Breus,
Urbi et Orbi. VII
Textos
difosos per facebook, durant setembre de 2020
CASADO DIU QUE ELL NO ERA (9 de setembre)
Amb la
falta d’honradesa que els caracteritza, l’actual responsable del PP, Casado,
diu que ell no estava pel mig quan el cas Kitchen i que per tant ell no té cap
responsabilitat. Li ha faltat dir que ell no era, que ell sols mirava, que és
com tractàvem de fugir de la ira dels mestres quan es provocava una baralla
entre els alumnes a l’escola, i aquests començaven a repartir llenya indiscriminadament:
jo no era don Vicente, jo mirava. El mestre no s’ho
creia i plaf, plaf, plaf, amb la barra d’una cadira, todos teneis la culpa, los
que os pegabais y los que mirabais. Casado no anava a una escola de poble, sinó
de pagament, potser de l’Opus, i allí els xiquets no es pegaven, perquè eren
uns mariquites, però pot esforçar-se a entendre el que li conte.
Que
els populars repetisquen el mantra que ells no hi estaven en les mil malifetes
que han protagonitzat, perquè eren uns altres i que ells ni miraven, per a
autoexculpar-se de cap responsabilitat, com en el cas que ara ens ocupa, és una
hipocresia tan beata i repugnant, que produeix nàusees. Un partit que la
justícia espanyola (!) ha hagut de responsabilitzar i condemnar per tantes
il•legalitats comeses, algunes criminals, no tenen cap autoritat moral per a
atacar ningú de res, però s’atreveixen a fer-ho. Ara mateix aquest Casado es
nega a la renovació del poder judicial amb l’excusa que les de Podem tenen un
assumpte que aclarir amb la justícia! El que intenten és que el tema dels
jutges es mantinga sense renovar i així seguir mantenint la majoria actual,
franquista i carcamal, que tenen al seu favor. Com és que la minoria dels
jutges demòcrates no se’n van a casa i provoquen un escàndol mundial? Marca
Espanya i olè!
ACLARIR MALENTESOS SOBRE LES BEATES (13 de setembre)
Reconec
que sovint m’embale llançant diatribes contra alguns estaments i negocis bruts
i contra les actuacions hipòcrites d’alguns capitans manaies, clero abusiu i
confrares de l’Opus, que solc anomenar les beates de l’opus. Ho faig, encara
que m’agrada més repartir bondat, però de vegades no pot ser. Lamentablement, a
alguns amics i amigues els desplau la lleugeresa amb què use el terme de beates
i he de fer uns aclariments, perquè tenen raó. Les
beates de qui parle no són les bones persones que diuen els diccionaris, sinó
que em referisc a una altra accepció, que no entenc perquè no inclouen, perquè
és d’us molt general en tot el nostre àmbit lingüístic i segurament també en el
castellà. Les beates a les quals em referisc són persones que fan ostentació
d’una fe exaltada però que en realitat són falses i hipòcrites (més falses que
el cor de Judes, que deia d. Fernando, rector de Silla, que també les tenia
entema). Sempre utilitze aquesta accepció negativa i per això les persones
bondadoses no s’han de sentir al•ludides, ni ofeses, perquè no va per
vosaltres, estimades i bones amigues, a qui us vull de tot cor; perdoneu-me.
Aprofite
per a dir que són unes beates les implicades en l’assumpte Kitchen,
especialment l’ex-ministre Fernandez Ordoñez (membre de l’Opus, mireu si vaig
ben encertat) que, pel que estan investigant-lo, fou el cap d’aquesta malifeta,
la més tremenda de les del PP. El dubte que tinc és si el seu àngel de la
guarda, de nom Marcelo, que com confessà “l’ajuda a aparcar el cotxe i també en
temes grans”, té res a veure en açò, perquè l’hauríem d’incloure en la llista
de les beates de l’Opus més falses que el cor de Judes i seria un contrasentit,
o un oxímoron, com diuen els cursis.
MADRID (18 de setembre)
Mira
per on i ara el gran Madrid es caga calces avall i en el seu nom la inefable
presidenta Sanchez Ayuso; quina xica més difícil. No ho volen tot per a ells?
Les indústries, els comerços, els bancs, els trens, els avions, totes les
carreteres, els museus, els espectacles, el govern central, el parlament, els
tribunals més suprems... Quina gola té Madrid! Doncs, posats a tragar tant, ara
s’estan empassat la pandèmia, perquè és allí on hi ha més casos, on s’està
arribant al límit i els sanitaris ja no donen per a
més. El PP de Madrid ha hagut de claudicar i demanar l’ajut de l’estat.
Com
han arribat on estan? Pel que fa a la concentració de les activitats
econòmiques, a base de rebaixes d’impostos perquè tothom hi vaja a invertir. Han
convertit Madrid en un paradís fiscal fent una bruta competència a la resta de
les autonomies, amb un joc innoble i injust patrocinat pel poder central de
tots els signes que ha hagut (i que hi haurà, si no ho frenem.) Pel que fa al
coronavirus, perquè en els darrers 25 anys no han fet inversions en la sanitat
pública, sinó que l’han abandonada i pràcticament enfonsada a favor de la
medicina privada i ara no tenen ni atenció primària, ni suficients hospitals,
ni sanitaris...
Madrid
tiene seis letras, cantava Pepe Blanco, que haurien de declarar himne oficial.
No l’he entès molt bé, però per al moment actual els aniria bé cantar. la M es
de mierda, la A d’a fer la mà, la D donde no hay, na se saca, la R de rapinya,
la I d’immoralitat i la darrera D de Déu dirà. Això no obstant, lamente el que
els passa, perquè ho paguen els més pobres, no els culpables del PP.
L’EMINENT CANYISSARS (23 de setembre)
Supose
que la missa que presidirà l’eminent cardenal Canyissars, el proper diumenge en
la Seu, per l’hostaleria i la restauració, ha estat moguda per interessos
catòlics. Han anunciat que així mostrarà al sector turístic la seua
preocupació, davant tot el que estan patint per les restriccions de les
respectives activitats, per culpa de la pandèmia. El diumenge és la Jornada
Mundial del Turisme i aprofita l’ocasió; no cita, però, l’oci nocturn, sales de
festa, ni puti clubs... Potser, que també hi
aniran, perquè en la dreta hi ha molt d’interès pel sector. Ciutadans ja ha
demanat ajudes per aquests industrials de l’oci nocturn.
Curiosament,
el diumenge també és el Dia Mundial del Migrant, als qui que el cardenal no
dedica cap missa, segurament perquè continua opinant que “tots no són trigo
límpio”. Els migrants que venen a Europa, de la mateixa manera que els migrants
europeus que marxen pel món, ho fan perquè fugen de guerres, de persecucions i
la fam i cerquen la pau i un futur millor per a les seues famílies. No són
trigo límpio per això? En el seu moment ja li vaig manifestar al cardenal que
tampoc tots els capellans que marxen pel món són “trigo límpio” però que no
devem desqualificar tot el clero, per culpa d’uns quants.
L’expressió
espanyola no ser trigo límpio, és que una persona no és de fiar, no és sincera,
és una persona dolenta que va de bo o fent-se el bo, però que no ho és i té
unes intencions ocultes. L’equivalent en valencià és que una persona no és tan
bona o tan santa com la pinten. He respectat l’expressió del cardenal perquè
ell no sap valencià, ni vol que en sàpiguen els seus ramats ni els pastors; i
per això no autoritza el missal valencià. Amen.
NI MADRID NI COLLONS (27 de setembre)
Ara
que per fi, senyores i senyors, per fi alguns polítics i molta gent en general
han començat a veure clar la magnitud de l’estafa madrilenya en totes les seues
vessants i no solament en la futbolística del Real Madrid, és el moment que
proclamem el nostre rebuig a la monstruositat de la concentració de tant de
poder en unes mans tan brutes i indignes, com els governs de “la capital”.
España es Madrid, Madrid es Espanya, ha estat repetint com una lletania l’actual presidenta, mentre demana que el govern
central li trega les castanyes del foc, que cal tindre figa. Una gent que ha
deixat al descobert que no tenen una bona sanitat pública, ni instal•lacions,
ni metges, ni sanitaris, perquè han malversat els milions d’euros que se’ls
havien facilitat (han desaparegut, s’han redistribuït, qui se’ls ha quedat? La
sanitat privada? No saben, no contesten). Ara aquesta gent, que no té diners
per a afrontar el desastre, però que està disposta a rebaixar encara més els
impostos, èrquè hi vaja tothom, ara demana l’auxili de tots.
Com
els governs que ha tingut Madrid són gent insolidària i de mà tan llarga que
molts ja són a la presó i a altres se’ls hi espera, els madrilenys, que els han
votat, no mereixen la nostra compassió. Així i tot, les classes treballadores
de les barriades no han de pagar per culpa de les Aguirre, Cifuentes,
Granados... i de tota la nòmina de malfactors implicats en la Gürtel, el
Manzanares, la ciutat de la justícia... Així que hem de salvar-los del desastre
en què estan immersos, però, que guarden els tiquets, per a passar-los la
factura. I que s’hi intervinguen els comptes i s’aclarisquen responsabilitats.
Ja està bé de suportar-los tanta ignomínia i xuleria. Ni Madrid, ni collons: a
por ellos!