La maligna canícula i la santa polla del PP
“El problema de Casado, a més del dels màsters, serà encaixar els oficials de la tropa i els càrrecs”
En plena canícula, ens han sorprès els mitjans, especialment els
oficials, però també els vel·leïtosos i mutables de la 6 i la 3, que
s’han dedicat a informar tothora i abusivament, sobre el bluf de les
primeres i tràgico-còmiques “primàries” del PP. No li he trobat el
trellat enlloc, per a tant d’excés informatiu. És cert que aquestes
primàries eren la conseqüència del ‘desastre de Raxoi’ (tan tràgic com el ‘desastre d’Annual’) i que hi havia molt de morbo per l’enfrontament entre la virreina de Catalunya, Soraia Saenz Santamaria i la reina de les festes d’Albacete, Dolores Cospedal.
Superat aquest duel, a favor de la virreina, que tutelava Raxoi,
començava un altre, entre els triomfadors de la primera volta: la
virreina i Pablo Casado, aquest tutelat per Aznar.
Aquest segon duel era, doncs, de titans de pacotilla, entre la
vampiressa desesperada i la sorprenent mescla d’àngel i quimera, que és
Casado. Com ha guanyat aquest, hem de preguntar-nos què ens espera ara, a
banda de l’escàndol dels seus estudis universitaris, que encara estan
sense aclarir. Quins altres draps bruts van a eixir-li a la cara?
Misteri, suspense, que ens els aniran fent saber els seus enemics de la
família.
Més o manco, semblava que seria el mateix si guanyava l’una o l’altre, però no
és així. Casado significa un gir popular encara més a la seua dreta.
Anuncia que vol pegar-li la volta a tot: res d’eutanàsia ni
d’avortament, sinó el que mane l’església; res de pactar amb Catalunya,
sinó reconquerir-la i endurir encara més el codi penal; res de memòria
històrica; España una-grande-libre i qui no estiga d’acord que se’n
vaja… No sabem quina serà la seua opinió sobre el matrimoni homosexual,
però com a mínim l’home serà contradictori, ja que en el seu bàndol hi
ha il·lustres gais i gaies. En fi, que sembla mentida que essent tan
jove siga ja tan carca.
La canícula, que és el centre de l’estiu i quan més calor fa de tot
l’any, no és el temps més apropiat per a moltes maniobres i des de
l’antiguitat a l’hemisferi nord sempre ha hagut una aturada en
l’activitat i vacances. Especialment han respectat la canícula, i fugit
dels calors, els qui han pogut fer-ho, com els polítics, els capellans,
els rendistes i els militars… No cerqueu cap patum d’aquestes fins
setembre, perquè tots estan descansant, de tant de no fer res o poca
cosa. Tots tenen recursos, i per això no patiu. Els treballadors, fins
no fa gaire, no tenien massa possibilitats de descansar, llevat de
tornar al poble, anar a la caseta, o llogar un apartament a la platja.
Quan jo era un xiquet, al poble s’organitzaven expedicions en carro a
Pinedo o al Saler, per als pobres, amb paella i bany, d’un dia i prou;
els rics anaven un mes a Bronchales.
La canícula no és fer el gos (canis en llatí vol dir això),
sinó l’aparició de l’estel Sirius o del Gos, que és el que més brilla a
la constel·lació del Gos Major. Ho fa cada dia i just abans que surta el
Sol, a partir del 14 de juliol. Els romans temien la canícula, que
consideraven maligna i sacrificaven un gos bru a Sirius, però ara això
ja no funciona i millor per als gossos, entre altres raons perquè han
canviat la posició dels astres, els calendaris i tampoc tenim fe en
l’astronomia, ni en l’astrologia, ni en res, amb tant de canvi climàtic i
amb la brutícia de l’atmosfera i dels mars, que no ens permet veure amb
claredat ni els cels ni el futur. Com aquesta gent del PP sembla que
tampoc no creuen en els astres, han organitzat el seu sarau de primàries
tot just a punt de començar la canícula; no sé si han sacrificat a
Sirius cap gos bru o no, però han triat uns dies malignes. Que no els
passe res.
Durant els dies caniculars que resten (finals d’agost) i, sobre tot a
continuació, en setembre, començarem a conèixer com s’encaixen les
diverses peces del puzle popular, sobre tot les antagòniques. Jo no crec
que hi haja gaires aproximacions entre les dues meitats del partit,
perquè estan al darrere de cada bàndol Raxoi i Aznar, respectivament.
Però hi haurà sorpreses, perquè els més espavilats i més fets a no
baixar del matxo, faran les confessions de fe que calga i avant, a veure
què els toca en la rifa. El problema de Casado, a més del dels màsters,
serà encaixar els oficials de la tropa i els càrrecs. Al remat, però,
tot serà el mateix que fins ara, encara que amb més caspa i/o
brillantina. Segurament continuaran eixint nous casos de corrupció, a
banda dels que s’estan jutjant i/o investigant, i Casado repetirà el
mantra: això passava abans, quan ell encara no hi era i que, ara sí, qui
la farà la pagarà. En definitiva, tot bla, bla, bla, perquè per als
populars la política o és un xollo o no és res, viuen dels xollos. El
principal serà que seguisca el conflicte amb Catalunya, pensarà Casado.
És en l’únic que coincideixen tots, en els dos bàndols: doblegar
Catalunya.
Així les coses, no crec que el PP recupere gaires posicions de les
que ha perdudes a l’Estat, excepte si absorbeixen l’extrema dreta de VOX
i algun altre partidet, cosa que perjudicarà Rivera,
que haurà de competir pels mateixos electors que Casado. Si és així,
allò que quedarà lliure serà el centre que podran guanyar els
socialistes, si és que saben com fer-ho. Jo, on veig més dificultats és
precisament en l’esquerra i el nacionalisme, però com estic cansat de
predicar en el desert, ja parlarem després de la canícula. Ara sols els
faré tres reflexions: que pensen com desfer-se’n de Casado i de Rivera
d’una tacada, ara que aquests estaran entretinguts atacant-se. L’altra,
la dirigisc als socialistes i podemites i és que han de perdre la por
als nacionalistes. Finalment, la tercera va per aquests: que pensen que
han de repartir el pastís amb l’esquerra. Tot al contrari, si deixem que
el PP es refaça i s’ajuste amb C’s, podem quedar-nos amb un pam de
nassos, com ens ha passat tantes vegades, perquè aquests paios al final
se’n surten, especialment si compten amb la divisió dels partits de
l’oposició. No sé quin sant protector tenen, encara que potser que en
tinguen moltíssims, no debades tots ells són de missa i comunió; fins i
tot tenen la santa polla al seu favor. En aquest sentit, nosaltres ho
tenim més fotut, no tenim més protecció que la Moreneta i alguna
marededéu de poble i no ens podem permetre moltes més marrades de les
que ja hem fet. Que Sirius ens protegisca, amén.
