diumenge, 22 de setembre del 2013

OBCECACIÓ ASSASSINA I SUÏCIDA

OBCECACIÓ ASSASSINA I SUÏCIDA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 de setembre de 2013

L'exemple que està donant la societat balear, que s'ha llançat al carrer i es manté en vaga, en defensa dels seus drets conculcats pel govern, és admirable. Personalment, a mi m'omple d'orgull veure la meua família involucrada, però em consterna que en aquest Estat tot continue igual que en l'època de Franco, o pitjor. Així que no se m'ocorre altra cosa, per a dibuixar la situació, que pensar que estem en guerra.
La guerra ens l'han declarada els botiflers, encara que, millor dit, sempre hem estat en guerra contra aquests sinistres cagallons de la història, però ara és que han redoblat els esforços assassins de sempre. Però, a l'increment repressiu i espanyolista del govern del boticari Bauzá, la societat sencera mallorquina està donant una resposta contundent i aquesta és la gran nevetat.
L'actuació de Bauzá és obcecada, tothom ho veu, i com s'enfronta a la voluntat popular d'una manera tan bàrbara, precisament pressionant-la en la part més sensible, com és en la seua llengua, jo crec que a més de ser una obcecació assassina, la que els inspira i mena a fer el cafre institucional, és també suïcida. Jo estic convençut que el PP serà duríssimament castigat en les urnes.
I el PP també serà castigat en tot l'Estat, o això és el que diuen totes les enquestes, i serà de justícia que siga així. Els qui tenim l'edat suficient per a contemplar les coses amb la perspectiva dels anys, veiem que la degradació de l'Estat ha arribat a uns límits com mai, i que es descompon, es degrada irremeiablement. I com hem viscut tot el franquisme, dir que açò és pitjor ja és dir.
Els dos indicatius clau per a fer aquesta afirmació són la corrupció institucionalitzada, que té menjada l'ànima de pràcticament tots els governants, i la seua incapacitat per a fer front a l'agressió capitalista i neoliberal. Tot el que ens passa és la conseqüència. La crisi econòmica i l'atur, per exemple.
La societat, davant dels espectacles miserables de Bárcenas, dels de la trama Gürtel, dels Eres, de la trama Brugal, de l'Urdangarín i la infanta... Davant de tots els casos de corrupció, de tants, vivim en un estat d'estupor i d'indignació, tan intensos i universals, que no hi ha cap sector que puga mantenir-se al marge, com passava abans, que molta gent s'inhibia i “no volia saber res de política”. Ara això s'ha acabat, ara tothom parla de política.
De la indignació a la desesperança pot haver-hi un pas, especialment si la societat veu que no hi ha solució, per exemple “que els lladres no tornen ni un duro” o que la justícia és parcial en els casos més significatius, com passa amb la família real. I un poble indignat i desesperançat és una cosa molt perillosa, o no ho creu així el govern de Rajoy?
Se suposa que els populars no ho veuen així i pitjor per a ells, perquè a més de no tenir talla moral, demostren que tampoc tenen talla política i, per tant, que són incapaços de fer front a les pressions alemanyes i al desgavell bancari i així, ací cada dia estem pitjor, per molt que Guindos i Montoro diguen el contrari. Que els ho pregunten als cinc milions d'aturats, o a vora el milió d'emigrats...
Eixir-se'n d'aquest merder que és l'Estat és tractar de sobreviure, doncs, i és el moment d'aconseguir-ho de manera assenyada. L'enemic que són ells, que ens han declarada la guerra, estan cagats de por i tracten de marejar amb l'amenaça que ens quedarem fora d'Europa. Què vol dir això? Que haurem de negociar l'entrada? Doncs, la negociarem. O és que Europa va a deixar-se fora a Escòcia, a Catalunya, a Euskadi, a Còrsega, a Gal·les...?
Vull fer un breu comentari a l'exabrupte de la senyora Aguirre, que ha vingut a Barcelona a dir barbaritats, que sols poden fer gràcia als d'Unió, supose. Ha dit que Catalunya ha de catalanitzar Espanya, quina cosa, quan tota la història ha estat al revés. Espanya, senyora Aguirre, no ha pogut suportar mai en la vida altra cosa que el seu centralisme més rabent i per aquest motiu, per exemple, Portugal no és al mapa i nosaltres tampoc volem ésser-hi. Espanya no pot ser altra cosa que la corona de Castella i gràcies; que es facen a la idea i que els aprofite.
I res més per al dia d'avui que desitjar que els alemanys l'encerten i facen fora a la nibelunga de la senyora Merkel (nibelunga li va millor que valquíria, crec). Si Alemanya recupera el projecte socialdemòcrata és possible que Europa comence a alçar el cap i a recuperar la pau social i l'estat de benestar, que encara que no tornarà a ser com el que s'ha perdut, serà millor que la misèria en què ens han sumit les polítiques neo-liberals.
I pel que respecta al rei, jo crec que, a banda del problema del maluc, està una mica desmoralitzat. Al meu iaio li passà, quan hagué de tallar en sec les seues visites al barri xinès, que començà a decaure i a desinteressar-se de moltes coses, a caminar amb gaiato, a quedar-se absent... El recorde perfectament. Així que li tornen la princesa Corinna, si volen que el rei reviscole, o acabarà com el meu iaio.

diumenge, 15 de setembre del 2013

LA CORT DELS MIRACLES I NOSALTRES

LA CORT DELS MIRACLES I NOSALTRES
Article publicat a el Punt/Avui el dia 15 de setembre de 2013

Comparar la situació actual de tot l'Estat amb la que pintava Valle Inclán en “La Cort dels Miracles” podria ser un exercici profitós, que aconselle a qui li vulga treure profit, perquè l'esperpèntica situació actual ho és tant o més que la de l'època d'Isabel II. Vull dir que ens fa falta un cronista agre i anarquista que es dedique a retratar el món de corrupció en què s'ha convertit tot l'Estat actual, que no té res a envejar del que pintaven Valle, o Pérez Galdós. La monarquia, el partit popular i el socialista, l'església, la banca, el futbol, els feixistes, els columnistes aduladors, els xoriços, els farfants i perdonavides... Res no ha canviat, tot és igual i Vico tenia raó. Confie, doncs, que aviat irromprà una merla blanca que s'hi pose a fer la crònica, un Ferran Torrent per exemple.
Un dels moments més impactants d'aquesta tràgicomèdia que és Espanya ha estat l'episodi dels Jocs Olímpics del 2020, que volien celebrar a Madrid. Quin ridícul més espantós! Des de qualsevol angle que s'hi mire. Un Estat, que no té ni per a pagar l'educació, la sanitat, ni els serveis socials i que ara mateix viu de les almoines i dels préstecs, com pot tindre la pretensió de voler organitzar tan gran sarau com són uns jocs olímpics?, es preguntava una representant del COI, de manera clara i aguda.
Sobre l'afer ja s'ha dit de tot, en la premsa estrangera i en la d'ací, especialment en la de la closca amarga i no vull repetir-me, doncs. Ara bé, m'ha cridat l'atenció les poques al·lusions que s'han fet al tema de la corrupció, com si això no ho hagueren tingut en compte els membres del COI i jo crec que no ha estat així, sinó que aquest punt ha estat un dels decisoris. Jo m'imaginava aquella col·lecció de mòmies “olímpiques” (no els podrien posar més joves?) pensant a l'hora de votar: si home, i quan arribarem a Madrid haurem d'anar agafant-nos la cartera per si ens la furten, ni pensar-ho.
Vull imaginar-me que la presència de la delegació espanyola, la més nombrosa de les tres, amb més càrrecs polítics que esportistes, tots de gorra, també va ser mal vista pel COI. Sobre tot si la comparaven amb les delegacions japonesa o la turca. Si no m'ho han dit malament, els japonesos eren uns 80 i els turcs uns pocs més, mentre que els espanyols passaven dels 200! I en la comitiva hi havia el Wert, que ha retallat les subvencions a l'esport.
L'episodi de l'anglès de la famosa Botella és un quadre esperpèntic, més metafòric que res i innecessari, perquè, quina necessitat tenia aquesta senyora d'intentar parlar en anglès, quan podia haver-ho fet en castellà, ja que hi havia un servei de traducció? Inexplicable i grotesc. Si haguera parlat en castellà també l'hauria marrada, perquè el missatge amb què volia acabar de convèncer el món que Madrid era la millor opció, era d'una pobresa que ratllava l'encefalograma pla: banalitats i bodoqueries.
Doncs, bé. Jo què hauria fet si haguera tingut que organitzar-ho? Per començar, com digué el batlle Trias, l'única ciutat capaç d'organitzar uns jocs olímpics en aquesta península és Barcelona. Però, ja que volien que fora Madrid, jo hauria comptat amb la princesa Corinna, que ella sola hauria estat capaç de convèncer tot el COI. Per a donar-li més morbositat, en lloc del príncep de Girona hauria enviat el rei en persona. En fi, ara ja està i, com digué la filla de Fabra: “que se jodan”.
Altra cosa ben distinta ha estat la Via Catalana de l'11 de Setembre. Quin èxit per a nosaltres i quin problema per a l'Estat espanyol, no? Açò ja no hi ha qui ho pare i més d'hora del que alguns ens pensàvem Catalunya haurà aconseguit escapar de la rèmora que és Espanya. El treball que els espera és dur, però estic convençut que el faran bé. És tota la història intentant-ho, des dels Trastàmara, però especialment des del Decret de Nova Planta.
De moment, davant de l'èxit de la Diada, la cara d'espant que han posat els dolents de la dreta i els tebis socialistes, ja ho diu tot. Crec que no caguen dur des del dimarts passat. I tot el món n'ha quedat assabentat, tota la premsa mundial n'ha parlat. Crec que la idea que Catalunya vol l'autodeterminació ha quedat suficientment clara i que ha obtingut la simpatia i l'interés universals. Fins i tot he observat que hi ha gent, cada dia més, a l'Estat que ja va comprenent el sentit de la reivindicació catalana.
Què hauríem de fer, doncs, els valencians en aquestes circumstàncies? Jo sempre he tingut clar que si hem d'anar a remolc de Catalunya, serà millor que aquesta siga forta i per tant la missió dels valencians hauria de consistir a ajudar-los en els seus propòsits. Una cosa pareguda a la que feien els independentistes sud-americans (Bolívar i San Martín) amb l'alliberament dels seus respectius països, Veneçuela i Argentina i dels del veïnat també, de tot el continent. Nosaltres, si ens espavilem, podríem ser els següents dels països d'ací.
Acabe recordant que el món escolar està en peu de guerra contra Wert, per tant invite tothom a fer les vagues a què ens convoquen els sindicats i organitzacions educatives. Demà crec que comença una vaga general a les Illes; el dia 24 hi ha una vaga general a tot l'Estat... Ens hi veurem!

dijous, 12 de setembre del 2013

ENGUANY ENS OFEGAREM?

ENGUANY ENS OFEGAREM?
Article publicat a el Punt/Avui el dia 12 de setembre de 2013

Sembla que a vint mesos de les eleccions municipals i vist el que s'ha vist fins ara, pràcticament la legislatura està esgotada, o dit d'altra manera, sembla que ací no hi ha res a fer. El govern, víctima de la seua minoria, ha demostrat una incapacitat absoluta per a arribar a cap acord amb ningú, i l'oposició no ha sabut maniobrar, aprofitant la majoria de què disposa, per a forçar cap proposta de res. Total, que temps perdu, que diuen els francesos, i el temps que es perd ja no es recupera.
El veïnat continuem sense saber res, perquè ningú informa de res. En juliol vam veure reviscolar el PSOE i EU amb uns fullets, alguns inintel·ligibles; després res, fins que començat setembre el regidor de Compromís ha publicat un excel·lent article, Silla ha fracassat?, en aquest periòdic (dia 5).
Melero fa un repàs general, prou negre i amb paraules dures i clares, dels fracassos o ocasions que hem perdut. Però, també fa una proposta per a redreçar la situació, diu: “és fa més necessari que mai un espai de diàleg entre la política i el veïnat que dibuixe la Silla del futur, que imagine nous temps i tanque etapes que han paralitzat la capacitat d'entendre'ns, que facilite pactar els aspectes bàsics de la convivència i d'actuar amb trellat pel bé comú i l'interès general.”
La proposta de Melero la trobe encertada i esperançadora, si la duem a bon termini. A mi especialment m'agrada, perquè coincideix amb el que he estat escrivint, des d'aquesta columna, durant tota la legislatura. Ara és qüestió de veure quina resposta obté, per part dels partits i de la societat. De moment recorde que El Punt té feta una oferta permanent a la participació en les sues pàgines per a qui vulga escriure i opinar, com ja ha fet Melero.
El veïnat estem desconcertats, entre poc informats i un cert passotisme, cosa que no vol dir en absolut que no tinguem opinió; el que fa falta és que algú comence. Per exemple, fa uns dies, arran de la informació que enguany s'esperen fortes pluges, alguns veïns m'han preguntat per les obres de pluvials. Què sabem al respecte? I un altre em preguntava si s'hauran revisat les canonades de les aigües, no siga cosa que estiguen embossades. Altre tema de comentari és el del preu de l'agua potable. Ja se sap per què a Silla la paguem més cara que enlloc?
Un bon exemple que demostra que la gent té opinió ha estat la reacció popular en el tema dels bous, perquè la idea que ha anat estenent-se pel poble és la proposta de Compromís de reduir els dies de bous a la meitat, o siga que amb quatre dies n'hi havia prou, cosa que ha corroborat la poca assistència a la plaça els darrers dies de la setmana taurina.
També el veïnat ha anat pensant en l'altra part de la proposta: que les penyes taurines es paguen la plaça, com estan fent en tots els pobles. Com fan les falles, la casa d'Andalusia, el futbol, etc. qui vulga bous que se'ls pague, deia molta gent. Ací tenim altre exemple que el veïnat sap opinar. També ens podem felicitar que altres dos partits s'hagen afegit a la proposta i l'hagen feta seua, els socialistes i EU.
Sobre aquest punt, si no estic mal informat, l'alcalde semblava disposat a acceptar la proposta, com a mínim en el tema dels quatre dies de bous, però ha estat el regidor Isidro Prieto que imposà l'argument de no “cedir”, segurament per desconèixer que de vegades una retirada és una victòria. Quina llàstima d'ocasió perduda, senyor alcalde! Fins i tot il·lustres votants i militants populars m'han reconegut personalment que ells havien perdut una magnífica ocasió de reordenar el tema dels bous...
Estic rellegint el que vaig escrivint i ja veig que l'estiu no m'ha fet perdre la mala llet que em caracteritza i que tant dol a algunes persones de fluixa convicció democràtica. En atenció a les crítiques que se'm fan, especialment Eduard Giner des de Mèxic, tractaré de dir també algunes coses bones. I se m'ocorren dues: la Lírica i el Museu.
La Lírica és la institució cultural més activa que tenim a la ciutat i els hem d'agrair que hagen sabut omplir el programa de festes amb les dues actuacions que protagonitzaven a la plaça del Poble, de manera exitosa: el festival de bandes i l'actuació recordant a Nino Bravo. Per acabar d'arrodonir-ho, la Lírica ha llançat la magnífica idea de recuperar l'escola d'educands, com explicava el seu president Jesús Escorihuela. La idea és d'oferir als xiquets i xiquetes la possibilitat de formar-se en el mateix si de la societat musical, com es feia abans.
L'altra bona notícia és que s'ha acabat de condicionar el Museu municipal, segons el projecte de Josep Alapont. El Museu, que “inaugurà” l'alcalde Baixauli, de presa i de corregudes quan no estava ni acabat, podrà finalment ser visitat i conegut pel veïnat, i pels forasters que hi vinguen. Especialment tindrà molt d'interés per a la població escolar, perquè els servirà per a conèixer millor la història del poble.
La tasca de direcció del Museu està en les millors mans possibles, en les del cronista local, Josep Antich, que és qui n'ha tingut cura de tots els aspectes tècnics, i encara sense conèixer els resultats jo estic convençut que haurà fet una feina excel·lent. Confiem que aviat ens farà, ell mateix, una presentació en aquestes pàgines d'El Punt, en tant que arribarà el moment de la seua obertura al públic, que s'ha ajornat per a novembre.

diumenge, 8 de setembre del 2013

POLÍTICS AMB LA FLOR AL CUL. EL CAS BAUZÁ

POLÍTICS AMB LA FLOR AL CUL. EL CAS BAUZÁ
Article publicat a el Punt/Avui el dia 8 de setembre de 2013
 
En agost vaig marxar a Mallorca amb el mal regust de saber que Bauzá s'havia presentat a Madrid, davant del mateix Rajoy i altres dirigents, com l'exterminador del sistema educatiu de la immersió lingüística a les illes, amb l'excusa que responsabilitza la immersió del fracàs escolar dels nins i les nines illencs. Hipòcritament no parlava de la retallada de recursos a les escoles, ni de la reducció dràstica de la plantilla de professorat, ni de la pràctica desaparició de les prestacions socials, com a factors que influeixen en aquest “fracàs”. Tota la culpa és de la immersió lingüística, paraula de Bauzá, i per tant s'ha tret de la màniga reduir l'ensenyament del català al mínim (programa TIL, Tractament Integral de Llengües, es diu el projecte).
En la seua conferència, el famós personatge va silenciar el rebuig que ha rebut el seu programa lingüicida per part dels centres escolars, dels ensenyants, dels estudiants i de la societat, com ja vaig contar en maig passat, arran de les manifestacions que es feren en protesta, en les quals hi vaig poder participar. Com l'objectiu del PP és espanyolitzar els nins i les nines, Bauzá entén que s'ha de començar per la llengua, suprimint la immersió lingüística i així ho manifestà, reclamant la medalla de campió, ja que era el primer que havia aplicat el progrom del projecte de Wert, així que medalla per al xic. L'espavilat president balear, a la seua terra estant, ja que és madrileny, com estava en casa  podia dir totes les mentides i barbaritats que va dir.
He estat parlant amb molta gent, sobre tot ensenyants, i la indignació que senten contra Bauzá està al límit. Jo també i no tinc cap inconvenient a manifestar-ho, així com a subscriure qualsevol manifest en aquest sentit, i ja he enviat la meua adhesió als tres directors de Menorca que han estat depurats per no seguir al dictat les decisions anti-lingüístiques del govern de Bauzá. També m'he adherit a la vaga que estan organitzant els ensenyants, a partir del dia 16, que des de la distància i a la meua manera seguiré.
Bauzá és un exemplar dels individus que senten un odi total a la llengua catalana i que li tenen declarada la guerra (en el seu cas, el que té no és autoodi, perquè ell no és de la terra, és un metec dedicat a la farmàcia i per tant el que té es diu odi a seques). Quan va anunciar que volia que els nins i nines estudiessin quatre llengües: mallorquí, menorquí, eivissenc i formeterenc, cadascú la seua i no català, ja va deixar clar com era de malèvola i retorçuda la seua intenció.
Doncs bé, aquest mateix polític exterminador és també un triomfador, dels qui naixen amb una flor al cul. Segons llig a la premsa, té tanta sort o més que el famós Carlos Fabra (Castelló). Per exemple, la “seua” farmàcia té el privilegi de facturar a la “seua” conselleria de Salut 600.000 euros anuals més que la resta de farmàcies; quina xamba! Per altra part, les farmàcies han cobrat abans que no els mestres, quina casualitat, i per tant ell també. I mentrestant, i tot en el mateix dia, els diaris informen que la seua dona ha obtingut plaça de professora en un centre també de Marratxí. En conclusió, Bauzá va nàixer amb la flor en el cul!
Per a compensar tanta calamitat bauzista llig també al diari una notícia més reconfortant. La senyora Munar, presidenta del Parlament balear, del Consell de Mallorca i d'Unió Mallorquina, que també va nàixer amb una flor al cul i tot li anava tant bé, ara la flor se li ha pansit i ha acabat a la presó per corrupta. Que ningú passe pena, però, perquè s'ho està passant d'allò més bé. Diu el diari que ja s'ha posat les preses a la butxaca, que les té encisades. “És molt bona, molt agradable, encantadora i amable”, segons la seua esteticista, que és una presa que li arregla els cabells i li fa la manicura dos cops a la setmana a canvi de dos paquets de tabac.
La senyora Munar, diuen, sempre va molt arreglada, porta bossa permanentment i de les cares, i sabates de taló, cosa que fa al·lucinar les companyes de garjola. Ocupa ella sola una cel·la, pot fer 10 telefonades de 5 minuts a la setmana, i rebre una visita de 40 minuts. L'única pega, segons diuen les altres preses, és que de tant en tant se la troben plorant, pobra dona, perquè els diu que amb ella han comés una injustícia... Les preses la compadeixen.
Supose que aquest podrà ser el tipus de vida que els espera a tota la colla de polítics que, nascuts amb una flor al cul, però, ara estan en la llista d'espera de ser jutjats i condemnats, per xoriços. A Madrid, com sabem, està el Bárcenas, en presó preventiva per si s'escapa. A València és Blasco i la seua quadrilla els qui esperen l'actuació del jutge; a continuació sembla que seguiran el bigotis, Camps, Rita. Tots encara amb la flor al cul, fins que se'ls pansisca.
Finalment, espere que a Buenos Aires no se'n refien d'aquesta gent i no nomenen Madrid per al tema dels Jocs Olímpics. Quan escric aquestes ratlles, encara no sabem res, sinó que tothom fa conjectures; jo estic en contra de la nominació. Mentre escric l'article, m'imagine la cara que posaran els peperos si els diuen que no, que com no se'n refien, que res. Guai, tu, quines cares... Estic en contra de la nominació per raons estrictament econòmiques i de salut social. Si no tenim diners per a les beques escolars, per a la sanitat pública, per als serveis socials, i ni tan sols per a les senyalitzacions ferroviàries, ni per al corredor mediterrani; si estem empenyorats fins l'infinit, per quins collons ens hem d'empassar una altra despesa supermilionària com la dels jocs olímpics, que hauríem de pagar entre tots?
Així que amb aquesta idea antiolímpica i antimadrilenya per un costat i lamentant que Messi els haja donat suport; desitjant un èxit rotundíssim el dia 11 en la Via Catalana per la independència i finalment esperant veure més polítics amb la flor al cul, encara que marcida, ingressant a la presó, ho deixarem per avui, una mica esperançats que tot açò acabe. De moment, El Punt/Avui informa que el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha suspès el decret TIL de Bauzá, donant la raó als qui l'hem protestat i denunciat des del primer dia. A veure si tenim sort en la resta de desitjos.


dimarts, 3 de setembre del 2013

GIBRALTAR HA, HA, HA! I LA CONYA MARINERA

GIBRALTAR, HA, HA, HA! I LA CONYA MARINERA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 de setembre de 2013
 
Gibraltar, tal com s'ho plantegen a Madrid, a mi sempre m'ha fet riure i ara més que mai. Ja en temps de Franco tinguí problemes per a aprovar la Formación del Espíritu Nacional per culpa d'això, com ja he contat més d'una vegada. Tal com feia el dictador, que quan tenia problemes tirava mà del tema, com a maniobra de distracció i per a engalipar el veïnat, els franquistes del PP han fet el mateix que el mestre i en plena crisi de la gran corrupció, quan més els arriba la merda al coll, nyaca!, han ressuscitat el tema. La diferència, per a desgràcia dels populars, és que si en aquells anys de la ignomínia n'hi havia de babaus que s'ho creien, ara la gent no ha reaccionat, sinó que ha passat.
Aquest mes d'agost, que començava amb la tragèdia de l'AVE gallec, ha tingut un altre tema gros en la compareixença de la Cospedal davant del jutge del cas Bárcenas. En el primer cas jo, que sóc un gran detractor de l'AVE, com manifeste sempre que tinc l'ocasió, vaig pensar que la culpa d'aquell enorme accident no podia ser sols del conductor, sinó també de l'estructura de les vies i del sistema de control, o siga de la Renfe o com es diga ara. Com veig que el jutge pensa el mateix, estic satisfet de ser tan malpensat, encara que lamente les desgràcies dels passatgers del fatídic tren.
Ara bé, l'actuació estel·lar de la reina del circ, la Cospedal, és el que m'ha deixat estupefacte. Que la dona era una perfecta ignorant i incoherent ja n'havia donat proves a bastament i no cal recordar les seues històriques intervencions o bajanades. Però ningú podia pensar, ni jo que sóc tan negatiu, que li diria al jutge que el que havia dit Rajoy en el Parlament era mentida, perquè el que havia passat és que entre ell i l'Arenas, havien arribat a una conxorxa amb el Bárcenas i la seua dona, a canvi del seu silenci. Una pel·lícula de gàngsters a l'espanyola.
A meitat de mes la televisió valenciana, per primera vegada en la història, ha retransmès la Festa d'Elx. En qualsevol altre lloc del món sense blaveros ni un Castellano, si disposaren d'una joia com la del Misteri, cada any i sempre haurien dedicat les majors de les atencions a difondre l'espectacle; ací ha estat enguany, per primera vegada, que ho han fet! A banda que han omès la primera part, que és la Vespra, la retransmissió de Canal 9 ha estat lamentable, amb fallides sonores importants i, sobretot, permetent que uns comentaristes inefables, embrutaren l'espectacle amb les seues absurdes, inoportunes i sectàries intervencions.
Com els dies d'agost passen que volen, quan ens hem adonat, ja s'han acabat les vacances. En realitat, el d'enguany era el primer estiu de ma vida que ho havia deixat tot de banda: ni articles, ni encreuats, ni viatges, ni lectures (no he passat de les primeres pàgines del Tròpic de càncer, que volia rellegir); he fet el que es diu el gos, que és el que toca durant la canícula, o el temps de la calor de l'estiu, que precisament ve de canis, que vol dir gos. I, com és lògic, m'he dedicat a veure la tele i algunes pel·lícules, que no he acabades mai, perquè em dormia.
També he seguit alguns debats polítics, pocs perquè alguns tertulians em resulten insuportables, especialment un tal Maluenda, que surt per tot arreu per a dir sempre el mateix, però sobre tot per a defensar el seu amic Rajoy. Especialment em molesta veure aquest paio patètic, a La Sexta, però no m'estranya que el criden de les televisions de dretes. Jo em pregunte, quan dirigeix el periòdic que diu que dirigeix, si sempre està en altres feines i sobre tot, si li paguen sobresous per això o no, i si cobra en A o en B. En general, qui sap dir-me el que cobren aquests tertulians?
Ara que, com a colofó d'agost, no hi ha hagut una imatge més sorprenent i significativa que la reincorporació de Rajoy, a la feina. Ho ha fet acompanyat d'un seguici compacte i viril (al PP no hi ha paritat) com els que li feien al Caudillo, tots marcant el pas. La diferència és que aquests han eixit d'un canyar; què feien al canyar, m'he preguntat? S'ha anunciat que Rajoy continuarà sense dir ni piu, com un don Tancredo; i també, que posarà terra per entremig, anant-se'n a Rússia i a l'Argentina, com fugint del temporal. Haurem de confiar que els periodistes russos i els argentins, que són molt llargs i rebuscats, li demanaran: amb tot el que ha passat, quan pensa dimitir i convocar eleccions? Creu que Déu el perdonarà dels seus pecats de pensament, de paraula i d'obra? És de veres això que diuen que Espanya és la conya marinera? I coses així.