Ahir, en el metro, anava mirant de reüll el diari alternatiu que, al meu costat, llegia una jove i el cor em féu un tomb: “La UE vol retallar les primes als executius”; això va pel Zaplana, pensí. Segons els ministres econòmics, les primes multimilionàries que complementen els sous dels alts executius, o siga d’alguns polítics quan passen a l’activitat privada, els inciten a prendre decisions arriscades, perjudicials per a les empreses i són un mal exemple per a la resta de treballadors, que, mentrestant, s’han d’estrényer els cinturons. Wa-sa Allah, que diuen els moros, o siga: Déu que ho faça! Ja m’agradaria veure aquests peixos grossos sense capacitat de decidir com han d’empenyorar-nos, per a obtenir, ells, els millors beneficis per a ells. De tota manera la meua cabòria ha durat el trajecte del metro, perquè quan la jove del diari ha baixat, movent el cul amb tanta gràcia, amb ella s’ha esvaït qualsevol esperança i he pensat que el Consell d’Europa podrà dir missa, perquè als peixos grossos no els controla ni Déu! Així que, arrabassat per un revival d’eufòria (la primavera i el cul de la jove, potser) m’he proposat escriure alguna cosa, de moment aquestes quatre ratlles. Però, sobretot, vull aconsellar al diputat del Bloc Enric Morera (ara que m’ha anomenat el seu assessor parlamentari), que duga a les Corts tres propostes: els sous que han de cobrar els polítics (perquè hi ha alcalde de poble que, descaradament, cobra com un ministre); el tema de les incompatibilitats entre la gestió pública i la privada, durant l’exercici del càrrec i després, dels polítics; finalment, el sistema de control, eficaç i efectiu, i el règim de sancions als que incomplisquen els acords (lleis). Ja sé que hi ha alguna cosa mig regulada (com la llei contra el transfuguisme), però com els peixos grossos tenen tanta influència, crec que paga la pena d’intentar-ho una altra vegada i que els partits es retraten. I, per què no podem somiar que Zaplana anirà algun dia a la garjola?
diumenge, 1 de juny del 2008
PEIXOS GROSSOS
Nou article, publicat al setmanari l Punt d'1 de juny de 2008
Ahir, en el metro, anava mirant de reüll el diari alternatiu que, al meu costat, llegia una jove i el cor em féu un tomb: “La UE vol retallar les primes als executius”; això va pel Zaplana, pensí. Segons els ministres econòmics, les primes multimilionàries que complementen els sous dels alts executius, o siga d’alguns polítics quan passen a l’activitat privada, els inciten a prendre decisions arriscades, perjudicials per a les empreses i són un mal exemple per a la resta de treballadors, que, mentrestant, s’han d’estrényer els cinturons. Wa-sa Allah, que diuen els moros, o siga: Déu que ho faça! Ja m’agradaria veure aquests peixos grossos sense capacitat de decidir com han d’empenyorar-nos, per a obtenir, ells, els millors beneficis per a ells. De tota manera la meua cabòria ha durat el trajecte del metro, perquè quan la jove del diari ha baixat, movent el cul amb tanta gràcia, amb ella s’ha esvaït qualsevol esperança i he pensat que el Consell d’Europa podrà dir missa, perquè als peixos grossos no els controla ni Déu! Així que, arrabassat per un revival d’eufòria (la primavera i el cul de la jove, potser) m’he proposat escriure alguna cosa, de moment aquestes quatre ratlles. Però, sobretot, vull aconsellar al diputat del Bloc Enric Morera (ara que m’ha anomenat el seu assessor parlamentari), que duga a les Corts tres propostes: els sous que han de cobrar els polítics (perquè hi ha alcalde de poble que, descaradament, cobra com un ministre); el tema de les incompatibilitats entre la gestió pública i la privada, durant l’exercici del càrrec i després, dels polítics; finalment, el sistema de control, eficaç i efectiu, i el règim de sancions als que incomplisquen els acords (lleis). Ja sé que hi ha alguna cosa mig regulada (com la llei contra el transfuguisme), però com els peixos grossos tenen tanta influència, crec que paga la pena d’intentar-ho una altra vegada i que els partits es retraten. I, per què no podem somiar que Zaplana anirà algun dia a la garjola?
Ahir, en el metro, anava mirant de reüll el diari alternatiu que, al meu costat, llegia una jove i el cor em féu un tomb: “La UE vol retallar les primes als executius”; això va pel Zaplana, pensí. Segons els ministres econòmics, les primes multimilionàries que complementen els sous dels alts executius, o siga d’alguns polítics quan passen a l’activitat privada, els inciten a prendre decisions arriscades, perjudicials per a les empreses i són un mal exemple per a la resta de treballadors, que, mentrestant, s’han d’estrényer els cinturons. Wa-sa Allah, que diuen els moros, o siga: Déu que ho faça! Ja m’agradaria veure aquests peixos grossos sense capacitat de decidir com han d’empenyorar-nos, per a obtenir, ells, els millors beneficis per a ells. De tota manera la meua cabòria ha durat el trajecte del metro, perquè quan la jove del diari ha baixat, movent el cul amb tanta gràcia, amb ella s’ha esvaït qualsevol esperança i he pensat que el Consell d’Europa podrà dir missa, perquè als peixos grossos no els controla ni Déu! Així que, arrabassat per un revival d’eufòria (la primavera i el cul de la jove, potser) m’he proposat escriure alguna cosa, de moment aquestes quatre ratlles. Però, sobretot, vull aconsellar al diputat del Bloc Enric Morera (ara que m’ha anomenat el seu assessor parlamentari), que duga a les Corts tres propostes: els sous que han de cobrar els polítics (perquè hi ha alcalde de poble que, descaradament, cobra com un ministre); el tema de les incompatibilitats entre la gestió pública i la privada, durant l’exercici del càrrec i després, dels polítics; finalment, el sistema de control, eficaç i efectiu, i el règim de sancions als que incomplisquen els acords (lleis). Ja sé que hi ha alguna cosa mig regulada (com la llei contra el transfuguisme), però com els peixos grossos tenen tanta influència, crec que paga la pena d’intentar-ho una altra vegada i que els partits es retraten. I, per què no podem somiar que Zaplana anirà algun dia a la garjola?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada