diumenge, 26 de juny de 2011

HAURAN PASSAT PEL MATEIX CONFESSOR?

HAURAN PASSAT PEL MATEIX CONFESSOR?

Article publicat a elpunt.cat el 26 de juny de 2011


El president Camps ha dit exactament el mateix que, fa uns dies, va dir Rus: que a partir d'ara van a canviar moltes de les coses que feien. A la Diputació, Rus reduirà a la meitat els assessors i no es dedicarà “a obres i romanços”, sinó “a gestionar bé”. A la Generalitat, Camps vol que els nous consellers abandonen els contubernis i es dediquen a treballar. Per damunt dels dos, la patronal insta a acabar amb els “grandes eventos” perquè no hi ha diners. Uns canvis tan sobtats i radicals volen dir alguna cosa. En primer lloc, i seguint l'ordre d'intervenció, que Rus tenia el doble d'assessors dels necessaris, que es dedicava a obres i romanços i que no gestionava bé; per la seua part, que l'anterior govern de Camps perdia el temps en contubernis i no treballaven. Finalment, la patronal diu que ja està bé de bufar en caldo gelat, cosa que haurien d'haver dit abans.

Com supose que els presidents han reconegut les faltes comeses, i es manifesten atrits i contrits i, sobre tot, com han fet promesa d'esmena, podem pensar que han anat a confessar-se amb el mateix capellà; ho supose perquè és indubtable que són homes de fe i només cal mirar-los les caretes que posen quan van a missa. Per als qui no ho entenen, els catòlics han de passar pel confessor, que és com l'endreçador, quan fan un pecat, si volen que Déu els perdone, però, com passa en l'administració de la justícia, no tots els confessors, ni tots els jutges, pensen igual, i per això les penitències i sentències són distintes i depenen del pare confessor a qui t'acostes, o del jutge que te toca.

Jo, com tenia dos oncles capellans, vaig heretar alguns llibres d'església i he localitzat les “Instruccions de Sant Carles Borromeu sobre l'administració del sagrament de la penitència” (edició castellana de 1773). M'he posat a fullejar i anote coses curioses: que els homes han d'anar-hi “sin algun ornato, ni espadín... descubierta la cabeza...”, mentre que les dones han de dur un vel o manta espessa “a lo menos hasta las cejas”, o siga com les mores! La dona no pot confessar abans d'eixir el Sol, o després de la posta, ni mai fora del confessionari i sempre “mediando la rexilla”; pel que es veu, sant Carles coneixia molt bé el clero.

Les instruccions fan una repassada de tots els manaments i sobre el sisè hi ha una prolixa descripció de tots els actes de fornicació, amb les penitències corresponents, que no són iguals tractant-se d'homes, dones, clergues, xiquets, etc. El capítol és quasi pornogràfic. Ara, m'ha interessat el setè manament, el de pispar, especialment en els casos de posar mà als béns i interessos de l'església, pel cas de les factures de la visita del Papa; la penitència és restituir la part pispada quadruplicada i fer set anys de penitència i dejunis a pa i aigua! O siga que, quan s'aclarisquen les factures, caldrà obrir l'ull perquè hi haurà per a donar-hi i vendre.

Hi ha una penitència especial per als qui afirmen que es vertader allò que és fals. En realitat, tot aquest capítol, que té aplicació als polítics, pormenoritza pecats com el que fa qui és “suelto de lengua contra el prójimo”; jo de seguida he pensat amb Gonzàlez Pons i amb mi mateix. El cas, però, és que jo no estic sota la jurisdicció eclesiàstica, però els del PP, sí; per tant, que vagen amb més compte. Les drag queen catòliques, per la seua banda, han de fer tres anys de penitència i als qui perboquen per haver menjat o begut en excés, els pot caure una penitència de quaranta dies. Ara, sant Carles, com si s'ensumara el que havia de passar al País Valencià, ordena que no s'absolga els qui fan contractes prohibits, o il·lícits, o dubtosos. Mare de Déu! Tampoc es podrà absoldre els qui havent d'haver restituït el que han furtat, no ho facen. I és molt contundent el tractament que dóna als usurers, en clara al·lusió als banquers.

En definitiva, tornant a l'inici i després de llegir les instruccions penitencials citades, crec que els canvis tan radicals que han anunciat Camps i Rus han de respondre al que deia, a què han anat al mateix confessor i s'han espantat i volen ser millors i no condemnar-se. Ja veurem si els duren molt o poc els efectes, encara que això no els importa, perquè hi tornen al confessionari... i avant. Per altra part, sembla que la majoria de polítics populars, han rebut instruccions per a fer actes religiosos i celebrar l'èxit electoral i, pràcticament tots, “presidiran” aquesta vesprada les processons del Corpus. Encara que l'Estat Espanyol és aconfessional, això a ells els la porta fluixa; i als rectors que els ho consenteixen, també, malgrat que una desobediència tan palesa de la Constitució segurament també serà pecat. ^Però, uns i altres, com tenen la “garantia” de l'ego te absolvo a peccatis tuis... no pensen abaixar del burro.