Quan tornaran a escola les criatures

LEVANTE  28.04.2020

Es fonamental que les criatures tornen a escola, i que els escoltem passant pel carrer i fent xivarri, perquè comencem a entendre que tant de patiment no ha estat debades i perquè les mateixes criatures deixen de patir els inconvenients de viure empresonats. Han de tornar a escola, doncs, i sentir-se lliures. Per això demane que els experts que assessoren la ministra, s'espavilen al màxim i que els ensenyants i llurs sindicats es posen del seu costat, col·laborant.

I què faran a l'escola, les criatures, per promocionar curs i no repetir-lo? I als estudiants que han d'accedir a la Universitat, quins exàmens els posaran? No entenc que aquestes qüestions porten de cap la ministra, els ensenyants i les famílies i que turmenten els estudiants. No és la primera vegada que una sotragada interromp la vida acadèmica i que tot ha continuat avant. Quan jo anava a escola o a l'institut pràcticament mig curs el dedicàvem a aprendre fantasmades franquistes i malgrat això i encara que deficientment, tot anava avant, sobre tot si tenies la sort d'un ensenyant tan agut que se saltava el «temari» o el substituïa. A la Universitat, mig curs el dedicàvem a confabular contra el govern i a córrer davant de la policia, més que a anar a classe... Si no s'acabava tot el programa, no passava res i anàvem avant. Parlar ara de suspendre ningú perquè no s'ha explicat tot el temari, per açò del coronavirus, em sembla una bogeria immensa.

L'alumnat ha viscut en primera persona i ha après de manera convincent una lliçó que no oblidaran mai en la vida. És cert que el coronavirus no figurava en el temari oficial, però el que s'ha de fer és treure-li profit a la informació rebuda per a reflexionar de diversos aspectes: sobre la solidaritat/insolidaritat; sobre la desigual incidència en les diferents classes socials; sobre la coincidència del desequilibri ecològic amb la pandèmia; sobre què son els virus; etc.. Si tot el que estem vivint i patint, no és un centre d'interès, que vinga el Déu de les pandèmies i ho veja. Supose que aviat hi haurà editorials que començaran a publicar materials didàctics al respecte. El temari bàsic del curs actual és la pandèmia del coronavirus, i per a part de l'any que ve i els següents, la crisi econòmica que ens aclapararà, que també s'haurà d'explicar.

Com l'alumnat ha après en aquest trimestre més que en tot un curs escolar normal, ni la ministra ni els ensenyants s'han d'amoïnar per «les notes» dels alumnes, perquè tothom ha de quedar aprovat, amb les millors notes i passar curs. I encara més si tenim en compte que no tots els alumnes han tingut les mateixes oportunitats per a fer les feines que rebien per internet. No tot l'alumnat té uns pares que l'hagen pogut ajudar a fer els «deures», ni tampoc tots tenen un ordinador a casa. Si encara hi ha confusions, la culpa serà dels mitjans, de vegades caòtics, no de l'alumnat.

P.S  Avui s'ha fet públic que ja no hi haurà més classes enguany i que les notes seran les dels dos primers trimestres i que tot l'alumnat passarà de curs. Era d'esperar i ens hem de felicitar.

EIXIR DE L'ATZUCAC CORONAVÍRIC

Eixir de l’atzucac coronavíric (i IV)

21/04/2020
El Repunt 28.

            EIXIR DE L’ATZUCAC CORONAVÍRIC  (i IV)

El passat diumenge 12 d’abril hem fet la darrera de les tertúlies informàtiques, que hem aprofitat per celebrar l’aniversari de Glòria; com cada any, la seua efemèrides i la proclamació de la República ho celebrem tot plegat, el mateix dia i amb doble festa. La diferència és que enguany, cadascú estàvem a casa, on hem anat omplint-nos les copetes rituals, de tant en tant, i així hem pogut acabar mig gats, en honor de l’amiga i de la república. Glòria estava esplèndida i tots un poc també, perquè ens hem vestit com si la festa fos real, cadascú a sa casa. Enguany els besos i les abraçades han estat virtuals, però ens hem desitjat salut i república i que puguem celebrar-ho molts més anys.

Hem començat malparlant de Trump, perquè ha retirat els fons que els USA destinen a la OMS, acusant i responsabilitzant la institució, de la pandèmia. Coincidim tots en considerar Trump com un immens hipòcrita i un miserable, a més d’analfabet total, ja que ha estat ell el culpable d’haver començat a actuar mal i tard, desoint les advertències que l’organització internacional havia fet a tots els governs del món. Trump, Jonhson, Bolsonaro i altres governants de dretes, han menystingut les advertències, han fet tard i els ha caigut a sobre la immensa tragèdia. Com és usual en la dreta, en lloc d’assumir la seua  responsabilitat en les retallades de la sanitat pública i en la comercialització de la salut, que tenen tant a veure amb la pandèmia, s’han dedicat a cercar altres culpables que no ells. Hipocresia pura i dura.

Manolo puntualitza que aquesta mala política, antisocial i criminal, a escala mundial, és la que han practicat ací els governs del PP, tant de l’estat com de les autonomies que ha controlat; el drama del que ha passat a la comunitat de Madrid és més que eloqüent. Però a ells, a la dreta, com sols els preocupa que els respectius electors no se’ls tornen en contra, ara intenten desviar l’atenció, atacant els altres; tot menys reconèixer cap responsabilitat. Suposem que la gent no es deixarà estafar una vegada més i que sabran distingir entre la sanitat pública, més d’esquerres, i la privada, que és absolutament de dretes.

Fina diu que ara ve la part més difícil: eixir de l’atzucac coronavíric. Sap que de la crisi econòmica que se’n derivarà d’aquesta batalla, serà molt més difícil d’eixir que de la del 2008, però que amb l’amarga experiència de veure com aquella crisi la pagàrem els treballadors i les classes mitjanes, i se n’aprofitaren els bancs, les grans empreses i les grans fortunes, ara està convençuda que no serà igual i que els governs es veuran obligats a actuar més socialment, més justament. A més, no perd la confiança en Europa i creu que les nacions més riques del nord no ens deixaran en la indigència, en la inòpia, a les del sud. Ella creu que el manteniment d’Europa unida els convé més a ells que a nosaltres i han d’obviar els primers impulsos de deixar-nos en l’estacada; o ens salvem o ens afonem, però tots plegats.

Segons Emili, el més lamentable de tot serà que, en quan acabe la passa, o disminuïsca, ens n’oblidem, com ha passat amb la gran moguda del canvi climàtic. Qui se’n recorda? Precisament aquesta pandèmia ha de tindre molt a veure amb el desequilibri ecològic, com ja ens van dient els científics. El món també ha oblidat la crisi de l’emigració amb les enormes desgràcies en vides humanes (més que pel coronavirus); la SIDA; l’èbola; les vaques boges, etc. La gent recorda el que volen els governs i se n’oblida de la mateixa manera de les coses que els governs volen que oblidem. La gent som els putxinel·lis, on els governs hi fiquen la mà per fer-nos moure al ritme del discurs que els interessa difondre en cada moment.

Paqui, que està tan esplèndida com la Glòria, introdueix un tema que ens afecta als ex-funcionaris de l’administració, que som la majoria del grup i dels amics i amigues que tenim escampats pel món; com tots estem jubilats, ens diu que ens ha d’afectar per corresponsabilitat de classe, més que per solidaritat; subratlla això de classe, perquè ella sempre ho ha sostingut així, que som la classe funcionarial. Ha rebut telefonades d’alguns petits autònoms que tenen els treballadors en un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació), que cobraran una part del sou a càrrec del govern, o siga dels diners públics, però que, quan passarà tot, hauran de recuperar les hores que deixen de treballar ara; els empresaris s’estalviaran les quotes de la seguretat social. Més o manco li han dit això. La pregunta que es formulen és: per què els treballadors de l’adminitració cobraran el sou complet, encara que no treballen i no hauran de recuperar les hores de treball?

Pep va més enllà i es pregunta per què els polítics que ara no tenen feina, els que estan confinats a casa, com tot el món, si que cobren tot el sou íntegre. Encara gràcies que alguns han tingut la decència de no cobrar el plus per desplaçaments a les Corts, parlaments autonòmics o diputacions; sembla que no tots ho faran. Però el que serà enormement pitjor que totes aquestes qüestions, serà la manera com sortirem del carreró fosc i sense eixida en què hem entrat, l’atzucac coronavíric com l’ha batejat Fina. Aquesta crisi serà pitjor que la dels anys 30 del segle passat. Ningú discuteix que la crisi econòmica per la pandèmia és inevitable i que tindrà greus conseqüències, com les va haver aquells anys de fam i convulsions socials i de la irrupció del feixisme. Si l’eixida ha de ser fer més grossos els peixos grossos, bancs, grans multinacionals i grans fortunes, i més pobres les classes mitjanes i treballadores, el món fracassarà irreversiblement, cosa que en combinació amb el canvi climàtic, pot dur la humanitat a una situació límit.

Com tots tenim descendents, les paraules de Pep ens fan tremolar i és Joan, el bibliotecari o siga un funcionari, qui s’atreveix a posar un punt positiu, que no d’optimisme, però. Ell creu que, com a conseqüència del coronavirus, moltes coses desapareixeran i no es refereix als comportaments socials més innocus com les besades i encaixades de mans, l’assistència a festes, teques i als bars, a les segones residències, als viatges: tot continuarà igual que ara, amb més cura i alguna reserva, però continuarà. De fet s’està discutint, diu, quan s’han de reemprendre el futbol, els jocs olímpics, les competicions ciclistes, els concursos televisius; el curs escolar… Però hi ha coses que desapareixeran per sempre i seran substituïdes per altres més dinàmiques i ho diu per l’experiència que va tenint a la biblioteca, on els usuaris s’estan posant al dia en la informàtica, perquè qui es resistirà desapareixerà sense deixar ni rastre, afirma.

Paco ens explica que la gent va de cap amb el tema dels xiquets confinats a casa. Perquè hi haja desconfinament de veritat s’ha de començar perquè els xiquets isquen al carrer i vagen a escola. El que fa falta és que s’aclarisca com està el tema, és a dir que es facen les proves que estan anunciant, per destriar el món dels empestats i dels que no ho estem per ara. És evident que aquest virus ha agafat totes les administracions i serveis sanitaris en pilotes i que milers de científics de tot el món estan treballant, per descobrir medicines i vacunes, però donen la sensació d’estar més interessats a guanyar un premi que a trobar la solució definitiva.

Manolo no dubta que finalment les indústries farmacèutiques trobaran els fàrmacs, perquè sols es mouen, si hi ha diners a guanyar, i en aquest cas, com el coronavirus és molt democràtic i ataca tothom, hi haurà diners. Mireu el que passa amb medicines per a les malalties del tercer món, que no n’hi ha tantes com fan falta, perquè allí no hi ha diners. Si voleu que un laboratori investigue sobre un virus, aquest ha d’afectar el primer món i sobre tot els més rics. Posa com exemple la sida, que mentre era una malaltia que afectava negres, homosexuals i haitians (Reagan, un altre president republicà ianqui, així ho va definir) no els preocupà massa, però que quan començà a afectar artistes de Hollywood i gent de la bona vida, ho començaren a estudiar a fons; com les malalties degeneratives del cervell, que començaren a interessar quan aparegueren casos “importants”, com un Papa afectat, el mateix Reagan, etc.

No volem passar pel alt fer una crítica als errors del govern central que, amb l’obsessió espanyolista que els domina han volgut, volen, recentralitzar l’estat i militaritzar el comportament de la ciutadania, relegant tot el que han pogut les autonomies. En aquest sentit els dic que crec que Torra ho ha fet molt bé i ha anteposat la salut dels catalans i catalanes i que moltes de les coses que ha fet, avançant-se als dubtes espanyols, han resultat tan encertades que les han hagut de copiar a Madrid. Tots hi estem d’acord.

Ens acomiadem desitjant-nos que tot vaja bé, especialment a qui més falta els farà. Ens mesurem la darrera copa i comprovem que tots estem mig gats: salut i república!

EL VIRUS DE LA CORONA (III)

SAÓ. El Repunt 27  13/04/2020

EL VIRUS DE LA CORONA (III)

El diumenge 5 d’abril hem fet la tercera tertúlia telemàtica del confinament pandèmic. Hem repassat ràpidament la situació, a partir de la informació dels mitjans, especialment dels públics, perquè continuem vetant, i cada dia amb més motius, els mitjans més reaccionaris, entre els quals, lamentablement, hi és la COPE de l’església, amb l’aclariment que ens fa Manolo que es tracta d’un popurri de la Conferència Episcopal, algunes diòcesis, els jesuïtes i els dominics; segurament, diu, l’Espirit Sant no té res a veure i Emili es queda més tranquil.

Per a Glòria, el descobriment fet per la justícia suïssa d’una fortuna que prové de les comissions cobrades per Joan Carles I, o siga pel rei que hagué (pronuncieu ka’gué), són clarament corruptes i demostren la immoralitat del personatge. La justícia espanyola no pot fer res, diuen, perquè els reis tenen inviolabilitat, cosa que, injustament, impedeix que la fiscalia puga investigar la procedència de la fortuna dels personatges reials, ni tampoc qualsevol altra malifeta. Incomprensible. Tampoc es pot investigar la procedència de la fortuna dels francos, ni la de l’església catòlica, i per això podem dir que vivim en un regne de lladres “per la gràcia de Déu”. Són tabú, són inviolables? Hi ha juristes que diuen que no i de fet no ho són ni a Bèlgica ni a Holanda, però ja se sap que Espanya “es diferente” i tenim una marca que ho acredita, la Marca Espanya; per a Borell, és l'Espanya Global.

Paqui, reforçant les paraules de l’amiga, diu que tot açò és insuportable i que en un país mitjanament democràtic, que no és el nostre cas, on la justícia siga igual per a tots i no hi haja privilegis, les famílies borbòniques i les franques ja haurien estat jutjades i desproveïdes de tot el que han obtingut fraudulentament, i l’església estaria pagant els tributs, com paguem tots, i se’ls haurien revisat les inscripcions il·legals als registres de propietat. És evident que la nostra democràcia és feble i incapaç de posar fre als privilegis històrics de tots aquests clans. Per molt que els partits soi–disant constitutionnalistes, vulguen presumir que hi ha democràcia plena i de què la justícia és igual per a tots, això no és veritat, ja ho veiem, açò d’ací és una merde!

Per a Fina, i per si no en teníem prou, ara hem sabut que amb la fortuna obtinguda deshonestament a l’Aràbia Saudita, el rei que hagué ha volgut pagar els favors de la seua amigueta (60 milions) i fer-la callar. La resta dels milions cobrats, vol deixar-los, paternal com és, en herència al fill i les filles i sense pagar impostos. La “reacció” del monarca actual, davant de l’escàndol, ha estat determinada per la por a l’opinió pública, i s’ha vist obligat a renunciar a la seua part del botí saudita. Ha reconegut, doncs, que la procedència d’aquests diners dipositats a Suïssa és il·legal, però res no se sap de les altres morterades que haurà camuflades per tot arreu dels paradisos fiscals. Per arrodonir el gest reial, encara ha tingut la barra de castigar son pare, traient-li l’assignació anual que li paguem entre tots. Res no ha canviat, doncs, i aquesta gent continua creient que són on són per la gràcia de Déu i que per això estan per sobre del poble i de les lleis. Quina gent, quina gentalla, quina gentola, quina gentussa!

Joan diu que alguns periodistes i personatges que coneixen tot l’entrellat, han parlat dels afers dels borbons, ara en un llibre, ara en unes memòries, en alguns articles, en alguna entrevista, com la de Pilar Urbano a la TV3, etc. però falta l’estudi de tot plegat. S’ha de saber tot de les maniobres econòmiques, polítiques i familiars que han protagonitzat, per a constituir tantes fortunes sense treballar. Aquesta gent són com un virus que s’encomana fàcilment, com li passà a l’Urdangarin, que és el primer borbó que ha estat a la presó. No crec que l’estudi el puga fer un historiador sol, sinó que faria falta tot un departament d’història, o una facultat sencera, dedicats a investigar les malifetes borbòniques, i també les franquistes i les de l’església, ja posats. Al voltant d’aquest estudi aniria eixint tota la fauna ibèrica i depredadora de banquers, homes de fortuna, grans capitans, grans amics, amiguetes i testaferros. Si hi haguera la possibilitat d’estudiar-ho tot ben a fons, pot ser que podríem recuperar per a l’erari públic, alguna part d’aquestes fortunes, amb les quals no eixiríem de penes, en aquest trist estat de pandereta, però podríem viure amb més justícia, més democràcia i més prestacions socials, educatives i sanitàries.

Advertisc que aquesta vesprada estem tots més calents que en les dues tertúlies anteriors. Els avance que, si poden, connectaran amb nosaltres Paco, que és l’únic que treballa, de representant d’una distribuïdora de queviures. Ho intentarà Àngels que continua a París, passant-s’ho bé; pel whatsapp m’ha dit que allí estan pitjor que ací, perquè fins ara han viscut una mica més laxos però que se’ls ha acabat el rotllo; ara viu amb un amic borgonyó que, si té mostassa i vi de Borgonya, menja tot el que li posa al plat i no es queixa de res. Avui no podrà participar el jove Aguado, que està acabant un article per a SAÓ, sobre el documental que han fet d’una mestra sillera, represaliada del franquisme (Carmen Valero); el documental està molt ben fet i és molt interessant.

Haurem d’acabar el tema monàrquic i propose posar un suspés absolut a tota la casta reial, res de ‘pot millorar’, ni res d’un 4’5 i que tornen a setembre; la nota que propose ha de ser inapel·lable: a tots un zero i al carrer. Camil em recorda que és el primer suspès que pose en ma vida. Avui està molt reconfortat perquè ha escoltant el Papa dient el mateix que Pepe Mujica: que açò del coronavirus és la resposta de la natura a la nostra indigència en el tema del canvi climàtic i en l’abús dels recursos naturals. Recorda que el diumenge passat en parlàrem, a partir de l’entrevista a Ramon Lapiedra al Levante, sobre si hi pot haver alguna relació entre el canvi climàtic i l’aparició d’aquest nou virus i dels que podran aparèixer.

Pep, encara no ha intervingut, ni quan ha eixit el tema del vi de Borgonya que ell, que és un gran entès, considera el millor vi francès. Segueix amb el mateix tema que el Papa i Mujica: si hem alterat i fet malbé l’equilibri ecològic, abusant de la natura de la forma que ho hem fet, provocant el canvi climàtic, és possible que això haja provocat la mutació d’aquest virus, fins a convertir-se en tan fortament agressiu. El que hem fet, diu, és com si haguérem irromput en un abell, provocant la resposta massiva de les abelles, que se’ns haurien tirat a sobre. És ben possible, i el coronavirus deixarà retratats els polítics que no creuen en el canvi climàtic i estan d’acord en continuar l’agressió contra la natura, perquè el que els importa és l’obtenció de beneficis: Amèrica primer que res, diu Trump; Itàlia per als italians, que diu Salvini; Bolsonaro, Jonhson, Putin… tots els polítics casposos de l’extrema dreta mundial; ací, més modestament, són els de VOX i del PP, que fan tot el que poden per emular-los. Són calcats els uns i dels altres.

Paco que acaba de connectar-se, sap com va tot, perquè visita les petites tendes de queviures dels pobles, quasi d’amagatotis, però amb permís per la feina que fa i escolta les opinions de la gent i dels botiguers. Qui queda més mal parada és la dreta i l’extrema dreta, perquè la gent no entén que en lloc de col·laborar i fer propostes perquè s'acabe el desastre, actuen com les hienes, mirant de pegar-li algun mos al govern. La gent, que reconeix l’esforç que fan els que governen i els sanitaris, diu que no hi ha dret que aquests pinxos franquistes, que tenen tant a callar, diguen les barbaritats que diuen i amenacen com fan. Una veïna de Sedaví deia que el seu marit votà els de VOX pel tema dels bous, però que ja no ho tornarà a fer, mai més. A Catarroja un botiguer deia que qui fa més el ridícul és Casado, que posa cara de don Quintín el amargao, recordant que jo el bategí així; diu que se li nota l’amargura de no haver guanyat les eleccions.

Desconectem; fins el diume3nge que ve, perquè encara hi haurà confinament. Com serà l’aniversari de Glòria, quedem que ens farem una copeta a la seua salut, cadascú des de sa casa.

ENXAMPATS PEL CORONAVIRUS (II)

 ENXAMPATS PEL CORONAVIRUS (II)

SAÓ  06/04/2020

El diumenge 29 de març, els amics i jo ens retrobàrem a la tertúlia telemàtica que fem cada diumenge de confinament pandèmic. Aquesta vegada s’ha agregat Joan, bibliotecari a punt de jubilar-se. També ho intentarà la nostra amiga Àngels, femme de bonne vie, que s’ha quedat aïllada a París i no tornarà a València mentre dure tot açò; allí també hi ha coronavirus i restriccions, però ella està amb el nou company i s’ho passa bé; m’ha dit que se’n passen de ratlla, sense precisar-me de quina ratlla parlava, però d’ella t’ho pots esperar tot. Tira-li, tu que pots, li he dit. Nosaltres, de novetats personals ni familiars no en tenim, a no ser que estem covant el virus i que encara no ha fet eclosió; toquem ferro!

Camil està molt preocupat per l’histerisme social, perquè la gent viu una angoixa que s’aproxima al deliri, però que s’ho passa a casa i amb bona voluntat i que, fins i tot ,hi ha gent que s’organitza per a resistir, fent exercicis i jugant amb els fills, perquè pel carrer, pràcticament no es veu ni una ànima; segurament, diu ell, és perquè s’està donant molta informació, de manera calculada, traient les imatges primer xineses, després italianes, a continuació nosaltres i seguidament la resta d’Europa i els Estats Units… La gent ens hem fet doncs a la idea que vivim a tocar de l’apocalipsi. Els esforços dels sanitaris i la gent de serveis no donen abast. Suposa que, en realitat, hi ha poques coses a fer que atendre els malalts. Caldrà confiar que els científics avancen en l’estudi de l’origen i la trajectòria del virus. Quan siga ens hauran d’aclarir si aquest virus és el resultat d’una mutació natural o és una maniobra mal calculada de laboratori. Avui mateix, el rector Ramon Lapiedra, en una entrevista a Levante, afirma que ell ja esperava alguna cosa, des de la crisi de la Sida, com la que ens ha caigut a sobre i no exclou que puguem patir-ne més, per tant, si això és el que pensa ell, amb tot el que sap, la gent que no sabem res és lògic que ens posem a fer càbales i que alguns s’angoixen massa.

El tema és acollonant, diu Manolo, que confia que sí que ens diran més coses, quan les sàpiguen. Ara mateix, a tot el món, els científics estan treballant de valent per a controlar aquest virus i per a combatre’l amb medicines i vacunes, ja que la indústria farmacèutica que trobe la solució es farà l’ama del món. També opina que és natural la histèria social de què parla Camil. A ell, com viu sol, els fills el volen convèncer que es confine més del que diu el Govern, i per això el criden tothora perquè no surta al carrer, ni per a comprar el diari, ni queviures, perquè li ho poden dur a casa, si ho demana a l’ajuntament. La filla viu a Castelló i el fill a Madrid i estan patint, i ell els intenta tranquil·litzar, dient-los que ja ho fa així, i que sols surt de casa a treure el fem o a la farmàcia que està al costat de casa i que el periòdic li’l deixen a la bústia. Entén que els seus fills estiguen un poc histèrics, com ho estaran els milers de fills que viuen lluny dels pares; gràcies a la internet, com a mínim poden parlar i veure’s cada dia.

Aguado comenta que ja s’ha fet habitual que el veïnat surta a la porta de casa i als balcons, a fer un aplaudiment en homenatge al personal sanitari, cada vesprada a les 8. A Silla, i suposa que a més pobles, s’hi afegeix el retor, tocant les campanes a què és tan afeccionat. Aquesta manifestació popular s’ha estès per tot el món i ell creu que és una manera de descarregar la tensió que vivim, i de creure’s, de fer-se la il·lusió, que anem pel bon camí.

Joan troba d’un oportunisme innecessari que alguns vulguen traslladar aquests aplaudiments dedicats als sanitaris i personal dels serveis, també a l’exèrcit, que no comprèn per què l’han tret al carrer, perquè ja estan els bombers; creu que el poc de ressò que han obtingut és la prova que la gent no es deixa manipular més del compte i sap triar a qui s’ho mereix. Per altra banda troba inoportú que les televisions passen pel·lícules de guerres biològiques i de virus que s’escapen dels laboratoris; ho troba molt cruel, perquè incita la gent a pensar que aquest coronavirus és una creació maligna d’alguns governs agressors, que se’ls ha fet incontrolable per a ells mateixos. Suposa que la tranquil·litat dels carrers és perquè el veïnat està molt acollonat. També pensa que quan s’alçarà el confinament, tota la repressió d’ara es convertirà en festa i disbauxa, que podrà ser l’hòstia, que llançaran les campanes al vol i hi haurà traques… però que, a poc a poc, anirem oblidant-nos-en, encara que el desastre econòmic que seguirà la pandèmia costarà anys i panys de superar.

Aquestes paraules de Joan fan intervenir a Glòria que pensa que, com sempre, reeixiran els bancs i les grans empreses, mentre que la mitjana burgesia acabarà desapareixent i el proletariat serà, una vegada més, qui en sortirà perdent. Per tot plegat i perquè la crisi serà enorme i mundial, alguns pensaran que ja som en l’apocalipsi, o en un assaig general, cosa que aprofitaran les religions, per a continuar venent parcel·les del cel.

El pessimisme de les darreres intervencions fan que intervinga Aguado, que diu que els joves com ell han passat bruscament de la il·lusió d’haver començat a treballar, en el seu cas creant documentals i ensenyant informàtica als jubilats, a estar al mig d’una enorme turmenta, que no sabien que podia produir-se mai. Com si nosaltres fossem els responsables, li donem ànims i li assegurem que al remat tot s’arreglarà. Fina li comenta com ens anà a nosaltres haver nascut i crescut durant el franquisme i haver coincidit amb la segona guerra mundial, i que com érem criatures, sols patírem les conseqüències, com la fam i les condemnes a presó i a mort d’alguns familiars; els qui patiren més i tot, foren els nostres pares i iaios. El món no s’acabà aleshores, sinó que es va refer i ara passarà el mateix, amb l’avantatge que finalment el món, com asseguren Glòria i Paqui, ja no serà com abans, tot ha de canviar, encara que són molt optimistes quan pensen que el món serà de les classes treballadores.

Camil diu que ara no és el mateix, perquè aleshores hi havia uns enemics visibles i poderosíssims: el Franco, Hitler i el feixisme, les dictadures, el colonialisme, les guerres contínues arreu del món… Ara l’enemic és un virus desconegut, del qual no sabem ni com immunitzar-nos ni com combatre’l. El món, ara, s’ha paralitzat més que en cap altre moment de la història, i a escala mundial. Ens en sortirem? Per a donar-nos ànims, ens recorda que quan acabà la II guerra mundial i per a recuperar Europa i combatre el comunisme, tot a l’hora, hi hagué el pla Marshall dels nord-americans, de l’any 48 al 52, quan tots nosaltres érem unes criatures; Europa es va refer, menys nosaltres que quedàrem exclosos, per culpa de Franco. L’any 53, als americans ja els interessava situar bases estratègiques a la península i a canvi, perdonaren al dictador, establiren les bases i a les escoles començaren a donar-nos llet en pols i formatge. Com les bases encara continuen, per això serem carn de canó en el cas d’un gran conflicte.

Manolo completa la perspectiva recordant l’entrada a l’OTAN en 1986, pel gir copernicà que féu Felipe González; allò fou un gran frau i, des d’aleshores, molta gent com jo ja no hem tornat a votar els socialistes, diu. Ara som doblement carn de canó, perquè una caserna general de l’OTAN l’han instal·lada a Bètera i en cas d’un gran conflicte no tindrem ni on amagar-nos. La sensació que tenim, escoltant Manolo, és que els indis ens ataquen per tots els costats.

Encara que hauríem de parlar del tema reial, el deixem per al diumenge que ve i continuem amb la pandèmia. Jo també m’he quedat pensant, quan he llegit l’entrevista de Ramon Lapiedra i m’he preguntat si hi pot haver alguna relació entre el canvi climàtic i l’aparició d’aquest nou virus i dels que podran aparèixer. De moment, ambdues desgràcies humanes són coetànies, i les dues coses ens han pillat desproveïts de respostes i de polítiques adients per a fer-los front. Els governs, per la seua part, no es posen tots d’acord, ni sobre com frenar el canvi climàtic, ni sobre com superar la crisi del coronavirus. Com ha dit Lapiedra, la humanitat no hem après res de tot el que ens ha passat fins ara.

A Joan, que és un lluitador de la separació església-estat i ha reclamat en diversos articles que als bisbes se’ls ha de fer pagar tot el que ara tenen de franc i fer-los retornar les propietats de què s’han apropiat i/o furtat, per una gràcia de Franco i d’Aznar, li va agradar la resposta del rector a la pregunta sobre si hi ha Déu: “no veig cap raó perquè un ésser així existisca”. Camil, una mica molest, defensa la necessitat de molta gent de tenir una esperança quan es troba al mig dels infortunis. Doncs, aquesta gent, si creu en Déu que li rese, diu Joan, però als qui confiem en la ciència, que no ens embotinen ni amb resos de carrer, ni amb repics de campanes, ni traient-nos els diners; nosaltres, en lloc de resar, fem cas als científics, però cadascú és lliure de creure el que vulga o necessite.

Manolo clou la tertúlia amb una trista i aguda reflexió, que copie literalment: “estic segur que superarem la tragèdia del coronavirus, que una vegada més ens en sortirem, però el que passarà és que els del bàndol religiós continuaran marejant la societat, pervertint la consciència dels més febles/ingenus i que els del bàndol científic veurem que els grans laboratoris farmacèutics es lucraran amb les noves medicines per combatre el virus. I qui pagarà els desperfectes? El poble, com sempre”. Aguado recorda allò de la font de Madrid, on es  llig: 

Deo volente, rege clemente, populo contribuyente, se construyó la fuente, o siga que perquè Déu ho vol, el rei és clement i el poble ho ha pagat, s’ha fet aquesta font. Acabem la tertúlia amb un mal gust de boca, però el diumenge que ve, tornarem.

La Humanitat tremola de por

  LEVANTE-EMV 02.04.2020  
 

La major part de l'estada de l'home a la Terra és un calvari de calamitats de tot tipus, contra les quals ha hagut de lluitar i més o menys vèncer-les, per a continuar. Calamitats sanitàries, com les pestes i pandèmies; bèl—liques, de guerres tribals a les mundials; medioambientals, amb l'esgotament i l'abús dels recursos naturals; creació d'imperis, i la resistència de les nacions dominades; lluita de classes i revolucions; dictadures i despotismes; migracions en massa... La humanitat fins ara ha sabut i ha pogut guarir-se les ferides i recomençar la vida, quan tothom creia que s'assistia a la fi del món. Pel que respecta a la pandèmia del coronavirus, no és la major de les que ha patit la humanitat i patirem, però és la que ara mateix ens ha caigut a sobre i per sorpresa i a la qual hem de fer front. El que té més d'especial i la fa més perillosa és l'abast mundial de la seua difusió i en un poc espai de temps, però sobre tot que ens ha pillat sense vacunes ni medicines, per a combatre el virus i sense els milions de guants, màscares, respiradors necessaris, que s'estan improvisant. Per això la humanitat tremola de por més que mai. 

S'ha de destacar la ràpida intervenció dels xinesos, que és on s'inicià el problema, tant a nivell assistencial, com social i científic, gràcies als quals s'han establert unes pautes sanitàries que tots els països han anat aplicant a continuació, amb el vist i plau de l'OMS. Desgraciadament, també s'ha de destacar l'actitud absurda dels governs dretans de Gran Bretanya, USA i Brasil, entre altres, que s'han comportat d'una manera energúmena i analfabeta (Trump, Johnson, Bolsonaro... els de sempre) negant les evidències i posant els seus ciutadans en greus perills. Exactament com han fet amb el canvi climàtic.

A nivell del País Valencià i al d'Espanya, els respectius governs han afrontat el problema com han pogut, perquè la pandèmia no estava prevista, i han hagut d'anar resolent els problemes a la mida que les exigències anaven fent-se més notòries. Ningú no tenia previst el que ha passat i, per tant, ningú no tenia el material ni les medicines necessàries. Per tant no és gens raonable l'actitud dels qui, volent aprofitar-se de la desgràcia que ens ha caigut, s'atreveixen a pontificar del que no saben, criticant el govern i les opinions dels científics. Casado, el llança-pinyols del seu secretari, els tres genets voxistes i quatre gats i gates, estan en el seu dret de fer el que fan, però han d'anar alerta perquè el coronavirus no ha distingit els colors polítics i tothom té alguna cosa a callar, o moltes. Per exemple l'actuació del PP a Madrid, dedicat tants anys a disminuir l'assistència sanitària pública en favor de la privada, és la raó que siga l'autonomia amb major incidència de la pandèmia de tot l'Estat.