HAURAN PASSAT PEL MATEIX CONFESSOR?

HAURAN PASSAT PEL MATEIX CONFESSOR?

Article publicat a elpunt.cat el 26 de juny de 2011

El president Camps ha dit exactament el mateix que, fa uns dies, va dir Rus: que a partir d'ara van a canviar moltes de les coses que feien. A la Diputació, Rus reduirà a la meitat els assessors i no es dedicarà “a obres i romanços”, sinó “a gestionar bé”. A la Generalitat, Camps vol que els nous consellers abandonen els contubernis i es dediquen a treballar. Per damunt dels dos, la patronal insta a acabar amb els “grandes eventos” perquè no hi ha diners. Uns canvis tan sobtats i radicals volen dir alguna cosa. En primer lloc, i seguint l'ordre d'intervenció, que Rus tenia el doble d'assessors dels necessaris, que es dedicava a obres i romanços i que no gestionava bé; per la seua part, que l'anterior govern de Camps perdia el temps en contubernis i no treballaven. Finalment, la patronal diu que ja està bé de bufar en caldo gelat, cosa que haurien d'haver dit abans.

Com supose que els presidents han reconegut les faltes comeses, i es manifesten atrits i contrits i, sobre tot, com han fet promesa d'esmena, podem pensar que han anat a confessar-se amb el mateix capellà; ho supose perquè és indubtable que són homes de fe i només cal mirar-los les caretes que posen quan van a missa. Per als qui no ho entenen, els catòlics han de passar pel confessor, que és com l'endreçador, quan fan un pecat, si volen que Déu els perdone, però, com passa en l'administració de la justícia, no tots els confessors, ni tots els jutges, pensen igual, i per això les penitències i sentències són distintes i depenen del pare confessor a qui t'acostes, o del jutge que te toca.

Jo, com tenia dos oncles capellans, vaig heretar alguns llibres d'església i he localitzat les “Instruccions de Sant Carles Borromeu sobre l'administració del sagrament de la penitència” (edició castellana de 1773). M'he posat a fullejar i anote coses curioses: que els homes han d'anar-hi “sin algun ornato, ni espadín... descubierta la cabeza...”, mentre que les dones han de dur un vel o manta espessa “a lo menos hasta las cejas”, o siga com les mores! La dona no pot confessar abans d'eixir el Sol, o després de la posta, ni mai fora del confessionari i sempre “mediando la rexilla”; pel que es veu, sant Carles coneixia molt bé el clero.

Les instruccions fan una repassada de tots els manaments i sobre el sisè hi ha una prolixa descripció de tots els actes de fornicació, amb les penitències corresponents, que no són iguals tractant-se d'homes, dones, clergues, xiquets, etc. El capítol és quasi pornogràfic. Ara, m'ha interessat el setè manament, el de pispar, especialment en els casos de posar mà als béns i interessos de l'església, pel cas de les factures de la visita del Papa; la penitència és restituir la part pispada quadruplicada i fer set anys de penitència i dejunis a pa i aigua! O siga que, quan s'aclarisquen les factures, caldrà obrir l'ull perquè hi haurà per a donar-hi i vendre.

Hi ha una penitència especial per als qui afirmen que es vertader allò que és fals. En realitat, tot aquest capítol, que té aplicació als polítics, pormenoritza pecats com el que fa qui és “suelto de lengua contra el prójimo”; jo de seguida he pensat amb Gonzàlez Pons i amb mi mateix. El cas, però, és que jo no estic sota la jurisdicció eclesiàstica, però els del PP, sí; per tant, que vagen amb més compte. Les drag queen catòliques, per la seua banda, han de fer tres anys de penitència i als qui perboquen per haver menjat o begut en excés, els pot caure una penitència de quaranta dies. Ara, sant Carles, com si s'ensumara el que havia de passar al País Valencià, ordena que no s'absolga els qui fan contractes prohibits, o il·lícits, o dubtosos. Mare de Déu! Tampoc es podrà absoldre els qui havent d'haver restituït el que han furtat, no ho facen. I és molt contundent el tractament que dóna als usurers, en clara al·lusió als banquers.

En definitiva, tornant a l'inici i després de llegir les instruccions penitencials citades, crec que els canvis tan radicals que han anunciat Camps i Rus han de respondre al que deia, a què han anat al mateix confessor i s'han espantat i volen ser millors i no condemnar-se. Ja veurem si els duren molt o poc els efectes, encara que això no els importa, perquè hi tornen al confessionari... i avant. Per altra part, sembla que la majoria de polítics populars, han rebut instruccions per a fer actes religiosos i celebrar l'èxit electoral i, pràcticament tots, “presidiran” aquesta vesprada les processons del Corpus. Encara que l'Estat Espanyol és aconfessional, això a ells els la porta fluixa; i als rectors que els ho consenteixen, també, malgrat que una desobediència tan palesa de la Constitució segurament també serà pecat. ^Però, uns i altres, com tenen la “garantia” de l'ego te absolvo a peccatis tuis... no pensen abaixar del burro.

QUEDEN DUROS A LA CAIXA?

QUEDEN DUROS A LA CAIXA?

Article publicat a elpunt.cat el dia 19 de juny de 2011

Si els nous alcaldes o presidents autonòmics són d'un partit distint del que governava, diuen que no, que no queda ni un duro. Ara bé, si no hi ha canvi de color i continua governant el mateix partit, aleshores no diuen ni piu. Què passa, doncs, hi ha diners o no? En realitat, si que hi ha diners, o els ha d'haver, perquè l'administració és com una fàbrica de fer-ne o millor dit de recaptar-ne i com la pela no desapareix, sinó que canvia de mà, si no en tenen ara mateix, en tindran. Ara bé, una altra cosa és que s'haja gastat més del compte, que s'haja malversat el pressupost, i això és el que ha passat, que uns i altres s'han dedicat a cremar l'erari públic sense mesura i, evidentment, se n'han passat i ara s'imposa l'austeritat, entre altres coses pel fet que els nous responsables ja no poden tirar mà dels crèdits bancaris, com abans, perquè les administracions ja estan empenyorades al màxim. Per tant, tot és qüestió de frenar la disbauxa, mantenir el tipus i sobre tot de sentit comú.

Però, de moment, als nous governants els va molt bé denunciar els forats que han heretat dels altres i, en aquest tema, hi ha molta mentida, molta hipocresia. Per exemple, la popular Cospedal denuncia els socialistes de Castella-La Manxa, però ella sap que els forats dels seus confrares de Múrcia, València i Madrid, són enormes i que deuen més que divisen; aquesta senyora, doncs, és una hipòcrita i diu el que li convé, però no diu la veritat. Podríem fer un repàs general i anotar les declaracions inculpatòries dels uns contra els altres, i tots dirien els que els convé contra els enemics, o siga que ningú diria la veritat. A l'únic a qui li he llegit unes declaracions inesperadament sinceres és al bocamoll del president de la Diputació de València, Alfons Rus, que reduirà a la meitat els assessors que té al seu voltant, vivint de la sopa boba; diu que li'n sobren la meitat. I afirma que no va a dedicar-se “a tantes obres i a tants romanços”, sinó “a gestionar bé”. Quin personatge aquest, que igual diu que cal acabar amb els mestres, que promet dur la mar fins a Xàtiva, que ordena que poen a corda els invàlids que no disposen d'ascensor, que cobreix la Plaça de Bous amb una cúpula... o que diu que a partir d'ara gestionarà bé, reconeixent que fins ara no ho havia fet.

I bé, com diuen el que volen i menteixen tan descaradament, uns i altres, i no paren, serà qüestió de veure si finalment trobem alguna pista del que passa de veritat. Perquè és cert que estem patint una crisi impressionant i que cal reajustar-ho tot, i per això volen començar per carregar-se l'estat de benestar, o siga la protecció social, la salut i l'ensenyament públic, clar i ras. L'excusa és la crisi, però la situació per la qual travessem no pot ser eterna, cap crisi ho és, i ha d'haver-hi gat amagat. A aquestes altures del fatídic procés ja hauríem d'estar començant a alçar el cap, i encara no l'alcem. Què està passant?

Jo no trobe cap altra explicació que el PP, en connivència amb la banca i amb la dreta europea que capitaneja la Merkel, estan ajornant l'eixida de la crisi, per a després de les eleccions generals; mentrestant, el burro de Zapatero ja s'encarregarà de fer tota la feina bruta que està fent, seguint les ordres alemanyes. L'eixida de la crisi està preparada per a l'endemà de les eleccions i això ho ha dit el generalitíssim Camps, referint-se al País Valencià, en el discurs d'investidura: “som la comunitat més preparada per a eixir de la crisi i ja ens estem preparant per al dia de després. Just el dia després que el PP governe Espanya...”. Més clar, l'aigua. Això ho ha dit Camps a qui, mira per on, excepcionalment avui li done crèdit i ho ha dit a posta, o se li ha escapat sense voler, com a qui se li escapa una bufa.

Així que els hipòcrites populars, que volen guanyar les eleccions generals siga com siga, confabulats amb la banca, estan retardant els crèdits i sacrificant empresaris, treballadors i famílies, fins al dia que governen l'estat, tot just per a l'endemà. O siga que si que hi ha diners, però els populars tenen la clau que obre l'aixeta, i donaran l'ordre si se'ls vota: això si que és un xantatge! Jo ja ho pensava, que hi ha organitzada la jugada d'aprofitar la “crisi” per a facilitar-los la conquesta del poder; o siga que aquesta crisi, encara que dura més que les altres, està “controlada” i acabarà just l'endemà de les eleccions, si guanya el PP! I la democràcia? La democràcia és un concepte abstracte, que es materialitza amb el compromís i la voluntat del poble... però, el poble està en la figuera.

Així que acabe, una setmana més, dedicant unes paraules a qui són una de les poques esperances que ens queden, als qui no som ni d'uns ni dels altres (ni populars, ni socialistes), a tots els indignats. Em referisc als que encara s'apleguen a les assembles, als que encara no ho han fet, als indignats de la trinxera i als de la rereguarda: no cedim! La banca, els polítics i les esglésies (els retors també) no són ningú sense la plebs, sense nosaltres, que som els que paguem, per tant no cedim, ni els concedim cap treva, que ells ja cediran. Algú ha dit que el món està dividit entre els indignats, ací baix, i els indignes, allà dalt; els indignats som més, no tenim un duro, però som més i tenim més moral. Com diu una pancarta que han penjat del balcó de l'ajuntament de Silla, i que ningú s'ha atrevit a llevar encara: si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir.

EL GENERALITÍSSIM CAPMS

Article publicat a elpunt.cat el dia 12 de juny de 2011

Llig a la premsa que el president Camps està que bufa contra Compromís, però com jo sé que els de Compromís també ho estan contra Camps, doncs per ara van empatats. La pregunta és, per què se n'ha apujat a la figuereta el president Camps? Tenint com té enfront la tropa socialista, per què no el preocupen els 33 diputats del PSOE, i s'angunieja pels sis diputats nacionalistes? Qui pregunta ja respon.

Per a justificar la seua ordre persecutòria, diu que és perquè els diputats de Compromís no votaren la Constitució. Quina barra! I Aznar, la votà o féu campanya en contra? I, de tota manera, encara que no l'hagueren votada, quin delicte és això? Segons la mateixa Constitució, els ciutadans i ciutadanes podem votar el que vulguem, votar en blanc, o no anar a votar, sense donar explicacions. Què li passa al president Camps? Per què diu aquesta barbaritat? Segurament és que, com aquesta gent estan tan lligats al franquisme, encara els queda alguna ramalada de l'antic règim. En l'època de Franco tothom havia de votar, per collons, i afirmativament. Recorde que en un referèndum, jo vaig ser l'únic del meu poble que no votà; per la nit em va veure l'alcalde, un fill del qual era amic meu, i paternalment em digué: —“Ai, Pepito, Pepito, no has vingut a votar, però no et preocupes, ja he votat jo per tu!”. Doncs, Camps pensa paregut que aquell alcalde, que hem de votar la Constitució, perquè sinó, “ai, Pepito, Pepito...”

Anècdotes a banda, en realitat, el que li passa a Camps és una altra cosa. Ell sap que, malgrat que acaba de blindar-se a les Corts, entre Cotino i Font de Mora, en previsió de tota la que li va a caure damunt, sap que els diputats de Compromís, i supose que els d'EU, el van a dur pel camí del Calvari, i això li dóna una por cerval. Els socialistes, pel que es veu, no el preocupen tant, sobre tot després del fracàs electoral, “cautivo y desarmado el ejército rojo, la guerra ha terminado” i per tant no els té por. Però sap que els de Compromís són altra cosa, com si diguérem tirant al maquis.

Per altra banda, però, al País Valencià, la ciutadania ha votat el PP, malgrat la corrupció i la disbauxa institucionals, malgrat que estem endeutats fins la medul·la, per culpa del desficaci del govern popular. Quan Franco també passava que, malgrat tot, venia a València i li omplien la plaça de l'Ajuntament (ara, 15 de Maig). Donat, doncs, el paregut, de la mateixa manera que al dictador, que era general, el feren generalíssim, ara a Camps el podríem fer generalitíssim (no sé si tindrà gràcia, la broma). En realitat Camps és un gegant amb peus de fang, que tem la justícia, tem el carrer, tem els periodistes... i tem Compromís. Tantes coses tenen a amagar que no volen ni mostrar les factures del cas Gürtel, que ara hauran d'ensenyar a Compromís, per ordre del TSJ.

Per si li faltava poc al generalitíssim, la gent indignada (revolució 15-M), que entre altres coses reclama acabar amb la corrupció dels polítics, han decidit atacar (pacíficament) els reductes del poder, les seues torres d'ivori. Els indignats protesten amb la paraula, en llargues discussions assembleàries, i s'organitzen amb els SMS, el facebook, el twiter...; ho fan amb concentracions, amb les ocupacions de les places, pels barris i pels pobles. Com ara també ho fan davant de les Corts, dels ajuntaments i dels Parlaments, podem pensar que els governants, com l'honorable generalitíssim, tenen motius per a estar preocupats/angoixats, i jo, si estiguera en la seua pell, ho estaria. També poden prendre's seriosament les propostes dels indignats i començar a canviar, perquè viurien més tranquils, però això no ho faran.

El missatge d'aquest singular maig del 68 (ja deia Vico que la història es repeteix, i sinó pregunteu al professor Martínez Bisbal), és claríssim: estem fins els collons, diuen, de tanta hipocresia, de tanta corrupció, de tant de poder dels bancs, de tanta frustració, de tantes diferències socials... Alguns polítics, que estan en bàbia i no entenen res, recomanen als indignats que entren al sistema, que s'apunten als partits! No entenen que aquesta revolució és per a canviar el sistema, no per a entrar-hi.

Finalment el membre numerari de l'Opus, Cotino, ha trobat una solució divina per als problemes actuals: posar un crucifix presidint les Corts, i confiar en Déu. Diu que ho fa perquè és creient. Com vivim en una societat laica, amb una Constitució laica, jo crec que aquesta decisió és anticonstitucional. El meu amic Cebolla ho acaba d'arreglar: —“Han començat per la creu, però encara veurem a Franco i José Antonio a cada costat, com quan anàvem a escola”. Així que, bon cap de setmana.

VICENT MORENO, JA ESTAN ACÍ !

VICENT MORENO, JA ESTAN ACÍ

Article publicat a elpunt.cat el dia 5 de juny de 2011

Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, diu que “hem d'estar a l'aguait; van per nosaltres”, referint-se al projecte plurilingüístic de Font de Mora, que si s'aplica, sense cap mena de dubte, serà mortal per a la llengua. En realitat no és que siga un projecte eixit a darrera hora del cap desficaciat del conseller, perquè és un projecte del govern de Camps, que voldran dur endavant, amb Font de Mora o sense. Per això, crec que Moreno erra en el temps verbal, perquè no és que van per nosaltres, sinó que ja estan ací, i molt ben instal·lats i amb les bateries carregades després de l'èxit electoral. O siga que no és a l'aguait que hem d'estar, sinó armats i desperts.

Sempre havíem dit que els xiquets han d'escolaritzar-se en la seua llengua, que és la de l'entorn, en les primeres fases. Després, que han d'aprendre una segona llengua, que és el castellà i, finalment, que han d'aprendre altres llengües, com l'anglès; per aquest ordre. I sempre hem posat el model suís com exemple. Dir que ara els xiquets aprendran tres llengües alhora i des de la infància, és una fal·làcia, que en realitat condemna el valencià a la desaparició, que, en realitat, és l'objectiu!

Com, lamentablement, la població en general passa de tot, i tant li fa quatre que trenta-quatre; com la majoria es creu el que li diuen per Canal 9 i, fins i tot, els fa gràcia haver votat polítics corruptes, és probable que ens esperen agressions com la de la llengua, tantes com ens voldran infringir. Els del PP se senten tan impunes, com Berlusconi, a qui li segueixen els passos. És cert que a Berlusconi se li va acabant la metxa, com a Camps en el tema Gürtel, però aquesta gent no es desanima...

Així que, incapaços de guanyar-los en les urnes, afonada en la misèria l'oposició socialista i a les envistes d'unes eleccions generals, què podem fer? Ens organitzem en guerrilles, ens n'anem al maquis? Haurem de revisar i recuperar la idea de la résistance francesa contra els nazis? I els maulets, els reinventem? Qualsevol idea pot ser útil, si no volem que la barbàrie d'individus indigents mentals com Font de Mora ens porte a l'hecatombe lingüística.

Gandhi deia que quan comprens que obeir lleis injustes és contrari a la teua dignitat d'home, cap tirania pot dominar-te, per tant Escola Valenciana, les associacions de pares i mares d'alumnes, els sindicats d'ensenyants, els partits polítics, les entitats, etc. han de començar a senyalar pautes als ensenyants, als pares i mares i als estudiants, per a desobeir un projecte tan injust com aquest.

Tenim motius per a estar indignats en tot aquest afer, com els tenim per a estar-ho junt a tota la moguda del 15 de Maig. Ja està bé que ens manipulen, que ens estafen, que decidisquen en coses tan importants com la supervivència de la nostra llengua... Indignem-nos! I sobre tot impedim que actuen amb impunitat: denunciem-los! Jo els denuncie des d'aquesta columna: a més d'uns xoriços, sou uns enemics de la llengua i del poble!

Malgrat que ells tenen la paella pel mànec, jo tinc l'esperança que, d'una manera o altra, els posarem fre. Ho dic especialment per Eduard Giner, que, a Mèxic estant, llig cada diumenge aquesta columna i a qui deixe sempre tan preocupat: els posarem fre, Eduard. Entre tots farem impossible el projecte lingüicida del moniato de conseller. La justícia, d'una manera o altra, els condemnarà pel tema de la corrupció. Els nostres 6 diputats, obtinguts malgrat la barrera del 5%, perquè, dirigits per Morera a les Corts, els deixaran amb les vergonyes a l'aire. Pere Mayor, si l'investeixen de senador, des del Senat. L'any que ve, els diputats que enviarem a Madrid, des del Parlament. I a les ciutats i als pobles, els nostres regidors, des dels ajuntaments, que en el cas de Silla serà Josep L. Melero. Estem tan indignats, que els posarem fre, Eduard!