Article publicat a l'edició d'El Punt de Silla del mes de febrer.
Malgrat que la dimissió del regidor Navarro (Verds) de l’equip de govern invita a reflexionar sobre l’alcalde i l’equip de socialistes de pacotilla que estan fent cada dia més ingovernable la ciutat, aprofitaré que d’ací uns dies celebrarem el dia internacional de la dona treballadora, per a parlar-ne. A Europa, evidentment, ara ja no fem les barrabassades institucionalitzades que encara perduren a l’Àfrica, però, alerta!, perquè les xifres d’agressions i d’assassinats continuen essent esfereïdores. A banda de les actituds més agressives hi ha també els comportaments que, clarament masclistes, regeixen les relacions home-dona, on aquesta és la part més submisa i resignada (sinó fora pels xiquets..., s’autojustifiquen; ell canviarà, tingues paciència...les aconsellen) de manera que és freqüent trobar dones que, a més de treballar, porten la casa avant i els fills, mentre els marits van a la seua... Aquestes situacions injustes afloren en el moment de les “separacions”, (paraula que espanta, hipòcritament, a la conferència episcopal), quan les dones s’espavilen i accepten posar fi a unes relacions d’autèntica extorsió marital. Al llarg dels meus 65 anys he pogut veure que un tal i tal (advocat, metge, polític...) la meitat de les nits se les passava amb l’amiga; o que un altre mantenia, amagats, una “rúbia” i un fill; o aquell altre, que tenia hipotecats els béns familiars per a cobrir dispendis personals i fantasies especulatives; o l’altre, tan combatiu, que destinava les hores “sindicals” a les seues inconfessables activitats... Els fills i la casa, això és cosa de la dona, a la qual no li falta de res, afegien.
Açò, evidentment, no pot seguir així. Tantes coses que estan canviant i no hem de fer-ho amb els comportaments masclistes? Hem de confiar que les noves generacions sabran evolucionar, més ràpidament, cap a una societat més justa, més honesta i sincera, més igualitària entre homes i dones. El matrimoni patriarcal, beneït per l’Església també haurà d’evolucionar. Tot ha d’evolucionar, tots hem d’evolucionar. És evident que a uns ens queda poc temps i, doncs, no arribarem molt lluny, però hi ha la gent jove d’ara i els que vindran, que faran els canvis de comportament necessaris (per exemple, no fent cas dels bisbes carpeto-betònics, ja que aquests és segur que no evolucionaran). En l’ínterim, entre els que encara estem pol·luint i fent malifetes i els que venen empentant, confiem que milloren les estadístiques i que milloren les lleis i els contractes laborals, perquè s’acaben les agressions, s’acaben les discriminacions sibil·lines i “legals”, s’acaben els dobles contractes... i s’acaben les actituds hipòcrites d’alguns polítics que diuen una cosa al carrer i fan tot el contrari a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada