dilluns, 15 de juliol de 2019

LES CARES DE LA GENT POLÍTICA

EL REPUNT  nº 3                                                     

LES CARES DE LA GENT POLÍTICA
 
Sempre s’ha dit que la cara és l’espill de l’ànima i observant algunes dels polítics i de les polítiques, pot ser que siga així. Jo me n’he fixat i n’hi ha una líder madrilenya amb cara de bruixa, que quan acluca un poc els ulls i insinua un somrís, a mi em fa por i em recorda una promesa que vaig tenir (jo encara no havia fet la mili), que finalment resultà que sí que era bruixa i per pèls me’n lliurí. Entre les cares dels líders n’he vistes de papa-mosques, de somiatruites, d’energúmens, de macarrons…

Com al cap de tants anys s’ha comprovat que no ens podem fiar de tots els polítics ni de totes, sobre tot perquè no sempre tenen les mans netes i perquè en general menteixen més que alenen, crec que hauríem de fixar-nos-hi més i escodrinyar-los les cares a fons. Al cap i a la fi, això és el que fan ells i elles amb tots nosaltres, que ens escodrinyen tot el que poden, per a triar quines coses ens han de dir per a ensarronar-nos millor…i per a papar-se’ns millor, com volia fer el llop a la Caputxeta.

EL VATICÀ ÉS FRANQUISTA?

Jo no tinc cap dubte que el Vaticà és franquista i, encara més, que és espanyolista i anticatalanista. A més a més, crec que aquell minúscul Estat papal, que és el negoci més segur i productiu del món, tenen un pacte de no-agressió amb els governs de Madrid (el Concordat), excepte durant els breus anys republicans. En general, podríem dir que l’església i Espanya estan perillosament amistançats. Com diuen que ací hi ha democràcia (?) i no n’hi ha al Vaticà, perquè allò és una teocràcia, la relació és estranya i dubtosa, i per això cal preguntar-nos per què ningú no fa res per acabar amb una relació tan adúltera. Aquesta és una pregunta cabdal, que ara haurien de resoldre els socialistes i els partits que hi pactaran. Mentrestant, com ningú no s’ho pren seriosament i hi posa remei, els bisbes van tirant de veta i cobrant lloguers i entrades; el poble va pagant.

És vergonyós que els bisbes no paguen impostos de res, que s’autoinscriguen als registres de la propietat, solars, edificis, carrers i places, cementiris, pisos, col·legis que són negocis, etc. Ho poden fer per obra i gràcia de Franco i d’Aznar, que els ho autoritzaren, malgrat que Jesús va aclarir, quan li preguntaren si era just pagar els impostos al govern, que donaren a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. Aquest manament diví, l’església l’ignora sistemàticament en el nostre cas. En realitat, l’església no creu tot el que predica: el que fan és un negoci sant i punt!

I per què és franquista, l’església? Per què s’entesta a donar suport a la família dels franquitos i no a les lleis del Parlament? Doncs, perquè els anà molt bé amb el dictador a qui li deuen una immensa gratitud. A més a més, Franco era creient defensor de la fe, tant que l’entraven a missa sota el pal·li reservat a l’Hòstia. Conten que Pinochet també ho volia fer i com li digueren que sota pal·li sols anava l’Hòstia, protestà al Papa; la resposta fou que Franco non é l’Ostia sagrata, ma é la re-ostia, capiti? Als dos els perdonaren tota la repressió que feren, els robatoris i els crims, de capellans afusellats inclosos.

Sobre l’espanyolisme de l’església, l’explicació és la conxorxa que han mantingut al llarg de la història, que els ha resultat tan profitosa. El pacte era i és do ut des, et done perquè tu em dónes. D’aquest contuberni, nosaltres (ja sabeu, els països catalans) hem estat exclosos, o millor dit, en part, perquè donar sí que n’hem donat però sense rebre res a canvi (ens han deixat espigolar i prou). El negoci començà amb els tristament famosos Reis Catòlics i continuà amb els Àustries, els Borbons, Franco i tots els governs de la “democràcia”. Mireu si ho hem tingut pelut, tants anys!

I encara ho tindrem més pelut per les pors dels socialistes a enfrontar-se amb el Vaticà. Acabem de veure-ho, quan l’ambaixador del Papa (nunci apostòlic) ha defensat Franco, l’ha santificat i ha defensat que no el treguen del Valle de los Caidos. El govern s’ha limitat a protestar un poc… i mut i a la gàbia. Com a mínim havien d’haver-lo expulsat i demanat explicacions al Vaticà, perquè tinguen en compte, quan envien un altre nunci, que no siga un altre franquista!

I si el Vaticà és espanyolista, això vol dir que és anticatalanista? Per descomptat, que ningú no ho dubte pas; i antivalencianista, que és la mateixa cosa. Malgrat que de València foren els Borja papes i sants; sant Lluís Beltran; sant Vicent Ferrer; el bisbe Rafael Sanus; el canonge Espasa; don Alfons Roig Izquierdo… I les santes Isabel de Villena; la beata Pepa Inés de Benigànim… Malgrat tota la nòmina santa, en la qual no he inclòs cap nom de les altres terres de llengua catalana, al Vaticà no se’ls ocorregué altra cosa que enviar-nos a València el cardenal Canyissars, que s’ha de tindre barra. Confie que algun lector de Saó tindrà la curiositat de fer una llista santoral més llarga i territorialment completa, i que inclourà més dones, en compliment del desideràtum de fer visibles les dones en aquest món de mascles. Si algú fa la llista, la podrem fer arribar al papa d’ara, a veure si comencen a tenir-nos més respecte… i, per començar, fan les misses en valencià.

Finalment vull manifestar la meua alegria d’haver retrobat un bon amic, un excel·lent professional i una gran persona, Vicent Carbonell, que em suportà i ajudà magníficament durant la meua alcaldia, fins i tot perllongant el seu treball de secretari municipal durant tot el meu mandat. Vull enviar-li el meu agraïment i una abraçada des de SAÓ, que lligen molts dels seus amics i familiars, d’Algemesí i de fora.