dijous, 24 de gener de 2013

ELS POLÍTICS HAN DE DONAR LA CARA

ELS POLÍTICS HAN DE DONAR LA CARA
Article publicat a elPunt/Avui el dia 24 de gener de 2013

A Silla, tots els alcaldes que encara continuem vius hem hagut d'afrontar algunes situacions de protestes del veïnat, per alguna raó o una altra. Evidentment, no tots hem sabut i/o pogut afrontar la situació de la mateixa manera, perquè en aquests casos la resposta que hom dóna està molt condicionada. En primer lloc, al concepte que es té de la democràcia i al dret d'expressió; i en segon lloc, al caràcter de les persones, en aquests cas dels alcaldes, uns més tranquils i altres més nerviosos. Posaré uns quants exemples, que em venen al cap.

Del darrer alcalde franquista, o siga de quan no hi havia democràcia, recorde l'enrenou que organitzàrem en el tema del monument al llaurador, amb pamflets, concentracions, cartes al director, articles, etc.: criticàvem que al llaurador no li feien falta monuments, sinó ajuts. Però la situació més estrambòtica fou el dia que l'alcalde ordenava a la policia municipal que dissolgueren una columna de manifestants que, des de Cullera es dirigia a València, passant per tots els pobles, reclamant llibertat, amnistia i estatut d'autonomia: - Dispara, dispara, li deia al sergent de guàrdia.

A Lluís Martínez li n'organitzaren unes quantes protestes, com la de l'Escoleta, que la gent exigia que assumira l'ajuntament, malgrat que no era municipal; contra el trasllat de la plaça de bous, a l'era de la Catarra, etc. Però la més efectiva fou la pintada que protagonitzà, a cara descoberta, la UPV (avui Bloc-Compromís) reclamant que no feren la pista per les Eres. Recorde que l'actitud de Martínez fou sempre la de donar la cara, democràticament i parlant amb uns i amb altres.

Baixauli també hagué d'empassar-se una gran concentració, reclamant més seguretat al Parc, que ell atengué des del balco municipal; però sobretot la concentració més important és la que organitzà el Bloc en defensa dels parcs municipals i en contra dels casals fallers. La seua resposta fou antidemocràtica: exigir l'actuació de la Guàrdia Civil, cosa que no es produí, evidentment.

Els dos alcaldes del quadripartit, haguérem d'afrontar les concentracions i protestes ja pràcticament reglamentàries. Contra Teresa Badenes, els socialistes organitzaren concentracions en la plaça, els dies que hi havia ple; però la més famosa fou l'estrambòtica passejada d'un taüt contra Teresa, que protagonitzaven els Llavates, batejats com la banda del taüt des d'aleshores. En aquests casos, l'alcaldessa afrontà aquestes situacions democràticament, acceptant que eren les regles del joc i avant.

Pel que a mi respecta, encara que crec que he estat el més protestat de tots, he de senyalar dos casos: la meua presa de possessió, que els verds tractaren de boicotejar presentant un tal Teo disfressat d'arlequí i els baixaulistes, amb unes senyores histèriques i escridassant. La protesta més significativa crec que fou la ridícula presència en un ple del marit de la regidora Saborit exigint l'eliminació de les panderoles que infestaven el poble, de les quals n'aportava com a testimoni una ampolla plena i un informe d'una Universitat nord-americana... que reconeixia que als USA no havien pogut fer-les desaparèixer!

Ara li toca el torn a l'alcalde del PP, Serafin Simeon. En la primera manifestació directament en contra que ha hagut d'afrontar, crec que l'ha marrada. Es tractava, segons m'han contat, d'una concentració de veïns amb xiquets i tot, davant de l'ajuntament protestant per la retallada, en el col·legi de Sant Roc, d'un conserge o d'un psicòleg, no ho sé ben bé. La concentració era a la mateixa hora que s'inaugurava la Fira de Sant Sebastià i la resposta de l'alcalde fou la de posar-se nerviós i suspendre l'acte inaugural.

Quan me n'assabentí ho vaig lamentar per Simeon i em vaig prometre de comentar-ho. Ara em permet de donar-li un consell, ja que pensí i pense que la seua actuació fou un error. Des que hi ha democràcia, els polítics estem exposats a veure'ns cara a cara amb el veïnat i a donar-los explicacions del que fem i això a un polític demòcrata no li ha de donar por, si a més és sincer. Per altra banda, crec que la gent té tot el dret del món a manifestar el que pensa verbalment, per escrit, manifestant-se, desobeint, amb pancartes o cridant... L'única cosa que no es acceptable, mai, és l'ús de la violència física, ni per part del protestants, ni per part de la policia.

En aquest punt, és evident que entre la ciutadania en general, i Silla no ha de ser l'excepció, hi ha un gran descontent, perquè la crisi no s'acaba; perquè les mesures que pren el govern de retallades i de pujades dels impostos, de l'IVA, etc. la gent no les entén; perquè encara entén menys l'enorme injustícia de la corrupció; perquè ja sap quins són els sous dels polítics i que, a més, tenen altres ingressos extra i en negre; perquè mentrestant, a ells els apliquen rebaixes dels sous, a alguns no els paguen les extres, cada dia va més gent al carrer, la joventut no troba feina... El panorama és desolador.

I amb qui s'encara el veïnat quan diu que ja està bé i que ja n'hi ha prou? És natural que ho faça amb els polítics que té més a la mà, amb l'alcalde i els regidors. En el cas que comentem, la protesta es feia a la porta de l'ajuntament, davant de l'alcalde i dels invitats a la inauguració. La protesta, però, no sols era per una retallada més de l'ajuntament, sinó pel que està passant a l'Estat i a la Generalitat. L'altra nit la gent tenia raó i un polític més avesat i més fet a la batalla ho hauria entès així, hauria pres bona nota i hauria intentat invitar els concentrats a una reunió i a parlar-ne. Qui se presenta a unes eleccions ha de saber a què s'exposa. I com ara els toca als populars, que són els que estan governant i protagonitzant tots els escàndols, algú hauria de donar instruccions als seus alcaldes, perquè sàpiguen com han de reaccionar. La festa no ha fet més que començar.