dilluns, 12 de novembre de 2018

A qui sorprén el Suprem?

A qui sorprén el Suprem?

Cada dia, encara és pitjor:
Sorpreses, fraus, exabruptes
i molt mala llet i pudor.
Els polítics més corruptes
se’n riuen, i sense dubtes,
del poble treballador
perquè no temen la justícia,
que sempre va al seu favor.

Els polítics, a la justícia,
l'han comprada i corrompuda,
moguts per l’avarícia
com és cosa ben coneguda.
Gent tan miserable,
i goludament insaciable,
que cerquen en la política
sols una cosa: folrar-se.
Fins el mateix Suprem,
i qui ho havia de dir,
ha arribat fins l’extrem
de deixar-se embordonir
per la banca hipotecària,
que, com si fos un vampir,
li xucla la sang al poble
fent-lo pagar i sofrir.

Aquest Suprem, a més a més,
polititzat i probanquista,
“jutjarà” tot el Procés.
I, com acabarà la vista?
Que ningú no espere res,
ja que sols volen venjar-se
per burlar-se d’Espanya
i del Suprem.

Doncs, caldrà espavilar-se,
tothom ja sap on estem,
que ja està bé de refiar-se.
A veure, doncs, el que fem,
perquè Espanya i el Suprem
ens volen muts i a la gàbia.
Diem-los no, que no cedirem,
i que es poden morir de ràbia.

divendres, 9 de novembre de 2018

Rosaris, difunts i mòmies

Rosaris, difunts i mòmies

09.11.2018 | LEVANTE-EMV

Com ara poca gent va a missa, ni posen noms cristians a les criatures, fins i tot la beateria ja no sap dir-te ni perquè toquen les campanes, ni quin sant és avui. A mi aquestes ignoràncies em fan gràcia, però no em desplauen, perquè volen dir que la gent ha soltat amarres i cada dia va passant més de l´obsessió religiosa d´abans, producte de la ignorància i de la moral de l´estat franquista. La jerarquia catòlica, però, es resisteix a perdre poder i tracta d´orquestrar respostes catòliques, a les laiques dels governs progressistes. Ho fan per enredar i en defensa, especialment, dels temes que afecten la seua economia; compten amb el concurs de la dreta.

Aquest més d´octubre els qui tenim més anys, recordem que era el mes del rosari, perquè a les escoles ens el feien resar; recordem també el rosari de l´aurora pels carrers: «Dios te Salve Maria, llena eres de gràcia...». Allò era cosa de dones i qui en mormolava ho feia en casa i ben colgat al llit. Passat el temps, la resada matinera i pedestre ha anat amainant, tant que alguns rectors han decidit suprimir l´activitat, «porque la gente se rie de vosotras...», els ha dit el rector del meu poble.

A continuació venien els difunts, que també tenien la seua càrrega fastigosa, morbosa i cruel; la gent tenien por a les animetes que pul·lulaven aquella nit i ningú gosava eixir de casa. No se m´han esborrat del cap els versos tètrics que cantaven: «por las pobrecitas almas, todos debemos rogar, que Dios las saque de penas y las lleve a descansar. Allí tienes a tus padres, madres, hermanos y abuelos, conocidos y compadres, amigos y bisabuelos, sin alivio ni consuelo, por no quererte acordar...». En aquest sentit ens hem d´alegrar que amb el Halloween, la gent es pen a conya les animetes.

Recordar aquestes burdes maniobres dels capellans ve a compte de poder dir que és un abús la intromissió de l´Església en els assumptes civils, com estan fent en el cas de la mòmia de Franco. El Govern no n´ha de fer cas i aplicar la Llei de Memòria Històrica. Tampoc els netíssims han de poder imposar-se: Franco no pot anar a l´Almudena. Contràriament, tots patirem, l´església inclosa, tota mena d´ensurts i contrarietats per part dels feixistes. Els franquistes són feixistes i se n´ufanegen, i no tenen cabuda a la civilització. A més a més, la legislació espanyola, europea i internacional també estan contra el feixisme.

L´església, al llarg de la història, quan ha volgut o li ha convingut, s´ha negat a sebollir morts poc recomanables, pecadors, heretges, suïcides i assassins, i per tant, el millor que pot fer en aquest cas és no inhibir-se, sinó donar la cara i dir que no. Si Franco fou un dictador amb les mans brutes de sang pels milers de crims perpetrats, no entenc que això no siga motiu suficient per a negar-li el soterrament a l´Almudena. Altrament, l´església tindrà problemes durant dècades, precisament pels fatxes.

dilluns, 5 de novembre de 2018

La Cospedal i el Villarejo

La Cospedal i el Villarejo


Ha demostrat Cospedal,
en directe i no en diferit,
que en el seu partit,
hi havia un gran fangal
pudent de clavegueres,
de maniobres obscures,
i de complots i conjures,
de tractes amb calaveres
que feia la Cospedal.
Ella era la qui decidia
qui la petava i qui no,
i entre tanta corrupció,
qui queia o qui reeixia.
Ella, la gran Cospedal,
a qui tothom obeïa,
i l’espòs (li direm Pardal,
per a rimar-los com cal)
cercaren el Villarejo,
el comissari pendejo,
a veure tot el que sabia
de la Gürtel, de Cotino
i de tots els del Casino
que havien posat la mà.
Villarejo de tots la informà
i, a més a més, la instruïa
per a burlar la Policia.
I així el sant matrimoni
de Cospedal i el Pardal
són el millor testimoni
d’una etapa immoral,
que té tot el PP infectat.
Per això cal preguntar-se:
eren clavegueres d’Estat,
o l’Estat era la claveguera?
Casado no vol ‘molestar-se’,
i per això ni ha contestat,
però se li veu la caguera
que tan de sobte li ha entrat.
La veritat és que allò era
un merder de gran calat.
Cospedal, feta una fera,
dirigia la porquera
amb el Pardal al costat
i encarregava “treballets”
a Villarejo, ara en presó.
Veurem si tots aquests fets,
tant bruts com immorals,
mouen jutges i fiscals,
o al remat tindrem raó
si diem que aquest Estat
és que no té solució.

dilluns, 29 d’octubre de 2018

Ara, tothom demana perdó




Ara, tothom demana perdó





Ara, tothom demana perdó:
primer el rei que hagué (cagué):
perdón, no lo haré mas, digué.
Ara Rato, el jutge Lesmes Serrano
que és el qui mana al Suprem,
i els qui seguiran, xano-xano,
en aquest trist i llarg betlem.
Però, per què demanen perdó?
Doncs, perquè els convé:
o per salvar la corona,
per beneficiar-se a la presó,
o per conservar la poltrona,
però, no tenen perdó!

Alguns el que han de fer
és tornar el que han furtat,
o malversat i el mal causat
als pobres clients bancaris.
Això han de fer primer,
perquè la presó, al remat,
són dies de tranquil·litat,
ja que estos ‘presidiaris’
tenen tractes especials,
uns règims penitenciaris
com si foren generals,
perquè com són milionaris
no són presos del muntó,
i per això, res de perdó!

Rato, Bárcenas, Zaplana,
Matas, Granados i Rus,
i els de l’ERO andalús.
Granados, Camps, i González
l’Olivas i l’Urdangarín...
Qui de tots és més roin?
Doncs, per tanta corrupció,
de perdó res, diem que no!