir i fer complir la llei, etc. i que cobra per manar sobre els contribuents, que un ciutadà furtamantes qualsevol.
O siga que, per entendre's, Chirac per exemple hauria de tornar el doble de tots els diners que pispà de l'erari públic per a afavorir gent del seu partit (i no una part, com demana l'alcalde de París); quants n'eren, 50 milions? Doncs que en pague 100 i que es podrisca a la presó. I així tota la colla del cas Gürtel, i els de l'operaci Pretòria i aquell regidor de Palma, i els del cas de Marbella, i els de Pozuelo, i els... Si no és així, açò no té remei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
