PROMESES I DUBTES. LA POR AL TRUMPISME
He escoltat alguns comentaris i he llegit algunes informacions, tant
del president Puig, com del conseller Soler, i tots dos coincideixen a
congratular-se i ens animen a fer-ho també, perquè el govern central de
Sánchez-Iglésias va a començar a pagar-nos, diuen, el dèficit que
arrosseguem de fa tants anys, i a igualar-nos proporcionalment amb la
pela que reben les altres autonomies. Tinc els meus dubtes sobre el que
asseguren els nostres governants, i no perquè supose que ens han mentit a
posta, això ni pensar-ho, sinó perquè són promeses del govern central i
aquella gent mai no són de fiar, siga qui siga qui governe, com
demostra que ara troben just fer el que diuen que volen fer, però que
mai ningú ha fet fins ara, ni González, ni Aznar, ni Zapatero. Tampoc
m’ho crec perquè una cosa és prometre fer i una altra és fer de veritat;
i, finalment, perquè de prometre a ningú li fa mal el ventre. Molts
valencians ja sabem que tenim raons històriques de sobra per a
desconfiar de tots els governs espanyols, però no tots els valencians en
són sabedors, i per això suggerisc que algun historiador o economista, o
algun equip mixt, comencen a fer la llista de greuges i depredacions de
què hem estat víctimes els valencians fins ara; al Memorial haurien
d’incloure un apèndix amb les protestes que, des que perdérem els Furs,
han fet alguns dels nostres predecessors i que foren desestimades, cosa
que també ignoren molts valencians. Ja que per primera vegada s’ha
reconegut a Madrid que els valencians estem infra-finançats, o siga, que
els paguem més del doble del que rebem, és el moment de dir-ho tot.
De tota manera, ha estar fer l’anunci de la bona nova i la presidenta
de Madrid ja ha dit que s’oposa a cap tracte especial als valencians,
ni encara que el que anuncien siga tan just com pagar-nos el que ens
deuen; ella sols pensa en Madrid, perquè és la defensora impertèrrita
que la seua autonomia és la més important de totes: Madrid es España, diu, i troba natural que tinga un tracte no especial, sinó millor “porque aquí pueden venir todos, de todas partes”.
És, mira per on, el programa de Trump, d’Amèrica primer; l’Ayuso és
molt trumpista. Ella amb l’Aguirre i la Cifuentes formen la divina
tríada capitalina i han aconseguit convertir Madrid en un paradís
fiscal, on les empreses paguen menys que a la resta de l’estat i per
això hi traslladen llurs oficines i activitats; on els madrilenys estan
exempts de molts dels impostos, com els de patrimoni i herències, que
paguem els qui no ho som o no hi vivim. L’Ayuso protesta perquè als
valencians ens paguen el que ens han robat i perquè comencen a
igualar-nos la renda.
A Espanya sempre ens han tingut als valencians “por mas muelles”(Duc
d’Olivares a Felip IV), o siga fàcils de manipular. L’experiència a
fotre’ns que han acumulat, els ha fet especialistes a estafar-nos, tan
directament com fent-nos la rata, perquè saben l’entusiasme i el
masoquisme amb què responem les seues males accions: ofrenant-los noves
glòries; o siga que saben que som com la puta Ramoneta que no cobrem i
paguem el llit. Recorde el comentari de Fraga Iribarne que l’himne
valencià era el qui més li agradava de tots, i ja podia ben dir-ho.
Nosaltres ni escarotem el veïnat, ni cridem a la defensa contra
l’enemic, com els catalans; ni somniem que tenim la millor horta del
món, com fan els murcians; ni tan sols en una patria querida,
com els asturians; etcètera. Nosaltres anem a cara descoberta i amb el
cor a la mà, perquè som així d’ingenus, faves o pobres d’esperit, que
per això mateix som l’autonomia amb més polítics lladres per metre
quadrat, i els qui paguem a l’Estat més del que rebem i religiosament.
Posats en aquest comboi, també ens diuen que tot el tira-i-arronsa
entre els corredors mediterrani o central, es resol a favor del nostre,
com estem demanant també des de fa tants anys. Ara que tenim tan bons
valedors a Madrid (Àbalos, Boira) i tota la patronal valenciana
pressionant, podem tenir esperances; el problema, però, és que el nostre
corredor xoca de front amb la concepció centralista de l’Estat, que
sempre ha potenciat la xarxa radial, amb Madrid al centre, en contra de
la xarxa perifèrica i el nostre corredor és tan perifèric que ha d’anar
d’Algesires a Europa, passant per Granada, Múrcia, València, Tarragona,
Barcelona, Girona i cap a França, sense passar per Madrid, o siga que
massa per a la carabassa carpetovetònica. Ja veurem com va tot o si
comencen a dilatar l’execució i a distreure’s a posta, o sense voler. La
gateta moixa i descrismada presidenta de Madrid, és segur que dirà la
seua. Pel que es veu, els socialistes li tenen molta por, menys Ximo
Puig que és l’únic que li planta cara, com també ho fa Baldoví i ho féu
el president català Torra; de la resta de polítics, la major part
callen.
En relació amb la llengua també tenim pendent que el govern central
no s’oposen com han fet fins ara, a la connexió de les tres televisions,
catalana, valenciana i balear. És una injúria als valencians que ens
priven de veure altres canals del Principat i de les Illes, de la
mateixa manera que tampoc se’ls ha d’impedir als nostres veïns i germans
que puguen veure el canal valencià. La llengua és la mateixa, malgrat
que per raons polítiques s’anomene diferent en un lloc o en un altre;
les raons científiques són les raonables. Tan constitucionalistes que
diuen que són el trio de Colon i tan obedients al Tribunal
Constitucional, al Suprem i a la RAE, que sí que han reconegut la unitat
de la llengua, per què continuen posant-nos impediments administratius
en aquest assumpte, en lloc de deixar-nos en pau? En això sí que podrien
posar remei, si volgueren o perderen la por, i si no foren tan obcecats
espanyolistes els nostres caps civils, judicials i eclesiàstics.
Ja hem vist que l’Ayuso segueix la doctrina trumpista i proclama que
tot és per a Madrid, primer Madrid; també fa com Trump quan parla sense
pensar, o no pensant en el que diu. Però hi ha una altra gent que no
podem menystenir, perquè són molt trumpistes, i així ho diuen, ho
practiquen i se n’envaneixen: són els de Vox. Que els voxistes són
trumpistes no hi ha cap dubte i ho diuen ells, amb programes calcats,
teories supremacistes i polítiques xenòfobes i homòfobes idèntiques.
Tenen fins i tot els mateixos tics, i si físicament no són bessons, llurs
ànimes i llurs intencions, sí. Als USA Trump sembla que s’ha cremat i
probablement serà inhabilitat per a la política; la història el té en el
punt de mira i ja diran els historiadors, però no crec que siguen massa
benèvols. Per la seua part, els demòcrates i els republicans
anti-trumpistes tenen feina en fer net de trumpistes els Estats Units.
Ací, el que ens importa i amb la lliçó americana que acabem de rebre, és
saber si s’acabaran les aproximacions i festejos del PP i Cs amb els
d’Abascal. S’avindran a aïllar els voxistes, com fan la resta de
partits? El trumpisme és un perill i també els seus derivats al Brasil, a
Israel, a Hongria… i a Espanya. I tot això fa molta por.
