LA CRISI

LA CRISI

Article publicat al Punt, edició del País Valencià, el 23 de novembre de 2008

Jo també vull opinar de la crisi, que, com totes les que hem viscut abans, forma part del sistema capitalista que consisteix, bàsicament, a fer-nos creure, durant uns anys, que vivim a Xauxa, que podem gastar sense mida, i endeutar-nos; després, quan ja hem caigut prou ingenus a la ratera, tanquen l’aixeta i campi qui pugui! Els qui dirigeixen els tinglados dels bancs i les financeres sempre guanyen, quan deixen diners i quan deixen de deixar-ne. Sí que és veritat que ara se’ls n’havien anat un poc de la mà les operacions, però ja heu vist que els governs han posat els eraris públics al servei del sistema i hala. O siga que quan han tingut guanys se’ls han quedat i ara que tenen pèrdues les paguem entre tots, o millor dit, uns paguem més que altres. Fa uns dies, per exemple, un peix gros d’una multinacional donava la seua recepta: treballar més i cobrar menys; evidentment, es referia als treballadors, perquè el seu supermilionari sou és intocable. També, a tall d’exemple, vull recordar que immediatament que començaren a posar-se en marxa les actuacions de salvament, la cancellera alemanya advertí que es revisarien els sous dels alts dirigents; ho digué un dia al matí, però la farien callar, perquè ja no n’ha dit res més. Siga com siga, però, com que la crisi és tan gran aquesta vegada, perquè s’han passat tant de la ratlla, s’han reunit a Washington per a reorganitzar el sistema i per a evitar una altre ensurt com el d’enguany. Convocats pel vacaburra de Bush, s’han reunit els països més rics (inclosos alguns que tenen enormes bosses de misèria com l’Índia, Mèxic, el Brasil...) i han decidit fer uns retocs al sistema i vigilar més perquè ningú no se’n passe de mida. Tanta caguera per a això, o siga, que tot continuarà igual i, en definitiva, cada dia alguns es faran més rics i la majoria cada dia serem més pobres, i de tant en tant, tindrem una crisi que s’emportarà per davant els més ingenus. I és que “ells” tenen la paella pel mànec, mentre que la majoria encara ens mamem el dit... i paguem el que ens toca al repartiment.