dijous, 16 de gener del 2014

SANT SEBASTIÀ, LA FIRA I LA WEB DE SILLA

SANT SEBASTIÀ, LA FIRA I LA WEB DE SILLA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 16 de gener de 2014

M'havia demanat l'alcalde, telefònicament, que no criticara més la pàgina web municipal i li havia promès que no ho faria, perquè m'ho “demanava” ell, encara que jo sabia que ho feia per encàrrec del regidor Prieto. Malgrat que el em digué  exactament fou que “la meua gent demana sang”, jo vaig accedir perquè també estava fart de dir sempre el mateix i que no em feren cas. Uns dies després, també m'ho demanà la periodista municipal. I precisament uns mesos abans, el regidor-diputat Prieto, li ho havia demanat al regidor Melero de Compromís. Deixem a la xica queteta, pensí.
Però ha passat que m'acaben de telefonar uns amics, mestres de la Ribera, demanant-me informació de la fira d'enguany, ja que venen des de sempre, perquè a la web sols venen els dies (24, 25 i 26). Per tant lamente haver-ho de repetir, avui som a 15 de gener i la web municipal encara no informa de res de la fira. Punt i final.
Però els meus amics s'han sorprès, com cada any, que la fira no coincidisca amb la festa del sant, que litúrgicament és el dia 20. Els he explicat que fou una idea meua pactar amb el rector el canvi de data de la festa, per a fer-la coincidir amb la Fira. Com és important celebrar-la en un cap de setmana, per a facilitar l'assistència, cada any canvia de data, o avançant-se al dia 20 o deixant-la per a després, a conveniència municipal.
La Fira de sant Sebastià, que fou una idea del quadripartit que governàrem Silla durant vuit anys (Teresa Badenes i jo mateix vam ser els alcaldes) es consolidà immediatament, de manera que ha passat a formar part de les tradicions locals, amb la mateixa força que les fires més històriques. A Silla tothom la sent com una cosa pròpia i arrelada i és per això que no fou abolida pel govern socialista de Baixauli i no per falta de ganes.
Algú pot suposar que la mà de sant Sebastià pot tindre alguna cosa a vore, ja que la fira du el seu nom i pot sentir-se molt agraït i obligat. No sé, perquè ignore aquestes coses dels sants, però els ho preguntaré als meus amics de la Ribera, que en saben molt de la religió. El que sí que sé és que una altra idea meua, la benedicció dels panets que es reparteixen durant la processó del sant, té una acceptació popular impressionant, i el sant no tingué res a veure. Aquesta idea ha calat tant en el sentiment del veïnat, que algú ja pensa que es tracta d'una tradició que ve de molt lluny, que s'han repartit tota la vida...
Aquesta estranya barreja entre la religió i el materialisme (entre don Fernando i jo, per simplificar) ha donat molt que parlar. Encara hi ha alguns representants de la gauche divine que ho critiquen. Jo, contràriament, estic satisfet del que acabe de contar, de la fira i dels panets de sant Sebastià. També ho estic d'haver escrit l'auto sacramental amb què es commemoraren els 100 anys de les Formes Incorruptes i també que amb el sobrant dels ajuts que recaptí de les institucions de fora de Silla, per a l'auto, es pogueren netejar i bronzejar tots el elements mobles de l'església (canelobres, portapaus, etc.) i fer l'encerat del pis.
La llàstima és que la mena de rectors desficacitas que han substituït a don Fernando no entenguen res d'allò que férem, ni vulguen entendre-ho, i així han deixat en l'oblit la commemoració del centenar de les Formes Incorruptes, amb l'auto sacramental inclòs. Res, no els interessa. I de cara a don Fernando, que el jubilaren per la via ràpida, podrien tindre el mateix detall que tingué ell amb el bisbe Argaya, quan li dugué a casa el viril amb les Formes Incorruptes...
El mateix clero al qual m'he referit, també deixen passar els dies sense actuar en la conservació de l'església, especialment de les pintures del sostre, de Vicent López, que cada dia que passa són més danyades per la humitat. Jo crec que el poble, tant els qui són creients com els qui no ho som, però ens estimem la cultura, tenim tot el dret a exigir-los més respecte a un béns, que no són d'ells, sinó del poble, encara que siguen ells els qui els utilitzen. Però, tenim el que tenim.
Per això he compost una oració a sant Sebastià, perquè la gent de bona fe la rese amb devoció, a veure si tenim sort:
Gloriós Sebastià
que ets el nostre protector,
ja que tens la Fira segura,
ara tira'ns una mà
i inspira el senyor rector,
el consell parroquial
i el vicari episcopal,
perquè cuiden les pintures,
l'orgue i el campanar
que estan fent-se malbé
i valen un dineral.
Inspira també, si vols
els qui fan la web municipal.
Amén.