diumenge, 24 de juliol de 2011

ABRACADABRA, ARA TOCA FABRA

ABRACADABRA, ARA TOCA FABRA


Article publicat a elpunt.cat el dia 24 de juliol de 2011




El desgavell del cas Camps i els tres furtamantes, acusats de corrupció, crec que va a donar-los molts més maldecaps als populars del que creuen; sobre tot perquè el cas Gürtel va molt més enllà dels regals denunciats. De moment, com la justícia ha començat per aquest cantó, els dirigents del partit han “defensat” especialment a Camps, no se sap perquè, encara que s'intueix, així que han ofert un espectacle molt miserable. Primer minimitzant els fets, (“total, unos vestidos”); justificant la condonació del delicte, adduint els resultats electorals (Franco deia, de la gent que l'aclamava: “estos son mis poderes”); denunciant l'acció de la justícia, com una maniobra anti-PP i anti-valenciana, ridiculitzant-la; etc. Com encara no ha començat el judici, dos dels manguis ja han reconegut la veracitat dels fets i s'ha produït la dimissió de Camps; en aquests moment, la situació és un esperpent. En conseqüència, han començat els problemes interns.

Rafael Blasco, clarament enutjat, demana que Camps s'aclarisca i diga el que pensa fer: o dins, o fora. Rus es queixa que ningú ha comptat amb ell, ni s'han barallat més noms que els que han volgut a Madrid. Els ripollistes alacantins, per la seua banda, es freguen les mans, després de la persecució a què els havien sotmès. Rita Barberà s'ha negat a fer de taula de salvació, com li exigien des de Madrid, segurament perquè sap moltes coses... L'explosió informativa de tot plegat, doncs, ha estat considerable i mundial i com encara no s'ha acabat tot, encara n'eixiran a relluir més articles d'opinió, més tertúlies mediàtiques... que perseguiran Rajoy fins les eleccions generals, que aspira guanyar. L'autor de tot el desastre, mentrestant s'autoproclama màrtir (“soy la víctima de una persecución atroz”).

Així que, felicitem la justícia, la guàrdia civil, els inspectors d'hisenda, els sastres que prenien les mesures dels vestits, la premsa que ha actuat informant correctament, com El Punt-Avui. Contra els pronòstics dels qui creien i deien que no passaria res, ha passat molt, ha passat un cataclisme. Però, al fil del cas, hi ha tres coses que vull comentar, perquè em semblen importants. En primer lloc, l'actitud servil i gratuïta del PSOE, o millor dit, d'Alarte, que no sols han renunciat al seu dret de presentar un candidat a la Generalitat, sinó que estaven disposats a aclamar un nou candidat popular, sense més dilació. No saben que encara queda el tema del finançament corrupte del PP, que els ha facilitat guanyar les eleccions de manera injusta? Com volen votar ningú que propose el PP, sense presentar batalla? Crec que Morera (Compromís) ha demostrat més coherència i nivell polític dient exactament el contrari, que no votaran mai cap corrupte.

En segon lloc m'ha alarmat llegir que Camps, passe el que passe i fins que es mora, serà Molt Honorable, tindrà un bon sou, xofer i vehicle oficials, una oficina, etc. O siga que podrà viure com un paixà la resta de la seua vida. Les prebendes vitalícies als polítics que deixen un càrrec sempre m'han paregut ignominioses, però en aquest cas és encara més ignominiós per la manera tan poc honorable del comportament del ciutadà Camps. Crec que aquest tema, doncs, a més d'incomprensible, és ignominiós.

Finalment, vull referir-me al titular de l'article i justificar-lo: “Abracadabra, ara toca Fabra”. A banda la rima, abracadabra és una mena de conjur, que s'ha utilitzat, des de l'antiguitat, per a invocar els bons esperits contra la desgràcia. Crec que Rajoy, que com és gallec creu en les bruixes, ha invocat aquests bons esperits, perquè és conscient que els ha caigut a sobre una desgràcia. Amb Alberto Fabra, que és de Castelló de la Plana, intenta escapar-se un poc cap al nord, a veure si així escampa el temporal. És probable que algunes coses es matisen una mica i o milloren, ja veurem. Crec que el nou mandamàs popular posarà una mica de fre i/o sentit comú a la situació.

Per exemple, a les bogeries de Font de Mora, en matèria lingüística i en matèria educativa; també és probable que ara siga possible la recepció de la TV3; etc. Intuïsc que la cosa pot canviar una mica, perquè Castelló de la Plana és una altra cosa i no té la histèria que la ciutat de València pel tema de la llengua, ni per les relacions amb Barcelona i el Principat. A Castelló, per exemple, funciona amb normalitat la delegació de l'Institut d'Estudis Catalans, seu que inaugurà precisament Fabra.

És evident que a tots ens fa feredat el cognom Fabra, perquè el relacionem amb el cacic de la província, Carlos Fabra, que també està pendent de judici, per cert. Com Alberto Fabra nega qualsevol parentiu, anem a creure-nos-ho. Mala cara no la fa i si amaga res, això ja es veurà. Jo, que he tingut una mica de relació (com alcalde de Castelló és president de la Fundació Huguet, d'on sóc un dels patrons i cada any ens hem de reunir dues vegades; això és tot), estic disposat a donar-li un vot de confiança, però a la més mínima, plaf! I em fa gràcia que havent tingut esperpents com dos presidents no valencians (de Cartagena i de Motilla del Palancar!) el nou president siga castelloner. Però que ningú comence a tirar coets.