dilluns, 16 de juliol de 2018

Llarena, el cagalló i el melonar

Llarena, el cagalló i el melonar

Llarena volia dur a presó
Puigdemont i tot Catalunya,
pel ‘delicte de rebel·lió’,
però Europa li ha dit que no
i que ni proteste ni grunya,
que, si vol, fou malversació,
que haurà de demostrar-ho.
Segons Montoro no hi hagué,
G. Civil sols la pogué suposar...
Quin cagalló més castís
i quin melonar de país!
La maniobra ‘judicial’ del PP,
de Ciutadans i l’Iceta ye-ye
no se’ls pot, ni se’ls deu perdonar.
Així és que no fou rebel·lió?
- Doncs, no senyora, no.
L’única rebel·lió pendent,
i encara per condemnar
és la de Franco que, rient,
des del Valle de los Caidos
diu que ell ho anava dient:
os los tengo bien cogidos
y lo dejo todo bien atado.
Ara entre Rivera i Casado...
a veure qui és més coent.
A qui ha de dur a la presó
Llarena és als corruptes,
que a Europa no tenen dubtes
que ací funcionen la inquisició
les amenaces i els exabruptes
i molt de lladre i de mamó.
Quin cagalló!

divendres, 13 de juliol de 2018

GENT DE MALA BAVA, EL PP


GENT DE MALA BAVA, EL PP

 Publicat a la Veu, el dia 9 de juliol de 2018

Hi ha molta mala bava, al PP,
ara immersos en la borrasca
de primàries, que és un daltabaix,
com tothom reconeix pel cap baix.
Al PP, però.. a qui li pica se la rasca.
Ningú sap què li convé:
serà millor la Soraia,
que té cara de papaia
i un monyo tan demodé?
O el mateix Pablo Casado,
que és guapo i molt sabut,
que té en marxa el tornado
dels títols que li han donat
sense haver-se examinat?
A la diferida Cospedal
del merder conceptual,
amb pinta i la mantellina,
l’han enviada al corral,
on ella no s’estarà quieta,
i a poc a poc farà més forat,
i ja ho veureu, que una rateta.
Tots, però, quina genteta,
resen rosaris, posen ciris,
i tenen els mateixos deliris
que Raxoi, el gran capità:
bona vida, pocs martiris,
sobres en B, parar la mà,
i els jubilats a fer la mà...
(continuarà...).



dilluns, 2 de juliol de 2018

La infanta no sap res- El duc està empalmat

La infanta no sap res - El duc està empalmat


                       
La infanta està trista
què tindrà la infanta?
Que un jutge progressista
ha tirat de la manta
i la infanta s’espanta.
Fa temps fiu estos versos
en va: tot tirà endavant.
El jutge cridà els diversos
culpables de malversació
i els ducs foren jutjats;
ningú no pogué impedir-ho.
La infanta sols digué
que qui decidia era el duc,
que ella feia el paripé,
perquè estava enamorada
i que "no sabia nada".
I al duc, que era poruc,
però, estava a l’aixopluc
del sogre (el rei que hagué),
a la gola se li féu un nuc.
I d’això en dóna fe
tot el poble que, indignat,
veu com tracten ara el duc,
empalmat i malastruc,
a la presó on l’han tancat,
(que, essent presó de dones,
és una temeritat...)
Mentrestant, ella, a Suïssa,
amb teatralitat
els cabells s’arrissa:
ella és borbona i castissa.

dissabte, 30 de juny de 2018

Vull que perda "La Roja"

Vull que perda 'La Roja'

Malgrat que me la bufa el futbol perquè més que esport és un negoci, sovint brut, que enerva les persones, excita les passions i suscita controvèrsies estèrils i pernicioses, no és pot ignorar que el futbol és present als mitjans i tothora. I com els poders polítics fan servir el futbol per encendre i manipular les passions populars, induint la gent a creure que l´honor d´una nació depèn de guanyar una competició, aquesta manipulació la trobe menyspreable. El que defensen els nostres intrèpids futbolistes són els immensos interessos econòmics d´uns i d´altres; que es deixen d´històries.
Dit això, vull que perda la Roja, ja, i que tornen a casa els jugadors; que ningú patisca cap mal i gràcies. Que passen l´estiu amb la família i que descansen. Ja sé que no tothom pensa així i que, fins i tot, hi haurà qui desitjarà no res de bo als jugadors que perden, per no haver defensat millor l´honor de la pàtria, quan, a fi de comptes, hauran fet el que hauran pogut... i al remat sols podia guanyar un equip de 32. Un país heroic i 31 de derrotats, quin espectacle! Si els jugadors de la Roja tornen amb la cua entre les pates, és possible que algú comence a demanar-se per la responsabilitat del tal Florentino, per exemple, el negoci del qual no és la selecció, sinó el Real Madrid... i els seus negocis.

Contràriament, jo pense que si fracassen estalviarem molts diners, exactament els que ens costaria la presència de tots els mandamassos, reis i princeses, governs, presidents, secretaris, sub-secretaris..., tots marxant cap a Rúsia, de gorra. Gràcies a Déu que no van els bisbes! Algun economista hauria de fer els càlculs de la diferència entre el que guanyarem, si tornen aquells joves ja, o els costos si hem de pagar els caps de la tropa que he dit, si han d´anar a lluir-se.

I encara es pot calcular tot el que es podria fer si tants diners que s´esmercen de l´erari públic en aquestes bufonades futbolisticocorruptes, s´invertiren en formar investigadors, o en retornar els qui han hagut de marxar. O si s´invertiren en sanitat, en educació, en instal·lacions esportives... Això sí que seria guanyar prestigi i glòria per als ciutadans i ciutadanes. Però en aquest Estat de pandereta, vi i bous, el que hi ha en joc ara mateix a Rússia són bufes de pato. No vull posar-m´hi, però els passa el mateix a molts altres països participants, i ho sent més pels hispànics i els africans.

Finalment, l´exaltació de la Roja va en detriment dels ciutadans i ciutadanes que no estem d´acord amb aquest Estat. Com paguem més que rebem, podem dir-ho. El que pense no li ha resultat fàcil d´entendre a l´enervat i entusiasta xicot amb qui he estat esmorzant. Contràriament, jo sí que he entès la seua conclusió: és que vosaltres no sou uns bons espanyols. Potser que és això, així que a veure com us ho feu si perdeu, li he dit.