diumenge, 12 d’abril del 2009

MALPARITS

Article publicat al setmanari El Punt (edició del P.V) el 12 d'abri de 2009


MALPARITS

És el mot que se m’ocorre sempre que passe per davant del complex monstruós que diuen la Ciutat de les Arts i etc.; ja m’hi he referit alguna vegada: malparits! Els polítics que decidiren i han fet tot allò són uns malparits: quina paraula més precisa. Ara sembla que no saben que n’han de fer, del tinglado, perquè se’ls han acabat les idees o els cacaus o perquè han perdut la il·lusió. I com que allò costa un ou de mantindre, estan estudiant de llogar-ho, a dies i per a actes socials, cosa que veig difícil amb la crisi i amb els preus desorbitats que volen posar. Per exemple, qui hauria de casar-s’hi pagant el que demanen? Ni els toreros! I quina criatura hauria de prendre-hi la comunió? Ni les princesetes! Total, que allò és una ruïna, que estem pagant entre tots, i la culpa la tenen els malparits que un dia decidiren que València era lo més gran del món i que s’havia de fer tot allò. Visca València, visca, visca! Com sempre, però, i com paga el poble, no feren càlculs d’amortització, i ara s’han vist amb el cul a l’aire. Què es pot fer? Jo vull aportar una idea, que semblarà estranya que la faça jo: signar un conveni amb el Vaticà, perquè el Papa torne, de tant en tant, a fer-hi misses i sermons. Els milions d’assistents que vindrien obtindrien indulgències i altres beneficis espirituals i cupons (també beneïts) per a nits d’hotel gratis, amb la condició de no usar condons. La idea està llançada i es podria estudiar, creant una comissió mixta d’espavilats, per a la qual jo ja propose, per part valenciana, el conseller Blasco i Eliseu Climent, que té un cunyat molt catòlic (FAES i COPE). No sé, aquesta idea de vegades la veig clara i altres no; per tant, doncs, que l’estudien els que saben fer duros, a veure si reeixim. I, mentrestant, que el cas valencià servisca perquè tots els altres malparits del món fugen de fantasies desgavellades. Si a València aconseguim el miracle papal, salvarem la camisa, però això serà irrepetible, ja que una persona tan fràgil la mataríem si n’abusàvem, duent-lo amunt i avall.