A TOT GAS PER L'INTERNET

A TOT GAS PER L'INTERNET

Article publicat a elpunt.cat/Silla el dia 26 de setembre de 2010

La vida era més tranquil·la quan no hi havia tota aquesta tecnologia de l'internet? La veritat és que l'invent és útil i eficaç, potser un dels millors de tots els temps. Per exemple, els que som de l'època de la maricastanya, per a mantenir-nos en contacte empràvem l'extravagant recurs d'escriure una carta, posar-la dins d'un sobre, enganxant-li amb una llepada unes estampetes que dèiem segells, que dipositàvem en un reducte que es deia bústia, confiant que al cap d'un temps (a Barcelona, 2 dies; a Guadalajara de Mèxic, una setmana o més) un senyor ho faria arribar a la casa de l'adreça... Ara tot això s'ha acabat. Ara, per internet, en un moment pots comunicar-te amb l'altra part del món i fins i tot, pots parlar i veure-hi qui està a l'altre costat, a mils de quilòmetres: sembla increïble.

Jo li done la raó a Xavier Cunyat, que més que un fan i tècnic de la informàtica, és un convençut absolut i tan entusiasta que actua com els predicadors més conspicus: tractant de convèncer la humanitat. I sembla que té part de raó i que qui no s'hi sotmeta quedarà ancorat en el passat, com els vestits penjats als armaris esperant que se'ls menge l'arna. L'impacte, per no dir sotragada, de tota aquesta tecnologia en les persones de la meua quinta és més que evident i encara que ens coste d'acceptar, sembla que els llibres, les llibretes i les taules de multiplicar ja són el passat...

Per exemple, avui mateix Cunyat i jo dinarem amb l'Eduard i la Teresa. Aquest és de Silla i ella mexicana i han vingut des de Gaudalajara de Mèxic a veure la família i els amics. Eduard, que està informat al minut del que passa a Silla, perquè diàriament entra en elpunt.cat, i està connectat al moment amb la família i els amics, ens explica que Amèrica continua sent una terra de possibilitats per als europeus amb idees i amb ganes de treballar. Com ell en té, d'idees i de ganes de treballar, i ha trobat Teresa, que és un tresor mexicà, a l'Eduard li va bé.

Continuant amb la tecnologia i com tot té un preu, algú pot pensar que hem eixit perdent, perquè vivim més accelerats, però comparar si abans vivíem millor o no, és insubstancial: vivim en el món que vivim, amb tots els ets i uts, i no voler-ho acceptar és inútil. Del que es tracta és d'intentar que els avantatges servisquen perquè la societat siga més justa i més democràtica, i aquest sí que és un problema moral de primera magnitud, perquè qui li està traient beneficis milionaris a la informàtica són, com sempre, les multinacionals, els bancs, els països més industrialitzats... fins i tot el govern d'Espanya, que cada dia ens controla més, informàticament, per a traure'ns els diners.

Aquesta és la part perversa de l'invent, que siga un instrument més eficaç però perquè ens donen gat per llebre. Per exemple, a Silla tanta nova tecnologia no ha servit perquè l'Ajuntament tinga més informada la gent (ha desaparegut la televisió local; no és publica altra cosa que El Punt, no han posat en marxa les promeses telemàtiques electorals...), sinó perquè el regidor Benaches, de Cultura i Noves Tecnologies, haja pogut viatjar de gorra per tota Europa..., per exemple.

BEATOS I AMPARITOS

BEATOS I AMPARITOS

Publicat a elpunt.cat el dia 20 de setembre de 2010

Joan Fuster deia que al País Valencià no teníem polítics; jo, modestament, també ho dic: no tenim polítics! Aleshores què tenim? Doncs, tenim gent que viu de la política, únicament d'això, uns més espavilats que altres, com Zaplana, i, evidentment, com viuen de la política, no saben fer altra cosa i, a més, com no es conformen amb un jornalet de res, són gent poc de fiar. Però ací estan, dalt del matxo, fent i desfent. I enfront, per a la nostra desgràcia, una oposició composta d'Amparitos.

Malgrat, però, tanta deficiència en general, tenim casos molt notoris i singulars: per exemple, tenim un conseller (Blasco) que des del FRAP ha arribat al PP, passant pel PSOE, i sempre «ben col·locat»; on s'ha vist un cas igual? Un conseller (Font de Mora), tan estrafolari i tan enemic del valencià, que troba més adient que els xiquets aprenguen xinès abans que valencià; heu vist res com ell a cap altra autonomia? Tenim un conseller (Cotino), un beato de missa diària que menteix pel coll; que s'ha atrevit a acusar l'oposició de la crisi de la rajola... I uns presidents de Diputació (Castelló i Alacant) als qui han pillat cagant, és a dir, fent maniobres corruptes que fan pudor. I un president de la Generalitat que és amiguito del alma del més famós mafiós d'aquestes contrades. Etcètera. No dic res dels socialistes, perquè avui no toca.

Però, anem a pel més beat, que és el senyor Cotino. Com tothom sap, la seua família i ell, han estat implicats en concessions irregulars de contractacions, com residències de vells, grans i ben sucoses obres públiques, etc. Tindrà consciència del que fa, o siga mala consciència? No se sap, perquè aquesta gent que es dóna tot de cops de pit són, en realitat, més falsos que Judes. A més, actuen amb la coartada que qualsevol capellà amic i confessor, els dóna l'absolució i apa!: —Resa tres avemaries i un credo i no ho tornes a fer, fill meu.

No sé si mai he contat que un dia volgué fer-me anar a missa. Jo era alcalde de Silla i el conseller vingué a la del patró Sant Sebastià. El vaig rebre i saludar, però a l'hora de missa em vaig acomiadar, dient-li que jo no hi anava mai. Ja ho sé, alcalde, ja ho sé, em digué, però quin mal li pot fer anar-hi? Allí Déu ens accepta a tots... No m'oblidaré mai i quan el veig dient mentides per la tele, posant cara de monsenyor, m'entren ganes de dir-li de tot. Ja em compreneu, veritat?

En qualsevol país altre que el valencià, uns personatges així ho tenen magre, perquè la gent, que no és tan babaua com nosaltres, no es deixa ensarronar tan fàcilment. A València sembla que quan més corrupte i més xoriço és un polític, o un «promotor cultural» (Climent), és millor. Ací un paio d'aquests diu que ha entrat en política per a forrar-se (Sanz) i li donen un càrrec. O que vol diners per a salvar el país, i la gent li'n dóna...

Les properes eleccions municipals i autonòmiques haurien de ser una bona ocasió perquè obrírem l'ull, els valencians, però ho dubte. L'oposició farà els esforços que calga, n'estic segur, especialment dels meus (Bloc/Compromís), però com en som pocs, cal preguntar-nos: i els socialistes, què faran? De moment estan pegant-se Alarte i Asunción (que porta de capatàs, l'alcalde de Silla Baixauli, especialista en transfuguisme). Com sembla que guanyarà el primer, aleshores què? Sabrà fer un discurs convincent; ja té una estratègia preparada?...

AL CONSELLER LI LA BUFA

AL CONSELLER LI LA BUFA

Publicat en elpunt.cat el dia 12 de setembre de 2010

Cabra avesada a saltar, salta i saltarà, que en castellà dirien que la cabra siempre tira al monte. M'ha vingut al cap el nostre refrany pensant en una cabra especial, recalcitrant, impertinent, pèl roig, energúmen i inefable; em referisc al conseller d'Educació, o de poca educació, o de mala educació, Font de Mora, a qui tinc el gust de penjar cap avall en aquest article en solidaritat amb el director de l'Institut de Montfort, José Luís Santiago. No cal que conte la història, perquè és suficientment sabuda, però penjar el conseller cap avall és dir-li botifler (com a mínim) i enemic del poble, emulant que a Xàtiva és així com tenen el retrat del primer rei Borbó, Felip V, que cremà la ciutat perquè se li havia resistit.

Aquest senyor, que és metge forense, o siga que en sap molt de cadàvers, està entestat des del primer moment a impedir la normalització de la llengua, fins i tot, podríem dir, que està entestat a ofegar-la, fins a fer-la desaparèixer. I no para en les seues agressions, com ara mateix que ha anunciat que vol suprimir les línies en valencià, que són minoria, i potenciar les línies en castellà, que són la majoria; també vol afavorir l'ensenyament de l'anglès i, fins i tot, del xinès, en detriment del valencià.

Li la bufa que la Llei exigisca tot el contrari, o siga que els estudiants valencians han de dominar les dues llengües oficials per igual: li la bufa. Li la bufa que institucions universitàries, instàncies polítiques, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, il·lustres personalitats de la cultura, Escola Valenciana, sindicats d'ensenyants, etc. li exigisquen tot el contrari del que fa, a ell li la bufen. Li la bufa encara més que la justícia haja dictat tantes sentències en contra d'ell per negar-se a acceptar la unitat de la llengua. A ell, això li la bufa.

També li la bufa que països més avançats i cultes, com ara Suïssa per posar-li un exemple ben important, ensenyen als xiquets en la llengua del cantó on hi viu i una altra llengua, assegurant que quan acaben l'ensenyament dominaran les dues, i més. A ell això li la bufa. Diu que costa massa diners mantenir dos grups, de castellà i de valencià, i suprimeix les línies en valencià!

Per què no ho fa al revés, o siga per què no suprimeix les línies en castellà? Perquè està demostrat que els xiquets que fan els estudis en valencià, acaben sabent les dues llengües, mentre que al revés, no i, per tant, no hi ha volta de full, però com el valencià a ell li la bufa, no ho farà. En definitiva, Font de Mora és un enemic declarat de la llengua i per tant ha de ser considerat un enemic dels valencians i penjat cap avall, de moment simbòlicament.

Ai, i si només fora aquesta cabra! En general totes les autoritats que patim els valencians, estan com juramentats en perseguir el valencià, o en menystenir-lo. Tots, els que diuen que fan tant i tant a favor, i en realitat fan poc, als que declaradament s'obstinen a no usar el valencià. I això ho podem fer extensible a totes les esferes de poder civil, judicial, militar i eclesiàstic.

Fem un repàs conselleria per conselleria, ajuntament per ajuntament, caserna per caserna, parròquia per parròquia; fem un qüestionari, que serà tristíssim. Quina llengua utilitza vosté en el seu «treball»? En quina llengua publica vosté els papers de la seua jurisdicció? En quina llengua fa vosté la missa?...

L'any que ve Escola Valenciana ha elegit Silla per a la Trobada de les escoles. L'ajuntament, amb alcalde asuncionista (és el braç dret de l'ex-ministre i encarregat de fer trànsfugues, entre les files socialistes, que traïsquen el secretari general Jorge Alarte), ha aprovat acollir la Trobada, però no ajudar-los econòmicament. Ja sé que no tenen ni un euro, encara que, per al que volen, sí (per exemple, per a les «relacions internacionals que gaudeix el regidor Benaches). És l' exemple, que tinc més a mà, i com aquest, altres. I és que, a tanta gent li la bufa el valencià...

DEL RESTRENYIMENT I EL FLAT

Del restrenyiment i el flat

Article publicat a elpunt.cat el dia 6 de setembre de 2010

No vull parlar del restrenyiment exactament, sinó dels polítics restrets, perquè com no poden fer de cos com Déu mana, pateixen o poden patir, els pobres, de meteorisme, mal de panxa, anorèxia, cefalees, astènia, mal humor i fins i tot alteracions emocionals i de la personalitat. En aquesta situació, el més normal és que tinguen mal humor, alguns fins i tot mala hòstia, i que finalment, d'una manera o altra, ho acabem pagant els de sempre: els pagans. Així que, el millor que pot passar-los, a ells i també a nosaltres, és que caguen bé. Ja ho deien els clàssics: cacatio matutina est tanquam medicina, cagar pel dematí és com una medicina.

No dic això dels polítics restrets per dir-ho, sinó perquè donen la impressió, per la cara que fan i pel color de la pell, però sobre tot pels fets. La cara d'una persona restreta té una blancor característica, gairebé com la dels morts, molt similar a la dels addictes a la coca quan estan que no poden més perquè necessiten una ratlla. Com la cara és l'espill de l'ànima, i l'ànima d'una persona que no caga és enormement desgraciada, crec que ja està dit tot: l'ànima d'un polític restret és molt desgraciada.

Per a saber quins mals pateix un polític, també podríem mirar-los l'iris, però hauríem de ser iridòlegs i ells s'haurien de deixar escodrinyar, i les distàncies curtes sembla que no els agraden, a no ser que sigues algun «amiguito del alma». Tinc una parenta amb unes cefalees immenses que acudí a un iridòleg d'Amposta; aquest la mirà i dictaminà: vosté és que té molt mal geni, sempre està enfurismada i per això se li fa la fel més agra del que toca. No la curà, però encertà en el diagnòstic. És clar que potser que en lloc de mirar-li l'iris, mirara de reüll la cara de màrtir del seu marit, que l'acompanyava, i això li degué donar alguna pista, però, això també ho fan els metges.

Seguint amb els polítics, també és probable que, fixant-nos únicament en el color de la cara confonguem un restrenyiment amb una diarrea, perquè de les dues coses pateixen els polítics i més ara que venen les eleccions i alguns temen que es quedaran sense el càrrec o canongia.

En qualsevol dels casos, crec que és convenient que comencen a preparar-se tisanes. Camps ja n'ha recomanades de til·la, als socialistes. Fou l'altre dia a Teulada, on acudí d'amagatotis, a autoproclamar-se candidat a continuar sent el que més mana. Té la benedicció de l'apòstol Santiago, que ja l'ha perdonat de les malifetes anteriors, segurament fins i tot d'haver-li dit al Bigotis que «te quiero un huevo».

Doncs, estic d'acord amb Camps: tisanes de til·la per als socialistes i més ara que se'ls acaba de reaparèixer, com un fantasma, un salvapàtries que tothom creia desaparegut (fent fortuna) per Amèrica, el senyor Asunción. Deu anys, senyor, senyor, i encara se'n recorda. Apa, Alarte, a prendre til·la! Bé, com encara no ho té segur, Asunción també en pot prendre.

I als populars? Que els vindria malament prendre til·la? Jo pense que no, i per les semiconfidències d'un mig amic que tinc en el corral popular, a Camps li isqué allò de recomanar-los til·la als socialistes, precisament perquè ell en pren unes quantes tasses al dia i n'està ben familiaritzat. Entre amagar-se de la premsa i de la gent i prendre til·la es passa més de mig dia, em diu. Així que til·la als sociates i til·la als populars.

A Silla, per exemple, ha de prendre til·la l'actual alcalde, perquè com ja s'ha fet públic que no el volen els socialistes va que no caga (ell, que en les eleccions es presentava com l'alcalde que vol el poble, ara, mira per on, resulta que no el volen ni a sa casa). Així que til·la, a Baixauli, i als seus addictes i trànsfugues, també, especialment a Roser Saborit, que ja ha eixit en la seua defensa, i a Machancoses, que ha lligat el seu futur al de Baixauli. I als populars de Silla, com de moment no s'aclaren sobre qui encapçalarà la seua llista electoral, els aniria bé les tisanes de camamil·la.

I als meus? Què recomane als meus? Doncs, per als meus els ous batuts amb mistela, que ens administraven quan ens trobàvem una mica fluixos, quan érem xicotets. Les mares agafaven un ou, el batien, li agregaven sucre i mistela (després la quina, que era més neurotònica i estimulant) i allò, begudet, ens donava una alegria i energia que ja voràs; sobre tot era bo per a cascar-se-la amb més ritme. Exactament és el que necessitarem, de cara a la propera contesa electoral, per a suportar les dues i eternes maquinacions per a perjudicar-nos: les maniobres d'Eliseu Climent, però sobre tot les pressions internes i d'amics, que ens demanaran que «ara és l'hora de fer pinya», «és l'hora que ens unim, que pactem»... Jo ja he dit altres vegades el que pense: nosaltres som nacionalistes i sols hem de pactar amb nacionalistes. Els espanyols que pacten entre ells. I de les maniobres de Climent, fugir!

Tornant als remeis de tota la vida, a més d'econòmics i eficaços, encara cal afegir que són nostres i no de cap multinacional nord-americana, o siga que podríem dir que són remeis nacionals. Això sí, cal saber-los administrar, perquè les coses s'han de fer sabent cada cosa per a què serveix. Em contaren que un capellà confessava una parroquiana, que deia que cada matí, quan el veia fent missa, sentia una cosa que la cremava per dins. El capellà s'oferí a solucionar-li el problema, però abans volia saber l'edat i quan li digué que seixanta-set, li advertí: — Doncs, això seran flatulències, prenga's bicarbonat. Així que si finalment algú té flatulències, que prenga bicarbonat.