divendres, 21 de novembre de 2008

Paco Muñoz, Porrot d'Honor

Article publicat a Levante, el 21 de novembre de 2008
PACO MUÑOZ, Porrot d’Honor


Paco, quina alegria que Silla t’atorgue el seu Porrot d’Honor. Aquest és un nomenament molt peculiar, perquè saps, tu que coneixes molt bé el folklore, que la Dansa dels Porrots és la nostra dansa nacional (sillera) i per això es va elegir aquesta nominació. Fer-te aquesta menció és un honor per a Silla i jo, que em considere un bon amic teu i per tant que em sent enormement complagut, vull fer-te saber que la meua satisfacció la comparteixen molts sillers i silleres que admirem el teu treball, que t’admirem. Dir ara que ets una bona persona, que ets un home que entén i practica valors com la democràcia, la justícia, l’amistat i la sinceritat, que ets un bon poeta i un bon cantant, dir tot això no és dir res de nou, però t’ho dic perquè volem que se sàpiga, i perquè és de justícia que se sàpiga.

He vist que no fa gaire també t’han atorgat un nomenament a Bocairent, un altre a Montserrat... És curiós, perquè no és “normal” que València reconega els mèrits dels seus fills, mentre viuen. Ja saps el que es diu de sant Vicent, que s’espolsà les espardenyes i s’acomiadà de València, per sempre més, empipat que no li feien tot el cas que ell volia. Ho subratlle perquè precisament tu, que també tens motius per a empipar-te (com els teniu tots els cantants valencians, que ni eixiu a la televisió “valenciana”, quin sarcasme!) no te n’has anat de València, sinó que has fet tot el contrari, has treballat per València, ací i de la millor manera que podries fer-ho, amb una veu d’àngel, i amb la intel·ligència que hi poses en la teua feina de poeta. “Si saberes bé València, com t’estime i t’he estimat...”, cantes (o plores?).

En efecte, els teus poemes són profunds, commovedors, tendres... i són sincers i són clars. Els poetes teniu la gràcia de despullar la vostra ànima i tu ho fas a bastament, amb la teua commovedora lírica. I els teus versos són, també, testimonials, perquè tu ets un testimoni dels anys de la dictadura, de la recuperació de la democràcia, dels avatars d’aquests darrers anys, de la lluita per la llengua, per salvar el Xúquer, per salvar el Cabanyal, per salvar-nos aquesta terra, amb totes les seues contradiccions... Bé que ho cantes: “Tu creus que no he de defensar/ la llengua que m’estime tant/ i aquest país que m’ha tocat?” Doncs, gràcies Paco, per tot el que has fet i pel tot el que fas. Silla té enguany l’honor que acceptes ser el nou Porrot i quedaràs inscrit a la nòmina, amb els teus predecessors Ramon Lapiedra, Enric Valor, Matilde Salvador, Rosa Serrano, Carme Miquel...Alfons Cervera (tots grans amics teus, ja ho veus). Amic, et mereixies aquest homenatge i jo m’hi sume especialment complagut. Una abraçada.