dilluns, 20 de juliol de 2009

PAULOV

Article publicat a El Punt (edició del P.V) el 19 de juliol de 2009
PAULOV

Paulov es féu famós quan descobrí que els gossos del seu laboratori començaven a segregar suc gàstric i a bavejar quan sentien els passos de qui els portava el menjar; és allò que ens explicaven dels reflexos condicionats. Doncs bé, a mi em passa una cosa pareguda quan sent les campanes al vol, que m’entren ganes de menjar paella, segurament perquè els reflexos de la gana els tinc condicionats a la meua infantesa de la postguerra, i aleshores no era com hui, que cada dia mengem paella, si volem, i pastissos; quan jo era criatura, la paella era el menjar dels dies de festa i els meus reflexos estan condicionats al volteig de campanes. Per això hi ha la dita “campanes al vol, pilotes a l’olla”, perquè també era menjar de dia de festa una bona olla, amb pilotes. En definitiva, el que vull dir és que hui, de sobte, han començat a tocar les campanes, perquè les estan greixant de cara a les festes del Crist, jo he començat a segregar suc gàstric i me n’he recordat dels gossos de Paulov. I pensant, pensant, pense: què els passarà als cèlebres polítics populars quan senten la paraula trage, o quan senten les frontisses de l’armari?: “Ricardín, quin trage et posaràs demà per a la recepció?”; “Paco, demà et posaràs el trage que estrenares per anar a Roma a fer una santa i a besar al Papa?”. Perquè també tindran reflexos condicionats i alguna cosa segregaran: bilis, tal vegada? O caca líquida, potser? A banda d’això, no sabem com acabarà tot açò de l’operació Güntel: dimitiran, no dimitiran? En el primer cas, l’expectativa és saber qui se’n farà càrrec, del negoci --per favor, que no siga na Rita!-- Jo crec que un possible candidat és un altre Camps, el conseller d’Economia, perquè, atés el merder en què estem immersos, pensaran que sabrà, millor que ningú, reorganitzar i refinançar el deute supermilionari que té la Generalitat --que tenim els valencians, ai collons--, i evitar que ens embarguen; en aquest cas, li suggerisc la consigna de Bernat i Baldoví: “Sea nuestra divisa salvar, por lo menos, la camisa!

1 comentari:

Secretari ha dit...

Ole ole i ole, molt bon article!