NO PLORES COM UNA DONA EL QUE NO HAS DEFENSAT COM UN HOME

NO PLORES COM UNA DONA EL QUE NO HAS DEFENSAT COM UN HOME

Article publicat a el Punt/Avui el dia 2 de febrer de 2014

Aquest fou el retret de la mare de Boabdil al seu fill, quan perdé Granada. Tots els llibres d'història espanyols ho conten, encara que reconeixen que no tenen constància que haguera estat així, però ho escriuen per a deixar com un nyap el rei derrotat. El darrer rei nassarita de Granada ho tingué molt pelut des que va nàixer i, per començar, els cristians en lloc de dir-li pel seu nom, Abu-Abd-Al·lah-Muhàmmad, el rebatejarem com Boabdil i prou.

Per què m'ha vingut al cap aquesta historieta? Doncs perquè ja vaig veient que hi ha qui plora perquè tot l'invent informàtic, que semblava que era l'alliberament definitiu del poble del control dels poders polítics, ara s'ha girat del revés i que els poderosos governs dels estats més poderosos són els que s'han apropiat del revolucionari invent, que estan emprant en contra dels més pobres, que som nosaltres. I ara es queixen, els informàtics? I ara ploren? Doncs si no han sabut reaccionar i han estat tan il·lusos, que ploren!

Demane perdó per emprar una reflexió tan masclista, com la que li féu Àixa a Boabdil, però m'ha vingut bé aquest cas com un recurs per a cridar l'atenció sobre el que vull dir. Evidentment, no li podem fer cap retret a la sultana, perquè tot allò passava en 1492 i en terra de moros. A mi tampoc, supose.

La qüestió de què parle és de la usurpació dels instruments informàtics, per part dels governs, en general. Jo, que sempre havia tingut la certesa que acabaria passant el que ara ploren els filoinformàtics, ja ho havia pronosticat, ho havia anunciat i profetitzat. Tinc testimonis, com el meu amic Xavier Cunyat. Tanta primavera espontània, tanta convocatòria popular, tanta revelació de secrets, transmès tot a través de la xarxa, no havia de deixar indiferent els poders polítics i econòmics. Acabaran apropiant-se del nou sistema i encara ens controlaran més, els deia jo.

I posava com a exemple de l'interès dels poderosos per a controlar i per apropiar-se de tot, el que ha passat amb l'ecologia. Tants anys predicant els ecòlegs sobre la contaminació, la descontaminació, el bon ús de la natura, el reciclatge, etc. i què ha passat? Doncs que els poderosos s'han apropiat de la idea, amb el seu olfacte pels negocis, i han convertit les propostes ecologistes en instruments de fer diners. I ara paguem impostos per contaminar i per descontaminar, i paguem taxes per la recollida de fems, pels abocadors, per les plantes depuradores, per beure aigua i per respirar. A qui paguem? Als qui tenen el poder i als amics dels poderosos, mafiosos i corruptes... Recorde la implicació de la màfia italiana en el tema dels abocadors i, més pròxims a nosaltres, els casos Brügal, o el de la depuradora de Pinedo.

Una cosa pareguda és el tema de la solidaritat amb el tercer món, que era la gran aposta de la nostra societat més conscienciada: que els pobles més rics ajuden els més pobres. Doncs els poderosos també ho han convertit en un negoci. Per exemple, les potències mundials aprofiten els ajuts per a controlar els governs beneficiaris, en profit propi, mentre es guanyen la complicitat dels poders locals deixant-los que s'òmpliguen els comptes bancaris al seu nom que, per cert, estan en els països europeus. Amb tanta corrupció implicada, no és gens d'estranyar que s'hagen donat casos com el del grup de Blasco del govern popular valencià. O siga, una bona causa mutada en negoci dels poderosos.

I ara els ha tocat als informàtics, que pensaven que havien agafat cagant als governs més poderosos, entrant en les seues xarxes i revelant-nos els secrets. Davant del meu escepticisme, em deien que mirara les revoltes dels països àrabs, com els pobles s'autoconvocaven i s'organitzaven espontàniament contra el poder. Açó si que és una revolució; se'ls ha acabat la marxa, als poderosos, deien convençuts. I com ha acabat tot?

El que ens diu la història és que els poderosos ho són i cada dia més, perquè tenen els peus en terra, tenen els diners, tenen els bancs, tenen les forces públiques, ara tenen el control del sistema informàtic, ho tenen tot; inclús tenen l'església del seu costat, que és dir que tenen a Déu de la part. Els pobretons com nosaltres, no tenim altra cosa que les il·lusions que ens deixen tindre, i prou. Tot és d'ells i cada dia més.

Pose com exemple el que ens està passant a casa amb els ordinadors. Són uns instruments fantàstics, que ens permeten estar informats de tot, sense haver d'anar a les biblioteques; dels diners que tenim al banc, sense eixir de casa; dels resultats d'una analítica; l'hora i el lloc d'una cita comprometedora; preparar-nos les vacances; estudiar a distància...

Asseguts davant de l'ordinador hi ha qui se sent com l'amo del món. En realitat, però, mitjançant els ordinadors, el poder ens controla més encara, perquè disposen del mecanisme que els permet saber el que pensem i el que fem, més que quan s'encarregava la Guàrdia Civil.

Ens passarà com a Boabdil i quan els més poderosos diguen prou, se'ns haurà acabat Granada. Ens deixaran lliures, fins que ells vulguen i mentre paguem. En realitat tot és una mentida, així que tot el que podem fer és innocu: mantenir una il·lusió i prou. Però no tenim cap esperança i els informàtics menys encara, per pensar, fins i tot, que podem canviar el món.