dijous, 4 d’octubre de 2018

Amagueu els patos que venen els músics

Amagueu els patos que venen els músics

  03.10.2018 | LEVANTE-EMV
 
Amagueu els patos que venen els músics
Aquesta expressió s´utilitzava per a referir-se al fet que, quan en un poble llogaven una banda i repartien els músics a dormir per les cases que s´oferien o hostatjar-los, com duien bona gana i encara l´augmentaven tocant (processons, passacarrers, balls, bous, etc.), arramblaven amb tot el que trobaven, símbòlicament amb els patos (cal dir ànecs). A Alcoi, per a aplacar-los la gana, inventaren l´olleta de músic, una menja molt energètica i econòmica, a base de fesols, penques, les entranyes dels animals o corada, cansalada i botifarra. Ara aquesta expressió s´empra com una advertència de precaució, pel que està per passar.
S´anuncien tronades electorals molt especials, de tota mena i per tot arreu. Com els contendents no tenen cap victòria assegurada, ara tot són quinieles (cal dir travesses), i auguris, destacant l´oracle trastocat del Marhuenda, que vol que guanyen els seus (PP), amb el Casado del màster al front, i el llança-pinyols de García, de secretari. Respecte dels Ciutadans, com els ha amaïnat la febra, les televisions espanyolistes no s´aclareixen massa, sobre tot a partir de les sonores errades de Rivera (continue esperant que algú em diga si és de la família del famós falangista, o no, perquè una retirada si que la té). El problema d´aquests dos competidors és que el seu programa és l´anticatalanisme i la reacció i em dóna la impressió que se´ls acaba la veta, en la mida que la gent passa del tema: haver anunciat l´enfonsament i/o desaparició de Catalunya i no haver-ho aconseguit, ha comportat que el tema s´haja desinflat.

Per la seua banda, Sánchez ha tranquil·litzat els seus barons, encara que amb aquesta tropa mai no se sap, i també la banca i les grans fortunes; s´ha guanyat les confiances d´un Iglesias ara monàrquic; toreja com pot el temporal nacionalista (bascos i catalans se la saben llarga i van fent camí) i ha enamorat o ho sembla la senyora Merkel. Així les coses, ho té fàcil o difícil? Doncs, ha d´explicar unes quantes qüestions: per què protegeixen el comissionista Juan Carlos I; per què no tallen radicalment la venda d´armes a l´Aràbia Saudita, tot i cercant alternatives a la gent que es quedarà sense feina. Per què no apugen els impostos als rics i als milionaris, com prometeren que farien. Per què no denuncien el concordat amb el Vaticà i fan pagar a l´Església com tots... I per què no expliquen que coses com el preu de la llum és una herència del PP, concretament del pillastre de Soria.

Finalment, els qui millor ho tenen són els bascos i els catalans, que si no es fan la mà entre ells i s´aclareixen, els anirà bé, tensant la corda i afluixant, però endavant. Els valencians, com digué Federico Félix, no pintem una merda a Madrid, i a la pròxima serà. Resumint, a banda dels nacionalistes, Sànchez i Iglèsias han de millorar; Rivera i Casado, han de repetir i el veïnat en general, que amague els patos, que venen els músics (els polítics) a arramblar-ho tot.