dissabte, 23 de gener de 2021

El geni de la llengua i de "lo nostre

 

EL GENI DE LA LLENGUA I DE "LO NOSTRE"
 
Publicat a LEVANTE-EMV el 23 de gener de 2021

Els qui som defensors de «lo nostre», però de veritat i no els diumenges de paella, sabem o percebem que el geni d’un poble és el geni de la seua llengua. I què vol dir geni, en aquest cas? Evidentment no es tracta de cap ésser sobrenatural amb poders màgics, com diu la mitologia, sinó que el geni de què parle és el caràcter peculiar del nostre poble, amb els nostres fets i la nostra llengua. Els altres pobles, amb altres fets i altres llengües, també tenen uns altres genis, ni millors ni pitjors que el nostre. El nostre geni es distingeix dels altres en què és el nostre, sols amb això; nosaltres no en volem més i no com altres que, més imperialistes, cerquen el domini del que no és seu, com és el cas del geni castellà, del francès, de l’alemany i molts altres. 

Per regla general, cada geni marca els seus protegits d’una forma indeleble, de manera que qui és anglès no pot amagar-ho, o rus, o mexicà... I si hom vol dissimular de quina tribu és, el geni li ho posa difícil. Posem per cas que ens passem a parlar en castellà si anem a la capital, perquè ens fa vergonya que descobrisquen que som de poble; aleshores el nostre geni de la llengua ens delata, mitjançant les espardenyades que soltem, la morfo-sintaxi que apliquem i sobretot mitjançant la fonètica. Per exemple, el castellà té 5 vocals i nosaltres 7, i per aquí ja se’ns veu el llautó; la ge (germà), la ja (jaqueta), el dígraf ll al final de Massamagrell, que els castellans no saben pronunciar. Etcètera.

El geni que protegeix els valencians i valencianes perquè no fem massa el ridícul, és un geni bo que sempre va al nostre favor, és el nostre ‘geni tutelar’. Els dolents som els valencians i les valencianes que ens deixem engalipar per un altre geni, que direm geni maligne, que és qui ens fa fer traïcions i maldats, fent-nos passar al castellà.

Aquest mareig de genis s’ha d’estudiar més. He estat glooglejant i he vist que el tema interessa a analistes, sociòlegs i lingüistes i em compromet a insistir-hi. De moment pensem que el bon geni dels valencians és el mateix geni de la nostra llengua i de tot «lo nostre» i que ésser fidels a «lo nostre» comença per ésser-ho a la llengua i la història...

dimarts, 12 de gener de 2021

PROMESES I DUBTES. LA POR AL TRUMPISME

 PROMESES I DUBTES. LA POR AL TRUMPISME

Publicat  a SAÓ el 12/01/2021    (El Repunt 50)

He escoltat alguns comentaris i he llegit algunes informacions, tant del president Puig, com del conseller Soler, i tots dos coincideixen a congratular-se i ens animen a fer-ho també, perquè el govern central de Sánchez-Iglésias va a començar a pagar-nos, diuen, el dèficit que arrosseguem de fa tants anys, i a igualar-nos proporcionalment amb la pela que reben les altres autonomies. Tinc els meus dubtes sobre el que asseguren els nostres governants, i no perquè supose que ens han mentit a posta, això ni pensar-ho, sinó perquè són promeses del govern central i aquella gent mai no són de fiar, siga qui siga qui governe, com demostra que ara troben just fer el que diuen que volen fer, però que mai ningú ha fet fins ara, ni González, ni Aznar, ni Zapatero. Tampoc m’ho crec perquè una cosa és prometre fer i una altra és fer de veritat; i, finalment, perquè de prometre a ningú li fa mal el ventre. Molts valencians ja sabem que tenim raons històriques de sobra per a desconfiar de tots els governs espanyols, però no tots els valencians en són sabedors, i per això suggerisc que algun historiador o economista, o algun equip mixt, comencen a fer la llista de greuges i depredacions de què hem estat víctimes els valencians fins ara; al Memorial haurien d’incloure un apèndix amb les protestes que, des que perdérem els Furs, han fet alguns dels nostres predecessors i que foren desestimades, cosa que també ignoren molts valencians. Ja que per primera vegada s’ha reconegut a Madrid que els valencians estem infra-finançats, o siga, que els paguem més del doble del que rebem, és el moment de dir-ho tot.

De tota manera, ha estar fer l’anunci de la bona nova i la presidenta de Madrid ja ha dit que s’oposa a cap tracte especial als valencians, ni encara que el que anuncien siga tan just com pagar-nos el que ens deuen; ella sols pensa en Madrid, perquè és la defensora impertèrrita que la seua autonomia és la més important de totes: Madrid es España, diu, i troba natural que tinga un tracte no especial, sinó millor “porque aquí pueden venir todos, de todas partes”. És, mira per on, el programa de Trump, d’Amèrica primer; l’Ayuso és molt trumpista. Ella amb l’Aguirre i la Cifuentes formen la divina tríada capitalina i han aconseguit convertir Madrid en un paradís fiscal, on les empreses paguen menys que a la resta de l’estat i per això hi traslladen llurs oficines i activitats; on els madrilenys estan exempts de molts dels impostos, com els de patrimoni i herències, que paguem els qui no ho som o no hi vivim. L’Ayuso protesta perquè als valencians ens paguen el que ens han robat i perquè comencen a igualar-nos la renda.

A Espanya sempre ens han tingut als valencians “por mas muelles”(Duc d’Olivares a Felip IV), o siga fàcils de manipular. L’experiència a fotre’ns que han acumulat, els ha fet especialistes a estafar-nos, tan directament com fent-nos la rata, perquè saben l’entusiasme i el masoquisme amb què responem les seues males accions: ofrenant-los noves glòries; o siga que saben que som com la puta Ramoneta que no cobrem i paguem el llit. Recorde el comentari de Fraga Iribarne que l’himne valencià era el qui més li agradava de tots, i ja podia ben dir-ho. Nosaltres ni escarotem el veïnat, ni cridem a la defensa contra l’enemic, com els catalans; ni somniem que tenim la millor horta del món, com fan els murcians; ni tan sols en una patria querida, com els asturians; etcètera. Nosaltres anem a cara descoberta i amb el cor a la mà, perquè som així d’ingenus, faves o pobres d’esperit, que per això mateix som l’autonomia amb més polítics lladres per metre quadrat, i els qui paguem a l’Estat més del que rebem i religiosament.

Posats en aquest comboi, també ens diuen que tot el tira-i-arronsa entre els corredors mediterrani o central, es resol a favor del nostre, com estem demanant també des de fa tants anys. Ara que tenim tan bons valedors a Madrid (Àbalos, Boira) i tota la patronal valenciana pressionant, podem tenir esperances; el problema, però, és que el nostre corredor xoca de front amb la concepció centralista de l’Estat, que sempre ha potenciat la xarxa radial, amb Madrid al centre, en contra de la xarxa perifèrica i el nostre corredor és tan perifèric que ha d’anar d’Algesires a Europa, passant per Granada, Múrcia, València, Tarragona, Barcelona, Girona i cap a França, sense passar per Madrid, o siga que massa per a la carabassa carpetovetònica. Ja veurem com va tot o si comencen a dilatar l’execució i a distreure’s a posta, o sense voler. La gateta moixa i descrismada presidenta de Madrid, és segur que dirà la seua. Pel que es veu, els socialistes li tenen molta por, menys Ximo Puig que és l’únic que li planta cara, com també ho fa Baldoví i ho féu el president català Torra; de la resta de polítics, la major part callen.

En relació amb la llengua també tenim pendent que el govern central no s’oposen com han fet fins ara, a la connexió de les tres televisions, catalana, valenciana i balear. És una injúria als valencians que ens priven de veure altres canals del Principat i de les Illes, de la mateixa manera que tampoc se’ls ha d’impedir als nostres veïns i germans que puguen veure el canal valencià. La llengua és la mateixa, malgrat que per raons polítiques s’anomene diferent en un lloc o en un altre; les raons científiques són les raonables. Tan constitucionalistes que diuen que són el trio de Colon i tan obedients al Tribunal Constitucional, al Suprem i a la RAE, que sí que han reconegut la unitat de la llengua, per què continuen posant-nos impediments administratius en aquest assumpte, en lloc de deixar-nos en pau? En això sí que podrien posar remei, si volgueren o perderen la por, i si no foren tan obcecats espanyolistes els nostres caps civils, judicials i eclesiàstics.

Ja hem vist que l’Ayuso segueix la doctrina trumpista i proclama que tot és per a Madrid, primer Madrid; també fa com Trump quan parla sense pensar, o no pensant en el que diu. Però hi ha una altra gent que no podem menystenir, perquè són molt trumpistes, i així ho diuen, ho practiquen i se n’envaneixen: són els de Vox. Que els voxistes són trumpistes no hi ha cap dubte i ho diuen ells, amb programes calcats, teories supremacistes i polítiques xenòfobes i homòfobes idèntiques. Tenen fins i tot els mateixos tics, i si físicament no són bessons, llurs ànimes i llurs intencions, sí. Als USA Trump sembla que s’ha cremat i probablement serà inhabilitat per a la política; la història el té en el punt de mira i ja diran els historiadors, però no crec que siguen massa benèvols. Per la seua part, els demòcrates i els republicans anti-trumpistes tenen feina en fer net de trumpistes els Estats Units. Ací, el que ens importa i amb la lliçó americana que acabem de rebre, és saber si s’acabaran les aproximacions i festejos del PP i Cs amb els d’Abascal. S’avindran a aïllar els voxistes, com fan la resta de partits? El trumpisme és un perill i també els seus derivats al Brasil, a Israel, a Hongria… i a Espanya. I tot això fa molta por.

 

 

dissabte, 9 de gener de 2021

ESMORZAR AMB LA IDA I EL VERDI

 

 ESMORZAR AMB LA IDA I AMB VERDI

Publicat a LEVANTE-EMV el dia 9/1/21

 L’esmorzar que fem a València entre les 10 i les 12 del matí, o siga interrompent el treball, encara que també esmorzen els desenfeinats, és un costum saludable que solem dedicar també a fer tertúlia, comentar alguna novetat, organitzar algun dinarot i fer broma. Aquests dies n’hem parlat molt de la presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, perquè malgrat que és la que menys vacunes ha posat (sols un 5’4%), ella es queixa, tota divina, que li n’han enviades poques, acusant Pedro Sanchez.

La tia s’està guanyant els votants de Vox, diu Pepe, que parla poc i tendeix a fer sentències, i és la candidata d’Aznar per a substituir Casado, a qui no pot ni veure. Ilde, que està informat de primera mà per un important peix gros del PP, a qui li arregla el cotxe, diu que a Madrid s’ha format la facció de la ida, que és l’anagrama d’Isabel Díaz Ayuso, que els cau molt bé als més fatxes. Jesús ens explica que els italians (s.XIX) ja utilitzaren el cognom del gran compositor i nacionalista Verdi, per a escriure en pasquins i per les parets VIVA V.E.R.D. I, que els italians entenien com Viva Vittorio Emanuele re d’Itàlia, difonent així la proclama per fer fora els Habsburg que dominaven el nord, els Borbons que ho feien al sud, i el Papat que tenia el centre; l’objectiu era aconseguir la unitat d’Itàlia, o siga la independència, i fer rei Victor Manuel de Savoia. Tota Itàlia es va omplir de pasquins i de pintades, innòcues per a les policies d’ocupació, però rotundes per als italians, que triomfaren.

Si els madrilenys que recolzen la IDA volen imitar els italians, els falta nivell i cultura, diu Rafa que acaba d’incorporar-se a l’hora del cafenet, i per això la proposta de la IDA ha d’haver eixit de la factoria Aznar, perquè són així de burros i no s’han parat a cercar en el diccionari, ni en el google del mòbil, com acabe de fer jo. En castellà, «ida» vol dir «una persona falta de juicio», per tant la IDA, com anagrama, si volen serà Isabel Diaz Ayuso, però com adjectiu la IDA és la qui no té judici, la que se’n va del perol, la tocada de l’ala, a la qui li falta un regó... Riem, fem mofa, ens fem la darrera copeta, paguem a escot, ens posem la mascareta i tornem a la feina.