DE QUIN TÚNEL PARLEU? ALBA MIÑANA I LA VAGA

DE QUIN TÚNEL PARLEU? ALBA MIÑANA I LA VAGA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 24 d'octubre de 2013. Vaga General de l'ensenyament

 

Jo també crec que estem eixint d'un túnel, però no del mateix de què parlen Montoro, Rajoy i Botín, que és el de la crisi; d'aquest en concret, nosaltres no estem eixint, ni especialment els més de 6 milions de treballadors aturats, ni els tres milions de gent que estan passant fam, ni els jubilats i jubilades que van a veure reduïdes les pensions, ni els estudiants que deixaran de ser-ho per quedar-se sense beca... Del túnel de la crisi sols poden dir que estan eixint els qui de veritat no han entrat mai, per exemple els tres mosqueters que acabe de nomenar.

Del túnel de què parle, i del qual sí que crec que estem eixint, és del de la por i de la vergonya, perquè la gent, especialment els més joves, que són el nostre futur, està perdent la por a dir el que pensa i la vergonya a dir les veritats i davant de qui siga. I aquests joves són un exemple que cal seguir.

Ara mateix, tota la joventut estudiantil de tot l'Estat (entre 80-90%), la majoria del professorat i moltíssimes famílies, estem de vaga, protestant contra la llei Wert. És impressionant. La joventut no li té por a res i crida pels carrers: fora la reforma franquista del PP! No és impressionant? I la cosa és tan profunda i va tant de veres, més del que s'imaginen el tal Wert i tota aquella gent, que en aquest sentit sí que es veu el final del túnel.

Tots guardem a la memòria la protesta rotunda dels estudiants amb millors expedients acadèmics, guardonats pel mateix ministeri, negant-se a donar la mà al ministre. L'acte va ser espectacular i a una altra persona que a Wert li haurien caigut els collons a terra; a ell, no, perquè és un apostòlic il·luminat i aquestos són molt caparruts i orgullosos.

Doncs, perquè sàpiga Wert que allò no fou un acudit d'un dia, avui mateix una encantadora estudiant de l'IES de Benicalap, que ha obtingut la millor nota dels Premis Extraordinaris de Batxillerat (9'36), que convoca la Conselleria d'Educació, es manifesta, sense cap vergonya, ni por i amb la cara ben alta, contra la llei de Wert. Assegura que si guanya el premi extraordinari de tot l'Estat, al qual ara es presenta, no li donarà la mà al ministre i que  recollirà el premi amb la samarreta verda de “Per un ensenyament públic i de qualitat”.

Una criatura així, de sols 18 anys, tan intel·ligent i treballadora com per a haver obtingut la nota que ha obtingut, i tan segura i convençuda per l'escola pública, com per a manifestar-se absolutament partidària. Tan convençuda que la llei Wert és dolenta, que, per exemple, subratlla que no entén que es puga avaluar l'assignatura de religió, que ella diu que és un acte de fe i prou, com les matemàtiques. Una xiqueta així és una prova que sí que estem eixint d'un túnel, però del túnel en què ens havien calat els del PP, del de la por i la vergonya. La joventut diu que no.

I una criatura com Alba diu en poques paraules el que molts valencians i valencianes no s'atreveixen: que pertany a una família castellanoparlant, però que els seus pares l'han duta sempre a les línies en valencià (IES Comarcal de Burjassot i després al de Benicalap) i que per això parla valencià. Fantàstic, Alba i fantàstica família Miñano Mañero!

Pensant en la vaga dels estudiants adverteix que ella sempre les ha fetes totes, vagues i manifestacions en defensa de l'ensenyament públic i que això no ha perjudicat el seu expedient. Meravellós missatge que surt al pas de les mentides dels responsables del ministeri i de les conselleries, que diuen que fer vaga perjudica els estudiants (sic).

Una dona així, (ja li dic dona perquè mostra mes senyals de maduresa que molts adults i adultes, començant per Wert) també té els peus posats en terra i manifesta rotundament que per als joves com ella no hi ha lloc en aquest país, que els joves sols tenen davant l'horitzó de l'emigració. És el futur que els té programat el govern i per això diu que un país així a ella no li interessa, un país que no defensa i no es preocupa pels joves. Malgrat tot, Alba aconsella a la joventut que estudien, que no defallesquen, i que dediquen temps a la lectura, a la literatura...

Totalment commocionat per l'entrevista que li han fet a aquesta preciosa joveneta, a qui felicite cordialment, així com als seues pares i a l'IES de Benicalap; commocionat també per les notícies que m'estan arribant del bon rotllo de la vaga dels estudiants, que han dedicat tot el dia a donar explicacions a la gent, a confeccionar cartells, a fer arribar la convocatòria a tota la societat i a preparar la gran vaga de demà; tan commocionat per tot plegat, encara em faltava saber del valor que ha demostrat una professora mallorquina, davant de la mateixa senyora reina.

Pel que he estès, la professora Jenny Lorden, d'Inca, ha recollit un dels dos premis nacionals a un projecte educatiu, que lliurava la reina i amb tota la tranquil·litat del món, amb el convenciment de qui parla en justícia, ha recordat que el millor premi havia estat el de la mobilització de tots els ensenyants i de la societat de les Illes per l'escola pública. L'han aplaudida tots els presents, fins i tot la reina.

Doncs, sí que estem eixint del túnel, però del de la misèria mental i moral en què ens volen encabits els energúmens de Wert i companyia. La joventut i els ensenyants són el motor que ens impulsa i, finalment, guanyarem i sortirem a la llum. De l'altre túnel, del de la crisi, ja parlarem però quan hi haja treball per als més de sis milions d'aturats, quan els bancs tornen a donar crèdits i quan, arribats els dies de cada convocatòria electoral, tothom diguem que prou, que ja està bé de tanta poca vergonya i de tant de xoriç. La joventut d'ara és mereix que ho fem així, i els “que venen darrere”, que diu Alba, també.



S'HA CONVOCAT UNA VAGA. ANEM A LA VAGA!

S'HA CONVOCAT UNA VAGA. ANEM A LA VAGA!

Article publicat a el Punt/Avui el dia 20 d'octubre de 2013

Arran del meu article “Estudiants en vaga” (El Punt/Avui, 17 d'octubre) un entranyable amic professor, o siga sospitós per al règim, m'ha escrit, que “la major part dels meus companys profes estan apàtics, com anestesiats”, posant en dubte que secunden la convocatòria. Un altre també entranyable amic professor, o siga també sospitós, m'ho ha corroborat per telèfon: “ací la gent intenta escaquejar-se... No sé quants farem la vaga, però supose que pocs...”. Això és conseqüència de la por, evidentment.

És lògic que, davant dels bàrbars, hom senta por, i les perverses pretensions de la llei Wert (LOMQE), no poden ser més tenebroses, com ho és aquest ministre, el pitjor de tots els que hem patit, inclosos els de Franco. La llei Wert és un despropòsit monumental, que ens retorna als anys de la postguerra i del Cara al Sol. Per tant, és lògic que els ensenyants senten por i els entenc.

Encara tenen més motius per al temor, perquè ja estan patint en la pròpia carn tota mena d'agressions, que saben que aniran en augment: controls ideològics dels inspectors; retallades en els sous; reduccions pressupostàries que afecten a la qualitat de l'ensenyament; augment de les hores lectives; augment dels alumnes en les aules, amb criatures assegudes a terra; reducció de la plantilla...

El govern del PP, inspirat en les idees feixistes del laboratori FAES que dirigeix Aznar el Malèfic, té com a objectiu la destrucció de l'escola pública, com de la sanitat, dels serveis socials; de l'estat de benestar. A hores d'ara ja ningú dubta que tenen aquests objectius, i encara menys els ensenyants, que són i seran un dels sectors més castigats.

Per aquest motiu jo crec que ens hem de plantejar que amb el troll de Wert i tota aquesta gent no hi ha res a fer i que més tard o més d'hora vindran a per cadascú de nosaltres. Aleshores, cal fer un esforç, treure's la por del cos i de l'ànima i defensar-nos, atacant el mal. Com és Wert qui ens ha declarat la guerra, ell serà el responsable.

Per a encoratjar-nos podem recordar els famosos versos de Bertolt Brecht (o de Martin Niemöller, tant li fa). “Primer vingueren a cercar els comunistes i jo no vaig dir res, perquè jo no era comunista. Després vingueren a pels jueus i jo no vaig dir res perquè jo no era jueu. Després vingueren a pels sindicalistes i jo no vaig dir res, perquè jo no era sindicalista. Després vingueren a pels catòlics i jo no vaig dir res perquè jo era protestant. Després vingueren a per mi, però aleshores ja no quedava ningú que diguera res...”.

La por o la covardia són reaccions humanes, comprensibles però de vegades inútils, perquè els energúmens, tocats per la inspiració feixista, no s'aturen mai i menyspreen la democràcia, el diàleg i els pactes. Ells es creuen els més sabuts, els qui tenen la raó...i el poder. Amb aquesta bàrbara manera d'entendre la democràcia, evidentment, donen por. Però, no tothom es resigna.

A les Illes, que Wert i la FAES han convertit en camp experimental, aprofitant la disposició de Bauzá i la seua colla d'ases, ja estan passant coses ignominioses, que resumiré. Estan demanant a les criatures que delaten els professors poc ortodoxos (?), com feien els nazis. Els inspectors actuen com a policies, amb l'única missió de detectar i expedientar els dissidents. Volen exercir la censura dels llibres per a dialectalitzar la llengua, illa per illa. Per descomptat, han augmentat la ràtio d'alumnes per aula, disminuït els pressupost, retallat els sous, etc. I estan facilitant la implantació de l'ensenyament privat, mentre abandonen l'escola pública i seran els primers a reimplantar l'assignatura de religió, a permetre la separació de sexes, etc.

Això és el que ens espera ací, evidentment. Però, per això mateix en lloc d'acollonar-nos és vital que reviscolem i que diguem no. A les Illes ho han fet, de manera magnífica, amb tres setmanes de vaga i amb el suport dels pares i de la societat. Ací, com allí, esta situació ens perjudica enormement, però callar encara és pitjor. Cal resistir, ja que ens ataquen, i atacar sempre que siga possible; si cal, fent guerrilles.

No estem sols, amics ensenyants, perquè comptem amb la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, o siga, per les organitzacions FAPA-València, STEPV, CCOO, UGT, Escola Valenciana, CAVECOVA, CGT, FAAVEM, SEPC, BEA, Campus Jove, Sindicat d'Estudiants, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica, ADIDE, FAPA-Enric Valor, FAPA-Penyagolosa i Valencia Laica. Enfront hi ha les organitzacions religioses i empresarials, els sindicats grocs i el govern del PP.

Aprofitem, doncs, la vaga del dia 24 d'octubre i tota la mobilització prèvia, per a deixar ben clar a Wert que no acceptem la seua dictadura. Ens convocaran a assemblees, a fer alguns tancaments, a organitzar piquets informatius en mercats, centres de salut, transports, a fer pancartes en instituts i facultats, a fer la gran vaga del 24 i, posteriorment, a decidir altres accions. Hem de participar. Com és la guerra, ens veurem a les trinxeres.

ELS ESTUDIANTS FARAN VAGA

ELS ESTUDIANTS FARAN VAGA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 17 d'octubre de 2013

Acabe de tornar de Mallorca i continue tan impressionat i encoratjat, com des de fa molts mesos, pel magnífic i generós exemple de lluita front als abusos del poder del president Bauzá (quina poca vergonya de paio!) i la seua cohort de vacaburres. Han estat tres setmanes de vagues i de manifestacions, en què han participat els estudiants, els professors i les famílies, la Universitat i la societat en general, cosa que mai no s'havia vist fins ara a les Illes. Els he dit: bravo i gràcies per la lliçó que ens heu donada!

Amb què em trobe, a Silla? Fantàsticament: amb la convocatòria d'una vaga estudiantil, (amb tot d'assemblees i de manifestacions) que començaran en tots els centres el proper dilluns dia 21, fins el divendres; una setmana de rebel·lió. Hi haurà tres dies de vaga (dimarts i dimecres, d'estudiants; dijous, d'estudiants, pares i professors). Assemblees i tancaments, piquets informatius... Magnífic!

He rebut correus per internet informant-me i invitant-me a participar-hi; m'han deixat propaganda escrita; m'han vingut a visitar i a parlar-me'n, uns joves estudiants; m'informen des de la Universitat que també s'hi afegeixen els professors... Evidentment, hi participaré tant com puga, els he dit a tots. I per al meu consol pense que si els estudiants estan tan valents, és senyal que encara no està tot perdut.

En altres moments ja he comparat la situació actual, d'aquests anys del PP, amb els anys del franquisme i he denunciat que no hem avançat, que estem igual que quan corríem davant dels grisos... I he dit i vull repetir que l'esperit i el tarannà dels ministres de Franco era el mateix que el de l'actual i tenebrós ministre Wert.

O és que, potser, aquest ministre troll encara supera als de Franco? És possible que, en efecte, aquest siga és el pitjor ministre d'educació que ha hagut mai en Espanya, que ja és dir. Wert vol imposar els seus criteris a la força i en contra de la ciutadania, fins i tot a la força bruta, seguint les directrius d'Aznar i la FAES. En realitat tots ells són uns dictadors i de demòcrates tenen el mateix que jo de canonge de la seu.

Per tant i tornant al poble, l'alegria que m'han donat aquests joves és immensa. Diuen: fora la reforma franquista (LOMQE)! I donen en el clau, perquè es tracta d'una llei feixista, que procura pels que tenen diners i castiga els qui no en tenen (les beques i l'augment de les taxes són l'exemple); beneficia l'ensenyament privat i perjudica l'escola pública; vol tornar a la separació per sexes dels estudiants (col·legis de monges i de frares?); tornar a imposar la religió com assignatura; redueix el nombre de professors i augmenta el nombre d'alumnes per aula; etc.

Els estudiants diuen que la llei de Wert és un “intent de retornar-nos a les cavernes educatives del franquisme” i que el PP “ataca i colpeja als més desafavorits, mentre protegeix i governa en favor d'un grapat de banquers...”. I denuncien que “els mateixos que ens demanen esforç, sacrifici i excel·lència són els que durant 20 anys, almenys, han estat finançant il·legalment el seu partit i cobrant sucosos sobresous sense la menor vergonya”.

Estic meravellat. Ara resulta que, com jo sempre he afirmat, la nostra joventut ni és tan ni-ni, ni tant no-no. La nostra joventut sap el que vol i sap expressar-ho. I ho demostren amb l'anàlisi educatiu que fan, com també ho fan amb el tema de la sanitat, amb què ells també es solidaritzen. De fet, em passen informació de la Coordinadora anti-privatització del País Valencià, que també està en peu de guerra, convocant concentracions i protestes davant de la conselleria de Sanitat.

Aquests joves no són ni-nis perquè ni volen estudiar, ni volen treballar. Són ni-nis perquè ni tenen treball, ni tenen possibilitats d'estudiar, ni tenen perspectives laborals, ni poden emancipar-se, ni viure del seu treball... És la pèrfida situació a la qual hem arribat, de la mà de la colla d'energúmens furtamantes i corruptes que ens “governa”. Per tant, hem de donar suport a aquesta joventut que s'ho està passant tan magre.

Pense que si els estudiants tiren endavant, és senyal que encara no està tot perdut. Els joves ho són tant, que encara són estudiants, però tenen tota la raó, i tenen el futur per davant. Els decrèpits feixistes que ens estan governant i oprimint, ni tenen la raó, ni tenen futur; sols tenen les butxaques plenes, això sí.

El dret a rebel·lar-se contra el poder tirànic és un dret polític, un dret moral i un dret natural. Precisament la marxa del món és la marxa cap a l'emancipació de la tirania. Fins i tot pensadors, com Tomàs d'Aquino (i ho dic pels beatos del PP), defensen el dret a oposar-se als tirans.

Per tot plegat, doncs, si els joves diuen que ja està bé de suportar la tirania dels brètols franquistes, tenen tot el dret a fer-ho i nosaltres també a recolzar-los i a marxar al seu costat.

DE LA MALA HÒSTIA QUE NO S'ACABA

DE LA MALA HÒSTIA QUE NO S'ACABA

Article publicat a elPunt/Avui el dia 14 d'octubre de 2013

De temps ençà estic d'una mala hòstia que no me l'acabe, i no és sols perquè m'he fet vell i se m'ha aguditzat la mala baba. Ho lamente pels qui s'hi troben a prop i no en tinguen cap culpa, però són tantes les coses que ens fan enutjar, cada dia, que sentim fins i tot fàstic de viure-hi. Enunciaré els casos més importants i també donaré compte de tres de més personals, que m'empipen i em compliquen l'existència, per si a algú li passa el mateix.

Hi ha, en primer lloc, la corrupció dels polítics, que són tan enormes, com repugnants i miserables. Caldrà que fem la relació una altra vegada? I caldrà que tornem a fer la relació de les mil putades que ens estan infringint els polítics del PP, dedicats a acabar amb l'estat de benestar i a espanyolitzar l'escola? De la vomitiva llei LOMQE del troll Wert, què? I de l'obcecació del sàtrapa Bauzà, què? ...

De l'imperialisme dels Estats Units i les seues agressions; de la nibelunga Merkel i la seua política antisocial que està imposant-nos; de la insolidaritat europea amb els pobres immigrants, que fugen de la precarietat econòmica i política dels seus pobres països i acaben morint enfront de les nostres platges... No és tot açò motiu per a estar-hi de mala hòstia?

Ja més personalment, sobre el fet de la meua jubilació, crec que m'he avesat/resignat a la nova vida i passe de tot. A fi de comptes, jo ja tenia suficients anys treballats i si m'enviaren a casa és perquè tenien raó. Em jubilí als 70 anys i tres mesos, per culpa d'E. Climent, que no cotitzà a la SS, i de qui ja he dit una part del que puc dir, amb la intenció de fer obrir els ulls als ciutadans més confiats.

Per tot plegat, doncs, estic fotut, però vaig tirant, amb l'ajut d'unes quantes píndoles de la farmàcia. I no em puc queixar quan veig que, entre els supervivents de la meua quinta, hi ha qui va amb crosses, altres estan una mica dements, i tots amb alguna nafra. C'est la vie.

He d'afegir una desgràcia que m'ha passat amb el telèfon mòbil, perquè he canviat l'antic i senzill aparell que tenia, que em costà molt per a saber-lo manipular, per un altre de gran pantalla, amb el qual puc fer mil coses, segons m'han dit. Jo sols volia poder rebre fotografies dels meus néts, i a l'instant (wattsapp), però m'he posat en un merder d'on no sé com me'n sortiré. Definitivament, m'he equivocat i vaig de cap, per culpa del nou mòbil, perquè no calculí bé les meues poques habilitats tecnològiques, ja que sóc un burro per a la tecnologia, més que ningú.

Ara bé, crec que sense voler-ho he aconseguit una mena de miracle i és que com no controle l'instrument, no conteste les telefonades, ni els missatges i la gent s'està afartant de mi i/o s'estan oblidant. Fantàstic, quina tranquil·litat.

Finalment, com tinc tot el dia per a fer res, per a caçar mosques, per exemple, he observat que ha hagut un canvi en la població mosquera: han desaparegut les de sempre, aquelles senyores mosques que ens empipaven, perquè anaven xuclant-ho tot, i que es limitaven a passejar per damunt la panxa, o la calva. Les d'enguany són més menudes i impertinents, més agosarades i entremaliades i, a més a més, piquen. L'altre dia una mosqueta d'aquestes em perseguí pel carrer i acabà posant-se pel forat del nas...

He observat que quan eclosionen estan una mica en bàbia, perquè encara no saben totes les passeres. Aleshores són més fàcils de caçar i agafe la paleta i plaf! Però també he observat que es queden mig mortes i que al poc reviscolen i tornen a alçar el vol. Per tant, recomane tenir algun paper de cel·lulosa a mà i immediatament de fotre'ls la paletada, agafar-les i xaf!, esclafar-les entre els dits. Jo ho faig així i ho aprofite per a imaginar que a qui li pegue i esclafe no és la mosca, sinó algun ministre. Plaf!, el Montoro a fer la mà. Plaf!, la Mato, a l'escorxador. Plaf, el Wert!, a prendre pel cul... És un exercici doblement higiènic, mates la mosca i mates un ministre!

Tornant a la política nacional i com s'acaba d'imposar l'ucàs del Wert, dit la LOMQE, que abans he qualificat de vomitiva. Com despús ahir el parotet de Montoro (oi que sembla un parotet?) digué aquella solemne boutade que els salaris van apujant. Com demà passat és el dia de la raça, de la hispanitat i de la guàrdia civil. Per tot plegat, no pararíem de balsmar!

Tot no és dolent, però, i fa poc gaudírem veient el ridícul que féu la rècula de personatges que viatjà a Buenos Aires, a càrrec de les nostres butxaques. També gaudírem amb l'entrevista que li feren a Rajoy els de la Bloomberg. O amb les notes desqualificadores de l'FMI. O amb les enquestes d'intenció de vot. O imaginant la cara d'espant que haurà posat el bisbe d'Alcalà, perquè el Papa no condemna l'homosexualitat. O la del superepíscopus Rouco, perquè el Papa no és de dretes com ell...

Em reunisc amb l'amic Abelard Saragossà, que m'ha suggerit de fer una selecció dels meus articles i fer-ne un llibre. Altres també m'ho han dit i m'ho estic pensant. Tinc fins i tot els títols i l'estructura, perquè serien una sèrie de llibrets, que es dirien Memoràndum. Si em decidisc, podria posar-m'hi, i faria els següents: Memoràndum d'un penques (E. Climent). Memoràndum de xoriços (els furtamantes populars). Memoràndum d'un troll (Wert). Memoràndum d'un pobre parotet (Montoro). Memoràndum d'una cirera amarga (Guindos). Memoràndum del tio del bigoti (Aznar)...

SILLA: L'AIGUA CLARA I EL XOCOLATE ESPÈS

SILLA: L'AIGUA CLARA I EL XOCOLATE ESPÈS

Article publicat a el Punt/Avui el dia 10 d'octubre de 2013

 

Sembla que, per fi, s'ha reconegut que és veritat el que hem estat denunciant des de fa tant de temps: que estem pagant l'aigua massa cara, més que cap altre poble de l'Horta, inclosa la capital! Ho vaig denunciar fa més d'un any ací, en el Punt/Avui, pensant que el govern municipal i els partits se'n farien càrrec, però no fou així. Tornàrem a insistir les vespres de Nadal passat, i tampoc res. Hagué de passar més de mig any i quan ja no ens ho esperàvem, per fi EU aprofità l'oportunitat i ho denuncià al Levante.

I durant tot aquest temps, el veïnat hem continuat pagant l'aigua tan cara, sense que se'ns donaren explicacions, ni per l'empresa subministradora, ni per l'ajuntament? Exactament, això és el que ha passat.

Nosaltres sempre hem reclamat un informe dels tècnics de serveis municipals. L'informe tècnic, que per fi han fet els responsables, ens dóna la raó: l'empresa concessionària, AGUAGEST, “ha modificat el model de cobrament als veïns sense el vist i plau del ple municipal”. Ho ha fet modificant els trams tarifaris i incrementant els preus. I la part més grossa: ha estat fent-ho així de malament des de l'any 2009!

O siga, si en 2009, qui estava d'alcalde era Baixauli. I des de 2011, fins avui, qui està d'alcalde és Serafín. Si el tècnic de serveis, durant tots aquests anys, ha estat Pepe Valero i el de medi ambient, Josep Villalba. Què diuen aquests quatre il·lustres senyors en el seu descàrrec?

Segons l'empresa concessionària, presentaven les notificacions de l'increment de preus però l'ajuntament no els deia res i per això les donaven per aprovades. I la comissió de preus de la Conselleria d'Indústria per què donava el vist i plau? Perquè entenia que l'ajuntament estava d'acord!

En conclusió, doncs, aprofitant la desídia municipal i la de la Conselleria, AQUAGEST ens ha aplicat tres apujades de preus, la del 2009, la del 2011 i la d'enguany! I els veïns i les veïnes de Silla estem pagant-los l'aigua com ells volen, injustament.

Ara, quan estem arribant al final del 2013, l'alcalde ens anuncia que van a obligar que ens tornen els diners cobrats de més, o siga durant gairebé 5 anys. Quina alegria que tindrem si és així, perquè falta veure la reacció de l'empresa per a oposar-se i la capacitat política del ple municipal per a imposar-se. Jo crec que l'ajuntament té arguments per a denunciar l'adjudicació de la concessió, per incompliment del contracte, per tant, crec que s'ha d'anar a per totes.

De moment, però, un regidor de l'oposició ja m'ha dit que pensa que l'empresa no voldrà pagar. M'he quedat de pedra i molt preocupat i per això ho conte, perquè desitjaríem que cap regidor es deixe enrotllar per la concessionària (que, per cert, aconseguí la concessió engalipant uns quants regidors, com ja contaré algun dia).

Vull recordar que fa anys, quan era regidor del Bloc (que ara és Compromís), plantegí la qüestió de fer pagar a l'ajuntament d'Almussafes la part de la contribució que cobra de la Ford, proporcional als metres quadrats que pertanyen al nostre terme municipal. La reacció de Baixauli (alcalde) i Porras (regidor d'urbanisme) va ser la mateixa que la de l'actual regidor: que Almussafes no voldria pagar, em digueren. Ara, que l'empresa no voldrà pagar, m'ha dit el regidor de l'oposició. I què?

En el cas de la Ford, l'ajuntament d'Almussafes es resistia, en efecte, i no volia pagar, però finalment ens pagaren el que ens corresponia i, des d'aleshores, continuen pagant-nos cada any. Quan un polític creu que té la raó ha de lluitar per a imposar-la, sobre tot si es tracta dels diners dels ciutadans.

Per acabar vull insistir que aquest afer ha posat de manifest la falta de “sensibilitat” dels nostres polítics i dels tècnics, que han incomplert la seua obligació, de vigilar i controlar l'empresa concessionària. Són els dos alcaldes que he nomenat, els regidors d'obres i serveis corresponents, els tècnics, els secretaris i també tots els regidors de l'oposició. Faig l'excepció, evidentment, del regidor d'EU, Valentín Mateos, que ha actuat molt bé.

Hi ha més coses, que també he suggerit al llarg d'aquests mesos. S'ha de fer un estudi tècnic de les obres que l'empresa concessionària ha realitzat en el poble i que els estem pagant i, sobre tot, si també estem pagant per altres coses, com la guia de Silla de Paleta d'Ocres i algun contracte camuflat.

Altra cosa és el tema del cànon de sanejament (Epsar) i la taxa de tractament de residus (Tamer), que també paguem juntament amb l'aigua. Silla no ha recorregut cap d'aquestes quotes, com han fet altres pobles, especialment per tot l'escàndol de lladres de la planta de Pinedo. Aquest és un altre tema, que confiem que els nostres polítics sabran estudiar, perquè una de les seues obligacions és vigilar les rateres i defensar les butxaques del veïnat.



BAUZÁI I WERT, UNS TALIBANS EMBOGITS

BAUZÀ I WERT, UNA TALIBANS EMBOGITS

Article publicat a el Punt/Avui el dia 6 d'octubre de 2013

Pels canals de televisió i la premsa que haurem de dir lliures (per exemple El Punt/Avui), per a distingir-los dels òrgans d'informació oficials o paraoficials, seguim amb atenció i estupor les cabrioles polítiques i judicials amb què el Govern central i els autonòmics de la mateixa corda, estan segrestant i pervertint la democràcia, amb la col·laboració de la peculiar justícia d'alguns jutges.

Emparant-se amb els resultats electorals, que els donà la majoria absoluta, mantenen l'antidemocràtica teoria que poden fer qualsevol cosa, encara que siga el contrari del que havien promès en els respectius programes. I són capaços d'imposar lleis i decrets agressius contra el mateix poble que els va votar i perversament es creuen en el dret de fer-ho, com si tenir la majoria fora patent de cors. Això és una estafa a la democràcia, és l'antidemocràcia.

És el cas de Bauzá, que a partir d'ara diré Bauzá bin Laden, com tot seguit explicaré. Aquest madrileny, president dels balears i pitiüses, ha posat en marxa, en les escoles i en l'administració, uns programes que ataquen directament la manifestació més genuïna de l'ànima del poble, que és la seua llengua. Eliminant el requisit lingüístic de l'administració i la immersió lingüística en l'escola, ataca la llengua i la pregunta és si ho anuncià així en la campanya electoral, que atacarien la llengua catalana. Pel que es veu, per la reacció de la gent, sabem que no, doncs enganyà el poble.

L'actitud de Bauzá i dels talibans amb què governa a cops d'ucasos (un ucàs és una ordre dictatorial, que imposaven els tsars a la força), l'actitud de tots plegats no respon a cap altra idea que la de liquidar la llengua catalana. Dir-los, doncs, talibans és una manera de dir-los alguna cosa, perquè també els escau titllar-los de franquistes, o de feixistes. En qualsevol cas, el que passa és que han perdut la legitimitat.

És evident que el que dic d'aquests bàrbars de les Illes és d'aplicació a tots els governs populars, començant pel central; a fi de comptes és de Madrid d'on ixen les directrius genocides, que s'elaboren en la FAES d'Aznar i es canalitzen pels ministeris més ideològics, especialment a través de Wert. La idea clau d'aquesta gent és que s'ha d'espanyolitzar a tothom, talment com intentava Franco, perquè España és una, grande y libre. El projecte antilingüístic, doncs, és de l'Estat i no afecta solament a la llengua catalana de les Illes, perquè una cosa pareguda passa a Galícia i intenten a Euskadi i a Catalunya.

El projecte del PP va encara més enllà i les mesures contra la sanitat pública, contra les pensions, contra els funcionaris, demostren que en realitat tenen el mateix sentit: es tracta de deteriorar l'estat de benestar. La idea que viure tant bé és insuportable per al sistema i que cal fer correccions en profunditat, invocant raons d'eficàcia i fins i tot assegurant que el que pretenen és evitar-ne el seu col·lapse en el futur, comporta, però, una fal·làcia: per què totes les mesures que pren aquesta gent són a costa del poble pla, i van a càrrec de la seua butxaca? Per què no pressionen fiscalment els poderosos, acaben amb la corrupció de banquers i de polítics, retallen o suprimeixen les prebendes de la monarquia i deixen de subvencionar l'església?

Tornant a les Illes, que és el tema estrella del moment, vull mostrar la meua admiració a tantíssima gent que s'ha manifestat unànimement contra Bauzá, deixant-lo en evidència, amb una impressionant vaga d'ensenyants, d'estudiants i de les famílies; que ha comptat amb les adhesions de les institucions i de les entitats, de la Universitat, del món artístic i intel·lectual, de la societat sencera. Han causat un impacte en les nostres consciències, impagable, i han demostrat fins a quin punt ha arribat l'hora de dir no als feixistes que ens governen.

Bauzá bin Laden, podrà intentar fer tant de mal com podrà a la llengua catalana, però, sols podrà fer-ho durant el temps que li queda de govern, que són dos anys; a canvi, quedarà per a la història com un polític maleït pel poble. És el mateix que li passarà al gran taliban d'en Wert. Les generacions que actualment estan en edat escolar i llurs famílies, no els oblidaran. Com no hem oblidat, les generacions que visquérem sota la dictadura, les agressions del franquisme.

Per altra part, aquests talibano-franquistes, no saben que el que han aconseguit, fins ara, és exactament el contrari del que pretenien i en lloc d'espanyolitzar a ningú, han fet que afloren els sentiments nacionalistes i els han nodrit d'una manera ja irrefrenable. Per experiència valenciana sé que totes les barbaritats que estan fent, no acabaran amb la llengua, que és el que pretenen, sinó que la reforçaran. Això val per a en Bauzá com per a en Wert.

A les Illes, com passà al País Valencià, estan vivint la mateixa experiència i estic convençut que al remat qui n'eixirà guanyador serà el poble, com ho fórem els valencians en el seu moment. Pel camí ens hauran fet patir molt, però la llengua catalana, que ha estat perseguida durant segles i ha resistit tants atacs, també resistirà els dels embogits Bauzá i Wert i tots els seus talibans. Finalment, doncs, no els haurà servit de res fer el cafre.

RAJOY DIU MÉS MENTIDES QUE ALENA

RAJOY DIU MÉS MENTIDES QUE ALENA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 29 de setembre de 2013

La patètica presentació de Rajoy a l'ONU, en una sala pràcticament buida, ha fet més evident el poc o nul interès que suscita una persona que, sospitosa d'emparar i d'emparar-se en una trama de corrupció estatal, a l'altura de les repúbliques bananeres, va pel món com si no haguera passat res. Per tant, ni l'Estat espanyol, ni el seu president, desperten cap confiança enlloc, i el fracàs olímpic de Buenos Aires és una bona prova. L'únic interès que podia oferir Rajoy a Nova York estant tenia més a veure amb la morbositat, doncs, que amb cap altra cosa.

Per això, la cadena de notícies Bloomberg tingué interès a fer-li una entrevista, per a demanar-li pel cas Bárcenas. Tement-s'ho, des de la Moncloa havien intentat vetar les preguntes sobre el tema de la corrupció, però precisament aquest era el tema que més els interessava. La imatge de Rajoy acorralat per la periodista és definitiva, i les respostes absurdes que donava a les preguntes que li feia, d'antologia. A Nova York continuà dient les mateixes mentides que havia dit ací al Parlament tal com vam poder veure a la televisió (la Sexta).

Abans de l'entrevista, en altre lloc i davant d'importants i prestigiosos economistes, ja n'havia dites de mentides. Per exemple, digué que no anava a fer cap més retallada, i al mateix temps a Madrid anunciaven que congelaven els salaris dels funcionaris. Congelar els salaris no és el mateix que retallar-los-els? I està el tema de les pensions dels jubilats, que també van a ser amplament retallats. I han apujat el preu de l'electricitat... Per això dic que Rajoy diu més mentides que alena.

I s'hi posà també amb el tema de la independència de Catalunya, afirmant cínicament, que “separar-se” va contra la marxa de la història, perquè segons l'il·lustre registrador, el que toca ara és la integració. Altra mentida, sabent que Escòcia i Quebec seran independents aviat, sense que s'oposen els governs de Canadà i de la Gran Bretanya. Igualment, Rajoy també sap que un munt de repúbliques europees han aconseguit la independència a finals del segle passat “separant-se”, la major part de manera pacífica i pactada (Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Geòrgia, Ucraïna, Estònia, Letònia, Lituània, etc.). Rajoy, doncs, menteix més que alena.

És probable que el milhomes de Rajoy confiava que a Nova York podria torejar els periodistes, com fa ací, però es trobà davant de la realitat que al món saben perfectament la mena de merda que estem patint i li pregunten. Li demanaren per la corrupció del PP, i no sabé fer altra cosa que negar la seua existència... El viatge de Rajoy a Nova York ha estat un autèntic sainet.

I el sainet no acaba. Aquesta gent de qui parlem, ara volen organitzar un desori fenomenal, canviant l'horari que tenim, el de Berlín, passant-lo al de Londres. A mi, ja que va ser Franco qui ens posà a l'hora de Berlín, per anar al mateix compàs que Hitler i Mussolini, no em sembla malament que tornem a on ens toca (que és l'hora de Canàries, per cert). Altra cosa, però, és que també volen, aprofitant la gran confusió, fer-nos canviar els hàbits de vida, els dels àpats i la jornada laboral. Què té a veure una cosa amb l'altra? Ací hi ha trampa.

Crec que, en realitat, el que intenten és organitzar una confusió general i marejar-nos i tindre'ns entretinguts i despistats, intentant que ens oblidem de la corrupció i de l'espoli que han protagonitzat i que estem patint. És, doncs, una gran maniobra d'entreteniment, mentre ells van fent. Ja ho intentaren aquest estiu amb el tema de Gibraltar però, com no ho aconseguiren, ara ho volen intentar amb els horaris.

Ja m'he referit més d'una vegada a la moral i he afirmat que aquesta gent no en té, perquè són uns immorals. Per exemple, el que està passant amb el tema d'Eurovegas. Els “interessos” que hi tenen posats en el que serà un antre de blanqueig de diners, prostitució, ludopaties i evasió de capitals, els importa molt més que res, que la salvació de les seues ànimes, posem per cas i per això s'oposen els ministres de l'Opus i alguns bisbes.

Sembla que el Govern accepta tot el que demana l'empresari ianqui: llibertat per a fumar; la legislació laboral del tercer món; l'entrada i sortida de diners sense control; dur el metro fins a la porta; donar avals bancaris per si l'empresa fa fallida, i que si això passa que ens hem fem càrrec nosaltres... Com és possible que acceptem tot açò? Crec que les comissions que poden cobrar els tenen obsessionats, per això estan disposats a aquest immens despropòsit. Si diuen que ho fan perquè es crearan llocs de treball, menteixen.

Amb el que ens costarà complir les exigències de la màfia que s'hi vol instal·lar, podrien haver-se salvat les xicotetes i mitjanes empreses que han hagut de tancar, per falta de crèdits bancaris, i també s'haurien salvat milers i milers de llocs de treball. Definitivament, menteixen que alenen i alenen més que els porcs.

PUNTS PERILLOSOS I SENSE BALISES A SILLA

PUNTS PERILLOSOS I SENSE BALISES A SILLA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 26 de setembre de 2013

El sindicat CGT (Confederació General del Treball) ha fet pública una llista de 27 punts conflictius en el traçat ferroviari en la part valenciana, dels quals 3 ens afecten directament a Silla. Després de l'accident de Santiago de Compostel·la, que ha deixat al descobert les deficiències reals de tota la xarxa ferroviària, el Ministeri s'ha vist obligat a introduir un dels instruments més importants per a la seguretat, que havien obviat: les balises! No és cert, doncs, que tenim la millor xarxa ferroviària del món.

Les balises són precises especialment en els punts on hi ha canvis significatius de velocitat, perquè si fallen els maquinistes, el tren actua automàticament. Contràriament és el que passà a Santiago, com hem vist a les imatges de la televisió, que el maquinista es despistà i el tren descarrilà de manera tan tràgica: si hi haguera hagut una balisa no hauria passat, perquè el tren hauria reduït a la velocitat necessària automàticament.

En el cas de la denúncia de la CGT, a Silla hi ha 3 punts sense cap d'aquestes balises: quan els trens han de reduir de 160 km hora a 90, de 160 a 110, i de 160 a 100, en pocs metres. Els dos primers casos es refereixen, segurament, als trams d'entrada a l'estació, o siga que són punts d'impacte directe sobre el casc urbà, si hi haguera un accident d'aquestes característiques. El tercer cas, l'informe el senyala en el punt PK 100 a 99,79, que haurem de preguntar per on queda.

Ací tenim, doncs, un nou motiu de reclamació a Adif que han de fer les nostres forces polítiques, en defensa dels interessos de Silla. La pregunta és si ha fet alguna cosa l'alcalde, el ple municipal o, com a mínim, un partit polític, ja que la informació la publicà Laura Ballester, els dies 15 i 16 passats al Levante. Finalment, acabe de saber que en el ple de dimarts dia 24, el regidor de Compromís ha fet una pregunta sobre la qüestió, comprometent-se el plenari a fer gestions davant de l'Adif. De moment no s'ha vist cap reacció, ni n'ha informat la web municipal. I aquest problema, el de les balises, no és l'únic que tenim pendents amb la Renfe.

Entre Silla i el ferrocarril hi ha tants punts de fricció que podem considerar les relacions mútues de summament difícils, però que com són inevitables, cal afrontar-les sense desmai. Ara mateix sembla que l'Ajuntament continua demanant un ascensor en l'estació, cosa que ja ve de juny, però que l'Adif no ha atès mai, ni en l'època que Francesc Romeu era l'amo. Silla, que som un important nus d'interconnexió de les línies de València a Xàtiva-Madrid i a Gandia, tenim una de les instal·lacions més abandonades de la línia, cosa que és absurda.

Un altre punt pendent és el de l'encreuament de les vies amb el barranc de Tafarra, que és tan insuficient que en cas de pluges intenses provoca la inundació dels polígons del Molí i del Silvestre, i tota la zona d'influència del barranc, inclosa la Bega i la mateixa via de Cullera. Aquesta és una altra de les assignatures pendents, perquè les instal·lacions ferroviàries, en el seu conjunt, inclosa la nova via d'alta velocitat, ens afecta directament en l'evacuació de pluvials.

Sense cap dubte el conflicte estrella és el de l'estació de contenidors, pel perill que suposa i per l'erràtica actuació de l'alcalde Baixauli, que ens ha costat molts diners a Silla, encara que l'ajuntament actual sembla que s'ha oblidat del tema, o no informa. A banda d'aquella alcaldada, hi ha més coses a tenir en compte, especialment quin serà el futur de la mateixa estació.

És evident que, algun dia, l'estació perdrà la seua utilitat, quan el gran tràfic es derive cap al corredor mediterrani. Havent-hi tan a prop les instal·lacions de la Fonteta de sant Lluís, Silla deixarà de tindre cap interès estratègic i l'estació de contenidors haurà de desaparèixer. Amb això recuperarem la tranquil·litat que hem perdut, sobre tot els veïns més propers de Jaume I, el Parc, i avinguda de Gandia. El problema serà discutir la propietat a la Renfe i recuperar per al poble tota la zona.

Al respecte, a banda dels somnis de gran capità d'algun dels nostres polítics i dels interessos especulatius d'altres, cal preguntar-nos si tenim o no un estudi jurídic i urbanístic per a afrontar el problema amb garanties de solvència. Jo crec que aquest és un cas en què tota Silla hauríem d'actuar en el mateix sentit, amb la mateixa argumentació, per a exigir a la Renfe el retorn de tota la zona a Silla. Sobre el destí posterior hi haurà diverses opcions, però això serà per a després, perquè el que importa ara és aquest estudi jurídic i urbanístic, que ens fornirà d'arguments.

Així que resumint: hi ha el tema de les balises que ha d'instal·lar Adif, segons la denúncia de la CGT. Hi ha el tema de l'encreuament de la Renfe i el barranc de Tafarra, que està suficientment estudiat, dins del projecte de pluvials que la Generalitat té ara mateix aturat. Finalment hi ha el futur de l'estació de contenidors. Aquests punts podrien ser uns bons temes de debat, si finalment tira endavant la proposta del regidor de Compromís de crear “un espai de diàleg entre la política i el veïnat” (El Punt, 5/9).

I una vegada més, estem esperant saber les raons per les quals a Silla paguem l'aigua potable més cara de l'Horta. Sé que el 13 de maig hi hagué la primera reunió de la “comissió de seguiment”, la primera! L'empresa donà una informació sobre els preus que aplica, que no sabem si ha estat contrastada, així com una relació de les obres que ha fet, que tampoc sabem si la seua execució i les factures han estat supervisades. Curiosament l'empresa digué que estem amortitzant obres de l'anterior contracte, sense especificar-les. Entre elles està el pagament del llibre sobre Silla de Paleta d'Ocres? Què costà el fenomen editorial? Tenim dret a saber-ho tot de tot.