NOMÉS FALTAVEN ELS RUSSOS
Article publicat a el Punt/Avui el dia 24 d'agost de 2014
La més noble, però també la més desgraciada, de les activitats 
econòmiques és l'agricultura i això ho saben molt bé els homes del camp 
del País Valencià, que són els qui pateixen les desgràcies. Pel que fa 
als ciutadans no agrícoles hem acabat entenent-ho també així, i els 
donem la raó als agricultors. L'excepció són els governs i els polítics,
 que encara no s'han preocupat per trobar una solució al desastre.
Des
 de fa més de vint anys les rendes dels llauradors han anat amainant, 
perquè els preus dels seus productes han anat a la baixa, mentre que els
 costos ho han fet a l'alça.. L'entrada en Europa, negociada en 
perjudici de l'agricultura mediterrània i el fet que els nostres 
productes hagen estat la moneda de canvi per a negociar la pesca amb el 
Marroc; la liberalització de les importacions agrícoles d'Àfrica i 
d'Amèrica, en perjudici de la nostra producció pròpia, etc. Tot ha estat
 i és un cúmul de despropòsits contra els llauradors i el resultat ha 
estat l'empobriment del sector i, en conseqüència, l'abandonament del 
camp dels qui han pogut fer-ho.
I per si encara no n'hi havia 
prou, tenim la problemàtica de l'aigua, especialment del Xúquer, que els
 polítics del PP la volen cedir a la Manxa de la Cospedal i a les zones 
del Vinalopó. En aquest cas es tracta d'un compromís amb els alacantins,
 perquè tinguen aigua en els xalets de les urbanitzacions... A canvi que
 els voten. El PP es posiciona així en contra dels nostres regs de la 
Ribera i l'Horta Sud i dels drets històrics dels valencians.
Les 
calamitats no paren i l'última és que el tancament de les fronteres 
russes a la importació de fruites i verdures ens afecta directament als 
valencians, la qual cosa és la ruïna més total que faltava. I el govern 
valencià, què fa? De moment, com no tenen cap capacitat política, les 
decisions les prenen a Bruxel·les i a Madrid, sense consultar-los res, 
ni a Ciscar, ni a Fabra, que s'han limitat a “prometre” que reclamaran 
ajuts. O siga que una merda per a nosaltres! On hem arribat, valencians?
Recomane
 llegir a la premsa les protestes dels dos sindicats agraris valencians 
perquè coincideixen a denunciar que els “ajuts” que ha promès Europa són
 totalment insuficients, una burla. De la Unió jo ja m'esperava una 
resposta contundent a la ministra i al conseller, però que AVA s'haja 
posicionat també a la contra, quan normalment està més en la línia del 
PP, això ha estat sorprenent i significa que els populars s'han passat 
totalment de la ratlla; fins i tot els seus amics ho reconeixen.
Els
 de la Unió parlen de posar remei a la crisi permanent del camp 
valencià, de manera contundent, amb la intervenció de mercats, amb la 
protecció contra la competència externa i amb els ajuts directes a les 
rendes. Són tres propostes que xoquen totalment amb les polítiques 
neoliberals i especulatives del PP i, per tant, amb aquest govern tenim 
poques possibilitats. Ni podem comptar amb el PP ni, en general, amb els
 governs de Madrid, siguen del color que siguen, perquè els socialistes 
feien el mateix que els del PP.
La gent ja va adonant-se que els 
valencians, per al govern central, no som res i que allí ens tenen per 
uns poca-roba. Cada dia llegim als diaris que rebem menys diners que cap
 altra autonomia, que anem a la cua de tots, que som els que més paguem i
 menys cobrem... Això, des de l'esquerra de veritat (els socialistes 
no), hem estat advertint-ho i protestant-ho, de sempre. Curiosament ara 
Fabra diu que també se n'ha adonat i intenta plantar cara davant dels 
seus, sense massa èxit. Sembla que els de Madrid li retreuen que el País
 Valencià ha estat la cova d'Ali Babà.
Per tant, arribats en 
aquest punt, amb els populars amb el cul a l'aire, la pregunta que es fa
 tot el món és: com és que els valencians encara voten al PP? Com és que
 els valencians poden suportar les injúries que estan rebent dels seus 
polítics corruptes, les factures dels quals les ha de pagar el poble?
Dona
 una vergonya insuportable veure que en qualsevol tertúlia de televisió o
 de ràdio, que tots els comentaristes de la premsa, inclosos els mitjans
 del PP, tots coincidisquen a posar-nos com el paradigma de la corrupció
 i la disbauxa, del desgovern. Jo sempre explique que els del PP ho han 
tingut fàcil perquè a València en agrada bufar en caldo gelat i les 
promeses dels populars han anat sempre per les grandiloqüències, que han
 entusiasmat la coentor de la nostra gent. És la nostra gran desgràcia 
històrica, ser uns pobres il·lusos que ens hem deixat estafar 
sistemàticament (llegiu Tres forasters de Madrid, d'Escalante).
Confiem
 que això s'acabe en les properes eleccions, perquè en el punt a què hem
 arribat ja no valen les excuses. Els valencians i valencianes ja sabem 
que, per culpa dels qui ens “governen” estem arruïnats i que hem de 
pagar pel que no hem fet, però que hem deixat fer. Som culpables per 
col·laboració ignorant, per tant, com els del PP s'han menjat la carn, 
ara que siguen ells els que roseguen l'os. Nosaltres, no.
 
