dimarts, 17 de gener de 2017

UNA VERSOS DE TRILLO

Uns versos de Trillo



Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, de molta prosàpia com es veu, és de Cartagena i tota la seua vida està compromesa amb l´Opus Dei i amb l´Administració espanyola, de la qual viu legalment i potser que il·legalment (sobresous en B, sospites de comissions). Va ser diputat per Alacant, encara que no se li coneix cap altra gestió alacantina que anar al certamen d´havaneres de Torrevella, als Moros i Cristians d´Alcoi i desfilar de mossàrab, organitzar un dinar cada estiu per a la camarilla provincial i, cada quatre anys, anar a recollir la credencial de diputat.

Sobre la seua responsabilitat en l´accident del Yak42, que ha estat el motiu que l´ha dut a la ruïna, de moment moral, el PP ha intentat eximir-lo, encara que la pressió de les famílies afectades, dels partits polítics i de la premsa, han obligat a Rajoy a canviar d´estratègia i a forçar Trillo a deixar l´ambaixada de Londres, que era la bicoca amb què el recompensaren per la pèrdua del Ministeri de Defensa.

Els populars són molt gregaris i actuen com un ramat d´ovelles menades pel pastor. Això té a veure amb la fe cristiana que els inspira i protegeix. Tenen vinculació directa amb el Senyor, via l´Opus Dei, se senten il·luminats (veni creator Spiritus) i estan segurs que seran perdonats i que tenen plaça reservada al cel, on hi estan predestinats, segons Escrivà de Balaguer.
El que més els preocupa, doncs, és on col·locaran Trillo, segons manifestava el mateix ministre de Justícia. Ells no abandonen cap membre del ramat, siguen quins siguen els seus pecats. No han abandonat Wert, ni Soria, Rato, Rita, Bauzà, Fabra... L´escàndol que causen, amb la seua actitud sectària, entre la gent més ingènua i de bona fe, no la tenen en compte, ni els danys sobre les persones i famílies, com les dels militars morts en l´accident del Yak42.

En aquest moment m´arriben uns versos del meu amic Pep Pons, dedicats a Trillo, com en féu a altres personatges de la púrria: «Trillo ha caigut, al remat/ com un pinxo vergonyós/ dèspota i maleducat/ mentider i verinós/ Què farà el PP amb ell?/ I què farà l´Opus Dei?» Trobe oportú difondre´ls, ja que, en realitat, és el que vol el poeta.

Què faran amb Trillo? Evidentment, no li han de donar cap càrrec públic, encara que «en tinga dret», com han anat dient. Amb tot el dret del món les famílies dels militars morts (assassinats) en el Yak42 es conformen amb quatre coses: que Trillo els demane perdó, que s´honore el sacrifici dels seus familiars, el lliurament dels documents ocults en el ministeri, i la reobertura del cas judicial, perquè serà l´única manera de conèixer la veritat i de fer justícia.

La supèrbia, que és un pecat, de tota aquesta gent, especialment de Trillo, els ho impedirà. Encara, però, que intenten que la gent se n´oblide, el deshonor els acompanyarà per sempre. No puc dir, doncs, que Déu els perdone, perquè ni crec, ni tenen perdó.

diumenge, 15 de gener de 2017

UNS VERSOS PER A TRILLO



UNS VERSOS PER A TRILLO

Rep un correu del meu amic Pep Pons, poeta de qui he escrit alguna cosa, demanant-me si li puc facilitar paraules que rimen amb Trillo, perquè li han entrat unes ganes imperioses de dedicar-li un obús satíric, dels que sol escriure quan està de mala hòstia, diu. En té molts de versos d’aquest estil, com “La secretària de Rus”, “Un xoriço de Llombai”, “La infanta està trista”, “La iguana quicomira”, “Donya Rita feta un nyap”, i els dedicats a Blasco, Camps, Wert, Cotino, Canyissars...

M’hi pose a la feina que m’encomana i no trobe cap mot, llevat del tresillo (un sofà i dues butaques. També un joc de cartes). Altra cosa és si en lloc de Trillo li vols dir Trilla, li dic, perquè aleshores hi hauria pacotilla, camarilla, bacinilla, peladilla (amarga), etc. Li dic que si en lloc de la rima consonant, que és la que li agrada, vol intentar-ho amb la rima assonant, amb Trillo poden rimar xoriço, mico, pinxo i algun mot més. Pel merder en el tema dels lloguers fraudulents dels avions i de les assegurances fraudulentes dels militars, és possible que li puga treure punta a xoriço, directament o indirecta. També pot escriure versos lliures, sense rima, que són més moderns. Estic convençut que d’alguna manera tindrem els versos sobre Trillo que es proposa. Diu que me’ls enviarà.

La biografia de Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, de molta prosàpia com es veu, és especialment curiosa. És natural de Cartagena (“monte sin leña, mar sin pescado, mujeres putas, hombres cabrones y niños maleducados”, dita agressiva i satírica, amb la qual no estic d’acord), d’on és confrare de Jesús el Nazareno. La seua és una història intensa, compromesa amb l’Opus Dei i amb l’administració espanyola, de la qual viu tota sa vida, legalment i il·legalment (sobresous en B, sospites de comissions). Jo pense que pensa que la qüestió és estar dalt del burro, i amb una vara sempre a mà. Veu de comandant no li’n falta: Viva Honduras! xillà per a encoratjar els soldats salvadorenys, que vingueren a tirar-nos una mà, a falta de tropa espanyola. Viva!... li respongueren, malgrat la pífia.

Encara que Trillo no és alacantí, és diputat per aquesta demarcació, des de sempre. No se li coneix cap altra gestió alacantina que visitar cada any al certamen d’havaneres de Torrevella, anar algun any a Alcoi i desfilar de mossàrab, organitzar un dinar cada estiu per a la camarilla i cada quatre anys a recollir la credencial de diputat. Viva Alicante, pensa el paio.

Sobre la seua responsabilitat en l’accident del Iak-42, que ha estat al remat el motiu que l’ha dut a la ruïna, el PP ha intentat eximir-lo, encara que la pressió de les famílies afectades, dels partits polítics i de la premsa, han obligat a Rajoy a canviar d’estratègia i l’ha forçat a deixar l’ambaixada de Londres. Aque4sta era la bicoca amb què li premiaven la lleialtat a la causa popular, per a compensar-lo de la pèrdua del ministeri de Defensa, allunyar-lo de l’estigma del Iak-42.

Aquesta gent del PP és molt gregària i actuen com un ramat d’ovelles, tots junts. Gregarius vol dir ramat en llatí i d’ací ve gregari en català, gregario en espanyol i italià, gregarious en anglès, grégaire en francès i en moltíssimes més llengües. De la mateixa família i significat, hi ha el llatí grex, gregis, d’on els espanyols fan la grey, que és el ramat de cristians sota llurs pastors o capellans. Dic tot açò perquè el gregarisme del PP està íntimament relacionat amb la fe cristiana amb què es protegeixen dels seus pecats.   Ja ho deia el ministre de Justícia: i què hem de fer amb Trillo? Evidentment és el que més els preocupa: el que han de fer pels seus. Pels aturats, pels subempleats, pels pluriempleats i infrapagats, pels emigrats, pels mals jubilats, pels... Per aquests milions de ciutadans que s’ho passen tan malament, no pateixen: al cap i a la fi no són de la grey. Els seus patiments, doncs, són pels seus i no abandonen ningú. Recordem les bicoques amb què han premiat Wert, Soria, Rato, Rita, Bauzà, Fabra... Quina púrria!

Conseqüentment amb les trajectòries cristianes i amb la fe d’aquesta gent, molts d’ells tenen vinculació directa amb el Senyor, via l’Opus Dei, i és per això que, amb la garantia de ser il·luminats (veni creator Spiritus) i de ser perdonats i de tindre plaça reservada al cel, que fan el que fan. Ells estan predestinats, segons Escrivà de Balaguer. L’escàndol que causen entre la gent més ingènua i de bona fe, no la tenen en compte, ni els danys sobre les persones i famílies, com les dels militars morts en el cas del Iak-42. Dios mio, Dios mio, en Vos confio... i avant!

Acabant aquest article, m’arriba un correu de Pep Pons, amb el poema que m’havia promès i que transcric. M’explica que ha trobat la solució oblidant-se de rimar amb Trillo per a fer-ho amb els seus pecats. M’aconsella els dos darrers versos: Trillo ha caigut, al remat/ com un pinxo vergonyós/ dèspota i maleducat/ mentider i verinós/ Què farà el PP amb ell?/ I què farà l’Opus Dei?

No patisques Pep, que no es morirà de gana; alguna cosa li donaran perquè continue cobrant i vivint. Siga quina siga, la bicoca li la pagarem nosaltres. En aquestes circumstàncies propose de fer suggeriments; o fins i tot apostes, com els anglesos. Per descomptat, l’han d’amagar vergonyosament, i no li han de donar cap càrrec públic, encara que en tinga dret, com han anat dient. Séneca advertia que quod non vetat lex, hoc vetat fieri pudor, o siga que el que no veda la llei, ho veda el pudor. Aquesta gent del PP, però, no tenen vergonya. Wyoming suggeria que li feren una ambaixada a l’illa de Perejil i no està mal pensat, perquè els vestits ja els té, de Londres i això que ens estalviaríem.

Més dignament i amb tot el dret, les famílies dels militars morts (assassinats) en el Iak-42 es conformem amb què se’ls demane perdó i què s’honore el sacrifici dels seus familiars... Jo crec que, a la vista de l’informe del Consell d’Estat i de la reculada de Cospedal i Rajoy, s’hauria d’exigir el lliurament dels documents ocults en el Ministeri, i la reobertura del cas judicial, perquè serà l’única manera de conèixer la veritat i de fer justícia. La supèrbia, que és un pecat, d’aquesta gent del PP/Opus no ho permetrà, em tem.










dilluns, 9 de gener de 2017

CANYISSARS TORNA A INSISTIR, OBSTINAT



CANYISSARS TORNA A INSISTIR, OBSTINAT

D’una manera obstinada, l’eminent cardenal d’Utiel, representant del poder eclesiàstic, torna a prendre posicions contra el govern civil, ara cridant la feligresia a la rebel·lió i a la desobediència a la llei de la transsexualitat que s’està tramitant a les Corts. Aquest bel·licós home de l’església, que en el seu moment confessà tenir vocació de màrtir, no té atura en la seua tossuderia (en espanyol empecinamiento) i ara troba que aquesta llei pretén “adoctrinar els xiquets en ideologia de gènere, i això és una maldat”; també diu que Puig i Oltra són franquistes. Quien habló que su casa honró.

El cardenal, que sap tant de les maldats alienes i que les troba fins i tot on ningú les veu, ignora les pròpies maldats, les que han comés sacerdots i bisbes de tot arreu contra els escolars per exemple. Creu que atacant una llei que vetllarà pel respecte a la diversitat i la lliure elecció de la sexualitat, evitant discriminacions i maltractaments, conflictes psicològics, marginacions i patiments, a les criatures i a llurs famílies, podrà fer oblidar els milers d’agressions sexuals perpetrades als col·legis, amb la complicitat i el silenci dels bisbes.

Com és possible que una llei que respectarà i farà que es respecten els interessos sexuals dels xiquets i les xiquetes, puga ésser rebutjada i atacada per aquest príncep de l’església? Diu que ho fa en defensa de la família, perquè aquesta llei la destruirà. Quina barbaritat! Evidentment, la família que ell defensa és l’única que conceben, la cristiana d’un papà i d’una mamà fent criatures, duent-los a l’escola privada i cada diumenge a missa i a combregar, tots plegats. Les altres formes de formar les famílies són nefandes, encara que la llei les protegisca.

Curiosament no té en compte els milers de famílies (la major part, catòliques) que han estat “destruïdes” per la mateixa església o llurs representants, amb els escàndols sexuals que han protagonitzat i que han fet patir a llurs fills i filles. La llista de denúncies a tot arreu del món desautoritza l’església a dir ni una paraula al respecte, que no siga les que ha dit el Papa Francesc.

Precisament ha estat el Papa qui ha demanat perdó a les víctimes, reconeixent els pecats i els escàndols de l’església i ha ordenant a tots els ordinaris i superiors de les ordres religioses que no oculten cap cas de corrupció i d’abús de menors i manant-los que col·laboren amb la justícia en la persecució d’aquests delictes.

El cardenal faria molt bé, doncs, i crec que n’està obligat, si segueix els passos del Papa i, en lloc de trobar culpables i dimonis fora de casa, a recercar-los al si de les pròpies files. Però l’eminència de cardenal que els ha tocat als parroquians valencians, va a la seua bola, posant en evidència als mateixos creients i religiosos honestos, que són la majoria de la seua diòcesi, se suposa.

Ací passa una cosa ben estranya i vull fer una reflexió, per veure si li trobem trellat. Em pose en el paper d’un humil feligrès, de pocs estudis de teologia, però de molta fe, com són la immensa majoria de catòlics practicants que conec. Com jo seria un ingenu que m’ho creuria tot, acceptaria sense reserves que la gent que estudia per a rector és perquè han estat escollits per l’Esperit Sant. Més encara m’ho creuria en els casos dels bisbes. Per descomptat, molt més en els dels cardenals i, definitivament, en el cas del Papa. Al menys això és el que volen fer creure a la gent, com he pogut comprovar llegint els cerimoniala de consagrar diaques, preveres i bisbes: el protagonisme del Paràclit és absolut. Veni creator spiritus.

Ara bé, davant dels fets coneguts de corrupció i d’abusos sexuals per part d’aquesta gent elegida per l’Esperit, què podria pensar, des de la meua bona fe i ignorància, si em pegava per pensar i no per callar? Doncs podria pensar que l’Esperit Sant no s’ho pren a pit i que els pinxos se li colen fàcilment. O què ho fa a posta, com una estratègia per posar a prova la nostra fe. O que permet que les víctimes innocents (xiquets i xiquetes) sofrisquen a mans dels clergues, perquè així puguen guanyar el cel. O com em diu un amic, que no passa res i que l’Espirit tot ho té controlat... Em cabrege en sentir-lo i li suggerisc si no fou que el dia de les respectives consagracions, l’Esperit carregà massa de llavors de cànem...

Siga com siga el ben cert és que no es pot tolerar cap ingerència més d’aquest decrèpit senyor i crec que algú ha d’anar a cal Papa i advertir-lo. Ja he dit en un altre article que els capellans i monges valencians més progressistes i compromesos, haurien d’ encarregar-se. Tampoc no estaria de més visitar la Conferència Episcopal, amb el mateix dossier sota el braç... No m’hi vull posar on no em criden, sols són suggeriments.

Si que he trobat encertada la resposta del govern, que els centres catòlics que no complesquen la llei de transsexualitat perdran l’ajuda pública. Molt bé. Això sí que els ha picat, de manera que s’han precipitat a dir que compliran la llei i que no deixaran sense atendre cap alumne transsexual. Fan la reserva, però, que confien que el PP i C’s aconseguiran l’exempció de la llei en els col·legis catòlics; ja saben amb qui poden confiar, amb la dreta més carca. La impunitat amb què s’han beneficiat, fins ara, les escoles catòliques la perderen en les passades eleccions, (què hòstia, què hòstia, li deia Rita Barberà a González Pons). Que es consolen pensant que Déu ho volgué així i alabado sea el Señor.

Pel que fa a les  famílies que porten els fills a aquestes escoles, crec raonable suggerir, amb tots els respectes, que han de vigilar més estretament la situació, pel bé dels fills i les filles. I que pensen quin tracte voldrien que reberen els seus fills i filles en casos com els que contempla la llei i actuen pensant amb ells, quan els criden a la protesta.

Finalment vull creure que els nostres governants no faran figa, com en altres casos, per molt que protesten capellans i monges, papàs i mamàs i tota la dreta més negra i exaltada. Que pensen que han estat elegits per a governar i no per a deixar-se acoquinar per ningú.


diumenge, 1 de gener de 2017

BALANÇ D’UN ANNUS HORRIBILIS INOBLIDABLE



BALANÇ D’UN ANNUS HORRIBILIS INOBLIDABLE

S’ha acabat l’annus horribilis 2016, que serà inoblidable, sobre tot per als ciutadans que anem a peu o a pèl pel món. Els alts polítics de les esquenes ben cobertes, els banquers i els grans empresaris de ronyons blindats, els bisbots i els grans militronxos, si es queixen és perquè volen, o perquè encara en volen més, ja que en realitat, enguany els negocis els han anat millor que mai.

Els populars, per exemple, amb tant que havien de porgar i amb tanta por que tenien de perdre la mamella, han tornat a reeixir-se’n  amb la complicitat dels col·laboracionistes (ciutadans i socialistes). Així és que continuen mamant i manant, escamotejant, mamandurriejant.... Malgrat tot, i gràcies als fats, l’any també ha estat horrible per a ells, perquè els ha anat eixint a la cara tota la corrupció (la merda) que han estat practicant fins ara. i més que ho serà el 2017. Però, alerta, perquè com no tenen atura en els seus instints predadors i sempre tenen les armes a punt, ja s’estan preparant per a les properes eleccions.

Sobre els assumptes de què han de donar compte davant dels jutjats, Levante-EMV publicava ahir la relació de les trenta causes que s’estan investigant, a banda de les que han arxivades els jutges. ‘Cas Taula’ (Rus, Caturla, Garcia-Fuster, Rita Barberà (+), Grau...) ‘Càrtel del foc’ (Castellano...). ‘Operació flotador’. ‘Trama de les assessories’ de 15 ajuntaments del Camp de Morvedre. ‘Cas Blasco’. ‘Cas IVAM’ (Consuelo Ciscar). ‘Trama Gürtel’, amb el cas Fitur. ‘Cas delictes electorals, contra Hisenda i falsedat documental’ (Camps. Rambla, Costa i David Serra). ‘Cas de la visita del Papa’, (Cotino, Pedro Garcia, consellers i tècnics de la Generalitat). ‘Cas de la depuradora de Pinedo’ (24 imputats). ‘Saqueig del Palau de la Música’. ‘Irregularitats en la concertada, en Ferrocarrils de la Generalitat, en RTVV i Port de València’. A més dels implicats valencians en els casos Púnica, Adif i Acuamed.  Com escriví un grafiter: “La corrupció, com la paella, enlloc del món com a València”

Davant d’aquest panorama tan horribilis, al veïnat sols ens queda pagar, aguantar, callar i muts i a la gàbia. Com no podem confiar que la gent s’espavile i deixe de votar el PP, sols podem confiar en la xamba que funcione la justícia. Els partits de l’esquerra, que lògicament haurien de saber aprofitar el moment, mira-te’ls: a Espanya continuem en bàbia (o en la figuera), donant uns espectacles decebedors, ridículs i desgraciats, desanimant la gent i donant fum en lloc de llum. Els socialistes, acèfals, ballant-li els nanos a l’haca sevillana i fent cas a les seues mòmies. Els podemites, bicèfals, fent exactament el que criticaven dels altres partits, perdent el temps i la credibilitat en una lluita caïnita i suïcida pel poder. Quin estat, l’espanyol, i quin país, el nostre, més desgraciats!

He estat uns dies familiars a Mallorca i he vist que hi passa el mateix que ací, i que tampoc espavilen suficientment, de manera que el zombi Bauzà ja ha reaparegut anunciant que es presentarà a les eleccions amb el projecte de ressuscitar el TIL (reducció de l’ensenyament del català), l’eliminació del requisit lingüístic... Mentre l’esquerra segueix donant l’espectacle... M’agrada imaginar que el tema de Catalunya (referèndum i independència) arribarà a rams de beneir.

Així les coses, doncs, 2017 també serà un altre annus horribilis. Sols podem desitjar que siga pitjor per als dolents, que per als bons. Què més voldríem que la sang no arribe al riu en el congrés socialista, com és tradicional en aquest contradictori partit. També estaria molt bé que iglesistes i errejonistes superaren la febrada infantil que estan passant i deixaren de pensar que cap d’ells és el gran capità. Un acord entre els dos bàndols seria molt acceptable.

Reconec que el pacte del Botànic funciona prou bé, malgrat els desajustos que s’han produït i que Mònica Oltra ha sabut recomposar. A mi, aquesta dona no em produeix cap atac de banyes (alto, tampoc m’hi posa) i m’agradaria que tampoc en tingueren els del Bloc. Les coses són com són i no com somiem, i a fi de comptes la política és cosa de tots i no sols d’uns quants i per tant la pinya més plausible i productiva no pot ésser cap altra que la de Compromís-Podem-EU-verds. Pensar que cadascú pot tirar endavant cap projecte és una utopia i per tant no és política sinó ficció.

He estat en un sopar d’amics, en un restaurant local, del qual no me’n podia disculpar. La copeta inicial de cassalla Rios, ha estat fantàstica i ja feia temps que no me’n feia cap. El sopar prou raonable per al preu, llevat del vi i del xampany. La gent estava discreta, fent fotos amb els mòbils i nyam-nyam... Fins l’hora fatídica que ha començat un poc la disbauxa: cotillons, raïm, besos mua, mua,  bon any, alegria... La xiqueta que ens atenia a taula, era perfecta, un cromo, amb un culet empinadet i un somriure permanent...

Amb uns amics hem xerrat de política, encara que no tocava, però jo no me’n sé estar. De la local i de la general. Coincidim un poc que la nostra ruïna és la de l’Estat, al menys jo n’estic convençut, els dic... Ells desconfien dels ‘polítics’, amb l’argument que tots són iguals, encara que tenen la deferència d’excloure’m. Em compromet a demanar a Joan Baldoví que els aclarisca si és cert o no que desperta molt de rebuig al Perelló, perquè defensa Sueca per damunt de tot.

En aquestes circumstàncies, desitge que l’annus horribilis 2017 siga o comence a ésser, el del final dels mals somnis i de la corrupció que estem patint. I que als qui no els van bé les coses (especialment els aturats, els immigrants i els que necessiten més assistència social), comencen a trobar solucions; que milloren les pensions dels jubilats... De passada, també desitge que el València C.F es recupere i alce el vol i que el Barça guanye les tres competicions. Quin disgust per al tal Florentino i el Ronaldo, amb els milions que gasten per a evitar-ho, però que els bomben. Amén