EL PAPA I EL BIGOTIS

El Papa i el Bigotis

Article publicat a EL PUN T (elpunt.cat) el dia 25/10/09

No és per buscar les puces del gat, però en tot el merder de la trama Gürtel, un dels events organitzats per aquesta gentola fou, curiosament, la visita del Papa a València. Les xifres que es malversaren en aquell festival són un misteri, perquè mai les han volgudes fer públiques, encara que Déu les sabrà, perquè ho sap tot; també les sabran els organitzadors i comissionistes, però potser es diran que com el Papa és el vicari de Déu i ells hi creuen i van a missa, doncs que tot cau en casa. Però, com les xifres seran d'escàndol i com es tracta de diners públics que s'han papat entre uns i altres, algún Garzon hauria de posar-se a investigar i a instruir, si cal.

Jo sols vull formular un interrogant i finalment un prec, al mateix Papa. L' interrogant és com un sil·logisme: si el Bigotis es lucrava en tots els negocis que li encarregaven, o siga que robava descaradament, i si la visita del Papa l'organitzà ell, quants diners pispà de la festa? I un altre sil·logisme: si el Bigotis es dedicava a untar els polítics, amb quants diners, trages o el que siga, ho féu aquesta vegada?

Crec que la gent que hi acudí de bona fe i tota la ciutadania en peça, perquè som els que ho pagarem tot, tenim dret a saber-ho. Però, ja que els polítics no volen donar explicacions de res, el mateix Vaticà hauria de prendre cartes en l'assumpte, si no volen ser còmplices. Tan fi que filen en altres països, tan fi que han filat en el cas dels països comunistes, que no han parat fins a fer-los desaparèixer, i ara va i ací volen fer la vista grossa?

Com ja sabem que allò del Vaticà és com una immensa i consagrada cova d'Alí Babà, demanar-los clarícia de res és una utopia, per això faré un prec directe a qui més mana, que és el mateix Papa, per si llig elpunt.cat. Pose ordre, que li expliquen com anà la caixa, amb motiu de la seua visita, perquè mentre vostè anava impartint indulgències, el Bigotis i tota la colla de la trama s'omplien les butxaques i el compte bancari del partit. I tot en B!

Molt em tem, però, que el Vaticà no mourà ni un dit, ni dirà ni piu i, per això, seran còmplices, com ho són de tantes malifetes històriques. Perquè aquesta és la gran contradicció del sistema de Déu, que sistemàticament empara els més pinxos del barri, com el Berlusconi i la màfia siciliana, per exemple; ara i ací i pel que he explicat, els golafres del Gürtel també han entrat en la nòmina. Si fins i tot l'Eliseu Climent hi té contactes privilegiats!

LA CULPA ÉS DE ZAPATERO

La culpa la té Zapatero

Publicat a elpunt.cat el dia 17 d'octubre de 2007

Vull dir que, si no s'espavilen els socialistes, Zapatero acabarà tenint també la culpa de tot el merder que ha organitzat el PP, de València, de Palma i ja veurem d'on més i de tot el cas Gürtel!
Ho dic, no perquè em preocupe el senyor Zapatero, que me la bufa, sinó perquè em preocupa el meu País i la seua salut democràtica, que estan en perill.

La situació que s'ha creat posa en evidència la precarietat, encara, de la democràcia i sembra el dubte entre el veïnat si la justícia actua d'igual manera per a uns i per a altres i per això mateix serà lamentable si se desaprofita l'ocasió per a deixar cada cosa al seu lloc i demanar responsabilitats. Començant pels xoriços, que han d'anar a presó i restituir el que hagen furtat; continuant pels qui els ho hagen consentit, a canvi de comissions, «trages», cotxes, campanyes electorals o pernils; i acabant pels qui intenten «tapar» els escàndols, siguen jutges, fiscals, o policies.

És evident, però, que amb la tropa de suboficials xusqueros que té Zapatero, ací pot passar de tot. Perquè la situació valenciana no pot ser més esperpèntica, amb un PP que s'ha quedat en pilotes al mig del carrer; un Camps que fa cara d'haver-lo porgat amb oli de ricí; tota l'executiva en peça fent el ridícul davant del món sencer; el gall de brega de Riqui el sucio comportant-se com un xiquet d'escola; i Zaplana, Ripoll i Fabra gratant-se les mans com les bruixes. Quina ocasió per a l'oposició, no? Però, res, jo crec que l'oposició socialista valenciana, actualment, no dóna per a més i aprofite per a recordar que sóc dels que pensaven i pensen que amb Francesc Romeu ho farien millor. Ja veurem. Pel que fa a l'altra oposició, m'agrada com actuen la Mireia Oltra i sobretot l'Enric Morera.

Una cosa m'ha cridat l'atenció, o, millor dit, m'ha arribat a sobresaltar. Quina casualitat que el tal Ricard Costa tinga Climent de segon cognom. Serà família d'Eliseu Climent? La talla moral la donen, tenen la mateixa i són intercanviables; pel que fa al tipus, no s'assemblen tant, perquè el Ricard és un calc del cocodril de Lacoste i el de Llombai s'assembla més a una rabosa. Algú hauria d'aclarir, doncs, si tenen res a veure entre si.

«La Toja» és la solució

Article publicat a elpunt.cat, el dia 10, 10 d 2009

El pitjor de viure prop d'una porcatera, o de treballar en un escorxador, o de manipular adobs per a l'agricultura, és la pudor de merda que ho impregna tot i que se't posa pels porus de la pell i no te la treus de sobre, per moltes dutxes que prengues. L'única solució, i passatgera, és tirar mà de la colònia, que jo recomane que siga la Toja, pel que després explicaré.
No és exactament una porcatera, però alguna cosa serà la política valenciana, de repugnant: fa la pudor de la corrupció! Mai no heu sentit la ferum de la carn putrefacta? Doncs a València, al País Valencià, la pudor és insuportable, i no d'ara mateix, sinó des de fa anys. Començant pel Nord, don Vito Fabra; al Cap i Casal la plana major del PP, amb Camps, Costa, Rambla, Cotino, Rus... La Mare de Déu! I cap a baix el gordo d'Alperi, l'alcalde d'Elx, tot allò de la Vega Baja (Baix Segura)... En fi, que si en lloc d'un país d'Amparitos engrunsant-se (don Martí Domínguez, dixit i jo estava present), fórem un poc més espavilats, tantes coses com les que estem empassant-nos no ens les tragaríem.
I si per dalt la cosa va com va, per baix la cosa no millora. Ara mateix, mireu quin detall, han intentat modificar una òpera de Chapí, Roger de Flor, que estrenaven per a commemorar el 9 d'Octubre, canviant sempre que apareixia la paraula catalans per valencians i aragonesos. Quina lliçó de valenciania! Visca a mare que els ha parit! Evidentment, la gent amb sentit comú, per exemple els hereus del músic, han dit que no poden fer tal cosa i han amenaçat amb denunciar-los. La solució de la colla d'analfabets responsables ha estat de retirar l'òpera de Chapí. Deuen d'haver-se dit: abans morts que catalans!
Total, que açò put molt malament. I com no dóna la impressió que vaja a canviar la direcció de l'aire, les properes eleccions poden ser una nova decepció. Perquè no ens enganyem, encara que les perden els populars (que ja estaria bé, sí senyora), amb els socialistes les coses no anirien millor, com recordarà qui haja viscut i recorde els anys de majoria socialista, amb casos de corrupció sagnants.
Així que hem d'optar per una solució més honesta i valenciana, com la que proposa Enric Morera, per exemple i que conste que no és per fer-li propaganda. Perquè l'única possibilitat de regenerar-se que té aquest País és que cap dels dos partits espanyols governe mai sense haver de comptar amb els nacionalistes.
Mentrestant i com un pal·liatiu de tanta ferum, jo aconselle emprar la Toja per a prendre banys i dutxar-se, perquè la seua olor és rotunda, i ho sé per experiència. Em passà l'altre dia que anava en el Metro (una hora, de Llíria a València), ple a vessar de gent sudorosa. Jo, que anava assegut, tenia davant meu una jove preciosa, amb un culet increïble, el melic a l'aire i el tanga eixint-se-li'n. Cada estació pujava més gent, i els passatgers cada vegada s'aproximaven més i cada vegada aquell culet el tenia més prop. I una altra parada i més gent, i més compressió dels passatgers i... mes culet! Per l'Eliana ja el tenia damunt dels meus nassos, mig anestesiats per la flaire impressionant que surtia d'aquell cos meravellós, sobre tot del seu culet. No se sentia cap olor d'aixelles, ni de sudor agra, ni de res: jo sols sentia la Toja. Estava a punt de morir-me i aquella criatura angelical, pensant que m'estava molestant sense voler, de tant en tant es girava i em deia: - Tio, perdone...Encara tinc la pituïtària col·lapsada.

ANARQUIA

ANARQUIA

Article publicat a elpunt.cat el dia 03/10/09

No sóc anarquista, encara que, de vegades, pense que ho hauríem de ser tots, per tal d'acabar amb el bandidatge dels salvapàtries populars i socialistes, i amb els rapinyaires de la banca i les multinacionals. No res porta el diari! I cada dia més, ara sobre el cas Gürtel, després sobre els sous dels grans banquers... Tot plegat, tot el que està passant és una invitació a perdre el senderi, agafar un saquet de dinamita i... bum, engegar-ho tot a fer la mà, com feien els clàssics!

El cas Gürtel, per exemple, que encara que afecta especialment als populars valencians, està enfangant tot el PP (mireu el Feijóo, marcant distàncies, i el Rajoy, com pressiona perquè no l'esguite la merda...). Perquè, quina poca-vergonya: els han descobert que s'han pagat les fastuoses campanyes electorals amb diners pispats als valencians... Quin morro! Per cert que els socialistes, que com sempre vivien en la inòpia o fent-se els desmaiats, què no veien que els altres gastaven amb pòlvora de rei?

En el cas de les jubilacions dels banquers, i de les gratificacions supermilionàries que s'adjudiquen quan deixen el càrrec, la cosa també és insuportablement indignant, perquè es tracta d'uns personatges que han fet el que han volgut amb els diners del veïnat, que ens han dut irresponsablement a la ruïna i que, a més d'haver fet tanta maldat cobrant un gran sou, ara encara s'omplin més el cabàs!

Davant d'aquest miserable panorama i a les envistes d'haver de fer la declaració de la renda (falta mig any), crec que és raonable que comencem a pensar i a parlar-ne. Jo propose començar a practicar l'operació tan senzilla i contundent de la regla de tres que practicàvem a l'escola: si Ricardito Costa, que guanya X milions li ix a pagar tant, a mi, que cobre X mil euros, què m'ix? A cobrar o a pagar? Mira que és fàcil. I qui diu la declaració de Costa, també pot dir la del tal Goirigolzarri, el banquer que deixa el càrrec als 55 anys, amb una pensió anual de 3 milions d'euros i una paga extra de 52 milions quan complisca els 65 anys.

Perquè, si hisenda som tots, tots hem de pagar però proporcionalment i jo crec que si fèiem una comparativa d'aquestes ens tornarien diners a la immensa majoria. De manera que es tractaria que es feren públiques les declaracions de renda de mitja dotzena de paios, que les haurien de presentar abans que la resta dels ciutadans, per exemple durant el mes d'abril, perquè la resta de ciutadans tinguérem temps de fer els càlculs de la regla de tres. Llance la proposta perquè si hi ha cap partit que se la crega, la presente a les Corts. Ja veuríeu com no s'aprovaria. Perquè, hui per mi i demà per tu, tots els partits tenen tant a amagar... En fi, possiblement siga cert que l'anarquia és la llibertat. Continuarem pensant-hi.