SOFRIMENT, CATARSI PURIFICADORA I ELECCIONS A LA VISTA

SOFRIMENT, CATARSI PURIFICADORA I ELECCIONS A LA VISTA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 8 de setembre de 2014

En el tema de l'anti-corrupció, a les Illes ens porten una mica d'avantatge, perquè ja tenen dos presidents a la presó, Matas i la Munar, i els valencians encara no tenim ni a Camps, ni a Cotino. Uns i altres tenim també, de moment, uns quants polítics de segona i tercera categoria a la garjola, però els importants són els grossos. Malgrat que els casos de corrupció d'enllà són iguals que els nostres, i en alguns casos són els mateixos, els jutges mallorquins s'han posat a la feina amb més dedicació, pel que es veu, que els d'ací.

I què opinen els ciutadans i ciutadanes mallorquins dels casos de corrupció que els afecten? Els ho he preguntat, aleatòriament, i el forner Joan Martí em diu que no s'acaba de creure que els hagen engarjolat; de què fossen uns lladres, d'això no en tenia cap dubte. El perruquer Mario, que és argentí, diu que “parece mentira que tenés también una manga de chorizos como allá”. Més contundent, Beatriu, que és professora de filosofia, parla de la fallida moral de la societat i de les repercussions que està tenint el merder de la corrupció en la formació dels seus alumnes.

Un regidor popular d'un ajuntament de la part forana, em diu que sent una enorme vergonya per tot el que està fent el seu partit i que està pensant que farà qualque cosa i grossa; em diu que els regidors descontents amb Bauzá en són un bon grapat. Per la seua part, la premsa mallorquina dedica pàgines diàriament, a mida que van desvetllant-se noves dades de l'enorme magarrufa; i hi ha articles d'opinió de tota mena i qui va insistint que cal declarar “deute il·legítim” tot el balafiament i tota la lladreria a què s'hi han dedicat els polítics. Tota l'illa està immersa en una anguniosa sensació de pudor insuportable.

Compare la reacció de la societat de les Illes i la del País Valencià i em fa l'efecte que allí viuen amb més intensitat i dramatisme tots aquests afers. Al País Valencià crec que anem més sobrats per la vida, o és que som més escèptics i no ens acabem de creure que s'arribe enlloc. Per ventura que, a uns i a altres, l'espectacle indecent dels nostres polítics, ens servisca de catarsi i que, purificats de tanta immundícia que ens ha caigut a sobre, reaccionem democràticament, fent fora els corruptes. Déu ho faça en les properes eleccions.

M'assabente de l'actitud dels ensenyants i dels pares i mares i veig que continuen fermament decidits a treballar en el sentit de les reivindicacions del curs passat. Continue trobant-los admirables i exemplars. El Govern es manté decidit a aplicar les mesures antipedagògiques i retrògrades que van provocar l'espectacular vaga del curs passat, mentre que els ensenyants presenten un Pacte per l'Educació, que volen que servisca per fer front a la situació de carreró sense eixida en què es troba el món educatiu.

Una vegada més, però, l'actitud assenyada i professional dels ensenyants, i dels pares i les mares, no serà ben rebuda per les autoritats educatives. Aquesta gent, intel·lectualment rudimentària, i ideològicament d'extrema dreta, no entenen el que plantegen els ensenyants: que és prioritari l'estabilitat política del sistema educatiu; ni conceben l'educació com un servei públic, que s'ha d'exercir amb equitat i que ha de ser de qualitat; ni que les famílies i la societat s'integren en la gestió dels centres; ni tampoc que els projectes pedagògics s'adeqüen als canvis socials i tecnològics.

Tot al contrari, des de la Conselleria, que és com dir des de la caverna, entenen que el sistema educatiu s'ha de basar en el compliment de les ordres que ells perboquen, de vegades equívocament; no els interessa l'ensenyament públic, que estan degradant intencionadament; ni accepten, en absolut, la descentralització dels centres, i que aquests puguen dissenyar projectes educatius propis; per descomptat, continuen entrebancant l'ensenyament del català.

Amb aquest panorama a la vista, els docents comencen el curs amb vagues i anunciant una aturada indefinida en abril, a les envistes de les eleccions. Els bocamolls de l'equip de la consellera Joana Maria Camps i el senyor Bauzá saben perfectament que les seues maneres provocadores, autoritàries i desassenyades no els durà enlloc i que el món educatiu de les Illes no els permetrà cap ni una de les seues arbitrarietats. Aleshores, per què tanta obstinació?

Les eleccions són en vuit mesos i aquell dia se'ls acabarà la coartada de la majoria absoluta, que el PP perdrà definitivament, segons totes les enquestes. Serà un dia esplèndid per a la culminació del calvari que aquests energúmens ens han fet passar. Després del patiment i de la catarsi purificadora amb què clourem aquests quatre miserables anys, celebrarem la festa de l'alegria i de la democràcia, que no poguérem festejar en el 75, perquè no ens acabàrem de creure que havia mort el dictador i perquè, tot de seguida, vingué la Transició o Traïció. L'any que ve, com en el 36, pot guanyar un front de progrés... i podrem fer, entre altres coses, l'auditoria pendent d'aquests darrers anys, i podrem saber l'import dels deutes que ens deixen tota aquesta gent.