EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

FAKE NEWS, ESPIONATGE I INSULTS ANTIDEMOCRÀTICS

Publicat a SAÓ el 25 de maig de 2023

Una de les accions més miserables i típiques dels humans és difondre mentides que perjudiquen l’enemic, l’antagonista, mitjançant notícies falses, que diem fake news, que sempre han estat a l’ordre del dia en totes les organitzacions i ara més que mai, especialment en les que compten amb mitjans de comunicació propis, adscrits o comprats. Amb aquestes fake news els popítics tracten de manipular i enganyar la població més desprevinguda, per fer-los creure les coses que convenen als manipuladors. He dit que són accions humanes perquè sols les podem fer els humans i al llarg de la història n’hem donat proves abundants de saber-ho fer. Hi ha exemples en els mateixos textos sagrats, com la Bíblia, i fer un llistat de les grans maniobres que s’han dut a terme al llarg de la història seria tan prolixa que ompliríem biblioteques. Coneixem molt bé, per exemple, la història de Roma, on amb la difusió de notícies falses els poderosos emperadors feien i desfeien segons els seus interessos. I tota la història papal, i la dels imperis colonials, etc. Actualment estem vivint els casos tan grossos com la guerra dels rusos o de Putin contra Ucraïna. Les maniobres de Putin, conxorxat amb Trump, per influir en les eleccions nordamericanes, contra la senyora Clinton i contra el president Biden.

 

Un  altre cas fou la gran manipulació de l’opinió pública mundial, a base de fake news amb el segell de la CIA, organitzada pel president Bush, Toni Blair i Aznar, sobre les inexistents armes atòmiques de Hassan Hussein, propiciant una enorme i catastròfica intervenció militar sobre l’Iraq. Una altra operació a base de fake news, amb l’aval dels serveis d’intel·ligència espanyols, fou propiciada pel sinistre ministre Fernandez Díaz i el president Raxoi, contra Catalunya i els seus dirigents polítics independentistes. Maniobres d’aquest estil i de llarguíssim abast durant el III Reich, propiciades i dirigides per Hitler i Goebbels culminaren amb l’holocaust del poble jueu. I maniobres com aquestes s’han dut endavant en tot el món, especialment a sud_Amèrica per fer caure Allende, per implantar el terrorisme d’estat a l’Argèntina, Paraguai i Uruguai; al Brasil amb Bolsonaro, etc. Podem concloure que no hi ha força humana capaç de detenir els factòtums d’aquestes manipulacions de la història.

 

Ara mateix les fake news que es propaguen des dels despatxos, antres i clavegueres dels mateixos Estats són el gran detriment de la democràcia. Desgraciadament, els governs són els qui més ús en fan d’aquestes maniobres i és per això que és tan difícil esclarir molts casos que acaben silenciats. L’ús de l’espionatge des dels distints ministeris d’Interior i les policies, i la col·laboració, molt sovint, de les mateixes “justícies” cobreixen aquests fets i deixen impunes moltes de les denúncies que se formulen des dels partits democràtics en l’oposició i els mitjans de comunicació..

 

A més de les fake news hi ha els insults més greus, que formen part de les manipulacions que denunciem, perquè també tenen efectes antidemocràtics. Mai s’havia vist com ara casos tan greus, com els provocats per la senyora Ayuso, una pocavergonya increïble i tòxica, manipulada per un pervers personatge, Miguel Àngel Rodríguez, que és la seua mà dreta, que controla totes les seues aparicions públiques. Ell crea la trama, prepara l’escenari i organitza el discurs, i així ella sols ha d’interpretar el seu paper, cosa que fa prou bé, perquè picardia no li’n falta, ni ganes d’insultar i de mentir, com li retreuen especialment els polítics madrilenys, sobre tot els de Mas Madrid, amb els aguts i intel·ligents Errejon i Mònica Garcia. És tan tòxica l’activitat d’aquesta parella que Ayuso s’ha convertit en l’heroïna de la tropa més reaccionària i energúmena de VOX i del PP, que la impulsaran fins i tot per acabar amb Feixóo, com ja féu amb Casado,

 

Feixóo, que també és gallec, com Franco i Fraga Iribarne, no és tan petardista com l’Ayuso (a qui diuen la IDA, que són les sigles del seu nom i cognoms), ni tampoc té els seus reflexos; més aviat és un plom o un fantasma plomís, mentre que la presidenta madrilenya és una felina d’urpes perilloses. Es pot dir que donat el clima agressor creat i mantingut per la dama, Feixóo no té més remei que entrar-hi, però amb la mala pata que té, no se’n surt com ho fa ella, que també porta, en aquest cas, les de guanyar.

 

Les eleccions, però, no són generals, encara que ho semblen, sinó autonòmiques i municipals. Al País Valencià, Empar Saragossà i jo pronostiquem que Ximo Puig revalidarà el càrrec i que amb Compromís i Unides Podem, es renovarà el pacte del Botànic. Conjurem doncs els dos personatges que tenen preparats els populars, Carlos Mazon Guixot, alacantí candidat a la Generalitat, i Maria José Català, candidata a l’ajuntament de València; en aquest cas pronostiquem que Joan Ribó repetirà en l’alcaldia.