GIBRALTAR HA, HA, HA! I LA CONYA MARINERA

GIBRALTAR, HA, HA, HA! I LA CONYA MARINERA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 de setembre de 2013

 

Gibraltar, tal com s'ho plantegen a Madrid, a mi sempre m'ha fet riure i ara més que mai. Ja en temps de Franco tinguí problemes per a aprovar la Formación del Espíritu Nacional per culpa d'això, com ja he contat més d'una vegada. Tal com feia el dictador, que quan tenia problemes tirava mà del tema, com a maniobra de distracció i per a engalipar el veïnat, els franquistes del PP han fet el mateix que el mestre i en plena crisi de la gran corrupció, quan més els arriba la merda al coll, nyaca!, han ressuscitat el tema. La diferència, per a desgràcia dels populars, és que si en aquells anys de la ignomínia n'hi havia de babaus que s'ho creien, ara la gent no ha reaccionat, sinó que ha passat.

Aquest mes d'agost, que començava amb la tragèdia de l'AVE gallec, ha tingut un altre tema gros en la compareixença de la Cospedal davant del jutge del cas Bárcenas. En el primer cas jo, que sóc un gran detractor de l'AVE, com manifeste sempre que tinc l'ocasió, vaig pensar que la culpa d'aquell enorme accident no podia ser sols del conductor, sinó també de l'estructura de les vies i del sistema de control, o siga de la Renfe o com es diga ara. Com veig que el jutge pensa el mateix, estic satisfet de ser tan malpensat, encara que lamente les desgràcies dels passatgers del fatídic tren.

Ara bé, l'actuació estel·lar de la reina del circ, la Cospedal, és el que m'ha deixat estupefacte. Que la dona era una perfecta ignorant i incoherent ja n'havia donat proves a bastament i no cal recordar les seues històriques intervencions o bajanades. Però ningú podia pensar, ni jo que sóc tan negatiu, que li diria al jutge que el que havia dit Rajoy en el Parlament era mentida, perquè el que havia passat és que entre ell i l'Arenas, havien arribat a una conxorxa amb el Bárcenas i la seua dona, a canvi del seu silenci. Una pel·lícula de gàngsters a l'espanyola.

A meitat de mes la televisió valenciana, per primera vegada en la història, ha retransmès la Festa d'Elx. En qualsevol altre lloc del món sense blaveros ni un Castellano, si disposaren d'una joia com la del Misteri, cada any i sempre haurien dedicat les majors de les atencions a difondre l'espectacle; ací ha estat enguany, per primera vegada, que ho han fet! A banda que han omès la primera part, que és la Vespra, la retransmissió de Canal 9 ha estat lamentable, amb fallides sonores importants i, sobretot, permetent que uns comentaristes inefables, embrutaren l'espectacle amb les seues absurdes, inoportunes i sectàries intervencions.

Com els dies d'agost passen que volen, quan ens hem adonat, ja s'han acabat les vacances. En realitat, el d'enguany era el primer estiu de ma vida que ho havia deixat tot de banda: ni articles, ni encreuats, ni viatges, ni lectures (no he passat de les primeres pàgines del Tròpic de càncer, que volia rellegir); he fet el que es diu el gos, que és el que toca durant la canícula, o el temps de la calor de l'estiu, que precisament ve de canis, que vol dir gos. I, com és lògic, m'he dedicat a veure la tele i algunes pel·lícules, que no he acabades mai, perquè em dormia.

També he seguit alguns debats polítics, pocs perquè alguns tertulians em resulten insuportables, especialment un tal Maluenda, que surt per tot arreu per a dir sempre el mateix, però sobre tot per a defensar el seu amic Rajoy. Especialment em molesta veure aquest paio patètic, a La Sexta, però no m'estranya que el criden de les televisions de dretes. Jo em pregunte, quan dirigeix el periòdic que diu que dirigeix, si sempre està en altres feines i sobre tot, si li paguen sobresous per això o no, i si cobra en A o en B. En general, qui sap dir-me el que cobren aquests tertulians?

Ara que, com a colofó d'agost, no hi ha hagut una imatge més sorprenent i significativa que la reincorporació de Rajoy, a la feina. Ho ha fet acompanyat d'un seguici compacte i viril (al PP no hi ha paritat) com els que li feien al Caudillo, tots marcant el pas. La diferència és que aquests han eixit d'un canyar; què feien al canyar, m'he preguntat? S'ha anunciat que Rajoy continuarà sense dir ni piu, com un don Tancredo; i també, que posarà terra per entremig, anant-se'n a Rússia i a l'Argentina, com fugint del temporal. Haurem de confiar que els periodistes russos i els argentins, que són molt llargs i rebuscats, li demanaran: amb tot el que ha passat, quan pensa dimitir i convocar eleccions? Creu que Déu el perdonarà dels seus pecats de pensament, de paraula i d'obra? És de veres això que diuen que Espanya és la conya marinera? I coses així.