PREVISIÓ POLÍTICA DEL 2023

Article publicat a Levante-EMV el 24 de desembre de 2022

 Quin morro i quina barra que tenen els del PP, que és com dir, quin desvergonyiment i quina caradura i insolència, tractant de boicotejar el govern de Pedro Sanchez, a qui neguen legitimitat. Ara intenten crear una crisi, a base de retòrcer la justícia i els seus òrgans de govern. Estan tan frustrats i enrabiats des que Rajoi perdé la moció de censura i el poder (que ells creuen de la seua propietat), que malgrat que no tenen suficients diputats al Congrés i no poden evitar que s’aproven lleis que no convenen als seus interessos, es dediquen a maniobrar perquè la feina bruta la facen altres, per exemple els jutges, contravenint la mateixa Constitució. No vaig a tornar a explicar com s’ho fan, perquè els mitjans no controlats pel PP ja ho han fet, però faré alguna reflexió.

 Primer, que les maniobres obscurantistes del PP són tan evidents, com el nivell de la moral d’aquesta gent clarament franquista, que és la immoralitat. I com estan tan emmerdats en la seua pròpia immundícia, en lloc de fer net en sa casa juguen a maniobrar i emmerdar-ho tot. Però, com són curts d’enteniment, no calibren bé els seus actes i adopten posicions clarament anticonstitucionals; per entendre’ns: fan com Trump. Però, com necessiten que els isquen bé les maniobres, per això han de recórrer a la mentida, que és l’ADN del partit, i han d’emular els mateixos Aznar i Rajoi, que són mentiders experimentats. Segon, crec que tot el que fan els del PP acabarà molt malament per a ells, perquè no aconseguiran convèncer més gent de la que ja tenen i perquè tornaran a fer curt en les properes eleccions, ja que sumats als fanàtics voxistes i la pobra gent que queda de ciutadans, no els donarà per a superar els vots dels socialistes i els seus aliats. Finalment, la maniobra dels jutges no reeixirà i qui més profit en traurà serà Pedro Sanchez que molts politòlegs creuen que nasqué amb una flor al cul i m’ho crec.

 Com abans de fer-se el pacte de govern actual, jo ja el preveia, ara augure que Feijóo no arribarà a la Moncloa perquè el pacte de progrés es reeditarà. I això serà el millor per Espanya i per als progressistes i independentistes, i tots traurem profit. Dessitge bons Nadals a la gent de bona voluntat (com els populars no en tenen, a ells, no).

 

 

VALÈNCIA JA TÉ UN BISBE VALENCIÀ

penjat al meu facebook l'11 de desembre de 2022

 

I ja era hora, perquè semblava que l’església valenciana estava tan castigada pel Vaticà , com pels governs espanyols en tants temes (econòmics, corredor mediterrani...) El nou arquebisbe sembla que és un home de la terra, de Quatretonda, i parla valencià, vull dir que és de casa. Els qui el coneixen bé diuen que és afable, intel•ligent i que escolta molt, que és de la corda de l’actual Papa, etc. Crec que els valencians i valencianes ens hem de congratular, més la gent catòlica, és clar, però en general tots, perquè ja n’hem tingut prou amb els bisbes que ens han enviat fins ara (i castigat), de terres i de parles forasteres.

AYUSO I LES MEDUSES

 Article publicat en la revista Saó el 13/12/2022

Empar Saragossà vol que aclarim les enigmàtiques paraules de l’anterior article, sobre que Ayuso serà la perdició de Feixoo, i quan dèiem “ja parlarem de les pernicioses meduses”. Com la idea era meua li he d’explicar en quines meduses pensava, si en les mitològiques o en les tòxiques que piquen a la platja. Li han preguntat unes amigues i no ha sabut dir-los res. La idea de la medusa Ayuso és la clàssica, perquè es pot comprovar comparant les fotografies de la presidenta, que omplin diaris i revistes, amb les pintures de la Medusa en frescos i llenços i en escultures d’artistes grecs i romans, renaixentistes i barrocs. La Medusa  sempre té una cara voluptuosa i captivadora, i una mirada sempre impactant, siga lànguida o enèrgica. La literatura sempre l’ha retratada així, perquè amb la mirada la Medusa, quan estava enfurismada o contrariada, petrificava i fulminava els qui gosaven mirar-la als ulls o contradir-la. Ja vam veure com acabà Casado, fulminat. També del cap de la deessa li surten serps en lloc de cabells, però aquests detalls no els té l’Ayuso, només faltaria. No creus, li dic a Empar, que s’assemblen, especialment en la tendència a fulminar la gent? Per això és possible que li passe el mateix a Feixoo, i allà ell, perquè qui juga amb foc es pixa en el llit; nosaltres ja l’hem advertit.

Entrant en el tema electoral, que és el que ens ocupa, creiem que l’enfrontament dins del PP, entre els més exaltats, que podem considerar ayusistes, i els més moderats i/o cagadubtes, que podem considerar més feixoistes, aquest enfrontament afavoreix les candidatures progressistes de l’actual govern de l’Estat o dels partits que el recolzem. Com els ciutadanistes ja no compten, perquè estan amortitzats i caent als braços del PP, sols queda saber com van els voxistes, el partit filial dels pepistes, que són els qui hi poden pactar. Ves a saber el que faran, perquè sols podrien pactar amb el dimoni i no n’hi ha. De moment l’extrema dreta vol que Feixoo encapçale una moció de censura contra Pedro Sanchez, a la qual cosa la pobra Arrimadas s’afegeix, com ha dit; Feixoo, però, no ho farà, perquè no li surten els comptes. Les enquestes diuen que els tres genets han tocat sostre, i a la vista està que ciutadans està sent engolit pel PP i que Vox no creix més i que si ho fa és a costa del PP. O siga que merde per als tres. Així i tot, Empar i jo creiem que és millor no confiar-nos, perquè el feixisme està ací i és un perill. Nosaltres els mirarem de reüll, no de cara, per si també són medusos.

El que és important és que ens dediquem als partits progressistes, perquè és on hi ha més perill, per la tendència que mostren llurs líders als personalismes, a les genialitats i als enfrontaments interns. Malgrat tot, però, estem convençuts que Sanchez nasqué amb una flor al cul i que reeixirà, necessitant repetir el pacte amb Unides-Podem i tenir el suport dels partits nacionalistes/independentistes, cosa que nosaltres hem defensat sempre.

Així és que concloem aquesta sisena sessió del nostre Fòrum Electoral, aprovant les tres línies mestres de la nostra feina fins a febrer: 1. Animarem els partits nacionalistes, independentistes o gairebé, de la perifèria de l’Estat perquè continuen amb l’amplitud de mires que han demostrat fins ara (a Empar li ha agradat el meu article del passat dissabte a Levante, “Els independentistes salven l’Estat”. Convé explicar les raons de les exigències d’ERC i de Bildu. 2. Animarem i recolzarem Sanchez a acabar amb les reticències dels barons més sompos, especialment el baturro, el manxec i l’extremeny, posant-los en evidència amb les seues pròpies contradiccions en la política de pactes que hagen de formular en les respectives autonomies per continuar dalt del matxo, que és el que els preocupa. 3. Denunciarem les maniobres d’aproximació entre Ayuso i VOX i indirectament ‘defensarem’ amb la boca petita el pobre Feixoo, amb el convenciment que tenim que cal remarcar la desunió que viuen entre ells.

I amb el sentit col·laborador que ens caracteritza, ens comprometem a continuar opinant en tres afers de la màxima importància: a) les relacions de l’Estat amb les esglésies, especialment la catòlica; el concordat amb el Vaticà; els béns de l’església i llur contribució a l’erari públic. b) la política social del govern i els problemes de l’habitatge i la immigració. c) la política d’ajuda a la investigació i al retorn dels investigadors contractats per les universitats i empreses estrangeres.

Donem per acabada la sessió 6 del Fòrum Electoral i continuem demanant col·laboració als nostres seguidors. Estem recollint múltiples opinions i consells i amb tot aquest material, passats el Nadal, farem una sessió per analitzar-ho. Li deixe a Empar un volum de Les metamorfosis d’Ovidi, perquè llitja, sobretot els llibres IV on Perseu conta com matà la Medusa Gorgona, tallant-li el cap (versos 753-801) i el V, on Perseu conta com petrificà els enemics mostrant-los el cap de Medusa (versos 177-249); o siga que morta i tot, els ulls de la Medusa continuaven fent el seu efecte; això de morta la cuca s’acaba el verí, en el cas d’aquesta deessa no funcionava…

ELS INDEPENDENTISTES SALVEN L’ESTAT

    Article publicat en el Levante EMV el 10/12/2022

Fa uns dies escrivírem sobre les desunions, derivacions, clonacions, redefinicions... en Unides i en comunistes, o siga a l’esquerra del PSOE. Avui opinarem sobre el mateix, però referint-nos als partits independentistes/nacionalistes que estan discutint qui és més tot això, o siga personalismes estèrils. A Catalunya, políticament no passa exactament igual que al País Valencià o a les Illes, però en essència, si; curiosament, sols coincidim en què tots treiem el son als espanyols. Calvo Sotelo ja digué que “Espanya, antes roja que rota”, perquè del marxisme es podia eixir, deia, però que si ningú aconseguia la independència, seria per sempre; es referia als bascos i als catalans, perquè els altres estàvem en bàbia. Durant la República bascos i catalans aconseguiren un poc d’autonomia i prou. A continuació, Franco ho fulminà tot, afusellà i tancà els qui no pogueren fugir, en una guerra i postguerra incivils que guanyà ell, amb l’ajuda de Hitler i Musolini i la coartada de l’església.

 

Finalment morí el nefast dictador, vingué la democràcia i s’aprovà una Constitució. En aixó tingueren molt a veure els nacionalistes que perduraven i els comunistes; tots plegats havien estat fent el que pogueren contra Franco i ara, amb un sentit de l’interès col•lectiu que no tenien els franquistes guanyadors, pactaven amb ells i amb la dreta moderada, amb els socialistes i amb els exiliats, per a confeccionar una Constitució, on haguérem de fer tantes concesions que el que isqué d’aquell esforç no agradà a moltíssima gent que no la votàrem, especialment al País Basc i Catalunya. Tots els franquistes tampoc l’acceptaven, com Aznar que féu campanya en contra. 

 

El balanç d’aquesta Constitució és decebedor per als nacionalistes/independentistes, encara que, malgrat això, hem fet possibles els governs d’Aznar, de Felipe González, de Zapatero, de Pedro Sànchez... Vist amb perspectiva, doncs, hem fet pels espanyols exactament el contrari del que ells han fet per nosaltres i per això devem acceptar, definitivament, que hem fet l’idiota. I precisament quan devem pensar això, tenim els nostres partits nacionalistes/independentistes més separats que mai, especialment a Catalunya i per això creiem que Puigdemont, Junqueras, Borràs, Aragonès, fins i tot la CUP, farien molt bé si reflexionaven i deixaven les elucubracions per a més tard. Pel que fa als valencians, Més Compromís ha de mantenir la força política que té actualment i no han d’haver iniciatives disgregadores. A les Illes i Euskadi, més o manco, passa el mateix..