diumenge, 6 de juliol del 2008

QUINS COLLONS

Article publicat a El Punt, setmanari del P.V., de 6 de juliol de 2008
Com els títols d’aquestes columnes han de ser curts, i volia referir-me hui al transfuguisme polític i a l’Eurocopa, no se m’ha ocorregut altre titular que aquest: quins collons!, que ningú no dirà que no és un titular ben redó i ben explícit. Confesse que no m’agrada el futbol i que me la bufava qui guanyara l’Eurocopa, com tampoc no m’agrada el transfuguisme dels qui traeixen els seus partits i votants, per interessos econòmics. Per tot plegat, he tingut ocasions sobrades de cagar-me en tot: per la impertinència de les efusions dels entusiasmats patriotes del futbol -alerta: alguns entonaven el tira-tarira, tan impunement, i duien banderes amb el pardalot- i pels espectacles trànsfugues de Dénia, Silla, Catarroja... Finalment, l’Eurocopa ha acabat i els qui manen, que sempre trauen profit d’aquests espectacles de masses, han tingut la seua oportunitat de mostrar-se humans i paternals, feliços amb el poble feliç, orgullosos del ramat que controlen -xe, quin rei, quin borbó més autèntic...; i el Zapatero, quina agudesa...-. Ara, ja amb la copa a la mà i salvaguardat l’honor, supose que retornarem als problemes reals (aquests sí que són reals) de l’economia que està per terra, dels preus que pugen sense parar, de les hipoteques insuportables... I tornarem a parlar seriosament del transfuguisme, que no és canviar-se de partit, sinó passar-se’n al partit que governa (canviar-se de camisa), i sempre amb operacions econòmiques de gran alçada a fi d’omplir-se les butxaques. Els dos grans partits, socialistes i populars, tenen la responsabilitat de posar ordre, cosa que sols fan quan els interessa -el cas de l’alcaldia de Zaplana a Benidorm, gràcies a una trànsfuga, n’és tot un clàssic-. L’exemple que donen els polítics és nefast, i més d’un ciutadà pot seguir-los els passos, pensant que fer com fan no és pecat. El descrèdit de la política, doncs, és total i d’això jo, que estic palpant-ho a Silla, en done fe i puc explicar-ho amb pèls i senyals. No valen excuses de cap mena

1 comentari:

Àngel Pérez ha dit...

Vaja Pitarch, escrius un blog i no dius res? i damunt des de febrer. Que callat que ho tenies.
Enhorabona i benvingut al món dels blogs del BLOC.