dimarts, 9 de setembre de 2008

BRICOLATGISTES

Article publicat a el Punt (edició País Valencià), el diumenge 7 de setembre de 2008

BRICOLATGISTES

Finalment, s’ha acabat l’agost i de fer el ganso. Ara, tots a la feina. Jo, però, aquest agost l’he passat involucrat en unes reparacions domèstiques i, com que les ferreteries de poble tanquen per fer vacances, m’he hagut d’espavilar anant a una gran superfície. La sorpresa fou observar que estava plena de bricolatgistes convençuts, no com jo que ho era provisionalment. Allí m’he trobat persones, amb el metre i la calculadora a la mà, estudiant-se els preus, les mides, prenent notes... i amb un entusiasme que em feien pensar si no estaven tocats del perol o si serien extraterrestres. N’hi havia un que d’un tauler de grans mides n’havia fet uns càlculs tan exactes que li l’havien convertit en un puzle de peces diverses, amb les quals havia de construir una prestatgeria per a un armari. M’ho explicava, mentre li serraven el tauler. Jo, però, que sols en necessitava dos trossos per a uns pedaços, me n’haguí de fer càrrec de tota la resta de la peça, i el paio aquell, veient la meua cara de panoli, em digué: -Pot fer-se una caixa per a la neteja de les sabates. Un altre dia, cercant unes llaunes de pintura, un d’aquests extraterrestres m’isqué pel darrere i em digué: -Si en lloc d’aquestes dos, se n’emporta una de més gran s’estalviarà 14 euros. Ha de pintar molt? És que si és per a una habitació li convé més aquella marca, però si ha de pintar la galeria amb aquesta s’estalviarà 8 euros... Així, cada dia que he hagut d’anar, de manera que he passat un martiri. Fins que, casualment, he descobert que si hi poses una cara ben agra, els bricolatgistes ensumen que no ets dels d’ells i et deixen de costat, perquè, això sí, són pacífics. Per això vull recomanar dos coses: o no anar a aquestes grans superfícies o, si és inevitable, anar-hi fent la cara més agra possible, perquè en aquest cas t’ignoren, i tu compres el que necessites i te’n vas a penjar els llums, a pintar, a enganxar els quadros o a fer el que hages de fer i... en pau, cacau. No cal demanar més, ni tampoc fer massa carasses.