dimecres, 11 d’agost del 2010

MISTERI D'ELX

Patronat del Misteri d’Elx
Valencià de l’Any 1988

Text publicat al llibre “Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l’any” Vicent Pitarch, ed. Castelló de la Plana, 2009. p.44-45

La manifestació cultural en llengua catalana més important de les que conservem és, sense cap dubte, el drama sacrolíric cantat cada any a Elx, conegut pel Misteri. Malgrat tots els entrebancs que s’han hagut de superar al llarg dels segles, entre els quals el fet que el text siga escrit en llengua catalana, la fidelitat d’Elx a la llengua en què s’escrigué i s’ha mantingut és ja tot un misteri. No és ací el lloc de fer ni un resum de la temàtica, ni un estudi de mariologia, ni dels valors musicals i escenogràfics de la representació, perquè els motius pels quals la Fundació Huguet atorgà el seu premi de Valencià de l’Any (1988) al Patronat del Misteri, tenen a veure, precisament amb la llengua, i com són els ciutadans d’Elx els qui intervenen i canten en la representació, el premi és també un reconeixement i un agraïment a tota la ciutat, no debades si el text s’ha mantingut ha estat gràcies a l’interés popular i socialitzat dels veïns de la ciutat més meridional dels territoris de llengua catalana (on ja en l’època foral es parlava “el més bell catalanesc del món”, segons Ramon Montaner).

Al llarg de la història, les representacions del Misteri han hagut de superar moments difícils, intents de revisar el seu contingut, prohibicions, però la voluntat elxana ho superà tot, inclús la prohibició canònica de les celebracions teatrals als interiors de les esglésies, del Concili de Trento (1545-1563) i del primer sínode del bisbat d’Oriola (1569). Fou precisament el Consell municipal d’Elx que insistí, davant la Santa Seu, defensant la llarga tradició de les representacions del Misteri, fins aconseguir un rescripte pontifici d’Urbà VIII (1632), que autoritzava la representació i ordenava a les autoritats eclesiàstiques que no intentaren “molestar, vexar, destorbar o inquietar en cap manera” la representació. De fet és l’única representació teatral que se celebra a tot el món catòlic.

L’esforç d’Elx i la decidida voluntat a preservar la seua Festa, sense ingerències alienes, ni del mateix bisbat, ha estat fonamental per al manteniment tant del text en la seua forma més genuïna, com de l’escenografia. Fins i tot en els anys de decadència (finals del segle XVIII a principis del XX) el Misteri se seguia representant, malgrat que sense els ajuts oficials de què havia gaudit. La falta de subvencions obligà també a prescindir de cantors i de musics professionals, una mesura que alhora induïa a la participació de la gent i dels músics aficionats de la població.

Amb la Renaixença començà el reconeixement del Misteri, com en general de la llengua i de la literatura catalana al País Valencià. Les denúncies d’erudits com Teodor Llorente i altres visitants il·lustres van a provocar que les autoritats reconsiderassen la seua actitud, i així es creà la Junta Protectora de la Festa i es restaurà la representació (1924). Posteriorment, el govern de la República atorgà el reconeixement de Monument Nacional de la Festa (1931), posant el Misteri sota la tutela de la Junta Nacional de Música i Teatros Líricos, cosa que fou providencial per a superar els debats polítics entre els contraris a la participació municipal i els partidaris. Posteriorment a la Guerra Civil es creà la Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche y de sus Templos, transformada el 1948 en el Patronat Nacional del Misteri d’Elx i el 1980, el Ministeri d’Informació i Turisme declarà el Misteri Festa d'Interès Turístic Internacional.
L’interés del Misteri li ha reportat una sèrie de reconeixements nacionals i internacionals i entre els més significatius, el del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, que ha declarat el Misteri Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (2001). El Patronat del Misteri és Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1987); té la Corbata de l'Ordre de Alfons X el Savi del Ministeri d'Educació i Ciència (1988) i la Corbata de l'Ordre d’Isabel la Catòlica del Ministeri d'Afers Exteriors (1990). Finalment, la Universitat Miguel Hernandez, d’Elx, ha creat la càtedra Misteri d’Elx.
Amb paraules de Joan Fuster “la festa popular viva reviu la tradició docta, i l’alegria pietosa local s’uneix als signes més immediats d’una cultura resistent, i els residus de les velles litúrgies connecten amb l’àmbit de treball de cada dia, i tot té la seguretat ambigua i a la vegada eloqüent dels grans episodis col·lectius”. El reconeixement com a entitat Valenciana de l’Any, que li atorgà la Fundació Huguet, el 1988, ho fou perquè durant tants anys el Misteri ha estat l’única aparició pública, oficial, digna i solemne de la llengua catalana al País Valencià i perquè el Misteri és l’esforç col·lectiu d’un poble, el d’Elx, que ha sabut mantenir la llengua de toT.