ELS TICS ANTINACIONALISTES DE L'ESQUERRA

 ELS TICS ANTINACIONALISTES DE L'ESQUERRA
Article publicat a Levante-EMV el dia 24 de febre de 2018

Torne a insistir en dir-li Raxoi a Rajoy, perquè com és gallec és així com s´escriu en gallec, i que és Sanxenxo i no de Sangenjo. Comence per aquest senyor perquè encara és el president, i crec que li queda corda, que no està acabat, mentre Rivera el sostinga, i que tot el teatre que han muntat, atacant-se mútuament, és una paròdia. Rivera ja sabia sobre la corrupció del PP quan pactà i malgrat això, continua tragant-se tots els marrons. Els improperis d´ara no impediran que qui tinga més vots, compte amb l´altre, per a governar. 
Com les enquestes van aportant informacions, cal interpretar-les. Jo crec que el que està molt clar és que enfront de la parella PP-Cs, o a l´inrevés, el PSOE ho té molt difícil i encara més Podem i que, fins i tot, aquests plegats, no fan ambo (no l´encerten), a no ser que s´espavilen... i superen els tics antinacionalistes.

Els socialistes s´han socarrat a Catalunya, han volgut jugar a pares redemptoristes i no han sabut fer altra cosa que seguir el joc dels seus enemics, que són els partits de la dreta, perdent molta credibilitat entre el seu mateix electorat. S´han fet corresponsables, doncs, de l´aplicació del 155, de les agressions contra els votants, de la humiliació de Catalunya, de la persecució als seus dirigents... Ho han pagat i ho seguiran pagant, i a canvi de res.

Ada Colau i els podemites també han posat la gamba, amb el sí però no al sobiranisme català. Si s´està a favor del dret a decidir és una cosa, i sinó, això és una altra, però no és pot estar a favor sols a mitges, ni posant condicions. O sí o no. Tampoc han quedat massa lluïts, doncs, i han perdut molta credibilitat, que han pagat i seguiran pagant sinó s´aclareixen.

Així les coses, i amb la falta d´escrúpols que continua demostrant la dreta, i amb la coartada del seu ranci espanyolisme i del seu messianisme, crec que tinc raó quan dic que a la dreta els queda corda. Confiar que la immensa, insofrible i miserable corrupció dels populars els passarà factura, és una ingenuïtat, perquè els vots que perden, els recollirà Rivera i... tot quedarà en casa. Ja passava abans de Franco que la gent de l´Espanya profunda i catòlica, votaven la dreta. Després clamaven a Franco i tots muts i a la gàbia. Ara, ja s´hi veu.

Per tant, els partits progressistes han de canviar en algunes coses, perquè sinó, cauran, i ens arrossegaran, a l´abisme. Els seus enemics són el PP i Cs i els tenen enfront. El PSOE i Podem no poden ésser enemics entre ells i han de comptar amb l´esquerra nacionalista i perifèrica. De fet, Suàrez i Aznar ho feren amb la dreta nacionalista. I Gonzàlez i Zapatero també, amb la dreta i amb l´esquerra indistintament. Si l´esquerra actual encara no sap el que els convé, estan pitjor del que sembla i són uns ingenus. Els tics antinacionalistes seran la seua perdició.

ELS SANTS PROTEGEIXEN ELS POLÍTICS?

ELS SANTS PROTEGEIXEN ELS POLÍTICS?

Article publicat a SAÓ el dia 19 de febrer de 2018

Li pregunte a l’amic Paco Baviera, que és un poc bruixot, pel futur, quin color creu que té, i em contesta amb una copla d’Antonio Molina, adaptada: el futuro es muy oscuro el futuro es muy oscuro, ay, porque hay mucho cabrón. Coincidim que ens preocupa el futur dels fills i sobre tot dels néts, especialment perquè hi ha tant de cabró. És que la gentola del PP no para de fotre’ns i possiblement hi ha dreta per a uns quants anys, li dic. Alguns creuen que Raxoi està a punt de rebentar, però són vanes il·lusions, perquè aquest sompo, fent el fava fent el fava, té corda, mentre Rivera li done suport. Li dic si no creu que les picabaralles entre el PP i C’s van de veres i ell creu que no, que tot el que estan fent és teatre, simulacres de desavinences, atacs de banyes i ganes de protagonisme. Tot això serà superat, diu Paco, l’endemà de les properes eleccions, perquè tornaran a fer-se costat els dos partits de la dreta, com ara. Faran exactament el que voldran les elits econòmiques, religioses i militars, que els donen suport. L’única incògnita serà qui tindrà més vots, el PP o C’s. De tota manera, Raxoi (o Feixó) o Rivera, que més dóna? Al cap i a la fi, pensen el mateix. Paco avui està contundent.

Per exemple, en qüestions lingüístiques, li recorde que tant Raxoi com Feixó (en castellà Rajoy i Feijoo) saben que el gallec és la llengua de Galícia i haurien d’aplicar-se la Llei de Normalització Lingüística (14 de juliol de 1983), però, com són uns gallecs blavers (uns espanyolistes, apunta Baviera), malgrat que la llei diu que «els topònims de Galícia tindran com a única forma oficial la gallega», Raxoi, que és de Sanxenxo escriu Sangenjo; quin mal exemple. Rivera, que és un blaver català (o anticatalà), és dels qui denuncien la llei de normalització lingüística catalana i la vol canviar, i que no siga obligatori que els funcionaris sàpiguen català, i vol perseguir els mestres que “adoctrinen” les criatures.... Per cert, encara no m’ha aclarit ningú si és parent dels Primo de Rivera.

Les enquestes que s’estan publicant, que els comentaristes s’encarreguen d’interpretar, cadascú tirant cap a sa casa, han posat nerviosos uns i altres. Jo crec que queda molt clar que la parella de l’esquerra,  PSOE i Podem, si volen guanyar a la dreta, han d’aclarir-se primer i canviar alguns aspectes, o no se’n sortiran (no faran ambo).

Els socialistes s’han socarrat a Catalunya, volent jugar a pares redemptoristes i el que han fet és seguir el joc dels partits de la dreta, fent-se corresponsables, doncs, de l’aplicació del 155, de les agressions contra els votants catalans, de la humiliació de Catalunya, de la persecució als seus dirigents... Ja ho han pagat en les eleccions passades i ho seguiran pagant en les properes, a canvi de res, per cert. Per evitar equívocs, Paco i jo coincidim que amb la baronessa sevillana encara ho haurien fet pitjor.

Ada Colau i els podemites també han posat la gamba, amb el sí però no al sobiranisme  català. Si estan a favor del dret a decidir, han d’estar i sinó, que ho diguen clar, perquè no és pot estar a favor sols a mitges, ni amb condicions. No és pot posar un ciri a Déu i un altre al diable; no es pot dir que s’està a favor del referèndum, però no amb els resultats. O sí o no, o dins o fora. Tampoc han quedat massa lluïts, doncs, i han perdut molta credibilitat, que han pagat i seguiran pagant, sinó s’aclareixen ràpidament. Estem d’acord.

Coincidim que la falta d’escrúpols del PP, amb la immensa, insofrible i miserable corrupció que han practicat i encara practiquen, perquè estem convençuts que continuen, no els passa factura. És que els seus votants els ho perdonen tot, li dic a Paco, de manera que amb el catolicisme de què s’ufanegen, el seu messianisme espanyolista i amb els suports de la banca i les grans fortunes i, potser amb la complicitat d’algun sant, a la dreta li queda corda. I no ens oblidem de les males arts que practiquen a l’hora de fer campanyes electorals, amb diners en negre dels empresaris...

Baviera em recorda que a tots no els agafen posant la mà al calaix o acceptant suborns a la llum del dia, només agafen als qui tenen “mala pata”, com digué Feixó referint-se a Camps: “Paco ha tenido muy mala pata y lo han pillado”. I als qui agafen, tenen complicitats per a tapar forats, com la destrucció de proves (els discs durs del PP); la dilació dels processos, fins que decauen o prescriuen; tractes especials, com l’Undargarín i la infanta; rebaixes de presó per bona conducta (?), com Carlos Fabra o Díaz Ferran; i sobre tot, disposen dels diners de la corrupció, ocults o camuflats, per a pagar fiances i advocats; etc.

Li recorde a Paco aquell article en què  recomanava a la UCO, als fiscals i als inspectors d’Hisenda, que en les investigacions inclogueren les “amigues” i els “amics” dels investigats, els pisos al seu nom, els comptes bancaris, el tren de vida.... Deies que molts polítics hi amaguen els diners, a compte de sexe.

La dreta té complicitats al cel, estic segur, diu Paco, que estudià al seminari i gairebé arribà a cantar missa. Franco comptava amb el braç incorrupte de Santa Teresa, i amb les oracions que li dedicàvem en totes les misses. A qui s’hauran aclamat Aznar i Saplana, per a eixir intocats en tots els casos en què estaven i estan involucrats? Sobre Raxoi, estem segurs que una santa no serà la seua protectora, perquè ja hem vist el que opina de les dones i no crec que cap dona santa el vulga protegir. Ha d’ésser un home sant, diu Paco i potser és sant Isidro Labrador. M’explica que era madrileny i Raxoi del Real Madrid. El sant marxava al camp, però en lloc de posar-s’hi a treballar, s’ajupia a l’ombra d’un arbre, es posava a resar i els àngels del cel abaixaven i li feien la feina; després anava a cobrar a casa de l’amo. Dit així, potser que sí, que aquest serà el protector de Raxoi, i la veritat és que s’assemblen. Sobre el sant protector de Rivera creiem que pot ser Escrivà de Balaguer, però ho estudiarem millor.

Sobre l’esquerra no ens preocupen els sants que puguen protegir-los, perquè llevat de Junqueras, creiem que ningú hi creu. Parlem, doncs, de la feina que han de fer, abandonats pel cel. Paco té tres propostes: l’esquerra ha d’entendre que els seus enemics són el PP i C’s i que els tenen enfront i no al costat (no poden intentar tornar a pactar amb C’s). També han d’entendre que PSOE i Podem no poden ésser enemics, encara que tampoc cal que es giten junts. Finalment, que han de comptar amb el nacionalisme de l’esquerra perifèrica. De fet, la dreta ja ho ha fet, quan li ha convingut. Si l’esquerra encara no sap el que li convé, és que continuen estant a Bàbia.

Per acabar hem deixat Puigdemont, que tots dos estimem. Tindrà com a sant protector, sant Narcís, patró de Girona?  Puigdemont, també ha fugit cap a Europa, com el sant. Aquell, fugia del poder romà, perquè no acceptava llurs lleis, i marxà a Ausgsburg. Puigdemont, ha fugit del poder espanyol i ha marxat a Brusel·les, que està tan lluny com la ciutat alemanya. Cal dir que el sant tornà als 9 anys a Girona, d’on era bisbe i confiem que Puigdemont ha farà més aviat. Agrairem que algun lector de Saó, que en sàpiga més del santoral, opine sobre la teoria dels sants protectors dels polítics.

L'IMPOSSIBLE PERDÓ AL PP

L'IMPOSSIBLE PERDÓ AL PP

Article publicat a Levante-EMV el dia 9 de febrer de 2018

M´imagine que a molta gent els passarà com a mi, que s´indignaran cada matí amb les notícies sobre els casos de corrupció i que pensaran que el PP no tenen vergonya, ni moral, i bla, bla bla. I pensaran, pensem, que en els casos dels populars la justícia actua amb una lentitud que sembla calculada, i que les penes que els cauen a sobre són lleus, en relació al que han furtat, malversat o repartit entre els amics. I precisament ens preguntem si tornen els diners defraudats o no, i pensem que no.

Aquest darrer tema és especialment important, perquè per a Déu i l´església furtar és un pecat mortal que no es pot absoldre mentre no es restituïsquen els diners. Sant Carles Borromeu en les Instruccions sobre l´administració del sagrament de la penitència, diu que el confessor «no absolga els qui estan obligats a restituir el que han robat, sense haver pagat i donat les satisfaccions necessàries» (capítol XLIX). Un altre sant, que encara viu, Josep Miquel Bausset, en aquest mateix diari (20/1/18) incideix en el tema, amb aportacions bíbliques de l´Èxode (20:15 i 17), del Deuteronomi (5:19 i 21) i del Catecisme (punt 1459): «Molts pecats causen perjudici al proïsme i per això s´ha de reparar el mal que s´ha fet, satisfent d´una manera apropiada el mal comés, que és la penitència. Per tant quan algú furta, no hi ha prou en demanar perdó. Cal reparar el mal tornant allò que s´ha furtat". Paraula de Déu, doncs.

Recórrec a la religió perquè aquesta gent del PP, malgrat els cops de pit i la devoció de què presumeixen, obtenen els resultats electorals, especialment a l´Espanya profunda, franquista i catòlica. Per tant, a aquests individus se´ls hauria d´aplicar un plus canònic (els musulmans tallen les mans als lladres), paral·lelament al codi penal, que hauria d´actuar amb ells sense contemplacions (ni rebaixes de penes, ni tractes de favor, etc.), sinó al contrari, amb més contundència que amb qualssevol ciutadà.

No dic de jutjar-los i penar-los doble (principi del non bis in idem), perquè ningú pot ser sancionat més d´una vegada pel mateix fet, però són dos nivells distints: el diví i l´humà. El primer l´han d´aplicar els capellans i ja els hem recordat el que diu la doctrina, així és que no els poden absoldre, per molt devots cristians i amics que siguen, si no paguen primer. Els jutges, han d´aplicar el Codi Penal, amb més contundència i exemplaritat, tractant-se de qui es tracta (la flor i nata). Crec que no passa ni una cosa ni l´altra.

I els empresaris corruptors/corruptes que pagaven al PP a canvi d´adjudicacions fraudulentes, què? Les respectives associacions els expulsaran, com als tafurs? S´ha de tenir en compte que els diners que regalaven en negre al PP (i que després recuperaven amb contractes), al remat eren de l´erari públic, o algú pensa que pagaven de la seua butxaca? Qui calcularà quants diners ens han estafat amb aquestes maniobres il·legals? A aquests se´ls hauria d´aplicar el mateix tracte que als polítics; com també són uns beatos, ni perdó de Déu ni dels jutges!