Publicat a elpunt.cat el dia 17 d'octubre de 2007
Vull dir que, si no s'espavilen els socialistes, Zapatero acabarà tenint també la culpa de tot el merder que ha organitzat el PP, de València, de Palma i ja veurem d'on més i de tot el cas Gürtel!
Ho dic, no perquè em preocupe el senyor Zapatero, que me la bufa, sinó perquè em preocupa el meu País i la seua salut democràtica, que estan en perill.
La situació que s'ha creat posa en evidència la precarietat, encara, de la democràcia i sembra el dubte entre el veïnat si la justícia actua d'igual manera per a uns i per a altres i per això mateix serà lamentable si se desaprofita l'ocasió per a deixar cada cosa al seu lloc i demanar responsabilitats. Començant pels xoriços, que han d'anar a presó i restituir el que hagen furtat; continuant pels qui els ho hagen consentit, a canvi de comissions, «trages», cotxes, campanyes electorals o pernils; i acabant pels qui intenten «tapar» els escàndols, siguen jutges, fiscals, o policies.
És evident, però, que amb la tropa de suboficials xusqueros que té Zapatero, ací pot passar de tot. Perquè la situació valenciana no pot ser més esperpèntica, amb un PP que s'ha quedat en pilotes al mig del carrer; un Camps que fa cara d'haver-lo porgat amb oli de ricí; tota l'executiva en peça fent el ridícul davant del món sencer; el gall de brega de Riqui el sucio comportant-se com un xiquet d'escola; i Zaplana, Ripoll i Fabra gratant-se les mans com les bruixes. Quina ocasió per a l'oposició, no? Però, res, jo crec que l'oposició socialista valenciana, actualment, no dóna per a més i aprofite per a recordar que sóc dels que pensaven i pensen que amb Francesc Romeu ho farien millor. Ja veurem. Pel que fa a l'altra oposició, m'agrada com actuen la Mireia Oltra i sobretot l'Enric Morera.
Una cosa m'ha cridat l'atenció, o, millor dit, m'ha arribat a sobresaltar. Quina casualitat que el tal Ricard Costa tinga Climent de segon cognom. Serà família d'Eliseu Climent? La talla moral la donen, tenen la mateixa i són intercanviables; pel que fa al tipus, no s'assemblen tant, perquè el Ricard és un calc del cocodril de Lacoste i el de Llombai s'assembla més a una rabosa. Algú hauria d'aclarir, doncs, si tenen res a veure entre si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada