dimecres, 5 de març del 2008

ELECCIONS CADA ANY

Article publicat al setmani el Punt, el dia 2 de març de 2008

Crec que s’haurien de convocar eleccions cada any, per tot el que ens prometen si els votem per un dels dos grans partits, que estan disposats a tirar el gat per la finestra; per exemple, ara mateix els sindicats de l’administració autonòmica han aconseguit del PP treballar menys i cobrar un poquet més, a canvi de la foto electoral que s’han fet amb Camps. La resta de partits no hi compten per a res: ells s’ho han organitzat perquè funcione el seu bipartidisme. Una mostra escandalosa i immoral són els xous televisius, dits debats, entre Zapatero i Rajoy, que a mi m0han semblat el diàleg entre una cacatua i un lloro, cada un al seu bla-bla-bla. Quina poca vergonya! Mentrestant les altres opcions, per exemple la formació en què jo milite, no donem duros a quatre pessetes, sinó que parlem dels dèficits que patim els valencians, per les desatencions d’un Estat que ens ix massa car; advertim que el món s’acaba per les agressions mediambientals... i defensem la llengua, que també s’acaba.
Així que jo invite a votar pel nacionalisme-esquerra-ecologisme, perquè no votar o fer el vot en blanc és fer un favor als dos partits estatals. A nosaltres sols ens val votar pels nostres, encara que no aconseguim cap diputat (això del vot útil és una fal·làcia), perquè, almenys deixarem clar qui no es mama el dit en aquest País. Parle de nosaltres i dels nostres en sentit ampli, des del tio Ximo, que vol aigua de l’Ebre, des del jove biòleg, que no vol transvasament, des de l’Amparito que plora la nit de la cremà, el capellà, l’estudiant, l’ama de casa... per a contraposar-nos a ells. Els perillosos són ells. Mira com, amb tantes coses que diuen que els diferencia, quan els interessa tenen el mateix discurs: apujar-se els sous ells; omplir les institucions d’assessors d’ells; la llei de partits; i, ara mateix, la manera de reaccionar pel tema de Kosovo, dient que no té res a veure amb el que passa ací... Com que hi ha més dies que llonganisses, ja veurem.