S’HAN ATREVIT
Jo creia que no s’atrevirien a fer públic i ostentós el pacte frontista a Euskadi, entre els socialistes i populars, i m’equivoquí. Han fet públic que han pactat. I és que allò que els uneix és molt poderós: la seua incontenible febre antinacionalista. Els punts d’acord inclouen restriccions en temes com la llengua, l’Euskal Telebista, el requisit lingüístic dels funcionaris, etc. En definitiva, han acordat recuperar terreny per a l’Espanya cañí, a costa del País Basc. Però, per què vaig suposar que no s’atrevirien a fer el que han fet, em pregunte? Doncs, perquè suposava que els socialistes considerarien el preu que han de pagar, que serà altíssim i que de moment ja l’està tastant Zapatero. Per altra banda, perquè pense que un pacte així, a qui més afavoreix és al PP i, per tant, a les portes d’unes eleccions europees els socialistes s’havien de pensar molt donar-li un èxit d’aquest calibre als populars. També és cert, ai carai, que no tinguí en compte que els dos partits estatals s’entenen perfectament quan es tracta de fotre els nacionalismes, com la llei de partits que aprovaren perquè més de cent mil bascos nacionalistes es quedaren sense poder votar. Així que, una vegada més, es confirma que els socialistes i els populars són igual d’antinacionalistes; l’antinacionalisme dels primers fa que ens peguen un puntelló als collons sempre que poden i el dels populars, que són pitjors, que ens en peguen no un puntelló, sinó dos. I encara que és evident que quan te n’han pegada un, el segon pràcticament ni el sents, ara, però, s’han posat d’acord i els puntellons han estat tres, i els tres alhora! A la vista del que ha passat confie en la reacció nacionalista, perquè ara és més important que mai i, en concret, de cara a les eleccions europees, confie que es mantindrà el pacte entre el Bloc Nacionalista Valencià, CIU i el PNV (el Bloque Galego s’ha passat als talibans republicans). Jo preferisc el nacionalisme a uns senyors que ens peguen puntellonsals collons, quan poden, als nacionalistes.
Jo creia que no s’atrevirien a fer públic i ostentós el pacte frontista a Euskadi, entre els socialistes i populars, i m’equivoquí. Han fet públic que han pactat. I és que allò que els uneix és molt poderós: la seua incontenible febre antinacionalista. Els punts d’acord inclouen restriccions en temes com la llengua, l’Euskal Telebista, el requisit lingüístic dels funcionaris, etc. En definitiva, han acordat recuperar terreny per a l’Espanya cañí, a costa del País Basc. Però, per què vaig suposar que no s’atrevirien a fer el que han fet, em pregunte? Doncs, perquè suposava que els socialistes considerarien el preu que han de pagar, que serà altíssim i que de moment ja l’està tastant Zapatero. Per altra banda, perquè pense que un pacte així, a qui més afavoreix és al PP i, per tant, a les portes d’unes eleccions europees els socialistes s’havien de pensar molt donar-li un èxit d’aquest calibre als populars. També és cert, ai carai, que no tinguí en compte que els dos partits estatals s’entenen perfectament quan es tracta de fotre els nacionalismes, com la llei de partits que aprovaren perquè més de cent mil bascos nacionalistes es quedaren sense poder votar. Així que, una vegada més, es confirma que els socialistes i els populars són igual d’antinacionalistes; l’antinacionalisme dels primers fa que ens peguen un puntelló als collons sempre que poden i el dels populars, que són pitjors, que ens en peguen no un puntelló, sinó dos. I encara que és evident que quan te n’han pegada un, el segon pràcticament ni el sents, ara, però, s’han posat d’acord i els puntellons han estat tres, i els tres alhora! A la vista del que ha passat confie en la reacció nacionalista, perquè ara és més important que mai i, en concret, de cara a les eleccions europees, confie que es mantindrà el pacte entre el Bloc Nacionalista Valencià, CIU i el PNV (el Bloque Galego s’ha passat als talibans republicans). Jo preferisc el nacionalisme a uns senyors que ens peguen puntellonsals collons, quan poden, als nacionalistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada