dilluns, 30 de març de 2009

El senyor Trill

Article publicat al setmanari El Punt (edició del P.V), el 29 de març de 2009

El senyor Trill

Un trill és per a nosaltres el que per als espanyols és un trillo, i com el senyor Trillo és diputat popular per Alacant li diré senyor Trill i si no li agrada, que es presente a les eleccions per Múrcia, que és d’on és. Tothom sap que un trill és una eina rural per a batre i capolar la palla en la batuda dels cereals; ve del llatí tribulum i del verb tribulare, d’on també prové la tribulació. El senyor Trill és una tribulació, perquè d’això en fa cara, malgrat que com la té tan dura ho dissimula com pot.
Amb tantes coses que té a callar, amb tantes pallassades que ha fet i dit -recomane navegar pel Google, on hi ha una antologia de les seues frases més impressionants-, amb el seu historial groller i matusser, amb el seu morro que se’l xafa, amb la seua hipocresia pixapolida, ni es responsabilitzà, ni el responsabilitzen, per l’accident del Yak-42. Quina poca vergonya de país, quin país més indecent i porc! El màxim responsable polític no té responsabilitat, ho han dit els jutges, de tot el que passà amb la contractació d’un avió de saldo, ni amb la no identificació dels cadàvers, etc. A l’Espanya de la pandereta i el toro de Domecq, que si no és una república bananera s’assembla tant que es confon, no hi ha, com als països més civilitzats, una llei per a tots, amb una sola vara d’amidar, sinó dos, o tres, que s’apliquen segons l’escalafó: per als de més amunt, per als de l’entremig, i finalment per a la majoria, entre els quals les famílies dels militars del Yak-42, les de l’accident del metro de València, etc. Ací ens falla tot, començant pel principi universal que inspira les lleis, que és que la justícia siga igual per a tots. Els moralistes clàssics deien: Fiat iustitia, ruat caelum, que es faça justícia encara que s’enfonse el món; o fiat iustitia ne pereat mundus, que es faça justícia perquè no s’enfonse el món. “Manda uebos”, deuen pensar el Sr. Trill i els seus. I com hi ha tanta poca vergonya i s’hi juga tant amb la justícia, ja veurem també en què queden tots els casos de corrupció: en res.