dijous, 31 d’octubre de 2019

(RE)ACCIONS QUE TENEN PREMI

31/10/2019
El Repunt nº 9 SAÓ
(RE)ACCIONS QUE TENEN PREMI

Un amic s’ha entretingut cercant les lletres dels himnes de les autonomies espanyoles, per veure si fan alguna menció d’Espanya, inspirat, em diu, pels comentaris que vaig fer, fa pocs dies en aquestes pàgines, dels de les repúbliques americanes amb contingut antiespanyol. Em diu que sols en cinc autonomies s’hi refereixen. Al remat, tant de viva Espanya (i arriba, que és pitjor), tant de caldo i a por ellos!, sols en tres himnes ha trobat que hi fan una lleu al·lusió a l’estat.

Concretament el de Melilla diu que la ciutat és un pedazo de España i el de Ceuta, al final diu viva Ceuta y viva Espanya. L’andalús, enigmàticament diu “andaluces levantaos, pedid tierra y libertad, por Andalucia libre, España y la humanidad “. Sobre el gallec s’ha endut una agradable sorpresa perquè denuncien que “os iñorantes e féridos e duros, imbéciles e escuros non nos entenden, non”, referint-se als castellans, evidentment; altra cosa és la que fan referint-se als portuguesos, perquè diuen “á nobre Lusitania os brazos tende amigos, ós eidos ben antigos con un punxente afán”. Això ha de ser una al·lusió directa al projecte dels reintegracionistes que treballen per la unitat del galleg-portuguès.

L’himne totalment espanyolista és el valencià, que proclama, només començar, que tot és per ofrenar noves glòries a Espanya… Amb una manifestació tan rotunda, en realitat una rendició, és natural, em diu l’amic, que siguem l’autonomia més maltractada pels governs centrals de tots els signes i de tots els temps; els valencians, em diu, tenim la vocació de la puta Ramoneta que no cobra i paga el llit. I els governs ens veuen tan volenterosos que no ens fan ni cas. No creus, em pregunta, que encara ens passa poc, per llepons?

Una altra cosa ben distinta és l’himne de Catalunya que proclama que de la mateixa manera que amb la falç seguen el blat, “quan convé seguem cadenes”. Suposa que és el que estan fent o intentant fer ara, per la sentència del Suprem. Desitja que tinguen molta sort.

M’ha fet aquestes observacions, per si les vull aprofitar, i les he transcrites perquè són molt aclaridores. Li he donat les gràcies i li he assegurat que mereix un premi, però ell no vol publicitat. Preferisc que ho escrigues tu, que fer-ho jo, m’ha dit i és així que he complit l’encàrrec.