diumenge, 27 de juliol del 2014

PER QUÈ ENS FOTEN TANT ALS VALENCIANS?

PER QUÈ ENS FOTEN TANT ALS VALENCIANS?
Article publicat a el Punt/Avui el dia 27/07/2014

Mane qui mane a Madrid, als valencians sempre ens ha tocat pagar; muts i a pagar. De manera que podem dir que Espanya ha estat un mal negoci per als valencians, perquè hem aportat molt més a la resta de l'Estat del que hem rebut a canvi, la qual cosa vol dir que ens han robat sistemàticament, tots els governs. Com damunt nosaltres ens hem mostrat tan satisfets i alegrois, que hem cridat als quatre vents que ofrenem noves glòries a Espanya, podem deduir, doncs, que els valencians som els únics, a tot el món, que amem i reverenciem els qui ens maltracten i putegen, la qual cosa ens pot dur a pensar que som uns masoquistes; o uns idiotes. Clar i ras, històricament els valencians hem fet de putes i damunt hem pagat el llit.

Al llarg de la història, sempre n'ha hagut de valencians que ho sabien i no ho acceptaven, però la majoria dels valencians i valencianes, no. Per aquesta raó a València no hem tingut, com els catalans i els bascos, polítics nacionalistes, ni empresaris ni banquers nacionalistes, ni clero nacionalista, ni premsa nacionalista, ni partits nacionalistes forts. Tot al contrari, els nostres polítics, la nostra burgesia, els nostres industrials, els nostres banquers, els nostres bisbes i capellans, la premsa valenciana (amb poques excepcions), tots han estat uns espanyolistes de l'hòstia i poc o gens valencianistes.

És per tot açò que hem patit les majories del PP i del PSOE, entusiàsticament i alternativament votats pels valencians i valencianes; per això mateix la nostra indústria té tants greus problemes, la solució dels quals depenen de Madrid, i res; els nostres bancs i les nostres caixes d'estalvi han acabat desapareixent; l'església continua sense emprar el valencià... L'aparició fulgurant i efímera d'un partit regionalista (UV) podia haver significat un canvi de rumb, però no ho fou, malgrat que deixà en evidència l'existència d'un malestar “nacional” en la societat, que fou mal canalitzada per aquest partit. Haver-se mantingut en peu altres opcions clarament nacionalistes, malgrat els furibunds atacs que han hagut de suportar és, entre tot aquest garbuix de desgràcies, una esperança.

Grosso modo, això ha estat així i els qui hem tingut la sort d'estudiar història passada i viure la més actual, ho sabem. Per aquest motiu ens resulta fàcil entendre la raó del fracàs col·lectiu del País Valencià; però també per aquest motiu estem segurs que podem esperar que, encara que molt tard, podrem recuperar part del temps perdut, de redreçar la marxa de la història. La trajectòria de la UPV, convertida en Bloc i convergida en Compromís n'és una prova, a nivell polític. Crec, sincerament, que per açò i per altres circumstàncies que comentarem, podem creure que estan canviant un poc les coses.

I en aquest redreçament de la trajectòria històrica dels valencians està passant una cosa insòlita, com és el gir copernicà que han adoptat els representants de l'economia valenciana, els empresaris. Tradicionalment els nostres empresaris, amb les excepcions que vulguem, han mantingut una actitud de conformitat amb el poder de Madrid, però recentment ens han sorprès amb un canvi copernicà i s'han alineat amb les tesis més reivindicatives i enfrontat amb el govern central. Açò és una novetat de la màxima transcendència.

I no sols han canviat d'actitud front al govern central, al qual, diuen, se li ha d'exigir que acabe el tracte pejoratiu que rebem els valencians, sinó que en un altre aspecte important, com és el de la cultura i les relacions amb Catalunya, també han fet un gir, abonant un canvi en la política anti-catalana dels populars. Amb això han deixat el PP sense una bona part del seu discurs i invalidat la seua estratègia electoral. Cal no oblidar que el PP pensava ressuscitar el fantasma de l'anticatalanisme, com en els anys 80, de cara a les properes eleccions. Els empresaris han dit que no!

Acabant com estic aquest Repunt, encara no he respost a la pregunta inicial: per què ens foten tant als valencians? Com la cosa bé de lluny, o siga de la història més llunyana, la resposta la té la història, segons la qual el País Valencià ha estat cobejat des de les tribus carpetovetòniques de l'interior i posteriorment per totes les monarquies i repúbliques que s'hi han format al llarg dels temps: des dels visigots, el Cid, els àustries, els borbons, les diferents repúbliques, fins arribar al mateix Franco i als governs postfranquistes; tothom ens ha cobejat, i nosaltres ens hem cregut que ho feien perquè érem els més guais!... I a ofrenar noves glòries a Espanya.

A aquest històric desvari encara cal afegir-li la creu i ratlla que ens imposà Franco i la seua rècula de feixistes, al declarar-nos “províncias desafectas”, perquè vam ser els últims reductes republicans. Allò tingué un preu, i encara estem pagant el deute. Qui em llija, si és de la meua quinta o anterior, recordarà la mena de mania persecutòria que tenien els oficials contra els soldats valencians, i contra els catalans. Aquestes coses solen passar i quan a un poble li posen una creu, l'arrastra fins l'eternitat. Nosaltres érem “los rojos” i continuem essent-ho, pel que es veu.

Bé, doncs, ja està: als valencians ens foten perquè som valencians i vivim al llevant (el Levante feliz), i encara que ens canviàrem de camisa continuarien fotent-nos. De fet, els nostres empresaris són els que més directament pateixen l'animadversió i el menyspreu centrals i pel que diuen, no obtenen de l'Estat cap tracte ni de favor, ni de desfavor; senzillament els valencians no comptem, som uns zeros a l'esquerra.

Canviar aquest estat de coses depèn de nosaltres, la nostra casa ens l'hem d'endreçar nosaltres. “Ells” no canviaran i continuaran fotent-nos.

diumenge, 20 de juliol del 2014

SILLA I LA "MOGUDA" NEO-NAZI

SILLA I LA "MOGUDA" NEO-NAZI
Article publicat a el Punt/Avui el dia 20 de juliol de 2014

Hem de lamentar que Silla estiga en boca de mig món pel fet de tindre un regidor, dels dos d'España 2000, involucrat en l'Operació Panzer, José Serrador. Crec que és oportú fer algunes puntualitzacions, tractant d'explicar les raons per les quals en aquesta població, progressista i pacífica, funciona una organització neo-nazi.
L'home clau és el president del partit, José Luís Roberto, que pels anys 80 vingué a Silla de mestre d'escola i començà la seua activitat ideològica, al col·legi públic Reis Catòlics, del qual arribà a ser elegit director. Com intentà involucrar el col·legi en les seues creences extremistes, es provocaren durs enfrontaments amb molts dels pares i mares de l'APA (faig una memòria expressa del regidor d'UPV, avui Compromís, Francesc Orts, que protagonitzà la protesta més rotunda contra Roberto).
Per la mateixa època, aquest individu posà en marxa una empresa de seguretat privada (Levantina de Seguridad), que al llarg dels anys es convertirà en una de les empreses més importants dedicades al tema. Molts dels seus agents seran, des de llavors, joves de Silla. En els altres del negocis de Roberto, com els clubs d'alterne, els gimnasos, la venda de roba i d'identificatius feixistes, etc. també comptarà, des del primer moment, amb molts joves de la població.
Deixe de banda la part més important, que seria insistir en la perillositat del seu pensament, perquè ja ho fan altres, com per exemple els jutges. També ho haurien de fer els legisladors, prohibint aquests partits El que vull comentar són les raons per les quals aquesta gent aconsegueix l'adhesió de certs joves a Silla. De quins joves es tracta?
El que diré ja ho avancí, fa uns quants anys, en una entrevista que em feren a Antena 3, essent jo alcalde de Silla. Vaig dir que aquesta gent cerca els seus conversos entre els joves fracassats en els estudis o en el treball. El que jo observava, des de l'alcaldia, és que un mal estudiant és el que reuneix les condicions per a captar-lo. Cercant al google, he llegit que Roberto reconeix que li agrada treballar amb el lumpen...
Un jove mal estudiant, sense feina ni perspectives, que és causa de la irritació dels pares, és lògic que atenga una invitació a entrar en una organització que el prepararà físicament i ideològicament, que li dirà que ell no és un fracassat, sinó un home important que podrà fer coses grans, com expulsar els immigrants. A aquest jove se li donarà feina, treballant de seguretat en clubs d'alterne; diners i vicis pagats. Doncs, açò o res, pensa el jove. I així s'enrotlla.
Però a més a més, al jove se li ofereix pertànyer a un grup organitzat, d'homes valents i energúmens, molt espanyols (aquesta idea és clau per a ells) disposats a fer el que se'ls ordene per a salvar Espanya. Les autonomies, per a ells, són perverses i les independentistes, sobre tot. I així es va formant la tropa.
A partir d'aquests joves asseguren la cantera de vots. Aquests convencen els amics, i de vegades alguns familiars, que, de la mateixa manera que li ho han fet a ell, difondrà la ideologia i la consigna patriotera i espanyolista fins la morbositat, xenòfoba i homòfoba, que li subministren pràcticament en vena.
Hi ha un altre sector que també es pot deixar influir pels discursos xenòfobs, com són els llauradors. Donada la precarietat del camp, que a hores d'ara és una activitat absolutament ruïnosa, predicar entre els llauradors que la culpa de les seues desgràcies la tenen els estrangers (sud-americans i africans) perquè els lleven la feina, i aconseguir adeptes, és una tasca fàcil.
 Un tema especialment terrible és el de les famílies que queden destrossades amb els fills que adopten aquesta ideologia i que se senten impotents davant l'habitació plena de banderes nazis, publicacions feixistes, i als qui ja no saben com controlar i dels qui sols reben notícies tenebroses. Com s'ha vist en el judici de l'Operació Panzer, aquesta gent és perillosa, obcecada i insultant fins i tot en un judici; també ho són davant dels pares. També són molt obedients amb les ordres dels superiors i la que havien rebut el dia de les eleccions era d'acompanyar a votar els qui tenien consignats en cada llista. Jo sóc testimoni de com ho feren en les eleccions municipals.
Dit açò, com està el panorama? Precisament, fa uns dies el cap de llista d'España 2000 de Silla em preguntà, molt preocupat, com quedaria el judici dels seus coreligionaris. Li vaig dir que estava segur que els condemnarien a uns anys de presó, perquè l'escàndol ja era de coneixement mundial i els jutges no voldran arriscar-se i els condemnaran.
El regidor intentava dir-me que ell no era com el seu company, que ell sols mirava el que passava, i que li havia aconsellat no se què. Impossible, li vaig dir, no m'ho crec; de tota manera Serrador no canviarà i allí estava el vostre líder Roberto, en la sala, vigilant i assegurant-se'n. Cadascú ha de ser responsable del que fa, li vaig afegir i aprofití per a recordar-li que quan jo era alcalde i tenien tancada en casa una jove, que fou rescatada, del seu mòbil la policia copià una llista de cridades. Una d'elles m'al·ludia a mi (vamos a por el alcalde o a por un par de negros en Russafa?), raó per la qual la policia m'oferia protecció, si jo volia. No volguí, però això no fa al cas.
Crec que Andrés Vicent (el regidor) canvià de color i sols pogué dir-me que aquella jove estava boja i que el pis on estava retinguda era el seu, i que no fou així, i no sé què més... Veus, Andrés, com al remat tot ix a la cara?
Encara no he dit res, sobre com veig la situació. Crec que, com els virus, és millor evitar que es difonguen i en aquesta operació s'han d'implicar els mestres, els pares i les autoritats. I que cal controlar millor els resultats escolars, per evitar els fracassos. També fa falta una llei prohibint aquests partits neonazis, com hi ha en altres països. Perquè són antidemocràtics, prediquen la violència i l'odi i tenen armament... Què pensen el ministre Gallardon i el de l'Interior...?

dilluns, 14 de juliol del 2014

AZNAR NO DU BIGOTIS, EL QUE TÉ ÉS MORRO

AZNAR NO DU BIGOTIS, EL QUE TÉ ÉS MORRO
Article publicat a el Punt/Avui el dia 14 de juliol de 2014

Com tothom hauria de saber, la FAES és una fundació del PP, realment una fàbrica d'idees dels populars. Totes les idees d'aquesta gent, assumides i aplicades per Rajoy, han resultat perjudicials per a la majoria de la població i beneficioses per a la minoria, com s'ha vist i ha quedat palès durant els tres anys que porten de govern. I per altra part, malgrat que afirmen que la fundació és “sense ànim de lucre”, també sabem que això no és cert i que ha servit per a encobrir moltes de les maniobres fosques i corruptes del partit (com passa en totes les fundacions dels partits). Així, doncs, podem deduir que, FAES és un sarcasme i un cau de maldats.

El seu president és el mateix Aznar, del qui crec que s'ha dit de tot. Jo li tinc una tírria especial, com mig món, i em fa tant de fàstic mirar-lo que serà per això que ni me n'havia adonat que ja no duu bigotis. M'ho ha advertit la meua amiga Mariló perquè en el meu article de la setmana passada vaig dir que, quan Fabra digué tot allò dels Països Catalans, que ara recordaré, Aznar “arrufà el bigoti i no digué res, en públic. Algú m'ha dit que després, en privat, li volgué trencar la cara a Fabra”. Segons Mariló, el que arrufà fou el morro! He remirat les fotografies i, en efecte, arrufà el morro, un morro prussià, que podria suportar tot tipus de bigotis.

Sobre si Aznar volgué trencar la cara en privat (metafòricament) a Fabra, no ho he pogut corroborar. El meu informador popular és un quintacolumnista, que diu que li han dit. O siga que tot és una especulació i demane disculpes. Però, la pregunta és si Aznar ho hauria fet, perquè la mala llet se li suposa. Així i tot, a la vista de com està de nerviosa aquesta gent del PP, ves tu a saber.

Retornant a l'exposició de Fabra davant del sanedrí popular, recordem que ell ja donava per segura la independència de Catalunya i, per tant, proposava convertir el País Valencià i les Illes en un dic de contenció de la febrada independentista, que seria inevitable si guanyaven les eleccions les esquerres. La seua proposta és que Madrid ens done diners a manta, per a tapar-los la cara als que insistisquen en fer bandera de la reclamació per l'espoli central.

Quina cosa més curiosa, el senyor Fabra. Dóna per fet que a Catalunya hi haurà referèndum i que guanyarà el si-sí; també dóna per fet que si al País Valencià i a les Illes guanya el tripartir, també demanarem la independència. Una fe tan decidida i rotunda crec que no la té ni Josep Guia. Per altra banda també dóna fe que Madrid ens maltracta de tota la vida i ens paga menys que a la resta de l'Estat, o siga que d'ací surten més diners cap a Madrid que no n'entren d'allà. Aquesta és la tesi de Morera i Compromís, que mai havien volgut acceptar els populars; ara sí.

De manera que ja està, ja té programa electoral el PP. Es tracta refer el vell programa anticatalanista dels anys 80, per a engatusar l'electorat i continuar 4 anys més dalt de la burreta. Però els ha eixit un problema, amb el qual no comptaven: els empresaris. Aquests no estan d'acord amb l'anticatalanisme de Fabra, sinó que han proposat de fer-ho al revés, “perquè el principal client per als productes valencians és Catalunya, així que serà millor no irritar els catalans”. I encara un altre empresari ha anat més lluny i ha remarcat que en realitat els valencians ens semblem més als catalans que no als gallecs...

Alguns comentaristes polítics veuen que al si del PP valencià hi ha una crisi, que cada dia es fa més gran. La desconfiança entre ells cada dia és major i tothom tracta de salvar-se del naufragi, que veuen inevitable. No fa molt Rita Barberà anuncià que ella no abandonaria com les rates i s'afonaria amb el vaixell. I és per aquestes lluites internes que uns tracten de fotre els altres. Ahir mateix es feia públic que la Generalitat havia ocultat més de 2.000 milions d'euros en factures de Sanitat i que Bruxel·les vol sancionar el govern espanyol per aquest motiu, que estan investigant a fons. L'actual govern popular de València es defensa, dient que això ve dels governs de Camps. Montoro està que bufa.

Qui ha filtrat aquests assumpte? Alguns pensen que el mateix ministre, que vol així fer callar a Fabra en les seues reclamacions econòmiques, ara que s'està posant gall i que, d'aquesta manera, callarà. Siga com siga, el fet és que hi ha picabaralla en les files populars. I també és cert que, tant si el responsable és Camps, com si és Fabra, tots són del PP, però pagarem el poble.

Fent un resum, els del PP, que perdran les eleccions, estan fent-se la mà els uns als altres, com en els darrers anys de la UCD de Suàrez. Mentrestant, a la desesperada, Rajoy està fent tot de maniobres per a modificar les lleis i assegurar-se, per exemple les alcaldies, a base d'adjudicar-les al partit més votat encara que estiguen en minoria. La idea no pot ser més antidemocràtica i suïcida, perquè podria donar-se el cas d'ajuntaments ingovernables en mans de minories, mentre que l'oposició tindria la majoria i la paella pel mànec.

A la resta de partits, hi ha l'esquerra o progressistes en general, a base de socialistes, nacionalistes, comunistes, ecologistes i ara, Podemos. Tots plegats poden formar majories de govern impressionants. Caldrà esperar que el PSOE s'aclarisca definitivament i que Podemos aconseguisca organitzar-se. Aquests darrers tenen com a màxim perill el de caure en mans de voltors i taurons de la política, com han intentat a Silla. Jo confie que sabran i podran reeixir-se'n.

La resta de partits de dretes o moderats, de la mateixa manera que els d'extrema dreta, s'han de nodrir dels cadàvers populars i de les rates que abandonen el vaixell. Pot haver alguna sorpresa, encara que no crec que vagen més enllà del que ja ho han fet.



diumenge, 6 de juliol del 2014

A FRANÇA TANQUEN ELS CORRUPTES, ACÍ ELS PROTEGIM

A FRANÇA TANQUEN ELS CORRUPTES, ACÍ ELS PROTEGIM
Article publicat a el Punt/Avui el dia 6 de juliol de 2014

Supose que la major part dels españolitos s'hauran quedat estupefactes com jo, quan han vist l'expresident de França, Sarkozy, investigat per corrupció, detingut i posat en mans de la justícia. Per descomptat, jo aplaudisc els francesos, que han fet exactament tot el contrari del que es fa ací. Sense eixir del nostre país, o siga deixant a banda el que passa a la resta de l'Estat, ací tenim tacats per la corrupció mig partit popular, i no dimiteix ningú, sinó que, tot al contrari, els individus en qüestió encara es posen a gallejar (C.Fabra, Blasco, Cotino, Sònia Castedo...) i invoquen la presumpció d'innocència.

La presumpció d'innocència és un dret de les persones a no ser considerades culpables, fins que no es demostre en un judici que ho són; el que passa, però, és que la justícia és lenta i embrollada; i ara, a més a més, cara. Per tant els corruptes (presumptes) tenen temps de sobra i diners per a contractar advocats, amagar proves, netejar ordinadors, etc. Com també passa que en aquest Estat la justícia té una doble vara de mesurar els ciutadans, a una banda hi ha els aforados (polítics, infantes i assimilats) i a l'altra banda, la resta. Açò, doncs, és una merda.

I què en pensem els ciutadans? Les enquestes ho diuen ben clar, i els milions de ciutadans i ciutadanes que eixim al carrer a protestar, també: la corrupció és el principal problema de l'Estat! És la veritable Marca Espanya, quina vergonya.

I què en pensen a l'altra banda dels Pirineus del nostre “problema”? Doncs, se'n fan creus i no s'expliquen que malgrat els informes de la policia i de la fiscalia, ací no dimitisca ningú, i tampoc no s'expliquen la lentitud de la justícia, ni la poca reacció dels ciutadans. En els països més avançats, els polítics dimiteixen per coses molt menors que posar la mà a la caixa i els ciutadans d'aquests països no es mamen el dit, con nosaltres. Per tant, som la riota mundial.

I és que en aquest Estat no hi ha moral política i totes les instàncies tenen taques, algunes immenses, que ocultar i tracten de fer-ho. I per tant, si no hi ha moral en la classe política, és natural que la població en general també tinguem algunes actuacions immorals en el compliment de la llei i les ordenances, en la declaració de renda, en els pagaments sense IVA, en l'economia submergida... Res, però, en comparació al que fan els peixos més grossos i, per tant, és natural que cadascú faça la sisa que pot. El resultat és catastròfic.

La propaganda del Ministeri d'Hisenda per fer-nos comprendre que hem de pagar els impostos és incomprensible, quan a continuació qualsevol noticiari ens informa que els qui manen cobren en negre, no paguen l'IVA, no declaren tot el que guanyen, evadeixen diners a l'estranger... N'hi ha corruptes en tots els partits més grans, però sobre tot en el PP; les coses clares.

Aquests populars, acorralats per tants escàndols de corrupció, volen fer algunes coses per a dissimular, el que ells diuen la transparència, però l'única cosa que proposen és augmentar el nombre d'aforats, modificar la llei electoral al seu gust i profit, disminuir el nombre de diputats... Tot maniobres de distracció, que en realitat el que pretenen és assegurar-se en el poder.

Si els del PP volen de veritat adoptar alguna mesura contra la corrupció, jo els proposaria: 1. Dur a judici els polítics, per davant d'altres delinqüents no polítics. 2. Endurir les penes que s'imposen als polítics (que un euro pispat per un polític equivalga a mil, pispats per un ciutadà normal). 3. Confiscar-los els béns i fer-ho preventivament, abans del judici. 4. Declarar coresponsables els partits que hagen dut un corrupte en les seues llistes. No ho faran, és evident. Els populars estan pensant tot el contrari.

Fabra reconeix els Països Catalans davant d'Aznar

Com Fabra és de Castelló de la Plana, sap que és una veritat inqüestionable que hi ha els Països Catalans, i per tant ha assegurat, davant d'Aznar i de tota la flor i nata popular (cursos d'estiu de la FAES), que és segur que “el procés independentista s'estenga al País Valencià i a les Illes Balears, si no es corregeixen les “injustícies” que perceben els ciutadans per un model de finançament que “perjudica” aquests territoris”.

Segons Fabra, la victòria del PSPV, EU i Compromís, capgiraria la situació, perquè el govern valencià resultant se sumaria “a l'agitació independentista de Catalunya i el País Basc”. La nova situació “afectaria l'arc mediterrani, tota Espanya i també Europa”.

La solució que proposa Fabra és convertir el País Valencià en “dic de contenció contra l'expansió independentista”, a base d'augmentar el finançament, que els valencians el tenim francament fotut per culpa de Zapatero; d'Aznar no s'atreví a dir res, i això que el tenia al costat. O siga que vingué a dir: doneu-nos més diners, perquè amb diners torrons, i així els valencians callarem i ja no voldrem la independència!

I què feia Aznar mentre Fabra deixava anar aquestes nicieses? Sembla que arrufà el bigoti i no digué res, en públic. Algú m'ha dit que després, en privat, li volgué trencar la cara a Fabra. Però de tot açò en parlarem la setmana que ve.