Article publicat a l'edició d'El Punt de Silla, del mes d'abril de 2008
LES MANS BUIDES
Malgrat que la periodista del Punt (Raquel) s’entesta a posar-me una fotografia jovial, en aquesta columna mensual, realment no tinc cap motiu ni per a riure ni per a somriure, sinó més aviat per a posar cara de malhòstia o de llàstima. Sent llàstima per moltes coses: pel món, l’ecologia, pels tibetans, per Palestina... però també pel meu poble, o siga per Silla. Quina llàstima de poble, amb tots els projectes parats (desaigües, obres públiques, el Port, la restauració de l’església, el multifuncional, l’escola taller, les Monges... i a un mes de complir-se un any de l’actual govern). Supose que els tres anys que queden fins les properes eleccions (i no vull ser catastrofista), seran igual d’estèrils i, com m’estime Silla, ho lamente per Silla. I m’agradaria equivocar-me i que, per algun miracle, hi haguera alguna reacció positiva en l’actual govern. Però tinc una gran desconfiança.
Comence pel cas de Francesc Romeu, jove a qui li vaig barrar el pas a l’alcaldia (1999) amb la maniobra del quatripartit. Com ja li vaig donar les explicacions que feien al cas i com, entre altres coses, el seu fracàs local li obrigué les portes de Madrid, ja no cal dir res més sobre el tema. Però, es dóna la circumstància que Romeu és, possiblement, el proper secretari general dels socialistes i candidat a la Generalitat, i els socialistes locals, en lloc d’alegrar-se i recolzar-lo, l’ataquen i intenten desprestigiar-lo... On s’ha vist una cosa igual? Això sols se li ocorre a Baixauli, amb l’assessorament de Roman Santos, Porras i etcètera. Evidentment, ni tenen sentit comú ni coneixen les bones maneres. Si finalment guanya Romeu, Silla es quedarà amb un pams de nassos, com en tantes coses.
Continue, ara constatant que la guerra de Baixauli contra la Renfe ha quedat en res, en una fatxenderia de l’alcalde i prou; de tota manera, podem preguntar-nos si això ha tingut alguna conseqüència negativa per a la Bega... M’hi fixe en els carrers i els trobe més bruts que mai (supose que el bocamoll de V. Navarro també ho estarà veient). Em conten del disgust dels comerciants per la taxa del fem. Em diuen els usuaris del Port que tot continua parat. M’expliquen els ensenyants (Consell Escolar) que estan pitjor que mai. Em manifesten el seu disgust molts funcionaris municipals, que han vist les seues esperances frustrades, mentre gerents, alts funcionaris (alguns, nous de trinca) i bruixes voladores, fan i desfan. Segons els amos del cinema King, no hi ha res de res. La piscina coberta té uns problemes tècnics, des de fa un any, que el govern és incapaç de solucionar... I per tant, sent llàstima, perquè el poble no es mereix tant de calvari, encara que el poble això és el que ha votat...
LES MANS BUIDES
Malgrat que la periodista del Punt (Raquel) s’entesta a posar-me una fotografia jovial, en aquesta columna mensual, realment no tinc cap motiu ni per a riure ni per a somriure, sinó més aviat per a posar cara de malhòstia o de llàstima. Sent llàstima per moltes coses: pel món, l’ecologia, pels tibetans, per Palestina... però també pel meu poble, o siga per Silla. Quina llàstima de poble, amb tots els projectes parats (desaigües, obres públiques, el Port, la restauració de l’església, el multifuncional, l’escola taller, les Monges... i a un mes de complir-se un any de l’actual govern). Supose que els tres anys que queden fins les properes eleccions (i no vull ser catastrofista), seran igual d’estèrils i, com m’estime Silla, ho lamente per Silla. I m’agradaria equivocar-me i que, per algun miracle, hi haguera alguna reacció positiva en l’actual govern. Però tinc una gran desconfiança.
Comence pel cas de Francesc Romeu, jove a qui li vaig barrar el pas a l’alcaldia (1999) amb la maniobra del quatripartit. Com ja li vaig donar les explicacions que feien al cas i com, entre altres coses, el seu fracàs local li obrigué les portes de Madrid, ja no cal dir res més sobre el tema. Però, es dóna la circumstància que Romeu és, possiblement, el proper secretari general dels socialistes i candidat a la Generalitat, i els socialistes locals, en lloc d’alegrar-se i recolzar-lo, l’ataquen i intenten desprestigiar-lo... On s’ha vist una cosa igual? Això sols se li ocorre a Baixauli, amb l’assessorament de Roman Santos, Porras i etcètera. Evidentment, ni tenen sentit comú ni coneixen les bones maneres. Si finalment guanya Romeu, Silla es quedarà amb un pams de nassos, com en tantes coses.
Continue, ara constatant que la guerra de Baixauli contra la Renfe ha quedat en res, en una fatxenderia de l’alcalde i prou; de tota manera, podem preguntar-nos si això ha tingut alguna conseqüència negativa per a la Bega... M’hi fixe en els carrers i els trobe més bruts que mai (supose que el bocamoll de V. Navarro també ho estarà veient). Em conten del disgust dels comerciants per la taxa del fem. Em diuen els usuaris del Port que tot continua parat. M’expliquen els ensenyants (Consell Escolar) que estan pitjor que mai. Em manifesten el seu disgust molts funcionaris municipals, que han vist les seues esperances frustrades, mentre gerents, alts funcionaris (alguns, nous de trinca) i bruixes voladores, fan i desfan. Segons els amos del cinema King, no hi ha res de res. La piscina coberta té uns problemes tècnics, des de fa un any, que el govern és incapaç de solucionar... I per tant, sent llàstima, perquè el poble no es mereix tant de calvari, encara que el poble això és el que ha votat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada