diumenge, 8 de maig de 2011

BILDU O EL FRACÀS DELS FRANQUISTES

BILDU O EL FRACÀS DELS FRANQUISTES
Article publicat a elpunt.cat el dia 8 de maig de 2011



Volia i no volia comentar el tema de la coalició Bildu i havia desistit finalment, a la vista de la quantitat de comentaris que s'estan publicant per tot arreu, però he escoltat les opinions de dos energúmens populars, de talla major com són Gonzàlez Pons i la senyora Aguirre, i he canviat d'opinió i diré alguna cosa. D'entrada ja he qualificat aquests personatges d'energúmens, en el segon sentit que dóna el diccionari: 1. persona posseïda pel dimoni. 2. persona agitada, emportada per un entusiasme excessiu; fanàtica. Descarte, doncs, si estan o no posseïts pel dimoni, sobre tot perquè no hi crec, i em quede amb la definició que trobe més escaient, que són persones agitades i fanàtiques.

Què els passa als populars? Doncs que s'han trobat de sobte amb el que no s'esperaven, amb una sentència del Constitucional que permet que Bildu es presente a les eleccions. Segons el tribunals, la sola sospita que un senyor no diga la veritat si diu que està en contra de totes les violències, la sola sospita que no siga una declaració sincera no és motiu suficient per a negar-li els seues drets. Precisament la tesi del PP és tot el contrari a la del Constitucional, així que han perdut i, segons la sentència del Constitucional, els sospitosos són ells, sospitosos de no ser demòcrates de veritat.

En tot l'afer de la repressió de l'Estat contra els abertzales bascos (Gal, llei de partits, il·legalització de Batasuna, etc.) crida l'atenció que sempre han dut la veu cantant els populars, mentre que els socialistes, arrossegats, els han anat al darrere, dient sí wuana a tot. Quan dic a tot vull dir, inclòs, a prendre decisions anticonstitucionals. Curiosament, però, les tesis populars sols van en una direcció, contra l'esquerra i contra el nacionalisme (recordeu la denúncia contra l'Estatut, també dels mateixos). Per això, perquè la dinàmica la imposa el PP, no s'ha perseguit ni il·legalitzat cap partit de l'extrema dreta, i ja és curiós. Es podria suposar que l'obligació de renunciar a la violència i al terror no sols hauria de ser aplicable a la violència etarra, sinó a totes, i hi ha partits franquistes que no han denunciat la violència franquista, sinó que, al contrari, l'enyoren i commemoren.

Al remat tot lliga i la mateixa resistència del PP a la llei de la memòria històrica, a treure emblemes i monuments franquistes dels carrers i de les institucions, a autoritzar exhumacions de fosses d'assassinats pel franquisme, etc. els delata més del que pensen. La història no els ho perdonarà. Crec, a més a més, que a tota Europa aquest Estat és l'únic on no s'ha fet una denúncia expressa del feixisme, com han fet a Alemanya, per dir el cas més notori.

Per tant, i tornant al principi, la sentència del Constitucional és una autèntica bufetada que ha rebut el PP sense esperar-se-la, perquè la permissivitat dels socialistes i l'apatia ciutadana els havia donat massa confiança i creien que podien manifestar-se impunement. Ara la situació ha canviat i hauran de replantejar-se l'estratègia, perquè consegüentment a la sentència, crec que al Parlament hauran derogar la llei de partits.

Evidentment, els qui hem estat dient sempre que la pau importa més que la venjança, també confiem que, definitivament, la legalització de Bildu siga l'inici del final de la violència i que Eta deixe les armes. Ara és el moment oportú, només passen les eleccions. Si això fora possible, aleshores el PP si que agafaria un botó de collons. Bildu a les institucions, Eta lliurant les armes i Euskadi en pau i lliure! M'apunte.