XIULADISSES I ESCARNIS... D'INDIGNACIÓ

XIULADISSES I ESCARNIS... D'INDIGNACIÓ

Article publicat a elPunt/Avui el dia 2 de juny de 2013

La xiuladissa del Liceu de Barcelona contra els prínceps, com tots els escarnis (jo dic escratges) contra els polítics, són manifestacions de la tremenda indignació i impotència que sentim els ciutadans d'aquest Estat de pandereta.

El govern de l'Estat s'ha escandalitzat per la xiuladissa antimonàrquica; quina poca educació, quin poc de respecte a la màxima institució, ha dit la vicepresidenta. Quan els afectats pels desnonaments anaren a fer-li l'escratge davant de casa, també; quina gent més antidemocràtica, exclamà.

Doncs, no, senyora vicepresidenta resabuda. La gent té més educació que vostè s'imagina i és més democràtica i és més justa que tots vostès agafats de la mà i sortint de missa de dotze. I ací els feixistes són vostès (vosaltres, feixistes, sou els terroristes, és un dels eslògans més definitoris que jo he oït mai). El que passa és que els ciutadans d'aquest país estem rebent una pressió tan enorme, per culpa de tots vostès, que l'olla explota o s'aproxima.

Els assistents a l'òpera xiularen contra la màxima representació de l'Estat per impotència. Ho entén, senyora? Per tota la corrupció que han generat vostès, sense fre, inclosa la família real, i perquè vostès volen fer pagar la crisi al poble (açò no és una crisi, açò és una estafa, és un altre dels eslògans de protesta cívica que he escoltat pels carrers). I contra tot això no podem fer gairebé altra cosa que manifestacions, escratges i xiuladisses.

Cada dia és més evident que a l'Estat hi ha una doble vara de mesurar i d'aplicar la justícia. Bárcenas i Urdangarín són dos dels centenars de casos que han omplert i omplen els diaris, que demostren, per un costat, fins on pot arribar l'ambició i l'afany de diners d'algunes persones, però que sobre tot demostren que, malgrat les proves contundents contra ells, se'ls aplica un tracte distint que a la resta de ciutadans, que per menys ja estarien engarjolats, sense passaport i sota vigilància.

Urdangarín s'ha enriquit, com deia Matas, perquè és el gendre del rei i per això li donà tot el que demanà de l'erari dels mallorquins. Rita Barberà i Camps li donaren els diners públics dels valencians pel mateix motiu, perquè és el gendre del rei. I la justícia encara no l'ha dut a la presó, ni ho farà, perquè és el gendre del rei. La gent, doncs, té motius de sobra per a sentir-se estafada i, com de l'enuig al repudi hi ha un pas, a explotar i a repudiar-los. La idea republicana, doncs, va tenint cada dia més adeptes.

Després de la monarquia hi ha el govern, que desperta el mateix rebuig entre la gent, segons indiquen les enquestes d'opinió. Concretament el PP, pels escàndols dels sobresous dels seus dirigents, de les comissions milionàries dels constructors, dels tractes de favor als banquers, de les actuacions mafioses dels amics d'Aznar (o invitats a la boda), de les enormes malversacions... Tot a càrrec de la butxaca del poble. Mai en la història s'havia vist res igual.

Si ningú s'estranya, doncs, que xiulen o facen escratges als màxims representants de la monarquia, del govern i del partit del govern, és perquè vol. Que donen gràcies que la cosa no vaja a majors, haurien de fer.

Com ara la gent sabem més de l'abast de la corrupció que abans, però com sobre tot sabem que el que s'ha furtat ho hem de pagar nosaltres, la situació de tensió en la societat és tan immensa com insuportable. Encara ho és més pel fet de la crítica situació econòmica per la qual estem travessant, que també ens la fan pagar a nosaltres. A “ells” tot els ix de franc: ells roben, nosaltres paguem.

A nivell personal, la situació de moltíssima gent fa que molts acaben, fins i tot, suïcidant-se. No sé si la contundent vicepresidenta ho sap, però que s'espavile, perquè la cosa no ha parat. A nivell col·lectiu la sensació que tenim és que un tsunami de merda ha arrasat tot l'estat, de banda a banda i que el poble hi estem mig ofegats, però que als qui l'han provocat no els hi arriba, instal·lats en el cim on viuen.

Per tot plegat, doncs, què espera la vicepresidenta matarile que fem la gent? Què siguem ben educats i respectuosos amb la monarquia? Que respectem la presumpció d'innocència de tants xoriços? Que ens estrenyem més el cinturó? Que paguem i callem? Que fem de puta i paguem el llit? Que posem l'altra galta? Que posem el cul?

Senyora vicepresidenta, em fa l'efecte que les xiuladisses aniran a més i els escratges (escarnis), perquè la gent som molt més bones persones del que pensa i de moment no passem la ratlla, però la podem passar, perquè raons no ens en falten. Si vol predicar a algú, faça-ho als “seus”, a veure si els convenç que tornen el que han furtat i/o cobrat i que ja no poden estrangular més el poble...