EL CAMPS I L’AGUIRRE
Acaben d’informar que els presidents autonòmics de València i de Madrid, els dos del PP, han decidit un lema per a les seues relacions, que cada dia són més intenses, que no vol dir íntimes: "Madrid-Comunidad Valenciana, un destino compartido". I com això em sona al que deien els falangistes: "Espanya, una unidad de destino universal" m’he dit, collons, mira, el mateix però a escala regional. Quina vergonya, però, que al cap de tant de temps que ja no queda ni OJE ni Sección Femenina, i amb la mania que tenim ací als madrilenys, que aquestes patums es prometen un amor perpetu o destino compartido. Els castellans sempre han cobejat València, tot al llarg de la història, i els valencians ens hi hem resistit. Un exemple és del rei Jaume I que s’oposà que les tropes castellanes del seu gendre Alfons el Savi prengueren Xàtiva, o siga que entraren a València: - “Per damunt del meu cadàver”, li digué Jaume, “perquè qui té Xàtiva té les claus del regne”. Jaume I sabia d’on provenia el perill: de ponent, de Castella i de ponent ni el vent ni la gent. És clar, però, que Camps és un botifler i que la commemoració dels 800 anys del naixement del rei, no són sinó maniobres de distracció. Els botiflers són precisament els qui acceptaren el Decret de Nova Planta borbònic i es llançaren als braços dels castellans; ara Camps ho fa als braços de la senyora Aguirre. I tot és el mateix. Per exemple, la insistència a fer dos AVES per anar volant a Madrid, quan no podem arribar raonablement a Alacant, ni a Alcoi, ni tenim ràpides connexions amb Europa... O quan s’entesten a commemorar “rutas del Cid”... Recorde que quan jo era alcalde de Silla em tractaren d’enrotllar perquè participara (pagant) en una suposada “ruta” del personatge. Evidentment, els diguí que ni pensar-ho, que Silla no celebrava les ràtzies d’aquell mercenari, que si havia vingut mai a Silla ho hauria fet amb perverses intencions... Com era d’esperar, no m’entengueren. Ni tornaren a molestar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada