diumenge, 12 de desembre de 2010

TORRONS AMARGS

TORRONS AMARGS
Article publicat a elpunt.cat el dia 12 de desembre de 2010


Els torrons que ens menjarem enguany, qui se'ls menge, pareixeran, en alguns casos, com si els hagueren fet amb ametles amargues. És el que notaran molts polítics que estan en la picota, pels casos judicials contra la corrupció i perquè no tenen clar que farà la justícia amb ells. Però, també passen per aquesta amarga situació els polítics que, per diverses raons, han de deixar l'activitat i dedicar-se a la seua professió. En aquest cas, passat el disgust inicial, solen agafar-se unes vacances i reintegrar-s'hi.

Ara bé, i els polítics que no tenen ninguna professió, perquè s' han dedicat a la política com si la cosa no s'haguera d'acabar mai? És evident que són els qui pitjor ho tenen, perquè a més que, psicològicament parlant, han de “deixar de manar”, ara s'han d'espavilar i cercar una feina. Però, de què poden treballar? Fer-se aquesta pregunta un home, als quaranta o cinquanta anys, serà molt angoixós, segurament, i trobar feina, difícil. Evidentment, això no va pels ministres i alts càrrecs, que sempre tenen alguna cosa preparada, o els creen un càrrec a posta, com és el cas de Zaplana.

Hi ha els casos més exagerats d'ex-alcaldes i ex-regidors, que són més difícils d'ubicar, especialment si els propis partits es desentenen i no els faciliten un lloc a l'administració, amb càrrecs de confiança o el que siga. Alguns tenen la xamba que alguna empresa els deu el favor del contracte de les aigües, o del de la neteja, o d'un PAI, etc., i ara els el paguen contractant-los. També conec casos de contractats per la banca, o d'agents comercials i, fins i tot, algú que s'ha posat a repartir cartes. Evidentment, tot és a base de trampes, mai per mèrits propis.

Així que sols queden els casos dels ex-polítics que han perdut la confiança dels seus propis partits, a més de la dels seus votants i que, damunt, no tenen cap possibilitat de trobar feina. No és normal que a ningú li manquen les tres coses a l'hora, però pot passar. Per això crec que els partits haurien d'obrir l'ull en el moment de fer les llistes, per a depurar-les en el sentit que qui no tinga ofici ni benefici no puga formar part de ninguna llista. Demanar un certificat de la vida laboral seria suficient i una manera seriosa i eficaç d'evitar futurs maldecaps. D'aquesta manera, sols hi hauria alcaldes i diputats amb un ofici remunerat, no importa quin: paletes, barbers, professors, advocats, llauradors...

Continuant amb el tema dels torrons amargs, a l'altre costat de la banda dels polítics podem situar les víctimes dels mals governs i de les males pràctiques bancàries que hem patit en aquest estat, des del govern central als autonòmics: els aturats. Lamentablement, la xifra de treballador en l'atur és enorme i, per tant, tràgica i les perspectives de l'any que ve, pitjor. Avui mateix la premsa informa que les previsions de generació de llocs de treball per part de les grans empreses no són positives, que el transport preveu una caiguda del 17%, que les dones encara estan pitjor que els homes, etc.

Quina cara han de posar els aturats quan lligen tot açò que els concerneix tan directament com negativa, i ho contrasten amb les actuacions dels polítics, amb les corrupcions milionàries que protagonitzen? I què pensaran quan s'assabenten dels sous que cobren els polítics? Quin gust li trobaran als torrons, si en mengen?