diumenge, 17 de novembre del 2013

AZNAR PARANOIC

AZNAR PARANOIC
Article publicat a el Punt/Avui el dia 17 de novembre de 2011

Com que des de Kraepelin i Freud tots estem una mica paranoics, que no s'ofenga Aznar si pense que ell també ho està. El problema és que com ell vol ser el primer en tot, el més brillant, el més segur, el més dels que més, també serà el més paranoic, supose. Per tant, l'enhorabona.
Diccionari en mà, la paranoia és una psicosi caracteritzada per l'aparició d'idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, etc. Crec que Aznar en va sobrat, doncs, i qui ho vulga comprovar sols ha de comprar les seues “memòries” i intentar llegir-les i no morir en l'intent. Jo no les he comprades, per l'amor de Déu, qui pot dubtar-ho! Però he tingut l'oportunitat de llegir comentaris en la premsa i en la televisió (memorables els de la Sexta) i he navegat per internet i no tinc cap dubte.
Realment parle d'Aznar perquè és el que més de tots, però també n'hi ha d'altres, que es mereixerien l'honor. El Wert, per exemple. O el Montoro... Tots primeres figures. En altres àrees també hi ha paranoics i són de destacar el Maruenda i el Jimènez Losantos, en periodisme, encara que són molt burros; el Cristiano en futbol, etc. Però jo preferesc els polítics, així és que he fet un pito, pito, colorito, donde vas tu tan bonito, pim, pum, pam, i li ha tocat a l'Aznar. Quina cosa més tremenda la història d'aquest personatge!
Cerqueu pel google coses de l'individu i, la marededéu, us quedareu estupefactes: Aznar contra la Constitució. Aznar historiador. Aznar antiabortista. Aznar antinacionalista. La boda de la filla d'Aznar i qui pagà la festa. Aznar contra Obama. Aznar y cierra España. Aznar parlant anglès. Aznar el Grande. I Aznar amb el Bush, amb el trio de les Açores, i la guerra de l'Iraq. I Aznar contra el rei... així fins a més de dos milions d'entrades. Podeu cercar també les entrades dedicades a la senyora Botella, que també són increïbles, quina parella!
Per a tenir una selecció de les perles de les memòries d'Aznar, eldiario.es n'ha fet un excel·lent resum, que titulen: llegim les memòries d'Aznar perquè tu no ho hages de fer. És molt d'agrair l'esforç d'aquests periodistes, gràcies als quals en una estona et pots fer una idea de la dimensió paranoica del personatge de qui parlem. Definitivament, Aznar és un paranoic i d'això se n'han adonat fins i tot els moros, que en un periòdic asseguraven que ja l'havien calat (cerqueu al google).
El que hem de preguntar-nos és com fou possible que aquest personatge arribara a ser president d'aquest Estat de pandereta i olé. Tot plegat, el cas d'Aznar és un esperpent.
I el que encara és pitjor és que ell no para, ja no és president però com si ho fora. Amb les ganes que té de sobreeixir s'ha organitzat un negoci ideològic, des d'on tracta de pressionar i mangonejar; és diu FAES (Fundació per a l'anàlisi i els estudis socials), de l'estil de tinglados similars dels Estats Units, Alemanya, etc. És com una fàbrica de males idees, com la d'acabar amb l'estat de benestar (la “barra lliure” en educació i salut, que diuen), fer la reforma electoral, recentralitzar l'estat...
La secció catalana de la bèstia, vinculada a Duran i Lleida, és diu Institut Catalunya Futur, que, per cert, és on s'hi rebien els diners del Palau de la Música... O siga que Aznar serà un paranoic, però no és un babau, s'ha muntat molt bé la paradeta i sap com expandir les febres a tot arreu. I pel que fa al Duran, ara ho entenc...
Mentre escric açò, a punt de marxar a l'asil d'un balneari, sent al Rajoy per un costat anunciant que España es una, grande y libre i als socialistes fent cabrioles pel mateix. Ja no puc més, són les dues de la matinada. Sent un amarg regust de boca i estic convençut que Espanya no té remei. Me'n vaig a dormir, si puc: potser que somie que tot se'n va a fer punyetes...