Tornar a la feina

Article publicat a el Punt/Avui el dia 2 de setembre de 2015

Més que per mi, que estic jubilat i fora de circulació, tenia ganes de veure la gent tornant a la feina, crec que més cansats que descansats, pel que em conten, però contents perquè han fet vacances. Immediatament i amb les butxaques escurades, els qui tenen fills s'han hagut de posar a comprar llibres, uniformes, bosses, sabatilles... Els qui tenen néts, evidentment han hagut de col·laborar en les adquisicions; o els oncles, amb els nebots. Tothom a comprar i els comerços a fer caixa! Confiem que el nou conseller del ram estudiarà la manera de fer-ho més econòmic.

Respecte de la feina a que s'ha d'enfrontar cada estiuejant, hi veig poca espenta a reenganxar-se, i especialment a alguns els costa més, em referisc al món dels funcionaris. La gent es desfoga contant les meravelles que han vist i els quilòmetres que han fet, els qui han viatjat; o com estaven de magnífiques les platges de Cullera, si s'ho han passat a l'apartament. Tots parlen dels àpats magnífics que s'han empassat, tot de puta mare, tu...

Si hi ha confiança, hi ha qui diu la veritat i que la cosa no ha anat tant bé. A tall d'exemple, un amic em conta que ha fet Déu n'hi do de quilòmetres per a anar a veure unes platges i uns rocams, crec que per Ribadeo, a les quals s'havia d'accedir prèvia reserva de visita, per internet. No recorde les coses que m'explicava, perquè mentrestant jo pensava en el munt de quilòmetres, de València a Galícia, travessant Castella i Lleó, que havia hagut de fer i al·lucinava.

Els qui no hem marxat enlloc i ens hem quedat, a casa a suportar els rebomboris del poble en festes, no tenim res a contar, sinó que hem viscut relativament tranquils, amb la premsa a mitja vela, uns noticiaris repetitius, unes pel·lícules en la tele horribles. El pitjor ha estat la calor, insuportable i segurament perquè això del canvi climàtic va endavant, malgrat els dubtes que tenia Rajoy, perquè li ho havia dit un cosí, i que probablement encara té.

Una de les poques coses positives d'agost ha estat saber de la marxa del procés independentista de Catalunya. L'hòstia, tu. S'ho han muntat molt bé, tant que estic convençut que el procés reeixirà, siga quin siga el resultat de les eleccions de setembre. A Catalunya passarà com a Escòcia, que guanyaran els catalans, fins i tot encara que no guanyen les eleccions, com enllà feren els escocesos. La història està a favor dels processos d'autodeterminació, especialment si no canvien les polítiques centralistes de Madrid i de París; tot arribarà, doncs, perquè aquesta gent no canvia.

Entre les coses negatives de l'estiu ha continuat estant el tema de la corrupció del PP i totes les seues seqüeles: Rato demanant la protecció del ministre d'Interior; més informació de la Púnica, més casos i més implicats; escandaloses reaccions de l'Aguirre a la seua incriminació en el balafiament de l'erari públic... Pel que respecta al País Valencià, “els nostres” continuen organitzant-se, però com hi ha més dies que llonganisses, sembla que no tenen pressa; chi va piano, va lontano, deuen pensar.

En agost hem continuat lamentant la tragèdia dels milers de refugiats que volen venir a Europa i dels impediments que els posem, especialment algunes autoritats europees que pensen com el PP espanyol: que amb concertines es pot frenar l'èxode. N'estan instal·lant-ne a Hongria, de la mateixa manera que ho feren a Ceuta i Melilla, els meapilas espanyols del PP. Estem escandalitzats pels milers de morts, que no arribaran enlloc, sinó a la mort, per culpa d'Europa.

Com tot no han de ser penes, alguna satisfacció hem pogut tindre i jo vull subratllar la que ens ha donat l'alcalde de Manacor, que no vol que l'exèrcit espanyol faça un acte commemoratiu dels 300 anys que es creà la Capitania de les Balears, com a conseqüència de la desfeta de la guerra de successió i del Decret de Nova Planta dels Borbons, o siga de la invasió de les Illes i de la desaparició dels drets històrics.

Jo, modestament, vull recordar que quan vaig ser alcalde de Silla em vaig negar a pagar el vi d'honor de la Guàrdia Civil el dia de la Hispanidad i de la seua patrona, la Pilarica. Em digueren que com sempre els piscolabis l'havia pagat l'ajuntament, doncs que confiaven que jo faria el mateix; els vaig dir que no, que mentre jo fos l'alcalde, que no senyor, i que tampoc m'esperaren en missa.

I acabem el mes com el començàrem, amb esperpents, entre bous al carrer, morts i ferits. Al final han repetit la repugnant tomatina, que tothom festeja, no m'explique per què. I a tot això, el cardenal Cañizares, el de la capa magna de seda púrpura i de més de cinc metres d'eslora, encara no l'ha lluïda a València, no sé si serà per vergonya, tan poca com en té quan ataca coses tan bondadoses com l'assignatura d'educació per a la ciutadania, o que els polítics no vagen a missa com mana la Constitució...

Vinga, tothom a la feina! Aquest mes són les eleccions catalanes i d'ací no res, les espanyoles. I Messi ha estat premiat com el millor jugador de la Uefa, doncs que se jodan.