dilluns, 29 d’octubre del 2018

Ara, tothom demana perdó




Ara, tothom demana perdó





Ara, tothom demana perdó:
primer el rei que hagué (cagué):
perdón, no lo haré mas, digué.
Ara Rato, el jutge Lesmes Serrano
que és el qui mana al Suprem,
i els qui seguiran, xano-xano,
en aquest trist i llarg betlem.
Però, per què demanen perdó?
Doncs, perquè els convé:
o per salvar la corona,
per beneficiar-se a la presó,
o per conservar la poltrona,
però, no tenen perdó!

Alguns el que han de fer
és tornar el que han furtat,
o malversat i el mal causat
als pobres clients bancaris.
Això han de fer primer,
perquè la presó, al remat,
són dies de tranquil·litat,
ja que estos ‘presidiaris’
tenen tractes especials,
uns règims penitenciaris
com si foren generals,
perquè com són milionaris
no són presos del muntó,
i per això, res de perdó!

Rato, Bárcenas, Zaplana,
Matas, Granados i Rus,
i els de l’ERO andalús.
Granados, Camps, i González
l’Olivas i l’Urdangarín...
Qui de tots és més roin?
Doncs, per tanta corrupció,
de perdó res, diem que no!

dimecres, 24 d’octubre del 2018

PER FI S’ACABARÀ LA CORRUPCIÓ, ARA GRÀCIES A SATAN

PER FI S’ACABARÀ LA CORRUPCIÓ, ARA GRÀCIES A SATAN



M’ha cridat enormement l’atenció que la Generalitat pose en marxa un sistema d’alertes anti-corrupció. Fantàstic, he pensat, ja era hora; anem a veure com s’ho farà. He llegit amb interès la informació que ha facilitada la premsa, i com va tot molt entrelligat amb  la informàtica, no he comprès gran cosa, donada la meua ignorància supina en aquest llenguatge o galimaties, i per això optaré per reproduir alguna d’aquestes informacions, que podrem comentar. Faré una operació de còpia i pega, però indicant sempre la font i no com els mal il·lustrats alumnes dels màsters i doctorats universitaris que ens tenen, darrerament tan escandalitzats. Els textos en castellà els passaré pel traductor del google, fent algunes rectificacions. Exactament empraré textos de Valenciaplaza.com i de Levante-EMV.com. Prescindiré, per reiteratius, de La Vanguardia, Comunica Valencia, Valenciaextra, Efe, eldiario.es, Meneame i europapress.

VALENCIAPLAZA. 14/10. Marta Gozalbo.
Després d’un any de disseny i proves, el Consell presentarà en les pròximes setmanes el sistema Satan (Sistema d’Alertes Primerenques Anticorrupció), un programari que la Conselleria de Transparència va incloure en la Llei d’Inspecció General de Serveis -que es votarà la setmana que ve en el ple de les Corts  i que servirà a la Intervenció de la Generalitat per prevenir possibles males pràctiques en l’Administració mitjançant l’encreuament de dades. El departament de Manuel Alcaraz, i en concret la sotssecretaria que ocupa Alfonso Puncel, va signar ja al desembre de 2016 un conveni de col·laboració amb la Fundació Internacional Baltasar Garzón per un import de 30.000 euros per desenvolupar el projecte.Els treballs d’aquest organisme van consistir bàsicament en realitzar un estudi de mercat sobre els programes informàtics i aplicacions existents que poguessin servir per a aquesta comesa, i que fossin compatibles entre si, i oferir-lo a l’executiu valencià.
Del desenvolupament d’aquesta mena de ‘talp’ (topo) en el sistema informàtic de tota l’Administració es va encarregar la Universitat Politècnica de València.A través d’algoritmes han anat introduint “preguntes” al sistema per saber si en algun departament de la Generalitat s’estan realitzant contractes irregulars o si hi ha despeses recurrents en conselleries que fan saltar les alarmes del programa en diverses fases.De moment, els desenvolupadors del programa ja han bolcat dades reals que es corresponen a exercicis ja tancats sobre caixa fixa, facturació, expedients de contractació i subvencions que ofereix l’administració a empreses privades.La intenció, però, és poder treballar sobre expedients vius, és a dir, en temps real “per prevenir i no curar”, raonen fonts de la Conselleria de Transparència.
En el primer dels casos, caixa fixa, Satan analitza dades relatives a tot tipus de productes o serveis adquirits, quins han estat els proveïdors o el cost.Si aquests superen la quantitat límit de 12.000 euros o la factura que ha passat l’alt càrrec no es correspon amb les despeses previstes en la normativa de caixa fixa -….-  sonen les alarmes i es fa un seguiment del cas.L’objectiu?Evitar malbarataments a costa dels fons públics.Ara bé, sens dubte el seguiment que realitza el programa sobre els expedients de contractació és un dels apartats més exhaustiu.S’hi poden consultar totes les fases del procés de licitació, adjudicació i execució de cada contracte de cada àrea de govern.Però a més, alerta si hi ha un possible fraccionament de contractes per evitar el concurs.
En aquesta secció, el gestor ofereix una taula en la qual es poden ordenar les alertes pel seu grau -alta, mitjana o baixa-, i en diferents camps es classifiquen les següents dades: any, conselleria i departament específic que contracta, import total dels contractes, quantitat de contractes realitzats, NIF de l’adjudicatari, import de licitació i adjudicació.A tall d’exemple, el programa detecta que el 2013 el departament de bugaderia de la Conselleria de Sanitat va realitzar 17 contractes menors a una mateixa empresa.És aquí quan Satan determina que l’alerta és alta perquè en un mateix any, una mateixa empresa, amb un mateix òrgan de contractació, des d’un mateix departament i per al mateix servei s’ha atorgat a la mateixa empresa 17 contractes.”Tu saps que necessitaràs servei de bugaderia tot l’any, i pots treure un, dos o fins i tot tres contractes menors mentre prepares el concurs. Però tal quantitat de contractes és un exemple que tu no has sabut gestionar bé. La intenció ara és que això no arribi a produir-se i la Intervenció t’adverteixi quan salti l’alerta que vas a contractar per segona vegada el mateix servei amb la mateixa empresa “, indiquen des de Transparència.
El programa, a més, també pretén evitar que des de l’administració es donin diversos contractes a “empreses amigues”. Així, en un altre apartat del sistema es pot comprovar si les empreses que han estat adjudicatàries de contractes menors tenen alguna relació entre si. “Tu pots donar contractes a diverses empreses però després resulta que aquestes empreses pertanyen a un mateix grup empresarial, amb la qual cosa salta l’alarma si la quantitat de contractes és important i si tots s’han concedit, en definitiva, a un mateix proveïdor”, assenyalen fonts de la Conselleria d’Alcaraz. Com tots aquests supòsits, el programa analitza terabytes d’informació que posen la pista sobre possibles conflictes d’interessos, si hi ha pròrrogues irregulars de contractes, modificacions de les especificacions de contractes després d’adjudicar-lo si s’han demanat almenys tres pressupostos com obliga la Llei de Contractes del Sector Públic. Tota una eina amb la qual la Intervenció de la Generalitat haurà de realitzar informes anuals de les alertes sobre els quals ha posat la pista Satan per evitar possibles casos de corrupció. “

Molt bé, com ja ho havia advertit, no comprenc molt aquesta literatura informàtica, però accepte que funcionarà el projecte. Ara bé, crec que en aquest cas, Satan actuarà contràriament a la seua funció específica d’àngel maligne i farà més d’àngel benèfic, preventiu i dissuasori, que en realitat és el paper de l’àngel de la guarda. Entenc que es tracta dels contractes de l’administració i les corresponents subdivisions perquè no sobrepassen els 12.000 euros, i es puguen adjudicar sense concurs, directament a amics… Perquè, si es subdivideixen en contractes menors no saltarà l’alarma: doncs es faran de menors quanties. De tota manera, si serveix de res, per poc que siga, gràcies. I ho dic perquè la picaresca dels nostres polítics i funcionaris deshonestos és inaudita, així com la seua falta d’ètica i la seua insaciable necessitat d’ingressos…
Veiem un altre diari:

LEVANTE-EMV 17/10. Editorial
Les Corts han aprovat aquest matí la llei d’Inspecció general de serveis i del sistema d’alertes primerenques per prevenir males pràctiques en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.El sistema es denomina Satan i busca detectar irregularitats i males pràctiques administratives i reforçar la inspecció.La nova norma, aprovada amb els vots de tots els grups menys el PP, que s’ha abstingut, considera males pràctiques aquelles actuacions de l’Administració que puguin propiciar l’incompliment dels principis de legalitat, objectivitat, imparcialitat, eficàcia i eficiència.
Com a novetats, la llei dota el personal inspector de la condició d’autoritat pública, i inclou l’obligació de tots els òrgans administratius i del personal de la Generalitat i el seu sector públic instrumental de col·laborar amb la inspecció, les atribucions es reforcen.El sistema informàtic d’alertes ràpides (Satanàs) busca identificar els processos administratius que poden ser susceptibles de presentar risc d’irregularitats o males pràctiques, i es considera un instrument bàsic de caràcter preventiu destinat a reduir els riscos d’irregularitats o males pràctiques.A aquest objectiu es destinaran també l’elaboració d’un mapa d’avaluació de riscos, els plans individuals d’autoavaluació, i la publicació d’un codi de bones pràctiques per a la prevenció i detecció d’irregularitats.
La llei regula en un article la protecció de les persones alertadores o denunciants d’irregularitats o males pràctiques, a les qui s’aplicarà el règim de protecció fixat en la llei de l’Agència Antifrau, i assenyala que s’establirà un “canal segur” per denunciar , que garantirà la confidencialitat de qui el faci servir….”

Apa, doncs, ja està, ja tenim la corrupció en el punt de mira d’una arma poderosa i informàtica i a Satanàs, l’àngel caigut, d’encarregat. M’ha resultat curiós que tots els grups polítics hagen aprovat el sistema, llevat dels populars, que s’han abstingut i dels ciutadans que no entenc què han dit. Crec però que confiant-se a Satanàs han menystingut l’Àngel de la Guarda que, fins ara, s’encarregava del nostre bon comportament, malgrat que amb poc d’èxit. Ja veurem si no hi ha conflictes entre ambdós personatges, de zels sobre tot.

Jo però, que sóc confiat de natural i no dubte dels avanços del món, en aquest tema sóc escèptic de moment i si sols va de controlar contractes, encara més, perquè on la corrupció és produeix no és a la llum pública i en documents públics, sinó sota mà i quan ningú no ho veu. Qui controla i controlarà els sobres de diners en negre, que reben els polítics pel darrere, d’amagatotis? La gent diu que els polítics fan l’egipci, recordant les pintures planes de les tombes d’Egipte, quan un senyor para la mà, a la vista de tothom, però oferint l’altra mà pel darrere i a l’altura del cul. Al meu poble hi ha un polític que els seus mateixos correligionaris han batejat de Sinué, perquè practicava el sistema, quan jo era alcalde. Com es farà per a controlar que no passe res d’això? Satan tindrà la manera?

I encara hi ha més casos de corrupció a les fosques, com la recepció de béns a nom d’un altri (pisos, apartaments, vehicles…), que poden ser familiars o testaferros. Ranxo a banda són els casos que hi ha l’amic o l’amiga, ja s’entén… I els viatges, els hotels, els dinarots, anar de putes o de caça i sempre de gorra? Hi ha algun programa informàtic, preparat per a controlar-ho, o serà el mateix Satan d’ara, quan es perfeccione més?

Malgrat aquests grans dubtes que tinc o preguntes que faig, no vull en absolut fer de derrotista i done el meu vot al conseller i a la conselleria de la transparència i al govern de la Generalitat. El que vull és advertir que no pequem d’ingenus, que no comencem a tirar coets. La corrupció va en el ADN de molta gent i ja hem vist que és com una malaltia que s’encomana molt fàcilment, com és el cas del PP. Si aconseguim controlar la malaltia i evitar que passe a epidèmia  o pandèmia, ja haurem fet molt. Els desitge molta sort, doncs, als encarregats i, encara que em coste de dir-ho i em sorprenga, al mateix Satan. I que siga el que Déu vulga.

dilluns, 22 d’octubre del 2018

A Cotino li va la marxa

A Cotino li va la marxa

A Cotino li va la bona vida
perquè és un home de sort,
és de l’Opus, té el cor fort,
i es confessa cada dia
ay padre, ave maria,
he pecado. Doncs, te absolvo,
y m’ayudas a fer missa.
Cotino no es fa de pregar
i diligent s’hi posa i frisa.

Com tot no ha de ser resar,
viure bé i fornicar,
els protegits del Senyor,
i si són de l’Opus millor
també es poden dedicar
a coses de corrupció,
a fer diners i a medrar.
Després s’han de confesar,
els donen l’absolució
i a continuar.
La cosa és si els enxampen
amb un negoci gens clar,
com és el cas de Cotino
amb tot el seu fangar.
Perquè la gent del Casino
beato i episcopal
és que no té atura
i la cara molt redura!

I com Cotino és un vibre
sense ninguna moral,
ha presentat un llibre
sobre l’Ètica i la policia
i això és un pecat mortal
com ho fou la simonia
de la visita papal.
Què en sabrà d’aixó Cotino
si l’ètica ni la coneix?
Que pregunten als del Metro
que sí que saben com menteix!

divendres, 19 d’octubre del 2018

LA VUITADA DE LA QUIMERA HISPÀNICA


LA VUITADA DE LA QUIMERA HISPÀNICA 
Article publicat a Levante-EMV el dia 19 d'octubre de 2018


 De la mateixa manera que tots els sants tenen vuitada, avui, dia 19, és la del 12 d’octubre passat, i vull contribuir a l’efemèride. Cada any els mestretites i els ideòlegs de la hispanitat, continuen marejant les criatures i en general la societat, recordant allò que en l’imperi mai no s’hi posava el Sol i la gesta dels conquistadores, i obviant que tot era l’afany de diners i poder de la corona de Castella. Exactament és el que feien totes les potències colonials, és cert, però algunes ja han rectificat, mentre que Espanya no vol acceptar el genocidi a què es dedicaren, amb l’eliminació de milions d’indígenes i de llurs cultures, la seua submissió a la força, i al pillatge sistemàtic i el lucre del comerç d’esclaus.

Les repúbliques descolonitzades tenen mals records de tot el que els passà i per això, el 12 d’octubre, no celebrem cap festa, o celebren el Dia de la Resistència Indígena, o el de la Descolonització... I perquè ningú oblide el que els passà, hi ha els himnes nacionals. Equador: Indignados tus hijos del yugo que te impuso la ibérica audacia, de la injusta y horrenda desgracia del monstruo sangriento. Cedió al fin la fiereza española… que hizo al fiero español sucumbir. Perú: Largo tiempo el peruano oprimido, la ominosa cadena arrastró, condenado a cruel servidumbre, tres siglos de horror, tres siglos gimió... Nuestros brazos, hasta hoy desarmados, estén siempre cebando el cañón, que algún día las playas de Iberia, sentirán de su estruendo el terror. Argentina: Oid mortales, el himno sagrado, libertad, libertad, libertad, oíd el ruido de rotas cadenas. Bolívia: Es ya libre, este suelo; ya cesó su servil condición. Paraguai: A los pueblos de América, tres centurias un cetro oprimió; mas, un día, soberbia surgiendo, ¡basta!... dijo, y el cetro rompió. Evidentment, les cadenes i el ceptre són la corona espanyola; la servil condició que es tragueren de sobre, era ésser súbdits d'Espanya.

Podem repassar també els llibres d’història escolars, perquè és el que la major part de la població recorda tota sa vida. Per exemple, el papa, en un viatge que féu en 2015 a l’Equador, que celebrava el bicentenari de la Independència, va dir-los que la seua victoriosa sublevació “va néixer de la falta de llibertats. Va ser un crit nascut de la consciència d’estar essent oprimits i saquejats”. Va dir el que li havien ensenyat a l’escola. Ací, però, mantenen que els hi aportaren la llengua i la religió, quan aquells pobles tenien llurs llengües i déus. També diuen que aquelles repúbliques volen Espanya com la madre patria.  

El ministre d’exteriors podria replantejar-se la conveniència o no, de mantenir l’absurda interpretació hispanista de la història, però no ho farà, com tampoc ho feren els seus predecessors, perquè es quedarien amb el cul a l’aire i els és més fàcil mantenir una quimera. Aquell enorme imperi el perderen per això. És el que els passarà amb el que els queda: Catalunya, Euskadi, Ceuta, Melilla...? El temps ja ho dirà.

dilluns, 15 d’octubre del 2018

Al PP tot era festa

Això va dir Ricardo Costa,
quan els anava tan bé
i nedaven en l’abundància.
Ara, amb cara descomposta
i en la picota ell i el PP,
se’ls ha acabat l’arrogància.
Però, i com fet a posta,
la Bonig encara manté
valors de bel·ligerància
i a tota la militància,
com la campanya ja s’acosta,
ha ordenat fer un puré
de tot això del Botànic.
L’esforç ha de ser titànic
ha dit a la seua tropa
pujada dalt de la gropa
d’un cavallet de cartró:
si volem tornar a manar
hem de seguir el guió
i no hem de deixar passar
ni la menor ocasió:
millor és mentir que callar,
peguem-los un bon sacsó
i, com a regal,
al millor gànster
li regalarem un màster,
però al final.
A veure, doncs qui pot més,
que qui calla és que atorga:
si Bonig, bombó de porga,
o l’esquerra de progrés.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

Rato rima amb el 'flato'

Rato rima amb el 'flato'

Rato rima amb el flato,
evidentment en castellà,
perquè si se rima en català
sols pot fer-ho amb moniato
o amb un mulato xato
o un vell amb un gaiato
i, si s'accepta, amb un pato.
Però ara anirem al gra,
a veure què passa amb Rato.

De l'individu en qüestió
i les seues malifetes,
teníem la informació,
que tenia ull per al diner,
però les mans molt poc netes,
i emprava molt males tretes
i era el cap d'estafadors
que han deixat nets i al carrer
molts milers d'estalviadors.

Tot eren bufes de pato.
I quan tot es destapà
es veié que tot era el flato
d'aquest milhomes que inflà
els comptes i que s'untà
dels bancs i d'altres negocis,
amb un grapat de consocis,
(algú més bé era un moniato,
però col·lega del Rato)

I amb quina cara més dura
malversaren el dineral,
que tenien en procura,
gastant diners sense cura,
en el seu propi profit,
tant de dia com de nit.
Com tots eren un crac,
tenien la sinecura
de les 'targetes black'.

Així, doncs, tothom espera
que cada lladregot d'estos,
tan roïns i deshonestos,
(si la justícia és vertadera),
porguen anys a la galera,
i servisquen d'escarment
per si algun polític tinguera,
un dia, un mal pensament
com Rato i aquesta gent.

I que no oblide ningú
dels qui manen al comú
del PP, que han de pagar
pel que ha fet tant de gàngster.
La història posarà cadascú
on li corresponga estar:
a l'Aznar, que es creu gurú,
i a Casado, el del màster,
i ningú es podrà escapar.
Tot és qüestió d'esperar.

dijous, 4 d’octubre del 2018

Amagueu els patos que venen els músics

Amagueu els patos que venen els músics

  03.10.2018 | LEVANTE-EMV
 
Amagueu els patos que venen els músics
Aquesta expressió s´utilitzava per a referir-se al fet que, quan en un poble llogaven una banda i repartien els músics a dormir per les cases que s´oferien o hostatjar-los, com duien bona gana i encara l´augmentaven tocant (processons, passacarrers, balls, bous, etc.), arramblaven amb tot el que trobaven, símbòlicament amb els patos (cal dir ànecs). A Alcoi, per a aplacar-los la gana, inventaren l´olleta de músic, una menja molt energètica i econòmica, a base de fesols, penques, les entranyes dels animals o corada, cansalada i botifarra. Ara aquesta expressió s´empra com una advertència de precaució, pel que està per passar.
S´anuncien tronades electorals molt especials, de tota mena i per tot arreu. Com els contendents no tenen cap victòria assegurada, ara tot són quinieles (cal dir travesses), i auguris, destacant l´oracle trastocat del Marhuenda, que vol que guanyen els seus (PP), amb el Casado del màster al front, i el llança-pinyols de García, de secretari. Respecte dels Ciutadans, com els ha amaïnat la febra, les televisions espanyolistes no s´aclareixen massa, sobre tot a partir de les sonores errades de Rivera (continue esperant que algú em diga si és de la família del famós falangista, o no, perquè una retirada si que la té). El problema d´aquests dos competidors és que el seu programa és l´anticatalanisme i la reacció i em dóna la impressió que se´ls acaba la veta, en la mida que la gent passa del tema: haver anunciat l´enfonsament i/o desaparició de Catalunya i no haver-ho aconseguit, ha comportat que el tema s´haja desinflat.

Per la seua banda, Sánchez ha tranquil·litzat els seus barons, encara que amb aquesta tropa mai no se sap, i també la banca i les grans fortunes; s´ha guanyat les confiances d´un Iglesias ara monàrquic; toreja com pot el temporal nacionalista (bascos i catalans se la saben llarga i van fent camí) i ha enamorat o ho sembla la senyora Merkel. Així les coses, ho té fàcil o difícil? Doncs, ha d´explicar unes quantes qüestions: per què protegeixen el comissionista Juan Carlos I; per què no tallen radicalment la venda d´armes a l´Aràbia Saudita, tot i cercant alternatives a la gent que es quedarà sense feina. Per què no apugen els impostos als rics i als milionaris, com prometeren que farien. Per què no denuncien el concordat amb el Vaticà i fan pagar a l´Església com tots... I per què no expliquen que coses com el preu de la llum és una herència del PP, concretament del pillastre de Soria.

Finalment, els qui millor ho tenen són els bascos i els catalans, que si no es fan la mà entre ells i s´aclareixen, els anirà bé, tensant la corda i afluixant, però endavant. Els valencians, com digué Federico Félix, no pintem una merda a Madrid, i a la pròxima serà. Resumint, a banda dels nacionalistes, Sànchez i Iglèsias han de millorar; Rivera i Casado, han de repetir i el veïnat en general, que amague els patos, que venen els músics (els polítics) a arramblar-ho tot.

dilluns, 1 d’octubre del 2018

Un Estat de “Villarejos” i pendejos



Un Estat de “Villarejos” i pendejos

 





Amagueu els patos que venen els músics, era l’expressió que s’utilitzava per a referir-se al fet que, quan en un poble llogaven una banda i repartien els músics a dormir per les cases que els hostatjaven, com duien bona gana i encara l’augmentaven més tocant a destall en processons, passacarrers, balls de plaça, bous, etc., arramblaven amb tot el que trobaven, I per això, calia amagar-ho tot i simbòlicament s’al·ludia als patos (ànecs). Als pobles de la Mariola, per a aplacar-los la voracitat, inventaren l’olleta de músic, que és un plat molt energètic i econòmic, a base de fesols, penques, les entranyes dels animals o corada, cansalada i botifarra. Ara, aquesta expressió s’empra com una advertència perquè la gent tinga més precaució, davant les diverses amenaces dels polítics, dels inspectors d’hisenda, etc.

Per altra banda, com s’anuncien tronades electorals molt integrals (municipals, autonòmiques, generals, europees) i cap dels contendents no tenen la victòria assegurada, aniran a mata-degolla, uns contra els altres. De fet, la dreta (PP i C’s) ja s’ha posat a la feina, contra Pedro Sanchez i el PSOE, perquè contra Podem i contra els nacionalistes bascos i catalans ho han estat sempre i ho estaran. El Casado del màster regalado i el llança-pinyols Garcia, per una banda i per l’altra el tal Rivera, (de qui continue esperant que algú em diga si és de la família del falangista), no tenen altra feina a fer. El problema d’aquests dos, és que els seus programes són l’anticatalanisme, el franquisme, les posicions més reaccionàries contra el progrés i la justícia social, i res més.

Em dóna la impressió, però, que amb aquest bagatge no tenen massa a guanyar i que se’ls acaba la veta.  Haver anunciat l’enfonsament i/o desaparició de Catalunya i no haver-ho aconseguit, ha desinflat el tema. La defensa de la mòmia de Franco i de l’espantós mausoleu de la vergonya, no té cap justificació i la gent, especialment la més jove, passa de tot. Les seues posicions contra els jubilats, contra els avanços feministes, contra la immigració i els desvalguts, això els resta credibilitat davant del veïnat. I sobre tot, en el cas del PP, l’enorme corrupció i els tractes de favor a la banca. Tot plegat representa una enorme llosa sobre aquests dos partits, que en lloc de resignar-los els ha enervat enormement.

Només li faltava a la cort dels miracles que és l’Estat espanyol, l’aparició d’un comissari Villarejo, tot un pendejo sortit de la mateixa policia i recriat en les clavegueres del Gobierno. Quina vergonya de tio i quina vergonya d’Estat! El paio ha estat prestant grans serveis a l’administració central, espiant, gravant videos i converses, cercant documentació, en principi de l’enemic. Però ja posat, aquest pillard va decidir espiar també els que li pagaven i per això disposa de materials incriminatoris de les persones més importants: la família real, ministres, diputats i senadors, jutges, banquers, industrials…

Amb tota aquesta informació, obtinguda legal i il·legalment, i alguna des de prostíbuls dirigits per ell per a obtenir proves sexuals, Villarejo s’ha dedicat a l’extorsió i a fer diners, fins i tot des de la presó, perquè disposa d’una organització i de contactes importants. Així ha fet públics documents contra Juan Carlos, la ministra Delgado, el jutge Garzon, de jutges i fiscals en una reunió oficial a Colòmbia relacionant-se amb jovenetes menors d’edat… A Madrid tothom va de diarrea, perquè amenaça continuar delatant més gent i s’ha estès el pànic: tothom és sospitós.

Podríem dir que als espanyols encara els passa poc, perquè el menyspreable personatge que és el Villarejo, és una creació de l’Estat, un frankenstein que ara no saben controlar. Això ha passat al llarg de la història, com el Bin-Laden que entrenaren els nordamericans per a fer fora els russos d’Afganistan i que després es posà en la seua contra i els amargà la vida. Per tant, ara que porguen a Madrid, perquè el problema el tenen ells. Nosaltres ja fem prou suportant tanta màfia i corrupció. I els nostres diputats que vigilen els comptes, per si ens volen fer pagar entre tots, el xantatge a què estan sotmesos.

Així les coses, Pedro Sánchez, com ho té? Sembla que ha tranquil·litzat els seus barons, encara que amb aquesta tropa mai no se sap, i també la banca i les grans fortunes i que s’ha guanyat les confiances d’un Iglesias ara monàrquic, però té molt complicat aquietar el temporal nacionalista (bascos i catalans, els valencians no comptem). Els presidents Puigdemont i Torra ho han deixat molt clar: amb presos i exiliats, no hi haurà pressupostos. Això és tan lògic que Sanchez no s’ha de sorprendre, a més que estava advertit des del primer moment i, en lloc de cercar una solució, no se li ocorre altra cosa que responsabilitzar-nos, per veure’s obligat a convocar eleccions.

Aquestes eleccions les podran témer els constitucionalistes. Cadascú per una cosa distinta. Els socialistes i podemites, perquè les poden guanyar (malgrat la pugna larvada entre ambdós partits per tenir l’hegemonia), però necessitaran els vots nacionalistes. Els populars i els ciutadans, perquè no les podran guanyar, ni pactant entre ells. Per la part nacionalista he dit sempre que no tenim res a perdre i si molt a guanyar i ho explique d’una manera senzilla: si no tenim la independència, ni tenim una autonomia com la basca, ni els valencians els diners que ens corresponen, no tenim res. Què perdrem votant, si podem millorar els resultats, com diuen les enquestes?

Mentrestant, uns i altres han d’explicar per què protegeixen el comissionista Juan Carlos I;  per què no tallen radicalment la venda d’armes a l’Aràbia Saudita i altres països agressors, tot i cercant alternatives a la gent que es quedarà sense feina  a les fàbriques; per què no apugen els impostos als rics i als milionaris, com digueren; per què no denuncien el concordat amb el Vaticà i fan pagar a l’església com tots… I per què no expliquen que coses com el preu de la llum és una herència del PP, concretament del pillastre Sória….

 Publicat a Saó l'1 de 10 de 2018

Tres pardals al vol

Tres pardals al vol


La mala bava que tinc
m’inspira els meus versos,
que els escric de cinc en cinc
com avui faré amb aquestos,
que en total seran trenta-cinc.

Els inspirats per la a i la e
els dedicaré al PP,
als qui envie a fer la mà,
començant pel sicilià
Casado; m’explicaré.
El màster que “aprovà” (1)
que ni mostra ni mostrarà,
és prova de la mala fe
de qui vol ser president,
mentint tan covardament.

A l’aixopluc de la e i la i
diré d’un paio sospitós,
d’un energumen poc fi
i de posat ufanós
típic dels falangistes (2)
de febrades espanyolistes
(si és del clan, això no ho sé
però la retirada la té).
Rivera és aquest voltor,
doctorand i no doctor.

I ha vingut a fer la mona
un fantasma de París
a convertir Barcelona
en l’autèntic paradís.
Els versos de la o i la u,
els dedique a aquest polític
tan polit i tan fru-fru
que sembla del paleolític,
messié Valls, que és francès
i menysprea el patuès. (3)


(1) El màster que li regalaren a la URJC
(2) Els Primo de Rivera
(3) Els francesos menyspreen el català i li diuen patuès